10
març
2016
Pep Moliner
El circuit avui ens agrada especialment, per què Terrassa i Sabadell queden units pel vostre córrer. Travessar per camins que els veiem sempre amenaçats per les grans ciutats, que sempre miren de fer-se grans, ens fa contents. Tenir aquests espais que de moment perduren, tot i que veiem projectes que sabem que tard o d’hora el faran, com el quart cinturó i carreteres que faran canviar el que ara tant i tant gaudim i només quedaran en el nostre record. Esperem que puguem anar gaudint d’aquests espais, que fan a tanta gent com vosaltres tan feliç
El recorregut baixant, ha estat dels de luxe, en un dia de bonica llum, colors nets i paisatge envejable, amb l’imponent Mola, joia dels Vallesans que volem i estimem tothom que li agrada l’esport i la natura.
Ens agrada aquest arbre, on ens farem la fotografia de família, que està com sol i que se’l veu amb una presència de grandiositat i on us hi heu aplegat, per recordar un dia que ha estat diferent dels altres, i és que el que tens a la teva dreta o a la teva esquerra, al davant i al darrere, no havien estat mai els mateixos. Un dia únic i que hem gaudit, no creus?
I avui tenim l’honor de tenir a en Jordi Pastor, nominat a “Mossenaire d’honor”, merciiii !!!!
I l’ Antonio Mayorgas ens portarà l’emblema en forma de bandera durant tot l’entrenament.
i l’ Antonio Mayorgas i en José Liñán despleguen la bandera, davant de la masia.
I moltes noies a la foto. Recordem quan només venía cada setmana una o dues. Ara som una bona colla.
En Fran Frutos i amb una ombra curiosa de la dessuadora; serà l’ombra del Mossèn Homs?
I l’Eva i en Javier.
I comença l’entrenament
Una bona colla de “Mossenaires”, comencen a córrer al l’hora en punt cap una destí incert. Sabem que anem a Sabadell, però no sabem per on.
Doncs la bandera la portem ben custodiada per l’ Antonio Mayorgas , i ara estem a punt de passar pel torrent de Betzuca
“Com et dius?. – Em dic Ester – Ah, igual t’ho preguntaré mil vegades, – Cap problema, t’ho diré mil vegades”. Aquesta va ésser la conversa. Gràcies per venir Ester.
I el Jordi, nominat avui mossenaire d’honor, al costat del Daniel
Moments de reagrupament amb en Rafael, Antonio, Oriol, Marc i Dani. Tenir en Marc i en Dani, ens agrada pel fet de que com a regidors de Terrassa veuen l’esport al vostre costat. Gràcies a tots dos com a representants nostres.
Avui el grup s’acabava de passar l’encreuament i els hem fet recular, com és costum. En David, aixecant el dit, no ho tenia massa clar. L’Andreu, va més confiat amb ulleres de no veuri.
“Quality moment” En Santi i l’Elisabet, amunt i avall
Rafael i Toni
Isaac
Alberto i Carmelo
Joan , Jordi i Dani
En Jordi i en Dani
La nostra Anna, que no s’oblida mai d’esperar-vos. Cap a la cua.
la majoria no es coneixien, i ara tenen inclús amistat. L’esport els uneix. El progressiu l’ha començat el mateix Antentas.
Josep Maria Antentas, Cesar, Andre, Jordi, Fran, Carlos, Juan Miguel, Angel
El nostre mossenaire de la Llagosta, en José Liñán
Dani Nart
Impresionant
Una afició, treure els ocells al camp dins de les gàvies. De fet, cada “loco con su tema”.
Doncs als reagrupaments, amunt i avall
I una vegada pugem aquesta pujada, ja estarem pels carrers del Sabadell
I pel bosc esclarit de Can Deu
Un magnífic arbre ens espera
I toca desplegar la bandera, pel portador de la mateixa: l’ Antonio Mayorgas
ç
i en Mirabet ajuda al seu desplegament
Ester!!!!!
I ja tenim la foto a punt i ara aplaudim als mossenaires nous!!
I proclamem al “Mossenaire d’honor”, en Jordi Pastor.
i ara tots els “Mossenaires” desitgem sort als que diumenge vinent estan corrent la Marató de Barcelona. Molta força i molta sort.
És el moment familiar. Gràcies a tothom per formar part i fer possible aquest projecte
i ara marxem, tot fent camí cap al camp base
i veiem a mossenaires aturats i és que l’ Òscar Sànchez portava les claus del cotxe a la butxaca i en algun lloc o altre li han hagut de saltar i les ha perdut.
i l’ Eva Cantero i el seu gran company; en Sherlock
I no sabíem que en Jordi era familia del Mariano i avui es troben en el seu dia més especial: ara que és ja mossenaire d’honor
I en un dia magnífic, en Jordi Pastor el fantàstic mossenaire d’honor
Dani, Jordi, Pep, Oriol, Antonio, Francesc i Marc
I ara ens passen la Isa, la Laura i la Isa
Avui ha tingut una bona feinada, amb la bandera l’ Antonio
I acabem l’entrenament amb una molt bona hidratació a la font Mossenaire
La l
Juanjo, Inma i Miguel
Fidel des de fa molts anys a la trobada, encara que ara no pot córrer gaire, ve a caminar i se’n va ben vestit en Pau
En Jordi sovinteja de fa temps els mateixos ambients què molts de nosaltres, i el veiem entrenar i se’l veu tranquil i content alhora, i tot i que no el coneixem gaire, ens agrada comptar amb ell per fer el nostre projecte gran i t’agraeixo que et donis a conèixer i segueixes fent possible tenir a gent maca com tu dins el grup. Gràcies per tot i per molts anys i molts èxits.
No fa ni cinc anys que corro, la meva família i els meus amics que em coneixen bé no es poden arribar a creure que jo corri, inclus maratons, jo sempre he sigut una mica vago amb això de l’esport, però un cop proves això de córrer és com un droga, sana.
Vaig començar a córrer després de deixar de fumar.
Venir a correr els dissabtes amb el mossenaires és lo més semblant a anar al bar, mentre corres xerres amb un i amb un altre i sense adonar-te has passat 1 horeta corrent, uns 10 km molt , molt agradablement.
Jordi
Tags: Amistat, atletisme, córrer, córrexerrar, Entrenaments Grup, mossenaires, mossenhoms.be, pep moliner, Terrassa, Torre Mossèn Homs
31
des.
2015
Pep Moliner
S’ha d’anar a la cua !!, és el que sempre diem. No seria un entrenament en grup si no fos un entrenament solidari, i estem sobradament complaguts, i sabem que sense la gent que hi sou: el projecte s’hauria fós.
Pensàvem i estàvem segurs que seríem “quatre gats” i vam ser més de “quatre”. Passàvem de la mitja centena, i no pas de gats: sinó d’autèntiques i autèntics atletes.
I no valorem el grup per la quantitat, com us podeu ben imaginar: sinó per la qualitat. Si; encara que soni a paraules boniques. Érem conscients de què un dissabte festiu, Sant Esteve on tradicionalment mengem uns bons canelons, enmig de festes i cel·lebracions amb curses properes i ben arrelades, on la gent dels Vallessos sol anar.
Bé; el recorregut ens ha dut a unir les dues co-capitals que “tant s’estimen”; jiji. I la tornada, omplim els nostres pulmons d’aire net i gaudim com sempre.
Una altra nota destacada i més si tenim en compte la influència de la lluna sobre el nostre planeta. La nit del dia de Nadal va ser de lluna plena <link> i no tornarà a passar fins al pròxim 25 de desembre de 2034. Vol dir que haurem de tenir paciència i a veure si ens recordem aquell dia de dir-ho a l’hora de la foto. Recordeu-m’ho si us plau.
Res més que tornar agrair per enèssima vegada que ha estat increïble veure que les vostres cares dibuixen sempre un somriure i què: tan sols és córrer. Ens veiem, quan?
Fosc, ben fosc un dia festiu de Sant Esteve i quan semblava que podíem ser quatre gats, la colla s’ha llevat d’hora per fer el que sabem fer: passar-ho bé plegats
I quan li demanem si en Joan Antoni Cano ens fa els honors: si. Un dia que pot venir, d’ença que recentment ha estat pare i no pot venir com abans.
Joan Antoni Cano el nostre “Mossenaire d’honor”
I el paper d’agraïment, i de la nominació, va a bon recapte, a la butxaca i al final ens explicarà amb el seu escrit allò que podreu tots llegir. Gràcies!!
Jordi i José Carlos ja es freguen les mans
Quim Gaya (bandera d’avui) , amb en Garrido, el seu cunyat, que s’estrena de mossenaire
Quim Gaya tindrà el privilegi d’estar el nostre segon portador de la bandera.
I la Gemma Solsona, també ens duu al seu nebot
En Joan passant pels llocs que tan ens agraden, envoltant camps de conrreu i amb la nostra muntanya que sempre ens acompanya
La bandera, és ben custodiada pel Quim Gaya
En Joan al costat de l’Enrique- Nilo, que al seu costat porta a en Rafa Rios, que s’estrenava de la colla de “Las Nenazas” al costat de l’Alberto
Eva, Itziar i Núria
Javier i David en un dels reagrupaments
La Gemma fa de mossenaire: “sadanalacua” !!
Carme, Inma i Gilberto, s’ho rumien i enfiles cap a: “sadanalacua”
Laura i Lucy.
En Rafa que ens mira deia, que com per anar a roda sol, havia decidit estrenar-se al vostre costat. Un luxe!!. Esperant al costat de l’Alberto i Manolo, i el nostre Mossenaire d’honor, en Cano.
La colla impressiona als que van a rodes
Ja ve la cua i aviat hi serem tots per travessar la perillosa carretera.
Garrido i Quim
i muntem la fotografia de família perquè pugui sortir el dia de la seva estrena la Marie, que s’havia torçat el turmell i havia de girar cap al punt de sortida
I l’abanderat, posa a punt el nostre nou símbol: la bandera mossenaire
Jordi i Quim a punt
Ens anem situant
I el nominat “Mossenaire d’honor” queda proclamat en aquest moment: en Joan Antoni Cano
…i aplaudit
Destaco en aquest moment que el xicot, de color groc del capdavant és en Garrido, que feia quaranta anys havíem anat al mateix cole, l’Andersen i jugàvem als escacs i avui era el seu primer dia
Un 26 de desembre de 2015
Doncs desmuntem la fotografia
Els primers raigs de llum ens il·luminen
I la Laura, Trini, Eva, Karles, Sandra, Carlos, mentre passem per Sant Julià d’Altura i àrea de lleure.
Chiqui davant del grup, ja una habitual de la trobada.
La Gemma cap a la cua
José, Enrique i… tots: exercint de Mossenaire “El que corre, espera, va i torna”
David i Alberto, també
Karen, Inma i Chiqui
La parella que surt a la fotografia, avui han exercit de cua i hi ha una bonica història al darrere. L’expliquem d’aquí a uns instants.
I en Joan, pels carrers de la co-capital Sabadell, que l’estan reforestant
I aviat s’acabarà la baixada i vindrà la realitat. La pujada
Eva, Itziar, Trini, Xavi i Núria, avall que fa baixada i aviat… pujada !!
Sandra, Karles, Quim, Garrido, Ana
En Karles fent costat a la Sandra i ja habituals mossenaires.
Stak, no?
La conversa versava sobre la muntanya de Montserrat i no van arribar a les mans. (és broma) . En Carlos i Jordi amb una bona conversa!
Mossenaires, van pujant i al fons: la meravellosa muntanya
I en Manolo, exercint de Mossenaire: amunt i avall i seguit de qui s’estrena, en Rafa.
També César, Gilberto i Karen
Òscar Sánchez i en una bonica estampa
Andreu i David, amunt i avall
El nostre “Mossenaire de La Llagosta”, en José Liñán
En Francisco Escudero, en una bonica fotografia, al nostre pensament
I en Joan Antoni Cano, “Mossenaire d’honor”, també anant a la cua
Ana i Carlos;
Tal com havíem dit, avui entre tots vosaltres dues persones gairebé ens passen desapercebudes i pel que sabem: viuen a Suïssa. Per sort, la Marie Morales, els ha animat a venir, tot i que ja ens seguien des de casa seva i de tant en tant ens llegien.
Doncs bé: ha aprofitat l’estada a Terrassa per venir a córrer: moltes gràcies i torneu aviat!!! Ens han dit que marxen diumenge i qui sap si podran venir dissabte.
A veure si tenim aquesta sort!
Me’l va presentar en Marc , i sovint el tenim al nostre costat. Ara fa poc ha estat pare i les obligacions, són les obligacions. També per horaris laborals. Avui t’hem demanat i has accedit a fer-nos els honors. Recordo el dia que et vas fer amb la samarreta i no duies diners, i que la setmana de sobre vas venir expressament, sense poder córrer, a passar comptes. Hi ha detalls que ens fan adonar de la gent seriosa que ens envolta i ens enriqueix el grup, com ets tu. Segur que només és un detall, però estic segur que ets una magnífica persona. T’agraeixo i et desitjo el millor i que vinguis molts anys.
En primer lloc, et volia agrair l’enorme satisfacció que em provoca ser el Mossenàire d’honor!
Per mi és una gran alegria pertànyer a tan noble, particular, amigable i especial club d’amics que, simplement, volen (o volem) anar a córrer i fer petar la xerrada. I d’una qüestió tan simple, i en teoria tan fàcil, el normal és que en poc temps es “deixi córrer”, i gràcies a tú això continua.
Per aquest motiu té més mèrit continuar amb la particular afició d’anar a córrer amb amics cada dissabte al matí després de tants anys i que jo en sigui membre.
Moltes gràcies a tots per haver fet això possible i en especial a tu, Pep, que des del primer dia ja vas deixar empremta en aquest pobre aficionat a córrer i em vas demostrar que podia
comptar amb tu pel que volgués!!!
Moltes gràcies!!!
Joan Antoni Cano
Tags: Amistat, atletisme, córrer, Entrenaments Grup, entrenar, Mossenaire d'honor, mossenaires, pep moliner, Terrassa, Torre Mossèn Homs
