Etiqueta arxiu 'Torre Mossèn Homs'

26 abr. 2017


Com a motos

Les motos es passegen pels camins i avui ens
hi hem creuat i aprofitem per dir que si: quan
per la vostra força de voluntat practiqueu i
entreneu esport, us poden dir que esteu com
“motos” i ho confirmem, donat que he assolit
els deu quilòmetres mossenaires amb una
facilitat inusitada. Vol dir que fruit del
vostre esforç podeu afrontar aquests i
d’altres reptes. Això si: el dissabte vinent
us esperem de nou. Fins dissabte.

Hem fet un recorregut prou bonic, que ens
deixa observar que bonic és el nostre entorn.
Enguany ha plogut força, i l’herba va alta i
les flors són ben lluminoses. Hem baixat pel
corriol que tant ens agrada i hem travessat la
carretera per anar al bosc de Can Deu on ens
fem l’habitual fotografia familiar i felicitem
als nous mossenaires, als que fa anys que ens
feu costat, despleguem la bandera i proclamen
al Mossenaire d’honor, que sempre ens
explicarà qui és al final d’aquestes línies
per saber la sort amb qui podem entrenar i
conèixer una mica més les heroïnes i herois
que esteu fets.

Enhorabona de la bona!!!


Com a motos es posen els mossenaires entrenant per aquests racons Vallesans


I Manolo Medina ens fa els honors i es deixa nominar com a Mossenaire d’Honor. Un luxe!!


I davant un amic seu de tota la vida, en Miguel.


I en Roberto Ferrero és el nostre bandera


I veiem Mossenaire Nova: directament de València la Lali


I amb en Josep Maria Antentas inicia l’entrenament al capdavant


I amb en Sergio Segundo que va ser Mossenaire d’Honor
la setmana passada i que el tenim en nosaltres cada dissabte


i en Marc Simó que fa justament avui un any que va
ser proclamat Mossenaire d’Honor


I en Manolo Medina al costat del Jose Segura


Mossenaire Nova, Mossenairer Nou


“Sóc la dona del Martí”, ens diu: l’Anna creiem que es diu. Gràcies per tornar


Feia dies que no esl veiem la Gemma i en David. Eiiii !!!!


I els que han quedat primers al progressiu: David, David, Gemma


Deplegament per part d’en Roberto


Bandera girada


Ara si i subjectada pels Mossenaires Nous que ara el coneixerem


La Lali que només ha vingut quinze dies des d’un poble de València i ens ha vingut a conèixer. T’esperem aviat!!


Crec que es diu David. EL dia vinent li preguntem. Benvingut, també!!!


un aniversari


Marc Simó : ja fa un any!!!


Sempre és un moment irrepetible i en el qual veiem quina riquesa humana té el grup. Totes i tots vosaltres que feu possible aquest projecte, que tot i modest, ens reuneix una setmana i una altra i vingudes i vinguts de tot arreu. Gràcies per fer possible aquest projecte.


I molts dissabtes no pot venir, però des de fa
molt de temps és un gran mossenaire i avui ens
fa moltíssima il.lusió que sigui proclamat Mossenaire
d’Honor en Manolo Medina. Enhorabona!!!


És un moment bonic, quan aplaudim als nostres amics.
Tots sou uns herois i aviat llegireu el seu escrit que ho confirma


Enhorabona !!!! Manolo ja ho ets!!!!


Fixeu-vos: sempre s’us veu gaudir


Amics des de l’infantesa. Miguel, Sebas, Manolo, Inma

https://www.strava.com/activities/952547969

Sempre que pot vens i ens fa il.lusió que has
acceptat ser “Mossenaire d’Honor”. A més si no
vens és per causa justificada: ocupat amb la
família, que els acompanyes tots els
dissabtes. A més, sort que els del barri de
vegades et veiem portant-nos les cartes a
casa. Llegint el teu escrit: encara t’admirem
més. Enhorabona pels teus grans èxits i te’n
desitgem molts més. Gràcies i enhorabona!!!

Mi nombre es Manuel, aunque todos mis amigos
me llaman Manolo. Nací hace 55 años en un
pueblo de Sevilla que se llama El Saucejo y
con poco más de un año de vida me trajeron a
vivir a Sabadell donde estuve viviendo
veinticinco años hasta que me casé con una
terrasense con la cual estoy casado y somos
padres de una hija y de un hijo.

Pronto llevaré viviendo en Terrassa treinta
años con lo cual ya me siento mas terrasense o
egarense que otra cosa.

En primer lugar quiero agradecer el
nombramiento de mossenaire de honor, pues para
mí el mayor honor es poder compartir esta
afición y este tiempo con todos vosotros.

Mis inicios en este mundillo del running de
una forma continua empezó en el fatídico año
del atentado de la maratón de Boston, ósea en
el 2013. Fue al venir de las vacaciones con
bastantes kilos de más cuando mi hijo Sergi me
dijo que año tras año iba acumulando peso y
estaba llegando a unas proporciones un poco
preocupantes. Y efectivamente así era porque
ya me iba pareciendo a Homer Simpson. Así es
que me propuso en aquel mes de Septiembre
coger unos pantaloncetes y unas zapatillas y
salir a correr una vuelta por los alrededores.

Los escasos veinte minutos que duró aquel
tortuoso trote no los olvidaré jamás porque en
las subiditas que tiene nuestra querida ciudad
me quedé sin aliento. Pero me propuse que esto
lo tenía que mejorar e instaurar como un
habito saludable y salía dos veces en semana a
hacer esos veinte minutos que lógicamente se
iban alargando poco a poco a media hora,
cuarenta minutos etcl

Como resultado de estos tres años y pico que
llevo corriendo me fue muy grato en primer
lugar acabar mi primera cursa de 10
kilometros, a continuación mi primera mitja de
Terrassa y el ultimo reto conseguido ha sido
la maratón de Barcelona en Marzo de este año
2017. Estoy muy contento con la practica del
running por todo lo que aporta a mi salud y
por lo fácil que es su practica ya que
empiezas a realizarla nada mas salir de casa y
en el horario que mejor se adapte a nuestra
agenda. Pero que os voy a explicar yo a
vosotros que la mayoría soys veteranos del
running con muchísima más experiencia que yo
en este tema.

Espero seguir disfrutando con vuestra compañía
y vuestra amistad y que juntos podamos seguir
por estos magnificos parajes trotando ,
hablando, sudando y riendo por muchos años.

Salud y kilómetros!

 

http://josepmoliner.com/centreMedicAvinguda.gif

 

vols el teu banner?

Comentaris tancats a Com a motos

22 març 2017


“Dies durs d’entrenament”

La Marató de Barcelona és la nostra, la més important de Catalunya i de fa  anys ens agrada destacar a aquelles persones amigues i mossenaires que  han assolit aquest repte tan difícil i que tants entrenaments heu hagut de  fer, alguns d’ells al nostre costat. La més gran felicitació de part de tothom i  què sabem que us ha costat molt. Felicitats i la més gran enhorabona. A  l’hora de la fotografia familiar, us dedicarem un aplaudiment en directe i ara  qui us llegeix també us felicita.

Hem fet un circuit dels durs: dels que costa. Però entenem que sou de ferro  i ho heu fet fàcil, com hem pogut comprovar.

A qui li ha costat un xic més i se’ns ha marejat ha estat l’ Òscar Sànchez ,  tot i que una estona més tard sabíem que ja estava bé. Ens n’alegrem i ens  veiem aviat.

Com a Mossenaire d’honor: avui un de força jove i al final tindrem la sort de  què, escrit per ell, abrem més coses d’en Guillem Tort.

La bandera ha estat conduïda per l’Alba i un aniversari de cinc anys per en  José Manuel Portero.

Anar fins a la font de la Tartana ha estat el colofó a dies durs d’entrenament  i ara a reposar i a preparar altres reptes. Esperem fer-vos costat.
Enhorabona a tothom!!!


Anem arribant i esperem a l’hora en punt i aviat tindrem tota la colla a punt


I tenim nominat: en Guillem al costat de sa mare, la Gemma Solsona


un dels nostres joves mossenaires avui feliçment  nominat: en Guillem Tort i al costat de la seva mare Gemma Solsona


Les germanes de Navàs, la Sandra i l’Alba


Alba Martínez serà la nostra bandera


Alba Martínez i en Manuel Expósito


I un mossenaire especial; en Dani Nart, que també ve a entrenar en grup.


César Espindola passant pe la Font de les Canyes


Elisabet i Joan


Alba Martínez , la “Mossenaire Bandera”, al costat d’en José Francisco López Padillo


Francis i Manuel


En Guillem Tort


Reagrupant


S’ha d’anar a la cua: i arriba la cua amb en Javier, Miquel i Toni


Reagrupem amb la Txell, en Guillem, la Gemma i en Toni


I anem a buscar la cua amb en Roberto Ferrero

Evans no para d’anar a la cua. Gràcies!!


Antonio i Inma


Jordi Renom amb el nostre nominat Guillem


I arriba la cua i els que sou solidaris i aneu a buscar-la


La Cloe, la gossa d’en José Manuel, com una “mossenaire” més


La cua


En Guillem que cada dia està més fort i avui que hem fet dels
circuits més durs que tenim. Enhorabona!!


Un forn de calç molt ben conservat


l’Isaac també sent solidari. Amunt i avall


Cisco


“Mossenaires” acaben de passar pel “Cami dels Forns”


Alba Martínez , la nostra bandera, a punt de sortir del seu cau, danvant la font de la Tartana


Anar desplegant

La Marató de Barcelona és una prova que costa molt de preparar i més de  finalitzar amb unes mínimes garanties. Nosaltres tenim la sort de tenir  moltes amigues i amics mossenaires que han assolit aquest gran repte i des  d’aquí volem donar-vos un calorós i afectuós aplaudiment amb felicitació  inclosa perquè ens adonem que té molt de mèrit: la més gran enhorabona.


Albert, Xavi, Toni, Inma, Isabel, Manel, Víctor, Francis, Elisabet, Isaac, Evans, Miquel:

Els nostres herois


I tenim un aniversari a “Mossenaire d’Honor” de fa 5 anys: en José Manuel Portero .
Enhorabona i gràcies per tants anys al nostre costat

Anem a proclamar tots plegats al nostre flamant “Mossenaire d’Honor”


En Guillem Tort ja és “d’Honor”. Enhorabona


aplaudit per tothom


——

Hem tingut un ensurt
l’ Òscar Sànchez s’ha marejat i no podia seguir i s’ha sentit recolzat per tots vosaltres.  Més tard ja ens ha dit que es trobaria millor i en Fran Frutos ha pogut trobar un cotxe que ens la baixat cap al camp base


I ens quedava felicitar al “Mossenaire maratonià” de la setmana passada que s’havia quedat a acompanyar l’Oscar i no li hem pogut aplaudir, però també el nostre reconeixement a en José Francisco López Padillo


Enhorabona !!!!


l’Oscar en cara de circumstaàncies. Esperem no sigui res.


Han localitzat un cotxe d’una corredora, també, que ha facilitat la baixada


I en un dia ple d’emocions, la foto de família Mossenaire. Enhorabona a tothom i moltes gràcies. Sou impressionants!!


I de camí cap a casa: un nou traguinyol a una font de Matadepera


Treballen per la ciutat i al costat del poble com a regidors egarencs i són excel·lents mossenaires i hem vist, avui, un llarg esprint que no diem qui ha guanyat, per no fer pressió. Gràcies Dani i Marc


Carlos Rodríguez


I les darreres fotogafies al camp base


Enhorabona !!!

ha estat un dia per no oblidar #mossenaires #mossenairesdetotarreu
#Matadepera #Terrassa i recorregut https://goo.gl/eWzcVI

Ja fa uns anys que tinc una bona amistat amb la Gemma Solsona i des de l’època que  entrenàvem i corríem amb Califòrnia Sports, i ens fa molta il·lusió que pugui  venir el seu fill, i veure com en Guillem és un dels nostres habitual Joves  Mossenaires i que dia a dia el veiem a millorar. Et desitgem el millor tant a  tu com a tota la gent que estimes i molta felicitat i si pot ser fent esport al  costat nostre i sobretot de la teva mare. Enhorabona i per molts anys

LA MEVA VIDA ESPORTIVA:

Em dic Guillem Tort Solsona, faré 16 anys l’11 d’abril, i actualment  estudio 4t d’ESO a l’Escola Pia de Terrassa. Des de ben petit, els meus pares  m’han portat a la muntanya, concretament, a Sant Llorenç de Morunys  (Lleida) i hem fet moltes excursions a peu: cap a la Puda, la Serra de Busa,  Monegal, la Pedra, les fonts del cardener….

Amb el meu pare, molts caps de setmana, pujo a la muntanya de Sant  Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac.

També faig alguna caminada, com per exemple, la de Terrassa- Manresa  (30km), amb el Jordi Colell que s’organitza al mes de gener, per cremar els  torrons, jejeje.

Pel que fa les activitats esportives extrascolars, vaig fer judo dels 4 als 6 anys a la mateixa Escola Pia, fins al cinturó groc.

Vaig fer un curset de natació a l’Escola Crol de Terrassa, amb 6 anys. Per  aprendre a nedar.

En finalitzar el curset de natació a l’Escola Crol de Terrassa, vaig fer Tennis  al Club Tennis Terrassa de la Plaça del Progrés, quan era més gran, vaig  seguir fent tennis a l’Atlètic Terrassa Hochey Club.

Actualment, m’agrada molt anar amb bicicleta i anar a córrer. Algun dijous a  les 20h, surto amb la bicicleta amb el Bitter, sortim des de l’Estació  Vallaparadís- Universitat, ja que el meu tiet, germà de la meva mare, n’és el  secretari.

També acostumo a anar amb bicicleta fins a Barcelona, Matadepera o bé al  delta del Llobregat, que des d’allà sembla que puguis tocar els avions que  estan a punt d’aterrar a l’Aeroport del Prat, i torno amb tren.

Pel que fa córrer, als estius he fet curses de 5 o 10km a Sant Antoni de  Calonge i camins de ronda i vies verdes d’allà prop. Anava a córrer amb el  grup de California Sports, que ho organitzava la Maria José Merino o la Silvia  Vila….

Fins fa un mes, anava al gimnàs al Q Sport de Terrassa, a fer el meu esport  diari, però malauradament ho vaig haver de deixar per dedicar més temps al  estudis, i no anar estressat.

A l’estiu del 2016, vaig pujar fins al cim dels Bastiments i pic de Finestrelles,  dos muntanyes frontereres d’Espanya i França.

Cada dia, m’estic aficionant més a córrer perquè intento seguir el model de  la mare.

Un diumenge qualsevol, per exemple, enlloc de mirar la televisió surto a  caminar fins a Sant Miquel de Gonteres i faig uns 10 km.

http://josepmoliner.com/centreMedicAvinguda.gif

vols el teu banner?

Comentaris tancats a “Dies durs d’entrenament”

« Següents - Anteriors »