25 ag. 2016

Una història d’amistats: Mossenaires

Classificat com a General

Agost i córrer. Sí; no és incompatible. El què passa que moltes amigues i amics estiuegen o tenen vacances. Si són lluny de #Terrassa, no poden venir i si estan de vacances, tanmateix: igual també fem festa demossenejar.

De fet, hem estat una bona colla i tot i passar per on abans hi havia abundosa aigua, a la font de l’Argelaguet, sembla que la sequera que estem patint també es fa palesa a aquest bonic racó.

El recorregut; dels clàssics i passant pel bosc de Can Deu, de #Sabadell i fent una paradeta forçosa per poder refrescar-nos a l’àrea de lleure de Sant Julià d’Altura.

Prenem mesures quan travessem la carretera i agraïm als nostres col·laboradors que vetllen per la nostra seguretat, com en Josep i en David, Javier, Eva. Han estat al cas del trànsit.

Hem conegut a un nou mossenaire, en Jordi, que es mostrava força sorprès de la manera en la qual entrenem.

En un primer moment, incertesa, donat que hem dit que la parella Ana i Juan Antonio es posessin d’acord en la nominació: hi ho han fet: gràcies de nou!

La Montse ara la tindrem més sovint corrent al nostre costat. Gràcies

I a tothom per fer-ho possible i afegir una pàgina més a la nostra història: una història d’amistats.


Un moment clau: l’Ana i en Juan Antonio queden nominats a Mossenaire d’honor i a dur la nostra bandera, i els hi deixem decidir i el nominat és…..


Juan Antonio Sánchez Amil és el nostre nominat: moltes gràcies i per molts anys!!


I la seva parella, l’Ana Maria Muñoz fuentes, la nostra bandera. Gràcies per conduir-la tan bé.


Ana Maria i Juan Antonio, llegint la nostra nota d’agraïment.


I la Montse que segur que ara la veurem molt més al vostra costat. Gràcies!!


i en Javier Guerrero (Pinelli31) que ve amb en Francesc. I el més curiós; Francesc ve des de Montornès a córrer amb nosaltres. Gràcies!!

I arrenca l’entrenament en grup amb els nostres protagonistes d’avui


I la Claudia, al costat del seu avi, en Josep Vandellós , que se’n sent tan orgullós, junts pel costat del senyal del GR


I L’Elisabet Caballero seguida per l’Isaac Ortega


Josep Maria Antentas


Montse i Antonio


Pepe i Joan , cuidant la cua i arribant al reagrupament… que no es va produir i…


…la cua queda al capdavant


I el grup amb un fons maquíssim i amb una gent estupenda.


I en Josep i en Javier , que anaven davant de tot… ara van: darrere de tot. La nostra cua!!


Toni Gañet Fueris


Joan i Pepe


I el grup s’ha tornat a sorprendre a un encreuament i… els darrers seran els primers i els primers…


I els que més ens agrada: les anades i tornades i el “sadanalacua” amb l’Isaac , en Fernando i l’Andreu .


I el nominat a “Mossenaire d’Honor”, Juan Antonio, en un dels reagrupaments al costal del Toni


Moment perillós, quan travessem la carretera de Matadepera-Sabadell, i a on passem tots junts, amb en Juan Miguel i en Miquel


Ana i Juan Antonio, bandera i nominat, entrant a l’àrea de lleure de Sant Julià d’Altura

I el Sabadellenc i vicepresident de la F.C.A i sobretot: gran Mossenaire, en Josep Maria Antentas , entrant a un lloc pel qual va lluitar per la seva conservació: el bosc de Can Deu


I el nostre “Mossenaire Nou”, que segurament tot és novetat per ell: en Jordi


I mentre la gent fa el traguet a les fonts de l’àrea de lleure, en Diego García Pérez aprofita per estirat una mica


Un entorn prou maco el que visitem els mossenaires, amb l’Antonio Aguilar i l’ Eva Cantero


I l’entrenament continua, amb l’Ana i Juan Antonio


Diego , Josep Maria i Toni


I en el “quality moment”, amunt i avall, amb l’Andreu i en David que acabava de plamejar-se les mans amb la seva filla Clàudia


Hi ha pujades i ha baixades i hi ha: bonics perfils


No ho tenim clar, però el que és segur que ha estat en Pepe és el centre d’interès


Isaac Ortega és el primer de seure amb el símbol victoriós


Ens toca conèixer per primera vegada al “Mossenaire Nou”, en Jordi.


En aquest moment trobem a faltar la bandera, i qui la duu?. L’Ana


i el nominat, Juan Antonio, és qui la comença a desplegar, sota l’atenta mirada de totes i tots els Mossenaires


Després de la bona comprovació d’en Miquel i l’Eva, que deuen mirar que no estiqui cap per avall, ja gairebé tot és a punt… però


Toca proclamar per part de tothom al nostre fantàstic “Mossenaire d’Honor”, en Juan Antonio Sánchez Amil. Enhorabona i gràcies per acceptar-ho


… i aplaudim a la nostra bandera i a la seva portadora, l’Ana Maria


I de nou una fotografia irrepetible el tercer dissabte del mes d’agost de 2016, on hem fet un entrenament interessant i a la font de l’Argelaguet, el recordatori de la fotografia familiar. Gràcies a tothom i us hi esperem a tots
el dissabte vinent. Gràcies!!

I ara les post-fotos

I ara per comprovar si esteu en forma: una forta pujada al sortir de l’esplanada de la font de l’Argelaguet


Joan Forte


Fernando Artesero de blau


Josep Maria seguit per Paco


i tancant el grup: la nostra parella protagonista: la bandera i el mossenaire d’honor


de camí cap al camp base de la Masia de Torre Mossèn Homs, en Juan Antonio i l’Ana


Toni Gañet , bebent de la “Font Mossenaire”


I bones amistats al costat d’uns quants dels nostres símbols:  La Masia, El Mossenaire d’Honor, la bandera, la font, el Mossenaire Nou… i
molt bones vibracions. Gràcies a tothom!!!

A Juan Antonio no el coneixíem gaire, tot i que sempre que pot bé. Es veu que l’horari laboral no li permetia poder venir. Avui no ens volíem perdre l’oportunitat de saber coses d’ell, i encara què els hem deixat decidir a tots dos, l’Ana i en Juan Antonio, avui ha estat ell el nostre flamant “Mossenaire d’Honor”, a qui agraïm de tot cor les seves paraules i que faci gran el nostre projecte d’Entrenanents eng grup”, Gràcies i per molts anys!!

En primer lugar, es un placer ser mossenaire de honor, y decir que admiro a personas como tu pep, que altruistamente haces una labor impresionante, ademas de ser un gran deportista, eres una gran persona, somos muchos los que esperamos el sábado por la mañana, como agua de mayo, para poder compartir este deporte con tanta gente, es muy gratificante el ambiente para todos.

Llevo toda la vida haciendo deporte, fui futbolista en dos equipos de la ciudad, San Cristobal y Terrassa, y gracias a mi mujer ANA empece a pillarle el gustillo a esto de correr y ahora me apasiona, me hace sentir bien y poder compartirlo con tu pareja, es estupendo.

 

 

 

http://josepmoliner.com/chiptiempo.gif

http://josepmoliner.com/centreMedicAvinguda.gif

vols el teu banner?

No hi ha resposta

18 ag. 2016

Agricultura a Terrassa

Algú es pot estranyar: hi ha bona terra, hi ha pous d’aigua i al voltant terra
que majoritàriament hi veiem plantada palla pel bestiar. Qui sap si amb ganes més profit se’n podria treure, però al llarg dels anys sempre es repeteix la imatge de les bales de palla a punt de ser remolcades, com veureu més endavant.

La setmana que abans gairebé no hi havia ningú per entrenar en grup, i ens sorprèn que som una bona colla i a més tres mossenaires nous.

Tindrem a un mossenaire d’honor, que fa un any que no podia venir, l’Antonio i el mateix Enric Mateu , que ja en feia dos. Però sempre sabem que: si és dissabte, hi ha mossenaires i tothom sous benvinguts.

El recorregut ha estat amb bones rectes, algunes ombres i calor, com a aquesta època es podia esperar. A l’arribada, una bona font i la visió de molta gent amb cares contentes i amb ganes de repetir: això és el que volem. Volem que quedi un bon record d’un dia irrepetible.


Algú dubtava que a Terrassa també es practica l’agricultura? A banda d’horts petits per autoconsum, a vegades regats amb aigües dubtoses, tenim àmplies zones on es recull la palla. Encara pensem que podrien fer-se més coses en aquest sentit en llocs de l’entorn que es manté Erm .


Si. Fa tres setmanes seguides després d’un any de no poder venir per lesió, i avui si. L’Antonio Corredera ens accepta la nominació a “Mossenaire d’honor” i engrandeix encara més el projecte. Gràcies!!


L’Antonio ens guardava una sorpresa: ja duia els deures fets i només acabar l’entrenament ens va enviar el seu escrit. Un gran Mossenaire d’honor,


I les nostres amigues i amics de Sabadell. Avui, de verd, s’estreneva l’Isabel
i li donem la benvinguda. Ha estat gràcies a en Balme i a la seva muller. A la
dreta en Paco Barcia


I avui, un dels Mossenaires més antics, en Carlos Rodríguez  Sempre busca nous camins que ell mateix prova i si els podem homologar per: 10 qms. i que estiguin bé, els fem. Gràcies!!


Carlos Rodríguez i Fran Frutos . Mossenaires amb solera


Llengotes Fran!!!


I passades força setmanes ens venen els nostres mossenaires matiners; Antonio Ribell , Carme Ballesteros , Mª José Delgado ,


I ens disposem a posar-nos a punt, amb en Carlos Rodríguez , Eva Cantero i Fran Frutos


I el nostre nominat d’avui dia tretze d’agost, l’Antonio Corredera i en Paco Barcia


En Balme, passant per davant de la Capella del Sagrat Cor , Petita construcció del segle XVIII, de planta rectangular, amb absis trapezoïdal i campanar d’espadanya

I ens creuem amb el Mossenaire Ernesto: Ernesto Hernández


En primer terme el matrimoni Mª José i Antonio en una fotografia amb el nominat Mossenaire d’honor


Balme al capdavant


Mirabet , què puja des de casa corrent i amb el què baixo: corrent!! Prèviament passem per la font de “Les Canyes”.


Passem per EL CENTRE D’INFORMACIÓ AMBIENTAL BONVILAR (CIAB)
i al capdavant L’Alberto Zarzuela i Òscar Sànchez


I mentre reagrupem amb en Javier López d’esquena


I al costat del nominat l’Antono Corredra, Mossenaires fent-se costat


I reagrupem i reagrupem.

I de blaum al centre de la fotografia i després de dos anys de no poder venir per lesió: Enric Mateu . Quina sort tornar a entrenar al teu costat


I tancant el grup avui: l’Icos, la Isabel i la Conxita


I el grup ara amb la Conxita i la Txell al capdavant


I el “quality moment”, com és quan s’ha d’anar a la cua. Gràcies!! Això és “mossenaires”


El nostre “bandera” molt meticulós, engegant i aturant el crono: en Carlos Rodríguez


Tot i ser el nostre nominat a Mossenaire d’honor, encara no ha estat proclamat l’Antonio Corredera. Ja queda poc.


I estem en un reagrupament, i és per això que caminem amb l Òscar , Eva , Conxita i la Txell


Javier López , Diego García , Antonio Ribell


I segur que aquest monolit separa diferents finques. Mentre els mossenaires peten la xerrada.


I continuem el nostre córrer semi-constant i ben envoltats tant de persones com de natura


Sempre hem pensat que entrenar en grup, serveix per enfortir les amistats i també conservar-les. Un dels motius del projecte


I veiem com amics van amunt i avall, com l’Antonio, José Luis i Paco


La nostra “Mossenaire Nova”, la Isabel, ens comentava que en els seus diset anys d’entrenar, mai havia conegut un grup com el nostre i la manera d’entrenar. Ens sembla que estava encantada. Esperem, que tot i què diu que no té cotxe, la puguem tenir força anys al nostre costat.


I nosaltres passem pel costat, gaudint de tot això, gairebé sense adonar-nos-en


Mentre correm, ens agrada mantenir la flama de la conversa.


I passem per llocs preciosos i el grup s’estira.

Però un xiulet els farà tornar


I l’Enric Mateu , la Isabel i Icos veuran com tornaran al moment de la fotografia familiar i de les proclamacions, que sempre es fan en aquest moment


Una mica contrariats i contrariades, la colla torna. El Pep ens l’ha tornat a fotre. jejeje


Amb un gest d’amistat de l’ Eva per en Diego i al costat d’en Javier i l’Icos.
Darrere en plena ganyota l’Enric


S’està desplegant una bandera


I ara toca una cosa molt important: donar la benvinguda als mossenaires nous


Isabel, amic Carlos i Carlos Romero ( fill de Juan Miguel


… i ara !!


Volem proclamar al nou “Mossenaire d’Honor”: l’Antonio Corredera


Doncs en aquests moments ja tenim a l’Antonio Corredera de Mossenaire d’Honor i al final sabrem més coses d’ell. Gràcies!!


i ara hem volgut destacar que després de dos anys de no poder venir, tenim de nou en Enric Mateu i que fa un munt d’anys què ens coneixem, gràcies als escacs


I la bandera que ha estat ben portada per Carlos Rodríguez
Ara subjectada per Fran , Antonio i el mateix Carlos


I saludem als matiners que feia uns quants dies que no venien. Ben retrobats!!


I de nou una foto de família, on tota persona és benvinguda i on es busca el mateix objectiu. Amistat, esport i natura… i solidaritat. Gràcies a tothom.


i en Josep Mirabet s’atura a mirar que hi posa: “Estació Meteorològica Automàtica””Sabadell-Parc Agrari”


El fill i el pare. Avui s’estrenava en Carlos al costat del seu pare en Juan Miguel


Mentre fèiem la fotografia de família se m’ha acudit dir què igual pot durar vint anys més aquest projecte i la Isabel deia: “Uiii, jo ja tindré vuitanta-u i no se pas”. Doncs bé: li hem volgut presentar a en Josep Mirabet que en té siexanta-tres i no hi ha qui l’atrapi. Un pioner de l’atletisme a Terrassa


Ens hem permès el luxe de caminar una mica, amb els què anaven més justos de forma. Però van rient, ehhhh !!


I la Txell Castañé , no falla mai i gaudint de tot


Txell Castañé

… i al seu costat en Juanjo Fernandez , què ha vingut a veure-us.


Ens ha omplert de joia veure, que en Pau Sust va tan mudat i en btt, ara què de moment no pot córrer


Un luxe dels Mossenaires tenir en Pau Sust i al seu costat en Paco Barcia


Tant està a la secció de caminadors, com a la de btt. Gràcies per venir!!!


I en Mirabet sorprès pel que li agrada fer amb nostre “Can Mossenaire” en Yuma


I tanquem l’entrenament amb el desplegament de la bandera, el mossenaire d’honor, el nostre bandera, els mossenaires nous i un munt d’amigues i amics ahhhh, i el de la gorra en Pep Moliner

Gràcies !!

Fa tres setmanes destacàvem que tornava l’Antonio, fa dues li vam demanar si ens volia fer els honors i avui: portava a punt per si li demanàvem i li volem agrair que faci d’aquest projecte nostre, se’l faci també seu. És un projecte què no només és córrer: és alguna cosa més i la sensació de què no perds les amistats allà on siguin. Avui has vingut i t’agraïm i ens agrada conèixer-te un mica més. Per molts anys i enhorabona!!!

Hola a todos me llamo ANTONIO CORREDERA soy de TERRASSA y tengo 51 años

deciros que empece lo de correr hará unos 8 años un día te levantas y te dices dejo de fumar , voy hacer deporte y hay empece a correr me quité unos kilos de más y mas alegre con la vida , tanto que salia casi todos los días.

Un buen día un buen amigo mio llamado PEDRO me llevó un sábado ha correr con un grupo llamado mossenaires y fue genial, hasta que las rodillas me dicen hasta aquí hemos llegado y lesiones tras lesiones me apartan de mi hobby

Ahora después de un año vuelvo a correr y de momento saldré los sábados y  con el grupo.

Mi deseo, cruzar algún día la meta de una media maratón

Lo bueno es haber sido abuelo de una preciosidad llamada CHLOE gracias PEP por hacerme MOSSENAIRE DE HONOR un abrazo para todos

http://josepmoliner.com/chiptiempo.gif

http://josepmoliner.com/centreMedicAvinguda.gif

vols el teu banner?

No hi ha resposta

Anteriors »