blog d’en Pep

Diumenge vam estar a la proclamació del candidat Artur Mas
a la presidència de la Generalitat, que no es poca cosa.

Triar a les persones que faran que els propers anys deixin de ser tan conflictius a la terra que per casualitat em va veure néixer i estimo, em fa anar a aquest tipus d’actes, i visc més de prop el caliu de persones que trien una manera de pensar similar a la meva. Maneres de veure com organitzar-nos.

Com que el comitès locals Terrassencs de CiU van organitzar d’anar-hi amb autocar, vaig portar-hi a la meva família que per primera vegada anava a veure un esdeveniment com el del diumenge des de dins. Van confessar que els va agradar. El fet que no els interessi “la política”, feia encara més interessant mirar les cares que posaven.

Tots el detalls possibles, pantalla immensa, una presentadora virtual coordinada per una noia, símils amb pel·lícules, espots i tot focalitzat a fer que a les persones amb inquietuds com nosaltres podéssim afirmar que va ser una acte ben treballat. A mi que m’agrada el grafisme, vaig veure un combinat d’imatges que jugaven amb els logos, que em va encantar.

Si voleu veure tot l’acte a:

El president Pujol, segueix en bona forma i és molt estimat. M’agrada especialment la seva agilitat mental. És per això que es fan imprescindibles les seves intervencions. Se l’estima i se’l respecte.

En Duran, considerat un dels millors polítics del panorama actual, bon analista i treballador. Va enviar missatges importants i finalment;

l’Artur, que a més era el seu aniversari, i que no crec que fos un fet casual. Un ferm candidat a treure’ns a tots del desànim que ens ha portat darrerament la gent que fa política, que ens governa i que dona la sensació que no ho saben fer bé. No saben fer servir les eines i tot sembla fruït de la improvisació, i la gent planera, com jo, ens desencantem i ens desanimem.

Vaig fer una col·lecció de fotografies que exposo, per si és del vostre interès.

DIAPOSITIVES

Tags: Artus Mas

Feia dies que no anàvem a l’Hospital. Avui, aquest ha estat el camí. Es baixa quasi sense parar fins passar pels bonics entorns de Torrebonica i tindrem la primera pujada. Prèviament a l’antiga estació de tren, que ara resta tancada, es fa un punt on ens aglutinem. Alguns retorne a cercar amics que venen, altres fan repòs, i els més xerrem. Tot molt bonic.
Fem una xic de baixada fins un torrent, que n’hi ha molts i ens enfilem fins uns camins on hi veiem camps amb una antiga masia, que s’aguanta per un fil.
Hi ha unes oliveres que franquegen el camí. Un espantaocells que no se a qui espanta, donat que algú la malmès. El pagès, te una gama d’invents per foragitar les aus com; discos, cd’s, plàstics. En definitiva elements que provoquin temor i no se li cruspeixin les olives.

Vistes senyorials de Torrebonica

Després de la pujada anem plans

Jaume i un nou mossenaire, dels amics Pantaurells

Després de la següent pujada, amb en Jaume, en Casasola i en Robert que ja és de nou un habitual.

Josep Mª i Jordi, anaven vestits de conjunt

Lloc on ens tornem a fer una pinya, amb la masia que no es veu massa sòlida, però si entorn maco

Aquí fèiem un segon canvi, amb en Joan Carles seguit per en Martí

David sempre rialler, seguit pels germans Expósito, amics mossenaires i gerents de Califòrnia Sport

Amb més mossenaires. Cada setmana ens venen nous amics, de la ma de’n Barto i també de’n Garreta. Ja aprendrem els noms, s’hi tornen. Tant de bo.

Fotografia antiga

En Lluís sempre que pot lluu un bon humor. Avui encara més, donat que venia el seu fill. S’ha d’anar al en compte que de vegades ens fa broma i has d’esperar cinc segons per veure si se l’hi escap la rialla per sota el nas.

I ara uns quants tornem a casa tot corrent. El tiet Agustí, Joan Carles, Javi i Carles. També en Rafa, que no es veu a la fotografia.

Dues mossenaires que han vingut un parell de vegades i que ens hem trobat tot passejant prop de Can Motlló.

En Joan ve sempre que pot i és sovint. Discret i sempre encantat amb tot el que fem i amb ganes de fer grup. S’està estrenant en moltes proves i se’l veu feliç de córrer. Ell mateix ens fa el seu currículum atlètic per que tots el coneguem una mica més, donat que cadascú de vosaltres sou persones importantíssimes: tots.

Deia en Joan;

Hola, em dic Joan, tinc 54 anys. Soc de Terrassa i tot just ara fa un any que vaig conèixer aquest grup d’entrenament de mossenaires.

Com a novell de l’atletisme, porto dos anys corrent, i a les meves primeres sessions venia amb el dubte de si podria seguir al grup, de si donaria la talla,…Bé, doncs està sent una experiència estupenda i gaudeixo moltíssim, tant per l’ambient, pels consells rebuts com pels molts racons que he anat descobrint. És tot un luxe.

Vull donar un agraïment molt especial a la seva “alma mater” Pep per la seva entrega i il·lusió.

He estat participant en carreres de 10 Km. així com en diverses mitges maratons acompanyat pels meus fills. Fa un any vaig participar a la Behobia-Sant Sebastián i aquest passat setembre vaig debutar a la meva primera marató a Berlín (gràcies a Casi, Miguel, Ferran,…per tots els seus bons consells i plans d’entrenament).

M’il·lusiona moltíssim seguir entrenant a MH amb tots vosaltres i espero que aquest punt únic de trobada no es perdi.

Una abraçada molt gran i fins el proper dissabte.

Joan

Encara que endarrerit, donat que fa just una setmana que van fer un entrenament encarat a afrontar la marató i gràcies a anar-hi tan ben acompanyat com l’Àlex va perfilar-se com un entrenament productiu. Adjunto el que vaig posar al fòrum i afegeixo, amb el permís de l’Àlex el temps quilòmetre per quilòmetre i les seves reflexions sobre la jornada atlètica que ens hem proposat.Quan penso que tenia que fer una tiradeta de trenta quilòmetres, m’esgarrifa. De fet, no sol venir de gust, si no fos que si la fas, afegeixes garanties. En principi en Carles Salmerón es va animar a fer-la i el dia abans, el bessó a resultes de la mitja, el tenia tocat i causa baixa. Això si, com que vaig comentar-ho a la Dolors, que té ganes de tornar a fer la marató de Barcelona, sense cap mania s’apunta a un entrenament de bona preparació.El dia abans, quan pensava que hauria d’anar a ritme, tot sol, donat que aquestes tirades és bo fer-les sobre el que es té pensat anar en competició.En Jordi Renom, que també prepara la marató, també s’apunta a fer el dur entrenament.El dissabte previ, veig enmig dels meus correus mossenaires, que l’Àlex s’anima a venir; em poso més content que un ginjol. Faig quatre càlculs, tenint en compte com hem competit darrerament i em surt que podem aspirar a fer els trenta quilòmetres en dues hores vint.El lloc destriat: paral·lel a mar i tot pla. Sortida; Montgat i ritme exigent, per ser un entrenament. Amb tota seriositat ens hi posem.L’Àlex no ho tenia clar, i no li quadraven els ritmes: però com és costum amb ell i sense defallir, anem a ritme i fent ésses a llocs on el mar a malmès el camí en algun lloc, correm per la vorera de la carretera nacional i arribem a Mataró. Retornem i encara amb tot el ritme. Aviat arriben els quilòmetres que més costen i difícilment puc anar al costat de l’Àlex. S’avança uns metres i així mantenim els vuit darrers quilòmetres. Temps total; dues hores divuit tremta: trenta segons més que l’Àlex i la millor satisfacció possible.Pel camí en trobem tres cops amb en Jordi i la Dolors que fan l’entrenament al seu ritme tal com havíem previst.El meu agraïment a tots tres: especialment a l’Àlex.Ens veiem bé per haver fet 30 qms. a 4′35La satisfacció d’haver assolit el propòsitel que marcava el gpshttp://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=706451Previament l’Àlex, del que estic aprenent molt, dèia:

Publicat: Dl Gen 25, 2010 12:00 am    Assumpte: Tirada de 30 Km pel Montgat AlexHola,Aquest matí tirada llarga amb en Pep i dos mosenaires( perdoneu no recordo els noms).Quedada a les 8:00 a la porta de l’Hotel Don Candido.Arribada al Montgat i cap allà les 8:45 sortida.En Pep tenia calculat que des del Montgat fins a Mataró teniem uns 15 Km, doncs tocava anada i tornada.Dos grupets: primer grup els dos mosenaries i segon grup en Pep i Jo.Jo acompanyava a en Pep a fer tirada llarga, això vol dir que ell ho tenia tot rumiat. Primer objectiu era fer 30 Km en 2:20 minuts, repartit en blocs de 5 Km.Des dels primers km no he trobat un ritme còmode, avui no era el meu millor dia però en Pep m’ha portat pràcticament tot l’entrenament.El terreny estava prou bé però hem hagut de creuar per sota de la via un parell o tres de vegades i això fa perdre el ritme. Com era la primera vegada que anàvem de Montgat fins a Mataró no tenia molt clar el camí i ens hem perdut un parell de vegades, però res de l’altre món.Hem acabat amb un temps més que correcte, 30 Km en 2:18 a un ritme de 4:35, però com podeu veure els últims km han sigut molt lents, en el meu cas era perquè ja no podia anar mes ràpid ( també s’ha de dir que com anàvem bé de temps doncs no feia falta patir més del normal).Hem estirat una miqueta i la foto de rutina.Veure ritmes.

Tags: Mongat

Lloret un lloc que sempre recordo i que no hi ha any que deixi d’apropar-m’hi. Primer va ésser durant tota la infantesa amb els meus avis a l’Hostal Montecarmelo. Ara tots els estius a les seves cales, principalment a Cala Canyelles i un bon àpat al Raimons i passejades pels carrers, s’hi afegeix corre-hi a La Sansi, cursa de 5 quilòmetres que organitza en Josep Lluis Blanco i qui m’havia de dir que podria estar tan aprop de qui té la possibilitat per governar el poble. Poble o ciutat, donat que passa de quaranta mil a dos-cents cinquanta mil persones el mateix any.El CDC egarenc ha organitzat una sortida i hem estat convidats pel seu alcalde i molts dels seus regidors a visitar llocs com araEls Jardins Noucentistes de Santa Clotilde , anar a dirnar i fer un dinar boníssim amb molts detalls molt ben cuidats a restaurant el Trull i visitarVisites guiades al Museu del Mar , des d’on es pot saber el com es va situar Lloret al món, el per què ara és com és i amb una gràcia curiosa d’un guia molt agradable, en Marco, que combinava la seriositat de tot el que visitàvem amb notes altes de bon humor. Una combinació agradable. També hem visitat Església Parroquial de Sant Romà i els seus retaules.Al matí, tot passejant per uns jardins tan ben cuidats, que a ningú deixa indiferent, he creuat algunes paraules amb el Sr. Ignasi, el tinent d’alcalde, respecte a la regeneració de les platges. Una persona físicament, pròxima al perfil d’un actor elegant de pel·lícula. Ell mateix, que al seu cap porta totes les xifres que ens podem imaginar, ens donava bones explicacions fent el paper de guia dins l’autocar. Ens feia entendre la situació i futur de Lloret i he gaudit d’allò més de conèixer de primera mà que vol ser Lloret. M’ha encantat com s’explicava.Un detall per un esportista com jo, ha estat l’aposta per ser una poble que pensa amb l’esport i que vetlla per donar grans serveis. Soc dels que penso que l’esport fa a les persones millors i hi ha esports per a totes les característiques humanes.En Josep Rull i la seva vessant esportiva, sempre em presenta com aquella persona que juga amb les distàncies tot corrent. Imagino que com que dir que fas cent quilòmetres no deixa indiferent, ha estat un dels detalls en els que s’ha fixat el Sr. Xavier Crespo, alcalde de Lloret. M’impressiona estar prop de gent tan important. La conversa primera que he tingut ha estat als jardins on li feia observar que per mantenir tota aquella verdor, el rec tenia de ser acurat. Bé, era per dir algo. Ha estat tan implicat amb la nostra visita, que tot i tenir febre, ha estat al nostre costat i ens ha acompanyat a tot hora. Bé, alhora de dinar ha reposat a casa seva, i ha vingut a l’hora del cafè.M’ha preguntat pel que a mi més m’agrada, l’esport i m’ha dit que ara feia més caminades, per manteir una bona forma física.Bé, un jornada per ser prop de gent que m’ha agradat d’allò més i que recomanaria a tots els meus amics.Hi ha res millor que saber el per què son els jardins com son de la mà d’un guia com en MarcoEn Marco, ens ho va fer passar béCom pot haver-hi uns jardíns tan ben retallats !!Tan bonic tot plegatTots gaudint de les explicacions, que pert tot n’hi ha una i el mar sempre presentLloc on encara hi viuen i on vivia el senyor MarquèsEls arbres amb el mar de fons. Lloc per relaxar-se i inspirar-se, de ben segurEn familia, anem per tots els racons,S’ha de mantenir aquests raconsEns comentaven, que és el lloc ideal per les parelles acabades de casar, fer-se unes fotografies d’allò més bonicTot transitant pel parc ens disposem a fer la fotografia de familiaEl grup en ple, amb les autoritats de Lloret.Deixem el parc els jardins amb un bon regustEls parlamentsL’Alcalde Xavier CrespoTinc que dir que el dinar era exquisit.Bonic restaurant i molt recomanable.I la visita que ens tenien preparada.Ricard, Josep Rull i Xavier CrespoLa font de Canaletes,Davant mateix de l’AjuntamentNo em va quedar clar l’observació de l’escut. Si que Lloret i llaurer tenen molt a veure.I veure els monuments de la ciutat.I els important retaulesl’església de Sant Romà, d’estil gòtic catalàI al museu del mar, veurem en que estava basada l’economia del lloc.Ha estat una jornada memorable a Lloret, al costat de persones molt importants.Gràcies

Tags: jardins, Lloret

Si. Avui se’ns han omplert les espardenyes de fang i esteu tots disculpats a casa; quan arribeu em doneu la culpa a mi, que us porto pel mal camí i almenys la bronca quan embruteu la catifa del cotxe, la de l’entrada del vostre rebedor o qui sap el que haureu embrutat.

L’objectiu era baixar fins a un punt d’un torrent que esta sec sempre que no plou i aquests dies poc o molt tenim l’ambient remullat. Mira que busco la fotografia amb algú fent una bona cabriola, però no s’ha produït.

Quan acabi la col·lecció dels mossenaires de la setmana en tinc una altre de cap. Ja en parlarem, que de moment tenim mossenaires per dies.

El circuït té l’avantatge que a la tornada tenim de cara muntanyes que ens inspiren i ens produeixen ganes de córrer.

Quan passem prop de l’hípica, no deixo d’admirar un dels animals que més m’agraden: el cavall

És magnífic la quantitat d’amics vinguts d’arreu.

La fotografia la fem al lloc on es fa el recull d’aigua per regar el camp de golf.

Laporta ens visita, tot vestit de carbassa, molt més prim i amb un amic, encara que ha anat a fer un entrenament més llarg pel seu compte. Ens ha agradat molt veure-us, encara que la fotografia no ha quedat bé. Haureu de tornar per repetir-la. Sap greu

La colla, disposada a fer un entrenament ben distès

I encara ens esperem aturats. De fet, gràcies a aquestes aturades el grup és tan bonic.

I no ha caigut ningú i avui, en primer terme i de gris en Robert, que feia molts dies que no podia venir i ara ja torna a estar recuperat.

Robert, en primer terme, seguit per la Joi, l’Albert i en José.

semblava fàcil però no les teníem totes

Najoua, Javi i Vicenç, amb molta traça

Cert risc, però res. Cap caiguda. Ho haurem de repetir.

La pega és que el tronc cada cop és més relliscós. Però tots son expertes en el tema

Potser ara….

Camp acabats de llaurar i olor a terra mullada, mmmmm m!!!

Rectes precioses !!

Estils magnífics.

I els mossenaires més incansables, en Miquel, l’Antonio i el tiet Agustí: amunt i avall, sense descuidar-se de ningú.

Quina colla !!!! quines vistes !!!!

Aquesta, a diferència de l’altre hi soc jo i a l’altre en Rafa. Tots contents.

De fa molt temps que ens venen amics corredors.cat, i en Ferran que vaig conèixer fa temps a un entrenament a la Mola, ve sovint per terres mossenaires junt amb la seva muller, la Tensi. És un atleta molt metòdic i li agrada entrenar fort, per obtenir marques importants allà on participa. És competitiu i inconformista, i li agrada entrenar.

Com fem darrerament, prefereixo que la gent s’autodefineixi, donat que segurament em deixo coses o us pot agradar més expressar allò que penseu.

En aquest cas en Ferran ens deia el següent:

“Hola, em dic Ferran. Sóc de Sabadell, tinc 47 anys i diria que des de que tenia 7 o 8 que corro. No he estat mai un corredor de nivell, la meva constitució és un handicap, però a força d’entrenar he pogut arribar a assolir unes marques força decents. Tinc 2h53’53” en marató, 1h21’30” en mitja i 37’37” en els deu mil. Des de fa poc que m’estic afeccionant a les curses de muntanya i d’ultratrail que reconec són força més divertides que les d’asfalt però també reconec que encara sóc una mica esclau del cronòmetre.

Fa uns quants anys que sóc un habitual de Mossèn Homs, tot i que de forma intermitent en funció de si estic preparant alguna marató de forma especial. M’encanta la filosofia que es traspua en aquestes sessions: córrer per córrer tot gaudint dels magnífics paisatges que tenim als rodals i de la companyia d’altres corredors.

El que més m’agrada de MH és que tothom pot córrer: un crack de l’asfalt o de la muntanya amb una persona novell que porta poc temps corrent. Tothom s’espera i es recula en busca dels més lents. Així que espero gaudir de Mossèn Homs i de tots vosaltres durant molt de temps.”

La mitja de Terrassa és una oportunitat de fer una distància que conec prou a la ciutat que tinc la sort de viure. És un compromís ineludible i més si tenim en compte que el que més m’agrada és fer curses. M’hi trobo bé i tots els preliminars i l’objectiu que enguany m’havia marcat per baixar de l’hora trenta.

Doncs, com amb tot, s’ha de tenir sort i avui l’he tingut. Objectiu aconseguit i tot gràcies a l’ajut de diferents amics.

A continuació adjunto els meus agraïments que ja he anat publicant al fòrum de corredors.cat i al més preuat: el de mossenhoms.be

També he sentir paraules afalagadores i sorpreses com que un dels meus amics d’entrenament, l’Alex, que es troba en plena progressió s’ha fixat, aquest diumenge, amb mí. També us adjunto les diferents converses.

Gràcies per llegir-me i fins aviat.

Sortida amb gent de tot arreu, com ha de ser

Marisol, (meva dona), Elvira, Daniel i Pili

Oriol, Fran i jo

Ex-companys de córrer, com en Manel a la dreta i al mig l’Ayala, que els conec de fa molts anys

Se m’escapava la llebre

Amb dos amics, en Julio i l’Andres.

Julio és una persona amb un bon mètode d’entrenament i de competició. Avui sortida a “rodar”

Patint per no perde’l

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=700901

Agraïments !!

Resulta que a part de jo estar agraït, hi ha l’Alex, un amic, que li vaig servir de referència i adjunto els seus comentaris:

Alex

Publicat: Dg Gen 17, 2010 7:47 pm Assumpte: Hola a tots,Cronica de la nostra mitja.Sortida de casa cap alla les 9:25. Escalfament d’uns 3km fins arribar a l’arc de sortida cap allà les 9:40. Trobada amb els companys que anem a entrenar a l’Egara( Pep,Dani,Rafa,Jeroni i David).Com ja m’imaginava, Pep aniria mes fort que jo. Abans de sortir, parlem dels temps que ens agradaria fer i jo decideixo intentar seguir al Pep ( és una molt bona llebre )Els primers 5 Km per mi una mica ràpids, pero puc seguir el ritme d’en Pep, Dani i de l’Anna. El carrer colon baixo una mica el ritme i em despenjo d’aquest grupet. Els podia seguir, però preferia reservar-me per la pujada de l’avinguda del vallès. Començem la pujada i jo sempre pendent d’un noi de groc amb una gorra vermell( en Pep clar).La veritat és que he pujat a un ritme de 4:30 i encara crec que podia pujar una mica més. A dalt de tot de l’avinguda Dani i Anna es queden una mica enrrera. A partir d’aquí teniem uns 2 km de baixada + recta fins arribar a la pujada de Matadepera. Curiós, en aquesta pujada m’ha passat una noia que portava un ritme molt bò, he intentat aguantar-la, però res de res. Continua la cursa per l’avinguda Bejar i jo a uns 50 metres d’en Pep. S’havia que seria impossible delatar, pel fet que ell és un corredor de fons i pot aguantar molts km a aquest ritme i jo en canvi a partir de 15 km baixo molt el ritme. Arribem a la ronda de ponent i en el tros de pujada faig un intent per atrapar en Pep ( mes o menys a 100 m) aconsegueixo reduir metres però no posar-me darrera d’ell. La baixada per l’avinguda per part del Pep a sigut fulminant, aquí ( sense adonar-se’n) m’ha deixat cao, el tio ha baixat molt bé. Recuperem una mica a la carretera de Martorell i Rambla amunt. Pujada dureta, però ja s’ha s’havia. Arribada al pg. 22 de julio on està l’últim kilòmetre. Recta final rotonda i pujadeta fins l’arc d’arribada. Tot això amb un temps de 1:28:24 MMP Descanso una mica i em trec el barret per la marca que ha fet en Pep. Sense voler gràcies a tu Pep he fet MMP. Salutacions Ritmes:

Ara els meus agrïments

Pep Moliner

Publicat: Dl Gen 18, 2010 12:59 am Assumpte: Ara mentre et llegia, Alex, veig clar que les teves paraules afalagadores m’ha fet encara més feliç del que ja era. Sense voler t’he fet de referència i vas milorant una vegada més. No tinguis cap dubte que tens potencial per anar millorant, molt i molt. No crec que et pugui servir massa a partir d’aviat, donat que si t’adones la teva progressió no para.Us adjunto els agraïments públics que faig, al igual que tu, donat que jo si que duia llebre d’excepció.Dèia el següent a corredors.catEs-K-mot Com sabeu soc apassionat en tot el que faig i sobretot cabeçut i encara que m’ho prenc com un joc, de vegades em sotmeto a examen. Com que no us vull avorrir la crònica la faré dimecres al blog, quan hagi paït el que ha passat. Primer i públicament el meu gran agraïment a dues persones: Cachirulo i Anfeca. M’han fet tornar sentir de nou una sensació molt agradable; única. Feia tres anys que no rascava el 27. La història és que jo volia anar a ritme de 1h28 per petar a la Rambla i entrar amb 1h30 i li he explicat a Cachirulo just abans de sortir. M’ha dit i ensenyat que l’objectiu era 1h27 amb els temps compensats per quilòmetre i estudi exhaustiu des de casa, de tots i cadascun dels quilòmetres. Coneixent com és, no podia desaprofitar aquest regal. El primers quilòmetres els he perdut. Al qm. 3 els tenia. Crec que no els he fet massa nosa fins al quilòmetre divuit, i he anat concentrat. Aquí si que els seus ànims i la companyia dels dos i les instruccions que em donava en Cachirulo, m’han fet sentir-me més que feliç. La Rambla he bufat sorollosament. És pateix una mica; però val la pena, us ho ben asseguro. No volien deixar-me (i jo tampoc). He fet una mica d’esforç més: i pamm: 1h27′43″ Llavors m’he trobat a la meva dona, Marisol, ha fet marca personal al 5 qm., 27′44. S’ha respirat felicitat atlètica i de la bona. Gràcies Avi Mena i Obelix i felicitats a la socanna, massa, i tots els que heu anat.Gràcieesssssssss !! còrrer és collonut !!!! i més tard; en cachirulo a aquest ritme, anava al ralentí, i ha baixat ritme encara més per que tornés a enganxar-me. De fet fins el divuit no he començat a patir. La Rambla la tinc travessada i el revol del 22 de juliol, que ara fem dos cops, em trinxa sempre. La cames com pals. I em deia “levanta la cabeza”. Un altre reconeixement, a part dels estimats mossenaires que em serveix molt, i és l’Agustinjr que ens fa entrenar els dimarts i dijous, junt amb altres amics (sou vosaltres, és clar) . He fet alguna sèrie enguany, que havia deixat. Ara; tots recorden, començament temporada que no vaig aguantar ni sis quilòmetres amb deu quilos més. Necessitava aprimar-me per aprofitar els “trajes”. Per cert, estic apuntat a la Marató de València i tinc proposat un entrenament de 15+15 a Montgat voltant el ritme 4′30 el diumenge 24, per si algú l’hi quadra, aparcant a la rotonda. eiger avui a la gent de l’altre costat de la carretera de Terrassa, els hi dec un altre. cachirulo ja havia fet de llebre un altre any i em va dur a 1h25

Aquest diumenge vam tenir la sort de la proximitat en una de les considerades millors mitges maratons del calendari Català. Els atletes de l’Arec Terrassa van tenir tots una excel·lent participació i a continuació us adjuntem els resultats i fotografies d’alguns dels nostres membres. Si algú de vosaltres vol afegir alguna fotografia a l’històric, no dubti a enviar-la i l’afegirem

Una bona colla d’amics de tot arreu

Entrenen juntes, Marisol, Elvir i Pili amb el seu fill Daniel

escalfant Oriol, Fran i Pep. Fotografia d’en Mateu Farré

Oriol, dues mitges en una setmana

Coneixem a l’Ayala i en Manel (a la dreta). Grans corredors fa temps. Ara a la organització

L’Oriol i una amic i veiem molts amics

Sortida

En Pep duia llebre: Julio i Andrés

Amics mossenaires

Oriol concentrat

Pep i Julio

Arribant l’Oriol

Carles, Oriol i el tiet Agustí

L’Oriol amb el seu amic