19 jul. 2017
Amunt i avall dels Mossenaires
Amunt o avall el que compte és què ho estem fent plegades i plegats, una vegada i un altre i que tenim ocasió d’estar envoltades i envoltats per persones que valen molt la pena i que sense aquests tipus de projectes, que barreja esport, natura i amistat ho fa encara més atractiu. Ens heu escoltat més d’una vegada que per aquí han passat més de set-centes persones diferents, i que un dia o un altre, sempre al llarg dels anys, un dia ens fa companyia i podem estar prop de cadascú de vosaltres. Només per això, ja val molt la pena.
Però, el que avui hem anat amunt. Encara que majoritàriament anem al començament de baixada, avui ho fem de pujada i per uns llocs que s’anomenen Anella Verda i que manté uns camins millorats, amb racons pel repòs i per gaudir de la natura i que nosaltres agraïm d’allò més.
Ens hem dirigit a la zona de la Masia de Can Roure, on hi ha la font del mateix nom, i que ens servirà i sobretot a aquesta època, per mullar la gola i el clatell i garantir una bona refrescada. Les fotografies estaran per allargar encara més el record i farem sempre noves amistats. Hem conegut dos nous Mossenaires, i ampliar la llista dels Mossenaires d’honor i de nou la bandera ha augmentat els seus quilòmetres a l’esquena vostra.
Tenim cura en travessar la carretera, donat que sempre conviure algun moment amb cotxes, té perill i sempre demanem passar tots alhora i esperant que tothom estigui al punt i al cas.
En definitiva, un dissabte Mossenaire de nou per a la història i que com a resum és: gaudiment intents i agraïts a tothom. Fins aviat!!
JuanMa ens fa il·lusió que faci els honors i sigui avui el nostre nominat. A més tenim de nou un luxe de conèixer amb qui tenim la sort de compartir grans moments
JuanMa Martín nominat a Mossenaire d’honor. Enhorabona i gràcies!!
D’ençà que ens va conèixer Víctor Escalante ens porta a amics que alhora esdevindran grans mossenaires. Avui en Xavi, que després coneixerem.
Engeguem des d'”Entrenaments de grup a Torre Mossèn Homs”
Montse Susín
Xavi, Carlos, Nacho
Carme Valldeperas
Eva, Inma, Icos, Txell, Núria
Núria Mayoral
[img][/img]
Manolo, Sandra, Angel, Eva
David, Paco, Carmelo, i Mossenaire Nou (creiem Khalid)
Jordi González Riquelme
Dia especial pel nostre nominat, en JuanMa
JuanMa amb el Mossenaire nou
I com a bon mossenaire cap a la cua
I arriba la cua i les i els que l’han anat a buscar per un nou reagrupament
I aquí en JuanMa i Jordi acaben de descobrir que són uns autentic apassionants de l’alta muntanya i practiquen aquesta afició
I de ben segur tenen moltes coses de què parlar
En Víctor, el nostre bandera d’avui.
I al reagrupament arribem a ser-hi tots i la cua també
l’Olga i en Javi i una bona amistat mossenaire.
I ens esperem per seguir un corriolet
I alguna baixadeta que unes millor que d’altres la baixen com poden i saben
Una bona opció és el que han fet la Carme i l’Eva, de donar la volta i evitar possibles relliscades
Vestit de Mossenaire Enrique- Nilo
Roberto
Manolo
Amb la llengua fora, en Carmelo
Txell al capdavant
Quim Gaya vestit de Mossenaire
I en JuanMa i en Jordi al reagrupament
Ja tenim la cua aquí
Reagrupant
Quim i Monstse
Xavi Pons vestit de Mossenaire
Antonio Mayorgas vestit de Mossenaire
Eva Cantero , que la setmana passada va fer tot el reportatge fotogràfic
I passem per la masia de Can Roure i ara bé una bona pujada amb Miquel tancant el grup
Francisco Escudero és una habitual a anar a buscar la cua. Gràcies!!!
Imatge de cua a la font de Can Roure
Sempre una bona refrescada a la cova de la Font de Can Roure
Imma Morales
Segueixen les cues.
Una selfie en tota regla
Josep Mirabet
Antonio Aguilar
Víctor comença a desplegar
Cal posar bé la bandera
La Sandra desapareix
Toca conéixer el nominat
JuanMa Martín, queda proclamat “Mossenaire d’Honor” i com a curiositat és que ha pujat a tots els 3.000 dels Pirineus. Ah., no!!, ens recorda. Li falta un. Impressionant!!
Llargament aplaudit per a tothom. Mossenaires tothom
Ara a esperar l’escrit per ser ben conegut per a tothom
La fotografia familiar, on hi som tot en un dia de nou històric i que és el d’avui. Un luxe entrenar plegades i plegats i ple de rialles
Pleguem la bandera
Baixem
Víctor ha de marxar i passa la bandera a en Carmelo. Confirmem que la porta molt bé, tot i que el gest que fa amb la mà per poc se la disloca
Toca passa la carretera de Talamanca
i a qui ens trobem?
Sandra i Marc Sala
I aquí ens acomiadem d’aquests mossenaires, en Marc i la Sandra
Avui ens esperava una sorpresa
En Manuel ens ha volgut obsequiar amb un bon refresc i bona fruita per tothom i des d’aquí el nostre agraïment. Gràcies!!
Manuel Ales
I volem mencionar als nostres “Mossenaires Nous”: en Xavi i en Khalid. Benvinguts i us esperem moltes vegades
12, 11, 10, 9… foto corrent!!!
I davant la masia, la darrera foto
Si voleu veure el video del entrenament https://www.relive.cc/view/1083997299
Si voleu veure els temps i recorregut https://www.strava.com/activities/1083997299
Sempre pensàvem que tocàvem sostre i no: amb en JuanMa pugem més amunt. Un muntanyer que té tots els Pirineus i els seus sostres aconseguits. Bé; en JuanMa recalca que li queda un 3000 per fer i tant de bo aviat els tingui tots. Ara et llegirem i de nou ens tornaràs a sorprendre agradablement i estem cofois de saber que podem comptar amb la teva amistat i podem entrenar al teu costat. Moltes gràcies, enhorabona i et desitgem el millor.
Ja!!!!!!!
A la tercera vegada que vinc a còrrer amb vosaltres!!!!! Pensava que aquest honor estava reservat als constants, als que fan més pinya, a corredors de veritat,….
Doncs bé, primer ès presentar-me amb propietat pels que encara no em conegueu, sóc el JuanMa Martín tot i que en els cercles més muntanyers i de joventut em coneixen per Jimmy, vosaltres anomeneu-me com vulgueu.
Si, la veritat es que tot just us acabo de conèixer, de fet mai he sigut un gran “runner”. Desde jove sempre he fet molta muntanya, molt Pirineu i alguna aventureta alpina i andina, de córrer res de res. Tot va començar al deixar enrera la joventut i el fet de ser pare que em van suggerir demanar-me una “excedència” en la meva activitat muntanyera. Tot i no deixar mai aquest món, d’alguna manera o una altra vaig haver de trobar una vàlvula d’escapament, de fet vaig trobar dues.
Primera: el meu amor per la natura em van fer plantejar aprofitar aquest particular “sky line” que tenim aquí mateix. Em vaig plantejar cercar totes les fonts, pous, surgències d’aigua de Sant Llorenç, l’Obac i rodalia. La cosa va acabar prenent forma en el meu blog (rutesifontsdesantlloreniobac.blogspot.com) on descric el meu progrés. És un blog modest, crec que de vegades poc rigorós, però on podeu trobar una bona feinada. Tingueu en compte que aproximadament tinc catalogades unes 350 fonts i porto trobades unes tres quartes parts d’elles.
Segona: sempre he volgut estar a punt per encegar-me en qualsevol aventura muntanyera, això vol dir estar en forma, que es tasca difícil si no surts tant com abans. Solució, sortir a córrer encara que no m’agradi. Doncs vaig pendre com a rutina sortir una vegada a la setmana a córrer per les rodalies de Terrassa, un entorn periurbà i agronatural que sorprèn. La història es que al final m’he enganxat. Tímidament t’apuntes a alguna cursa de barri, et lies a fer la mitja i a sobre repeteixes i descobreixes sensacions que tenia per exclusives de la muntanya.
El panorama no ès gaire motivador, tothom corre més que jo, el món està pler de “runners” de segona divisió, personal amb un físic, diguem-ne, poc atlètic però que en el Km5 ja m’han doblat, personal del sexe MENYS dèbil que són autèntiques màquines i fins i tot un amic urbanita de tota la vida, pare de família, que m’entero que el cabrón fa maratons i amb temps de màster …..quina motivació podria trobar a córrer? Doncs si, sortir a córrer….la importància d’aquest vocable no és córrer si no SORTIR, animar-te a vèncer la meva pereça, comencar a rodar el cós i ser conscient de com comença a córrer la sang amunt i avall, el bateg del cor, el fet de veure com el món gira a sota els teus peus….crec que ho enteneu…no? És una experiència que evoca vitalitat.
Això és el que el córrer m’aporta i si a més ho puc compartir, la jugada surt rodona.
Gràcies per acompanyar-me.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Comentaris tancats a Amunt i avall dels Mossenaires
