blog d'en Pep

I no anem de vacances, i com sempre diem: si és dissabte i són les 08:00 hi ha mossenaires. Una bona colla hem fet un circuit prou conegut, fins a Castellarnau i és que fa molt d’agrair tenir alguna font pel camí.

En Joan, mossenaire nou de la setmana passada, ens porta a la nova mossenaire: la Marta a qui donem la benvinguda i que vingui molt de temps.

La característica principal és: #córrerxerrar i esperar a tothom. Fer bons reagrupaments i fer deu quilòmetres en poc més de l’horeta. Quan a més sumem que al final veiem moltes persones contentes i rialleres i amb ganes de tornar-hi, ho tenim tot guanyat.

L’Isaac Ortega, sabia que tard o d’hora li tocaria explicar-nos qui és, i avui: un luxe. Ja sabem més coses d’ell.

L’Evans, el nostre mossenaire bandera, l’ha portada molt bé i sempre ens agrada recordar que és qui directament va posar la font Mossenaire.

Escolta: que fa que no vens a provar-ho?. T’esperem dissabte a què et facis el projecte d'”Entrenaments en grup a Torre Mossèn Homs” teu,

Si fa una setmana la Lucía Ruiz Joyanes ens regalava el seu relat com ja Mossenaire d’honor, ara ens saluda

I en Juan Miguel , Miquel , Mirabet i ens saludo l’Antonio Aguilar , que feia dies que no podia venir

I, com no podia ser d’una altre manera, si fa un parell de setmanes vam tenir a l’Elisabet Caballero , avui l’Isaac Ortega ens fa molta il·lusió tenir-lo nominat a veure si tots els mossenaires el proclamen Mossenaire d’Honor.

En quest moments queda acceptada la seva nominació Gràcies Isaac!!

I des de no molt lluny, es produeixen aquests somriures

I l’Evans se li queda aquesta expressió quan està a punt de dur la nostra bandera

I els nostres principals protagonistes d’avui: Evans i l’Isaac.

I comencem, amb en Balme i en David

Antonio, Toni , Manolo i Carmelo

Paco Barcia

José Salas i César Espindola

El nou mossenaire de la setmana passada, en Joan, ens duu a la nova mossenaire d’aquesta setmana: la Marta. Benvinguda!!

LucY , Cisco i Gemma, i Mirabet seguit per en Xavi Pons

I l’Antonio Aguilar , que el trobavem a faltar

Javier Colado , Miguel Sampietro

Antonio, que la setmana passada va tornar a venir després d’un any i avui repeteix.

I amb el nostre nominat, l’Isaac, en un punt de reagrupament

En primer terme en Carmelo Luque , i de groc cridaner: l’Albert Perpinyà

I les nous, que sembla que els hi està agradant entrenar amb vosaltres

I ben reagrupadets, engegarem la marxa

Amb una frondositat i una verdor increïble pel torrent de la Gripia tot seguint a en Josep Mirabet

L’Aqüeducte sembla que ha millorat i ara té un color vermellós, i anem darrere d’en Carmelo

La Marta, el dia que serà la nostra Mossenaire nova i darrera en Joan, el mossenaire nou de la setmana passada

L’Eva

Un moment de “quality moment”, el nostra nominat va cap a la cua: i la bandera també. Com sabeu és la característica del vostra grup el “S’ha d’anar a la cua”

I quan veiem que ve la cua, tornem a girar, com fa l’Isaac

En Balme amb el “S’ha d’anar a la cua”

I la Gemma, cap a la cua i l’Isaac i l’Ortega que ja venen a reagrupar-se amb tothom

I ben reagrupats, aviat hi tornarem.

I què fem mentre reagrupem? fem bones converses, com fan l’Albert, la Ximena (d’esquena), en Rafael, L’Elisabet i l’Isaac

I passem pel pont de sobre de Rodalies, just al punt de l’intercanviador de Torrebonica

José , Miguel i Òscar

I la bandera, molt ben portada pel nostre Evans

Amb cares de velocitat, l’Isaac i en Carmelo

Per si no sabeu on sou…

… i amb qui aneu.

Una foto ben elèctrica amb grans persones

I en Balme ha anat a buscar a la nostra “cua de luxe”, en Miguel

I en Paco Barcia , el nostre mossenaire de Sabadell, un poblet xic d’aquí al costat 😉

Fan bona parella, oi?

Dos grans atletes l’Elisabet i l’Isaac Ortega

Xavi Pons , què realment s’interessava pel rètol què ens dona la benvinguda

l’Albert Perpinyà i la Ximena per dins l’urbanització de Castellarnau

En Balme, que no està cansat i és dels que va amunt i avall i què ens agrada veure’l de nou

I ens refresquem convenientment amb la Gemma i la Lucy

En Manolo, fa una bona refrescada

Un gest de d’ajuntar les dues mans, a falta de gots, bones són les mans, oi Xavi?

I el nostre entrenador de futbol , aprofita per fer uns exercicis,
quan ningú el veu… Bé; quasi ningú

Característica del nostre grup: mai deixar de tenir bones converses i bones companyies.

La Marta, avui com a Mossenaire nova, ha estat la nostra cua. I què passa a la cua? que sempre se la va a buscar.

La bandera ens porta de cap, i mai millor dit: de cap per avall


Aplaudim als mossenaires que venen per primera vegada?

José i Marta: Mossenaire nous!!! Benvinguda i Benvingut!!

I ja el tenim aquí: el nostre nominat a punt de ser proclamat Mossenaire d’honor

L’Isaac, a punt

Un luxe tenir-te. Gràcies Isaac Ortega

I quin ens ha conduit la bandera? el mateix que va posar-nos amb les seves pròpies les mans la font mossenaire: en Evans

La foto de familia amb un fons preparat i especial. Però el que realment compte sou vosaltres, què teniu sempre bona predisposició. Gràcies i per molts anys!!

I un bon desplegament i un encara millor plegament

Quina traça teniu plegant banderes Mossenaires, i el responsable, l’Evans, que l’eseteu fent patir.

I pels bonics plans de Can Canya, anem retornant cap al camp base.

I al camp base, amb el nostre mossenaire d’honor, el nostre bandera, una bona colla: ahhh ! i la nostra font. Què més es pot demanar? . Si, Que vinguis aviat a córrer amb nosaltres.

I el nostres protagonistes d’avui

Amv la seva estimada Mola al darrera. Gràcies per tot !!

Si vols veure les fotografies amb música a https://goo.gl/photos/o3dyZDVLEWT5xdiq9

Fa unes setmanes li vàrem demanar, i va dir “primer ho ha d’ésser l’Elisabet” i com que va ser una flamant mossenaire d’honor l’ Elisabet Caballero , avui volem saber coses de tu. Sabem que ets participatiu, fort i que no pares de ser solidari a l’entrenament, anant amunt i avall i sabem d’alguna gesta i ultra important de la qual te n’has sortit. Ens n’alegrem molt de què formis part d’aquest projecte i per molts anys. Gràcies!!!!

Hola a tothom, el primer de tot felicitar a Pep Moliner per aquest gran grup que ha aconseguit fer que cada dissabte ens ajuntem per passar una bona estona xerrant, bueno i corrent també.

Em dic Isaac, i la meva petita historia com a esportista comença des de ben petit, amb 4 anyets conduint una moto de benzina fent cross pel parc de Collserola, anat a circuits amb els meus tiets. Ja cap als 6 començo a jugar a futbol amb el cole i després com a federat fins al vint i poc, deixo el món de l’esport una bona temporada i em dedico a no fer res jijiji.

Es cap a la tardor del 2013 quan em mirava i no em veia gaire bé, estava una micona gras i volia aprimar-me. Decideixo comença a fer sortides de 3,4 kms i arribava fos a casa, tot mullat i vermell, amb ganes de no tornar a sortir i deixar-ho tot. Pero gracies a un amic que feia curses em parla i em pica d’ entrenar junts i apuntar-nos la mitja montornes,em va dir ” no hay webos” i clar ya ens coneixem, vaig començar a entrenar bastant en serio fins que em vaig lesionar per burro i no vaig poder fer la mitja, faria la de 6 i patint. I fent alguna cursa més.

Continuo entrenant pero amb mes cap, fins que arriba l’estiu i és aquí quan conec a Ricard a la seva botiga, una grandíssima persona i em parla del grup Runparadis, un grup amb persones genials i increïbles, començo a sortir amb ells per la ciutat guiat pel meravellós Joan forte, alias, “el abuelo” i em diuen que hi ha també un grup de trail, en Toni Lozano és el gran culpable que m’agrades el trail encara que acabava mort. És aquí quan conec, cap a  l’octubre de 2014 a la meva estimada Elisabet Caballero, la millor persona que he conegut mai, actualment parella sentimental, amb ella és amb qui ens proposem posar-nos reptes, entrenar junts i fer equip en les curses,”Els pirates de la muntanya” junts hem aconseguit reptes com Mitges de Terrassa, Marató BCN, Matagalls, Emmona i l’ Olla de Núria, i molts més que aconseguirem. Quasi 3 anys corrent ja, qui m ho diria, dels 3 o 4 kms que acabava ofegat a estar corrent ultres, tot i això en aquest tipus de cursa, quan t entra la pajara, em pregunto “que cojones hago yo aquí ostia”, pero tor-no jajajaj.També he d agrair de tot cor a totes les persones que he conegut a Runparadis, del primer al ultim sou tots grandíssimes persones, i amb ells també és com conec aquest altre gran grup com són els Mossenaires, tots també bellíssimes persones, gràcies a tots vosaltres és possible aquest gran projecte que fa en Pep Moliner, una mica cabronet però molt bona persona jijiji, gràcies Pep per fer-me mossenaire d’honor.

Amb tot això ja sabeu més o menys qui i com sóc, continuaré amb els nostres reptes fins que el cos digui prou.

Vull donar les gràcies per tot això a Joan Forte, Ricard,Toni Lozano, Laura Zarauz, Enrique del Nilo i Pep Moliner, que sou els que heu portat el grup cap amunt, i sobretot a Elisabet Caballero per tot això que he pogut fer al seu costat, t estimo preciosa.

Una abraçada a tothom i ens veiem en la propera, pit i collons, gràcies.

Tags: Amistat, córrer, córrerxerrar, Entrenament en Grup, Isaac Ortega Salesa, mossenaires, pep moliner, Terrassa, Torre Mossèn Homs

Donat que l’estiu comença a ser calorós, i l’aigua es fa gairebé imprescindible

Moltes ganes de compartir per part de tothom. Sempre nous i noves mossenaires i entorns coneguts i que sempre ens agrada repetir una vegada i una altra. El lloc triat per la fotografia no és a l’atzar: fa pocs dies que  aquests camps teníem l’ordi d’un metre d’alt i una vegada ja ha estat embalat i recollit, nosaltres volem immortalitzar aquest moment, amb el nostre fons preferit: una masia, uns camps i allà al fons la Mola.

El “Bon Mossenaire”, el que ve i va i sempre espera, el que va la cua. Tots en sou testimonis que el projecte té bona acceptació i sentir agraïment per tot plegat, per ho solidaris que sou.

A Castellarnau, hem vist amb sorpresa que enguany les dues fonts estan habilitades i funcionen, i us heu pogut repartir. És que el circuit és “un cinc estrelles”.

Tenim aquella teoria que s’arriba a ser Mossenaire, a la tercera vegada i, per què?

La primera vens sense saber massa que trobaràs i igual sens un regust ni  massa bo, ni massa dolent
La segona vols confirmar que si no et va agradar, va ser circumstancial i si et va agradar, comprovar-ho
La tercera; ja crees que has trobat un lloc on t’ho passes bé i te l’estàs fent teu:
ja ets “Mossenaire de debò”. Ara només et queda que quan estiguis en forma: “amunt i avall”.

Amb en Pau i la Rosa, notem que ara tenim una magnífica secció de caminadors i en Paco Bàrcia encara no sabia la que li venia

Feia dies que li anàvem al darrere, i ens fa molta il·lusió que ha acceptat estar el nostre flamant “Mossenaire d’honor” Gràcies

Al final tindrem el seu escrit i el coneixereu una mica més a en Paco

Paco , Assumpta i Teresa

En Paco es llegeix el manuscrit d’agraïment

I la nostra bandera, la que no falla mai: moltes vegades al darrere de tot,  amb el seu Sherlock i avui l’ Eva Cantero ens conduirà durant tot l’entrenament la nostra bandera amb aquesta cara d’estranyesa. Una de les mossenaires que no falla mai.

no encara, Eva !

Al moment just arriben la Montse i en Quim

Sense pressa arrenca l’entrenament en grup, projecte de totes i tots.

I al costat del David , en Paco Barcia nominat a “Mossenaire d’Honor”

Laura i Sara

La Núria al costat de l’Olga, mossenaires que es van consolidant.

Els nostres caminadors

Reagrupament punt bé!!

El nostre gran protagonista, en Paco Barcia.

Assumpta i Tere

Diego García i Eva Cantero

Antonio i Josep

Reagrupaments i moments per parlar tranquil·lament

I així es veu des de la cua

I el gos ens ve a veure

I aquest bon home ens pregunta: “¿Donde está el fuego?” . Es va deixar retratar

I el “quality moment” i els que vénen a buscar-nos a la cua. Isaac i Evans

L’home amb btt i casc vermell, anava tocant “el pito”

De fet, és que els mossenaires atapeeixen els camins.

“Quality moment”

en Francisco també a buscar la cua.

Amunt i avall, que caracteritza el grup amb en Fran

Tere i Asia. Sembla que fa calor

Isabel , seguit pel Paco, que notem que està millorant molt la forma des de el primer dia.

Toni Gañet i la nova mossenaire

Francisco

David i Carmelo

Diego i Eva

Mossenaire de verd, Laura i Sara

Emilio Sánchez i Àsia

Manolo, Pepe, , Joan , Toni

Mossenaires que han tornat a la cua. Gràcies!!! “Quality moment”

Sabem que l’Àsia ja té l’escrit a punt per ser nominada i proclamada aviat com una de les mossenaires més joves que passen els dissabtes per can Mossenaire

Les noies mossenaires, Silvia , Núries i Laura

I en Paco no ha parat d’anar amunt i avall, a tota hora i en tot moment. S’està guanyant el títol a pols.

La bandera ben conduïda i fent 10 qms, més a l’esquena d’il·lustres mossenaires com l’ Eva Cantero

Toni del Moral , feia molts dies que no podia venir i no s’oblida de vosaltres.

I ara toca recuperar força amb un bon traguet. L’ Emilio ajudant, com sempre fa.

Fent cua per hidratar-nos

Una bona àrea de lleure, per venir-hi a berenar qualsevol tarda.

Enreixats

Avui anaven les dues fonts i la Tere i l’Assumpta bevent

Aprofitant per reposar i fer-la petar, amb l’ Antonio i en Juan Miguel

“Krusse de kamins”, i el nostre nominat amb pas ferm

Passant per davant l’Institut de Castellarnau

Veient en Miquel , fa realment calor

Andreu al capdavant

Camins ben xulos

Mossenaires ben xulos

Tot molt xulo, i en Paco cap a la cua. No ha parat!!

Desplegament de bandera de mans de l’ Eva Cantero i en Diego García Pérez

Anem a contruir la foto de família

I la vèiem fa tres setmanes com s’estrenava i des de llavors no ha fallat la  Núria i avui ja és una “Mossenaire de debò” i l’aplaudiu.

I ara als “Mossenaires Nous”, ben aplaudits i benvinguda i benvingut. Esperem veure-us sovint.

I ara proclamem en aquest moment al “Mossenaire d’Honor”, en Paco Barcia.
Enhorabona i gràcies per acceptar-ho

No fa ni dues setmanes que ja han segat el camp, i ens encanta la vista que es veu des d’aquí, amb la masia de Can Canya i totes i tots el Mossenaires fent-se la fotografia de família. Moltes gràcies a tothom

I tornem cap al camp base, passant per aquest paisatge tan bonic amb la Mola sempre present

Xavi Pons , gran mossenaire.

I dos fantàstics Mossenaires que ja son d’honor, com la Silvia i en Paco

I l’Isaac no ha parat en tot l’entrenament, d’anar amunt i avall. Gràcies!!
Això és ser un “Mossenaire Solidari”

Flynn i Quim

Francisco López ” MosquiI ” Francisco López ” Mosqui ” ,  també ha estat d’honor, tot i avui diu què ha arribat tard.

I el desplegament final, per part de l’ Eva Cantero

Eva , ajudada pel Paco i en Antonio que porta la motxilla

Nuria fent estiraments

Bonica foto per dir que ha tornat a ser una jornada històrica

La relació i coneixença del Paco Barcia ens ve de fa molts anys. Com ell  recordarà, ens veiem córrer pels mateixos llocs, quan encara no ens coneixíem, fins que un dia ja vam iniciar amistat quan vam aturar-nos al bosc de Can Deu, quan anava amb una amistat comú, en Miguel Moreno. Fa unes setmanes que va decidir retornar a córrer, quan ho havia deixat, i va fer-ho al vostre costat i ens satisfà d’allò més. Ens encanta amb l’excusa dels entrenaments en grup, poder no perdre’t mai la pista. Gràcies Paco, i per molts anys!!

Hola,

Me llamo Paco Barcia, tengo 58 años y nací en Fuentes de Andalucía un pueblo de la provincia de Sevilla, ósea que como buen sevillano que no SEVILLISTA, zoy del mejo equipo der mundo, “er Beti, güeno manque pierda”

Llegue a Sabadell a finales del año 1973 el 28 de diciembre para ser exactos, la fecha también tiene tela 28 de diciembre y en Sabadell vivo desde entonces aquí conocí a la que fue mi mujer y aquí nacieron mis hijos.

Fumador empedernido, casi dos cajetillas diarias y un par de puros cada día.

Sentado en las terrazas del bar solía reírme de los que corren, (vaya ganas de hacer el gili.. con lo buenas que están las cervezas.)

En el año 2002 nació mi nieta y a mí se cruzan los cables y sin saber ni cómo ni porque de la noche a la mañana dejo de fumar y de beber alcohol.

Para combatir el mono del tabaco salgo a andar por el bosque de Can Deu que todos conocemos y está muy cerca de casa, (lastima de la ventada de diciembre del 2014), poco a poco paso de andar a trotar y después a correr y cosa curiosa los que corren ya no me parecen gili… ahora más bien locos, sensatos.

Dos años después de correr solo por el bosque corrí mi primera cursa, una de 10 Km en la festa major de Sabadell, tanto me gusto que después vinieron mas de 10km, no sé cuántas medias maratones, cinco maratones y un parón por circunstancias de casi cinco años sin correr y hace casi dos meses volví a entrenar otra vez y aquí vuelvo a Mossen Mons, los sábados como solía hacer antes.

Durante esos dos años que corría solo por Can Deu veía pasar cada sábado a un grupo de corredores a los que miraba con curiosidad porque ya entonces solían ser bastantes, un día cuando entrenaba con el amigo Miguel, mosenaire también por cierto, nos cruzamos con ellos a la altura de donde están los caballos, en la entrada del campo de golf y Miguel que conoce a todo el que corre de seguida se para y los saluda, el sábado siguiente me lleva a Mossen Homs de eso hace entre ocho y diez año más o menos.

Recuerdo el día que vino María José Pueyo, atleta olímpica en Pequín 2008 y se extrañó de esta manera de entrenar que teníamos, nunca lo había visto hacer sobre todo lo de ir a buscar a la cua y pararse en los cruces de  caminos para volver a ir todo juntos y es que como dice Pep estos entrenos son únicos.

Y como no acordarme de la amiga Teresa gran mosenaira que parece que todavía la ve uno correr por estos caminos.

Bueno pues ya está un honor ser mosenaire de honor, “que bien queda verdad”, gracias a ti Pep, tu sí que eres el alma de todo esto y por supuesto gracias a todos por dejarme compartir un buen rato cada Sábado a las 8:00 en Mossen Homs.

Paco.

Tags: Amistat, atletisme, córrer, córrerxerrar, córrexerrar, Entrenaments en grup, Paco Barcia, Terrassa, Torre Mossèn Homs