28 jul. 2016

Qui té la piloteta!!!

Classificat com a General

Sempre ens sorprenen coses i veure la gosseta Eves transportar amb la seva boca prement amb les dents una pilota de tenis, ha estat una novetat més. A l’hora de la xerradeta a la fotografia de familia, ella també volia dir coses. I la Bet li ha col·locat la piloteta i au!!, no hi ha “guau”

S’ha fet una ruta nova, que ha consistit a pujar per Can Candi, sense arribar al capdamunt. Bé, algun mossenaire si ha anat fins a dalt, i llavors ha baixat per on ens hem retrobat de seguida.

Hem tingut de protagonistres principals a la parella formada per l’Elisabet i l’Isaac, i en l’aniversari d’antigues proclamacions de mosseanires, l’Enoc ha vingut i això que ja fa set anys que va ser proclamat d’Honor.

Hem vist a la gent molt forta: tant, que en compte de pujar per les escales han preferit allargar un xic més fins a arribar al pont de la carretera de Matadepera. Els que anàvem a la cua hem passat per bombers i l’ajuntament, que era més curtet.

L’Imma ens ha regalat en el dia del seu aniversari de neixement, un pica-pica fantàstic i que ha fet que la jornada d’avui serà, de nou, innoblidable per tot plegat.
No sabem ben bé l’edat: em sembla que és molt jove encara i li queda molt per fer: segur.


És un porjecte que no té fronteres. “Qui té la piloteta?” Igual és una nova moda, i ara haurem de portar una pilota entre les dents. Què us sembla?. La nostra gosseta mossenaire, que avui s’estrena i que es diu: EVES


A més la piloteta, té de fer joc el seu color amb la samarreta: com fa en aquest cas i és evident i en Martí pot demostrar


I van arribant mossenaires il·lustres, com en Toni Peñalver i en Fran Frutos


I ens posem a punt


Esperant el moment de sortir tothom plegats


I ara arriba un moment important: “La Nominació a Mossenaire d’honor”


I qui tenim la sort de tenir avui nominada?


S’ha fet pregar una mica, inclús pel “mestre”


I si: ens confessa que li fa molta il·lusió i l’Elisabet ja la tenim nominada.


I què millor que l’Isaac per ser “bandera”, el dia que la teva parella té moltes possibilitats de ser “Mossenaire d’honor”


Segellem amb un petó


I ara cap on?


Víctor Martín Gros i Eduardo Martin , grans atletes: pare i fill


Bet i Eves en primer terme


Pili i Lourdes al capdavant


I Mossenaire nova; no tenim el nom? algú m’ajuda


Josep Maria, Conxita, Elisabet, Pep, Pepe, Isaac, Isaac


Isaac de taronja i amb visera, la nostra bandera portada per també un Isaac.


Tancant el grup en Joan i en Marc


I passem davant l’empresa Sanmy , com moltes vegades


La “bandera Mossenaire”, portada a l’esquena de l’Isaac.


I la nostra nominada Elisabet, avui al costat d’en Pepe


Albert Perpinyà que ens ha ajudat a vigilar a la carretera no ens atropellin), al costat de l’Elisabet i l’Isaac


Antonio Mayorgas


Això és “mossenaires”. Amistats amunt i avall i fent solidaritat i esperant

Roberto


Avui l’Imma Morales ens guarda una sorpresa a tothom


Reagrupant-nos, fent un petit descanset


I passem pel GR173: el camí dels monjos


I la gosseta Eves, sense raqueta però amb piloteta. Qualsevol li pren!!


Gran dia, el d’avui i sobretot per la Imma Morales

I com no pot ser d’altra manera: arriba la cua. Ja la tenim aquí


L’Eva passant per la Carretera de Terrassa, al seu pas per Matadepera


En Miquel Paradell , va primer


I de ben aprop l’Elisabet Caballero, la nostra nominada d’avui


L’Isaac, que porta la bandera


Eduardo i Antonio


Josep Maria Antentas


Lucia Prado i en Pep Prado. Filla i pare: s’estrenaven i superbé. La Lucia amb onze anys ha estat de les mossenaires més joves de la història


Eves i Bet , seguit per José Salas


Víctor i Jordi


I veiem un nou “quality moment”, quan mossenaires van i venen. Gràcies!!!


I passem el pont que fimbreja


David Toni , Lourdes


I el grup continua el seu camí


I la Gemma, amb el genoll pelat, amunt i avall molt ràpida


I ja torna, quan ha arribat a la cua. Gràcies!!


Joan , i al seu costat l’oncle i la neboda, Mirabet a l’atac


Mai millor dir, donat que són dues màquines


Paco Barcia , en primer terme i el grup es reagruparà de nou


I ens aturem prèviament a una font, abans de fer uns quats revolts per can Candi, al costat d’en Fran , Carlos , i d’esquena una gran sorpresa: Enoc Rodríguez


Moments de repòs amb l’Imma , Sebastián i nous mossenaires: pare i filla


I comencem la pujada a gran ritme, tot seguint unes bicicletes.


I en un dels revolts, fem un nou reagrupament, amb l’Elisabet; la nominada


I s’aprofondeix amb les amistats, mentre fem esport o en aquest cas: reposant
de fer esport amb l’ Isaac Osuna , Montse Susín , Quim Gaya


Enrique- Nilo , a la gran baixada


Albert Perpinyà , i mireu el detall d’en Marc Simó i la bandera, que tornen a la cua. És una pujada forta !!!


César Espindola , també mirant el terra


Tres grans mossenaires, Toni Peñalver , Fran Frutos i Miquel Piqueras


Pili Callejas, que també baixa bé


Sebastián Morales i Enoc Rodríguez


I comencem a preparar la foto de família, amb en Toni, Mireia i Pili. “Cojan asiento”


I la fotografia de família comença a tenir forma


Ja gairebé està, i és que sou una gran colla


I despleguem la bandera


I la gosseta Eves, que se li dóna per bordar de valent.


Som-hi!!


I fem un fort aplaudiment a les tres persones que s’estrenen de “Mossenaires”, gràcies per venir!!!! No ens han quedat els noms, algú els sap? aixi ho arreglem. Gràcies!!!


I cridem a la nominada!!


I en aquest precís moment, totes i tots vosaltres feu efectiu el moment de la proclamació.
Queda proclamada “Mossenaire d’honor”, Elisabet Caballero Mirabet. Moltes gràcies!!


I la seguim aplaudint


I parlem del seu xicot, l’Isaac, que ens ha dut la bandera.


I hem llegit l’aniversari de proclamació de bastants mossenaires de fa 1, 2, 3, 4, 6 anys, i avui no han vingut, tot i ser habituals. I vet a qui, que ha vingut el de fa 7 anys!!!!, Enoc Rodríguez . Un gran velocista que ostenta molts podis i títols en el seu haver. Ve poc, donat que no el fons no és massa compatible amb la velocitat i els seus entrenadors no els hi deixen. Gràcies per venir i de fet sempre tenim la sort de tenir al teu pare, en Carlos


Ben aplaudit per tothom


Ens deixem res? i en Miguel , a l’esquerra aixeca el dit


Doncs si: una de les més incondiconals mosseanires, l’ Imma Morales és el seu aniversari de naixement i li cantarem el cumpleanys feliç


Gràcies per tot Imma i sabem que al final ens tens reservada una bona sorpresa


Aviat ho sabrem que ens te reservat l’Imma


I la foto de familia. Ha estat improvisada a aquest lloc, donat que hem volgut explicar que just pel camí que es veu a la dreta, és un lloc que neix un cami que duu al Turó de Sant Joan, al collet del mateix nom, al del Ós i finalment al Turó de les Pedritxes. Molt recomanable tot plegat. Vinga animeu-vos-hi


Elisabet Caballero, ja tota una “Mossenaire d’honor”, arriba al punt de reagrupament


Com la Carme Valldeperas


I tancant el grup l’Esther Alastuey i la Núria Mayoral


I en el dia de l’aniversari, l’Imma passant pel davant de la bonica masia de Can Torrella


I ben de prop, en Jordi, Joan, Miguel i Marc


Josep Mirabet i Antonio Mayorgas , què han fet més volta que els que anàvem a la cua


Xavi Pons i Isabel Vergara , també han triat el camí llarg


I l’ Anna Cos , també fent el camí llarg


I quan hem arribat, l’Imma Morales , ja tenia a punt un bon refrigeria per als Mossenaires.
Moltes gràcies de part de tothom i per molt anys em facis molts amb salut

Els dos germans, posant tot a punt


Què bo està tot


Difruta jovent!!


I aquí bé el meu got de mans de l’Anna


Estira que estiraràs, Albert !!


La Mireia deia que s’ho havia passat bé


I la font, que no hi pot faltar, amb en Javier Colado


Bet i Laura… i la font Mossenaire


Laura de Benito


El lloc ideal. Vosaltres: genials!!


Ingeniosa taula i una bona ombre: tot ben mesurat


Xavi Pons


I l’Imma, també contenta d’haver-vos pogut fer aquest regal. Gràcies Imma!!


I una bona colla, amb la masia, la mossenaire, el bandera, la bandera i una bona colla d’amigues i amics


I les nostres noies amb posat seriós…

… i ara no tant


Els amigues i amics de Grup del Runparadís


I la parella protagonista

L’Elisabet moltes vegades ve sortint de treballar, cansada i amb son: però córrer al vostre costat la il·lusiona i li encanta. Sabem que és capaç d’aconseguir tot allò que es proposa i fa marxes ultrallargues. També la veiem sempre corrent amb moltes ganes i ara ens regala a tots poder-la conèixer una mica més i saber amb qui tenim la sort d’entrenar. Amb l’Elisabet Caballero Mirabet a qui li agraim què faci gran aquest projecte amb la seva presència. Moltes gràcies i per molts anys.

Hola, hem dic Elisabet, ha estat un plaer ser avui la Mossenaire d’Honor.

Us faré un petit resum de la meva vida i l’esport.

Crec que això de córrer ho porto a la sang. Com diu la meva mare, sempre he sigut una cabreta boja; ja desde ven petita m’ agradava pujar, trepar, escalar, saltar i córrer amunt i avall,per tot arreu. Quant jugava amb els nens sempre hem deixaven per impossible perque no podien atrapar-me o be estava enfilada en un arbre com un mico. Gaudia anant al bosc amb la meva mare, agafar cargols, flors, bolets, pinyons, atmelles, espàrrecs…anar al Llac Petit, per la Riera,amb els meus germans i amics.

Recordo amb alegria les aventures amb la meva millor amiga Judith, anavem a fer footing amb els gossos cada matí abans d’anar a l’escola, investigant llocs nous i inventar-nos camins,feiem acampades lliures a La Mola… actualment continuem gaudint de molts moments com aquests.

Vaig estar un temps amb el grup d’altetisme de Bonaire, després de veurem en la meva primera cursa a Can Josefra amb 15 anys, els va agradar i van començar a entrenar-me. M’agradava molt la idea d’anar en grup, tot i que era la més petita… però per problemes de salut, ho vaig tenir que deixar.

Després estudiant i treballant va ser impossible anar a córrer, no tenia cap hora lliure, però sempre que podia, sortia a fer senderisme.

Quant vaig deixar d’estudiar, ja ben grandeta, va ser el moment de tornar a ser lliure i començar poquet a poquet a córrer, primer 20’, 30’…fins aconseguir córrer 60’. Sortia molt sola, m`encantava perdrem per les muntanyes, els corriols, trepar per les roques, investigar coves, …sentir el sol, el vent, les olors de la natura, de les plantes aromàtiques, el cant dels ocells, dels arbres, provar dels seus fruits, veureanimalons…Així sóc feliç i hem sento genial,es desconnexió total, moment zen, moment Eli.

En aquesta època, conec a Isaac, la meva parella sentimental i de curses, formem un gran equip, som “Els pirates de la Muntanya” i ens apuntem a mil aventures plegats.

És ell qui hem parla del Runparadís, un grup de runners de Terrassa i decideixo provar.
Aquí conec a gent increíble, que portaré sempre al cor, com el meu brother Ricard, el meu tiet Joan, Ramón i Montse que son com uns pares, a Gloria, Angel, Miguel, Rafa, Fernando, Enric, etc.…sou moltíssims i tots genials! Hem van fer sentir com una més de la famlia desde el primer moment.
Joan hem va preparar per fer la meva primera Mitja Marató en la meva ciutat Terrassa, després per la Mitja Marató de Bcn i la Marató. Gràcies pels teus consells i ajuda mestre.

Durant tot aquest temps, he conegut moltes persones maquíssimes del Runparadís, dels que hem fet una gran amistat i hem compartit kms, curses, sortides, esmorzars…gràcies a tots!

També vaig conèixer a un altre grup, que havia sentit a parlar feia molt de temps, però que no m’atrevia a donar el pas i sou els Mossenaires, amb el súper Pep Moliner! Felicitats per aquest projecte tant maco i per fer-me sentir una més i tant a gust a la vostre família; i casualitats de la vida l’oportunitat de retrovar-me amb el meu tiet Josep, un antic Mossenaire.

No importa venir “d’empalme” de la feina,sempre es un plaer, i espero poder venir molts anys i compartir kms amb tots vosaltres.

M´agradaria donar unes pinzellades a les curses que més m´han marcat, una d’elles la marxa solidària de la Traiwalker amb 100km, una experiencia brutal i per una bona causa.

Vaig fer Matagalls-Montserrat, 82km, preparant la cursa amb els meus compamys del Runparadís. La recordo amb molt de carinyu, perque va ser una cursa que hem vaig deixar portar per sensacions, fora rellotges i temps i vaig gaudir-la molt.

La Behobia, 20km en una ciutat on mai he vist un ambient tant increíble, no hi havia un metre on no hagués gent animant i donat forçes, fins i tot, els més petits.

Sempre gaudeixo corrent una PunkTrail, son molt divertides i 100% solidàries.

L` Olla de Núria es preciosa, els Pirineus no tenen preu, quines vistes, m’ encanten.

La cursa més difícil que he fet fins al moment, ha estat Emmona, quasi 80km amb desnivell de més de 6000+, reconec que vaig patir una mica, però que tornaria a fer.

Pròxim repte?? Tornem a repetir Matagalls…

En cada nou repte,tot i que hi ha moltíssima gent que hem recolza, hi ha qui diu que si no podré, que si sóc molt jove i que ja tindré temps, que no ho faci, que no tinc que demostrar res,…sóc conscient que no tinc gaire temps per entrenar i que sent mare, que és la cosa més bonica del món, es difícil trobar els moments per sortir, perque primer es el meu fill Jordi; però si gaudeixes com jo d’aquest esport, treus el temps d’on sigui, encara que hi ha dies que estaria millor al llit i costa sortir al carrer, tot es força de
voluntat, i si vols, pots.

Res es impossible, tot esta en la ment, recordeu sempre.

Ara ja sabeu una mica més d’aquesta cabreta boja. Per últim vull tornar a donar les gràcies a tothom, companyes de la feina, família i amics i a tots els que us heu llegit aquest escrit. Fins sempre!!

La Gacela, la Liebre, La cabreta, La Heidi, L’ Elisabet Swann, La pirata de la Muntanya.

http://josepmoliner.com/chiptiempo.gif

http://josepmoliner.com/centreMedicAvinguda.gif

vols el teu banner?

No hi ha resposta

21 jul. 2016

“Viu el moment”

Classificat com a General

Quan un projecte no és tan sols córrer. Quan un projecte ens permet conviure i eixamplar horitzons en l’entorn de les amistats i això ho veiem
setmana rere setmana, amb gent que us veiem gaudir d’una estona plegats i que ho feu de forma sistemàtica i ho feu sense posar-hi interrogants de
quan pot durar i si val la pena. Diríem que viu el moment ara, i demà ja en parlarem. Si quan després d’una hora i escaig i de deu quilòmetres, veus
una vegada i una altra que hi ha gent què ha gaudit, ens fa entendre que si funcionéssim amb piles recarregables, aquestes haurien assolit una bona
càrrega positiva i per aquí anem i el projecte segueix.

Avuí volíem anar a la cocapital vallessana, Sabadell, com fem moltes vegades i a més tenint en compte que moltes amigues i amics, venen
d’aquesta gran ciutat i nosaltres que ens alegrem de què aixi sigui i agraim l’esforç de que heu de venir a Terrassa i encara té molt més mèrit. Gràcies
Sabadellencs i avui hem tornat a passar per casa vostra.

Passem per camins, que procurem què siguin ombrívols en ho possible i tenir alguna font on refrescar-nos, si és possible i avui ha esta possible.

Hem tingut una persona que fa molt temps que corre i a qui molta gent aprecia, en Zico, com a Mossenaire d’Honor i això ens enriqueix encara més.

Hem vist quatre mossenaires que s’estrenaven, i això ens encanta i ….. en resum, que ha anat tot molt bé i que ha estat gràcies a totes i tots
vosaltres: gràcies per venir i fer-ho possible.


Queda nominat ofialment en Zico Palmero a Mossenaire d’honor, després de molts anys de merèixer-ho com el que més


Zico Palmero davant la Masia de Torre Mossèn Homs


En Fran , junt en Carlos i Joan, que van conduir el grup fa una setmana


I Enrique Moratalla feia quatre mesos que no venia i avui… la nostra bandera


Enrique Moratalla


Enrique Moratalla , un habitual que feia dies que no teníem la sort de tenir entre nosaltres


La tensa espera


Si la Núria, de vermell, ja porta cinc vegades i és una mossenaire consolidada,
avuí l’Olga, amb ulleres, serà la seva tercera participació i per tant: ja és mossenaire consolidada


Ida, Miguel, Miguel, Oriol


Guille, Isa, Laura


Ens vam trobar a la Mola a la Laura de Benito dijous i ens va prommetre que vindria.


José Salas , Conxita Rusines , Sebastián Morales , Fran Frutos ,
Ana Maria Muñoz, José Manuel Portero

Juanjo Fernandez amb el seu Yuma


Jordi Viñeta i Joan Forte


Ana, José Manuel , Zico (nominat)


I ens endinsem pels camins de Can Bonvilar


Ana i José Manuel


Manuel Expósito i Fran


La bandera va sumant quilòmetres a les vostres esquenes, avui amb Enrique Moratalla

Enrique al costat d’en Fran


Xavi Pons i Laura de Benito


Miquel, Juanjo formant part d’un nombrós grup.


I en Zico i en Joan, fent ganyotes per culpa del sol que els enlluer-ne


Fent bots pels camins


Francisco de blau i Miguel


Carlos , un dels primers mossenaires, seguit per un mossenaire nou: en Mario


Olga, Núria, Imma , Ida: també per tot terreny


En Miquel Paradell


Isabel Font


La Isabel , seguida pel nominat d’avui a Mossenaire d’honor, en Zico


Guillermo Pérez


I la filla d’en Miquel , la Sònia, al seu segon dia. La setmana passada no ens
va acompanyar en tot l’entrenament: avui ha acabat fantàsticament. Enhorabona!!


L’Ana Maria


Fran Frutos


L’Oriol


Conxita Rusines


Laura de Benito


Juanjo Fernandez


Manuel Expósito


Manuel seguit d’en Xavi Pons


Juan Miguel Romero


Balme


Josep Mirabet i que sempre ens alegrem de veure’l


Carlos Rodríguez


Montse Susín


Quim Gaya


Quim Badia


José Salas


el Mossenaire nou: en Mario


Juan Carlos Alvarez


Núria


Olga


Ida


Imma Morales


Litus


Jordi Viñeta


Sebastián Morales


Joan Forte


I seguim per camins ombrívols i frescos, amb els mossenaires


Olga i Núria, que ens explicaven que fa poc no es coneixien, i a hores d’ara estan
trenyinant una bona amistat gràcies a aquestes trobades i això ens fa feliç


l’Evans , com en ell és habitual, anant amunt i avall fent un entrenament solidari


Els mossenaires amunt i avall, com Antonio Mayorgas


La Sònia avui ha fet un entrenament fantàstic i en la seva totalitat. Enhorabona!!


La bandera i el que la porta, tenen bons aspecte, en un dels reagrupaments


Retornem a córrer, amb la Isa, Guille, Manu, Laura


I ho fem amb un bon progressiu que comença en Juanjo Fernandez a tota velocitat al costat de la Isabel Font


I també com a capdavanters, en Quim amb el Flynn i l’Evans


I més xino xano, Manu, Laura i Ana Maria


Reagrupem, com a bons mossenaires


I endurim l’entrenament amb una bona pujada, ¡
[img][/img]


Ida


Montserrat


Quim


Juan Carlos i José Manuel


Vet a qui que passem per un poblet que tenim prop de Terrassa i que es diu
Sabadell i un dels seus barris, com és Ca n’Oriac


Us sona el poble?


I encara nominat, en Zico al costat d’en Miquel Piqueras


En Miquel Piqueras lluint samarreta


I a fila india, cap l’arbre bonic i resitent


Aviat Zico Palmero serà Mossenaire d’honor


Algun mossenaire ja ha arribat


Mentre en Miguel Alonso Giralde ja està ben col·locat i assegut, en Quim Gaya
feina té, però aviat estarà a punt pel moment més familiar del grup: la “foto
de família”


Mentre en Fran i en Enrique fan un bon desplegament, l’Evans , que ha arribat el primer, se’l veu satisfet.

Toca aplaudir a “Mossenaires Nous”, benvinguda i benvinguts i esperem poder
compartir molts entrenaments plegats


El nostre aplaudiment


Amb ulleres i de fos, l’Olga porta tres vegades que ha vingut, per lo que ja és una mossenaire de debò


En breus moments totes i tots proclamen al nostre “Mossenaire d’Honor”, en Zico Palmero. Enhorabona!!!


La Isabel Font , que ens ajuda a fer gran el projecte, la felicitem un dia després
del seu aniversari de part de tothom: per molts anys i els puguis fer corrent
al costat de les teves amistats.


Ara si: la “FOTOGRAFIA FAMILIAR MOSSENAIRE” , única i intrasferible i no tornarà a passar més


La mateixa gent aplegada sota aquest arbre: no tornarà a passar mai més a la vida… o difícilment.


Arranquem entrenament després de tantes emocions


Juan Miguel Romero i Rafael Camargo


Xavi Pons i


Conxita Rusines


Zico, Joan i Laura


Paco Barcia ajuda a veure a l’Olga i en Guille


Majestuosos, sempre, els cavalls per la zona.


L’Ana Maria ve sempre que pot, i avui ho ha fet. Benvinguda i bentrobada


I la “Font Mossenaire”, amb el ja “Mossenaire d’honor”, en Zico Palmero


I extenem la bandera al costat de la nostra Masia de Torre Mossèn Homs, un
dels magnífics llocs on es pot fer esport al costat de les grans ciutats de
Terrassa i Sabadell


Un bon record i gràcies a tothom i us esperem el proper dissabte a veure on en duen


Foto de record, Miquel, Miguel, Juan Miguel i Zico: amics de fa molt temps


Com ho són en Zico i en Miquel

Des de que un servidor corre, que convivim per l’entorn de l’esport.
Vaig parlar amb ell per primera vegada a la Cursa del meu Barri de Can
Palet, on tant ell con jo havíem quedat primers del mateix i això feia molta
il·lusió. Llavors hem compartit molts moments i avui ens fa especial il·lusió
que ha acceptat d’ésser el nostre flamant “Mossenaire d’Honor”. Hem
compartit bons moments i veureu que ell no vol ofendre a ningú i voldria
nombrar a tothom a qui aprecia i estima, i si estem segur que, i és el que jo
penso “no ofèn qui vol, si no qui pot” i ningú es pot sentir ofès per la teva
bonica història que tant ens encanta. Gràcies Zico.


Bueno Pep al final me toco ser Mossenaire , tras varios años  esquivando , ahora no puedo decir “déjalo para otra semana “.

Treinta años +/- pueden parecer muchos o pocos según se aprovechen , los primeros años que empezaba a correr , no lo hacia con muchas ganas, ya
que siempre estaba por las montañas pateando o haciendo marchas de algunos centros excursionistas.

Precisamente haciendo una de esas marchas , vi gente que las hacia corriendo, y eso me motivó para hacer lo mismo.

Así empezó la cosa y al cabo de unos meses me apunté a la cursa de la fiesta mayor de Terrassa, la acabé fatal, pero no perdí las ganas de correr,
aunque no competía iba entrenando pero muy poco.Pero acabada la mili un  amigo ya me fue picando para hacer cursas largas y combinarlas con las
marchas, al poco ya estábamos haciendo la Vic-Tona de 15 km , de la cual me sobraron mas de 10 km , que largos se me hicieron los km. Luego nos
pico la mosca de una media , la primera de Vilanova , la acabé 1h 32´ , y así cada 15 días una hasta el verano. Al año siguiente volví a hacer las mismas ,
pero ya bajando bastante los tiempos , la de Vilanova en 1h 20´50” , con eso ya me entro la fiebre de las marcas , solo quería bajar, aunque estuve
un par de años así , solo baje a 1h 19 , ya me costaba mucho bajar y las rodillas no me daban para mas. Luego hice la marathon de BCN en 3h 05´,
me obsesione con bajar de 3h y me di con el puñetero muro, he hecho 4 o 5 marathones mas y no he logrado nunca de bajar de las 3h, estaba claro que
eso no era lo mio.Pasé por varios clubes como : Gimnas Can Palet, Can Boada, Bonaire y Arec donde estoy,

Aunque he tenido parones, algunos de años, siempre he estado ligado con este mundillo, y he tenido la suerte de haber coincidido con gente que me
han ayudado en momentos claves,como Jordi Mangot, Miguel Piqueras, el gran KiKu Querol, Anna Cos, Pep por Mossem Homs y sobre todo Carme
Ballesteros que a través de California y ahora por Matiners, no me han hecho perder la ilusión de seguir corriendo, ahora solo me importa salir y
llegar el tiempo es lo de menos, y si puedo ayudar a alguien mejor.

Me tengo que acordar de aquell@s que desgraciadamente no están aquí, pero si corren con nosotros , porque están en el recuerdo
Y aquellos que no he nombrado, que no se quejen, que también me acuerdo, pero si los pongo a todos, esto no se acabaría nunca, y si alguno se ha
molestado que se pague unas birras y todos felices y sino nos vemos el próximo día corriendo…………………………venga que ya tardas.

Gracias Pep y a todos los Mossenaires, que no pare la Fiesta, nos vemos……

*PD

Hola bon dia Pep, ante todo gracias porque te haya gustado, quería poner mas cosas pero ya me hubiese pasado, espero que eso la gente lo
comprenda, pero cuando lo escribí se me paso no poner quien soy, la edad que tengo y de donde soy, espero que me lo pongas tu, osea mi nombre
Ziko, que tengo 54 years y que nací y vivo en Terrassa, que lo de los 30 años son los que más o menos llevo corriendo, y si crees que hay algo que
se tenga que cambiar lo haces sin dudar , todo lo que hagas estará bien, si hay alguna palabra que creas que puede ofender, como “desgraciadamente”,
en eso tienes tu más categoría.

Gracias por todo Pep y te lo dejo en tus manos, saludos y bon dia.

http://josepmoliner.com/chiptiempo.gif

http://josepmoliner.com/centreMedicAvinguda.gif

 

 

vols el teu banner?

 

No hi ha resposta

Anteriors »