Etiqueta arxiu 'Torre Mossèn Homs'

21 juny 2017


Acalorats i refrescats Mossenaires

Aquests dies al Vallès estem travessant una onada de calor i tot que sortim d’horeta, ens fa suar de valent la temperatura ambient. És cert, que un entrenament compartit el patiment és menys, perquè xerrin xerrant, de vegades ni t’adones. Al mig de l’entrenament sort n’hi ha que ens podem refrescar, que si no seria un bon calvari.

Un recorregut que ha sortit per dins del torrent de la Grípia, amb frescor, i cap al de la Betzuca, que també ha sovintejat l’ombre. Ara, que, quan els arbres claregem veiem com més d’una i més d’un feu aquell comentari de: uff!!, quina calor!!

Un entrenament en la línia de buscar de clar els deu quilòmetres i de gaudir del #correrxerrar que tant ens agrada, per saber que ens han de dir les nostres amistats.

Una vegada a Castellarnau, hem gaudit de l’aigua de dues fonts que hi han instal·lades i hem fet la fotografia familiar, allà on abans hi havia un bonic gronxador i ara no.

Us esperem dissabte vinent tot esperant que no faci tanta calor, però tant si plou com si neva, tant si fa calor com fred: als Mossenaires no ens aturaran, o sí?


L’Angel va tornar fa poques setmanes després d’un llarg temps sempre poguer córrer i avui….


… accepta la seva nominació a “Mossenaire d’Honor”. Gràcies i enhorabona


Ángel Herrera, un luxe tenir-lo nominat


I llegint el nostre agraïment i fer el projecte gran amb la seva presència. Gràcies


I, oh sorpresa. Avui tenim a la Karen i en Gilberto.


Maten


Dolors, Mossenaire nova (Sònia), Xavi Miquel i la Rosa Cos


I li demanem a en Balme si vol ser la nostra bandera


I ens diu que si: la nostra bandera portada per en Balme


Ja estem a punt


Moments per posar-nos al dia


I amb l’imponent Masia de Torre Mossèn Homs: ja surten “Mossenaires a córrer”


JuanMa


Carlos Rodríguez


Antonio Aguilar


Josep Mirabet


Angel Herrera


Laura Fabra


Anades i tornades dels Mossenaires


Carmelo Luque


Gemma Solsona


Anna Cos


I arriba la cua i les i els que l’han anat a buscar. Gràcies!!


Reagrupem amb l’Angel


Ha esperat cinc anys i avui: per fi serà Mossenaire d’Honor.


Joan i Jordi


Chary i Gilberto


Isabel, Laura i Anna


I hem fet un progressiu i els que l’han fet a tota pastilla:
Chary, Joan, Angel, Gilberto, Karen, Pasqual, Sebas, Albert, Quim, JuanMa


Reagrupem


Karen Suarez Gutierrez
ens ha vingut a veure, vestida amb la samarreta Mossenaire. Gràcies!!


Carme Valldeperas


Imprescindible font de Castellarnau, per a recuperar-nos en un dia de molta calor


En Balme comença el desplegament


Aigua, aigua, aigua


Comprovamt si la bandera està del dret


I ens fa il·lusió tenir Mossenaires noves i nous


I la Sònia s’estrena a entrenar en grup amb nosaltres. Benvinguda, Mossenaire Nova


I l’Esteban, el Mossenaire Nou. Benvingut


Mossenaires de primera vegada. Eiii !!! per molts anys i torneu, eh??
Sònia i Esteban


Anem per la proclamació de l’Angel


Angel Herrera: en uns moments Mossenaire d’Honor


Enhorabona, flamant Mossenaire d’Honor. Ho tenies ben merescut i quedes proclamat per part de tothom. Enhorabona


Ben aplaudit per tothom


I menció especial per la parella que ens ha dut la bandera: Icos i Balme. Gràcies


Foto de família i una setmana més ha valgut la pena anar al vostre costat. Gràcies i fins dissabte


I estem a la frontera


Ja corrent, l’Angel Herrera, com a Mossenaire d’honor


Eva Aranda


Laura i Eva


Manuel López Rodríguez


Balme Sánchez


Fernando Artesero


Meritxell Castañé


Olga López Castillo


Junts amb la Núria i la Txell passant pels Plans de Can Canya


Com que en Balme estava disposat a caminar junt amb la seva muller, ens volia donar la bandera i no: l’havia de portar fins al camp base


I és que fan tan bona parella, que no es deixen un moment. El dia 18 de juny va fer dos anys que es van casar després de conviure’n catorze. Felicitats i per molts anys!!


La calor ha fet estralls, i la Txell i l’Eva les hem vist a caminar


dotze, onze, deu, nou, vuit…. zero!!, i qui hi ha?


Bueno va: fem la bona. La foto al camp base


foto molt especial


Antonio, Angel i jo, que alguna cosa ens uneix al Mossenaire d’honor, a banda de l’amistat. Un bon record.


https://www.strava.com/activities/1040479767

Sempre quan acabem, algunes i alguns de nosaltres anem a fer el darrer traguet a la font de les canyes i vet aquí que un dia d’aquests passava l’Angel i ens posem a parlar amb ell i ens diu que era Mossenaire, però que no havia pogut córrer per diferents accidents i li diem de tornar. I torna, i ens explica que just una setmana que havia de ser Mossenaire d’Honor, va haver de deixar de córrer. Ara hem vist complir l’esdeveniment que ens va quedar pendent i estem molt contents i et desitgem tota mena d’èxits amb tot el que et proposis i gràcies pel teu escrit. Enhorabona i per molts anys!!

Por fin !!!!
Mossenaire de Honor
Después de casi 5 años sin correr con los Mossenaires, Pep lo ha conseguido.
Soy Angel Herrera, nacido en el 1965 en Terrassa. Casado, con dos hijos y espero con ilusión mi primer nieto el próximo mes de Agosto.
Siempre me ha gustado el deporte, pero a los 18 años me lesioné de gravedad la rodilla izquierda y pasé a ser un deportista pasivo (verlo por tv y asistir a los eventos más cercanos como espectador).
Trabajo en una oficina y muchas horas detrás de un ordenador, con lo que mi actividad física es prácticamente nula. Con el paso de los años y después de varias operaciones más en la rodilla y 103 kg de peso, hace 7 años decidí que tenía que hacer algo para mejorar físicamente.
Comencé a ir al gimnasio (un poco de piscina, cinta, bici, etc.) pero no me motivaba lo suficiente el estar encerrado en una instalación. Comencé a salir a correr por los caminos próximos a mi casa y poco a poco conseguí correr durante una hora sin acabar físicamente destrozado.
En el 2011 comienza mi historia como Mossenaire, conocí a Pepe Salmerón en el club de futbol en el que jugaba mi hijo y después de salir alguna vez juntos a correr, me comentó que su hermano salía a correr los sábados con un grupo en el que el principal objetivo era pasar un buen rato entre amigos sin objetivos de tiempos.

Así que aparecimos por Mossén Homs y comenzamos a disfrutar de vuestra compañía y mí personalmente me encantaba escuchar vuestras charlas ante comenzar la salida. Algunos relatando como le fue la última carrera o sus objetivos para la siguiente y otros contando anécdotas ocurridas. Y durante las salidas siempre escuchaba charlas entre vosotros que me hacían tener más ganas de progresar e intentar alcanzar un objetivo mayor.
Lamentablemente en el 2012 tuve que parar de correr por culpa de 2 hernias discales, cuando retomé la actividad física comencé a salir en BTT ( los traumatólogos me desaconsejaron el correr)y también me enganchó el salir por la montaña en bici. Tuve mala suerte con la bici y tuve dos caídas graves (fractura de pelvis y otra que me deje media cara en el asfalto).
Desde hace un año y medio, volví al gimnasio y como la vez anterior comencé a salir a correr (con la desaprobación de los traumatólogos) y a cuidar un poco mi dieta.
Hace cosa de 2 meses me cruce con Pep Moliner un sábado cerca de la Fuente de las cañas y tras una breve conversación me invitó a volver con los Mossenaires.
2 semanas después volví a disfrutar de vuestra compañía y volver a escuchar esas conversaciones que tanto me han motivado para poder intentar estar mejor físicamente (hoy 85KG.) y tener en la cabeza próximos retos a cumplir.

Espero seguir disfrutando de todos vosotros y agradeceros vuestra actitud y apoyo con los novatos.
Angel Herrera
Mossenaire de Honor.

http://josepmoliner.com/centreMedicAvinguda.gif

 

vols el teu banner?

Comentaris tancats a Acalorats i refrescats Mossenaires

14 juny 2017


Llac Petit de Terrassa amb Mossenaires

Terrassa està envoltada de llocs increïbles i de gran bellesa natural, i el Llac Petit, un embassament on sempre veiem aigua fins al capdamunt, dibuixa un paisatge que, com el seu nom indica, en petit però ens recorda a grans llocs, i és que l’aigua a la natura, la verdor natural, les muntanyes va tot molt lligat a lo que a moltes persones com nosaltres ens agrada.

Sempre intentem ser fidels a la distància prefixada, que és de 10 quilòmetres i els enginys gps que molts duem ens diran que compleix totes les expectatives.

Ja fa uns dies, vam mirar si hi havia camins alternatius a anar-hi sense travessar la paret, ara privada per unes reixes. Tenia la seva gràcia, però “Mossenaires” ha anat per sota, i tot i no poder gaudir del llac des d’aquest punt, també ens ha agradat anar-hi plegats.

També ens fa il·lusió com quan duem amigues i amics que no l’ha vist mai, i veure les seves cares ens complau d’allò més i descobrir-us llocs on gaudir de l’esport, la natura i l’amistat.

Ha estat un dia on ha predominat la rialla i això és un bon resum i a tu que fa dies que t’ho penses, et convidem el dissabte vinent i qui sap si et donem una sorpresa agradable o almenys és el que sempre procurem. Per molts anys i moltíssimes gràcies.


Ha vingut força anys i avui ens fa molta il·lusió tenir una nova nominació


Manolo Navas és el nostre flamant nominat a Mossenaire d’honor. Enhorabona i per molts anys!!


En Manolo llegint el nostre agraiment molt especial


I la Bet serà la nostra portadora de la bandera
[img][/img]


Bet


Gemma, Cisco i Carlos

Jose, Francisco, Quim, Alex, Jordi


Josep Maria Antentas


José i Francisco


Orgull de ciutat per un Egarenc


Si Paco, si.

Sempre fem broma, el Paco aviat li donarem els fulls d’empadronament


Avui estrenem camí amb Mossenaires. Molt xulo, i forma part de l’anella verda


Endavant i endarrere, això és “Mossenaires”


Amb els gratacels del pisos del barri de Sant Llorenç, un dels trenta-cinc barris de Terrassa


En Jordi González Riquelme , que també li estava agradant el camí de l’Anella ( http://anellaverda.terrassa.cat )


En Juanjo i en Yuma , inseparables


I arriba la cua i el nostre nominat, en Manolo


Txell i Paco


Jordi Renom


Montse Pérez


Isabel Vergara


Josep Maria Antentas


Paco i Montse


Jordi cap a la cua


José Luís cap a la cua

La Gemma i en Francisco, cap a la cua


Paco Barcia


Antonio i Rafa

Anna i Eva


Txell


Montse, Alex, Jordi


Isabel i Bet

Amb en José Carlos, ja hem arribat al llac petit


Maten és la primera vegada que visita aquest indret. De fet, se li notava que li agrada


I ara toca el desplegament

I l’Eva retrata aquest paio


Dues grans fotògrafes, Eva i Txell


La Txell de fotògrafa


I ens toca felicitar a un aniversari a Mossenaire d’Honor


Antonio Mayorgas , que no falla mai d’ençà que us va conèixer i que avui celebra el seu segon aniversari com a Mossenaire D’honor i podeu llegir aquí

Enhorabona i gràcies per fer el projecte gran, Antonio


I aquest bon home, ens accepta la proclamació


En aquest precís instant, ja tenim a un nou gran Mossenaire d’Honor: en Manolo Navas. Enhorabona!!


I davant aquest llac bonic, el Llac Petit, el Llac de Can Bogunyà, la fotografia de familia


I la bandera?


Isabel Alcalde ha estat una fantàstica portadora de la nostra bandera


I marxem per sota el llac, amb la Gemma


Manolo i Miguel


En David ens llança una “m’agrada”


Miquel, Jordi, Paco, José


Txell, Miquel i Isabel


Txell, Isabel, Maten


Txell, Montse, Jordi, Isabel


David Llinares


La Isabel, no sabem pas cap on anava. Retornant pel mill d’aqueste plantes que feien una molt bona olor


La bandera i la Isabel tornen cap a casa


Tornem per l’anella verda


Alex


Pep Moliner


I ja som al cap base: Masia de Torre Mossèn Homs, amb el nostre protagonista


La bandera ha arribat al final del dia


La Mossenaire Major, l’ Anna Cos


https://www.strava.com/activities/1029352073

Ens coneixem d’entrenar plegats, els diumenges amb les “Nenazas” i sempre que pot el tenim fent gran el projecte. Seriós, discret i súper bona persona i mereixedor d’aquest i molts més homenatges que nosaltres li fem de tot cor. T’estem molt agraïts i per molts anys puguem compartir i gaudir d’aquests moments.

Hola, soy Manolo,

Tengo el honor de ser el Mossenaire d ́Honor de esta semana.Tengo 46 años estoy casadoy tengo dos hijos Raúl de 14 años y Carla de 12 años.Trabajo como encargado de un almacén textil en Sant Vicenç de Castellet.

Mi historia con el running es corta llevo tan solo 5 años, el correr siempre fue una cosa que odie toda mi vida,Yo soy un futbolero total, practique el futbol desde los 5 años hasta los 22,no llegue lejos lo más cerca del éxito que estuve fue a los 15 años que fui preseleccionado por la selección catalana ¡Ah! era portero mirar si me gustaba poco correr.Soy socio del Terrassa y socio simpatizante del Real Madrid “está claro, me gusta el futbol”.

Despues de dejar el futbol he sido entrenador de futbol de niños y profesor de ajedrez, todo en la escuela Font de l ́Alba de Terrassa durante la edad escolar de mis hijos.

Esto es un rápido resumen de quien soy y ahora os explico porque empece a correr.La culpa la tuvo el “COLESTEROL” que mi genética hace que siempre lo tenga alto(bueno, también los bocadillos de lomo con queso y la bollería industrial que me zampaba)pues eso decidí volver hacer deporte y como los gimnasios los consideraba caros pensé” lo fácil y barato” salir a correr y eso hice “casi muero en el intento” salí de casa y no creo que llegase a correr más de 5 minutos,me pare y volvi a casa pensando en otros alternativas menos duras. Al dia siguiente decidi volver a intentarlo y me fue mejor, quede mi satisfecho porque aguante un poco más que el día anterior y así empecé a salir todo los días aumentando cada día más mi resistencia hasta lograr salir todos los días 1 h 30 minutos “Un Fenómeno” o “Un inconsciente” ya que me provoque una sobrecarga en la rodilla que me obligó a estar 3 meses parado.

Cuando volví me hablaron de un grupo que salía los domingos Las Nenazas y con el que empecé a salir y uno de esos días conocí a Pep Moliner que tambien corria en este grupo y me habló de los Mossenaires y decidí salir con ellos también.Este grupo era diferente se corría de otra manera y me cautivó y desde entonces voy viniendo “NO TODO LO QUE ME GUSTARÍA”.

Ahora me encanta correr en grupo siempre que puedo salgo con alguno, he corrido con Los Martes con Dios,Las supremas y desde hace 3 años corro en el club I RUN WIHT LEIVA y pienso que gracias a Los Mossenaires y Las Nenazas hoy corro y disfruto de este deporte y de toda su gente,gente muy sana y cordial.

Es un orgullo tener a Pep Moliner y a todos los Mossenaires como compañeros y amigos y espero que esto continue asi durante muchos años.

Saludos de un orgulloso Mossenaire d ́Honor.

http://josepmoliner.com/centreMedicAvinguda.gif

 

vols el teu banner?

Comentaris tancats a Llac Petit de Terrassa amb Mossenaires

« Següents - Anteriors »