Etiqueta arxiu 'Terrassa'

02 set. 2016


Hem vist un senyal del GR97

Dins dels nostres recorreguts de 10 quilòmetres, que mirem de fer del dret i del revés i tan ben acompanyats, de vegades veiem que senyals que ens recorda que passem per GR (grans recorreguts) i la creu ens indica que per
allà no. Quina sort que hi hagi gent que es dediqui a fer-nos gaudir d’aquests recorreguts

La definició gràcies a la wikipedia:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Sender_de_gran_recorregut

“Les sigles GR® designen un sender de gran recorregut homologat, és a dir, un sender senyalitzat, de més de 50 km,[ utilitzat principalment per excursionistes, que transita per llocs considerats d’interès paisatgístic,
cultural, turístic, històric, social, etc. Els senders de gran recorregut conformen una xarxa de camins aptes per a turisme pedestre, que creuen Europa en totes direccions unint nacions i pobles. L’European Ramblers Association – Federació Europea de Senderisme (ERA) és l’organització responsable de coordinar-los. A Catalunya el total de GR senyalitzats sumen
més de 4.500 km i a França, més de 60.000 km. Els GR són senyalitzats i mantinguts per les entitats, centres i clubs excursionistes locals de cada tram. “

Aquesta creu és del GR-97
http://senders.feec.cat/gr-97

L’entrenament d’avui en la línia del que ens agrada; bona sintonia i amb ganes de tornar-hi per part de tothom o almenys això creiem.

El Mossenaire d’honor ha estat en Joan, que per tercera vegada comparteix amb totes i tots vosaltres un entrenament Mossenaire

Ens agrada distingir aniversaris de Mossenaires d’honor, i han estat l’Isabel i l’Òscar. Alhora ens ha portat la bandera el mateix Òscar.

Segur que hi hauria mil i una anècdotes, però no les coneixem totes. Haurem de repetir per saber-les totes. Gràcies a tothom i us esperem qualsevol dissabte d’aquests.


Quan veiem una creu com aquesta, interpretem que: “per aquí no és” i en canvi nosaltres avui el recorregut es farà iniciar el Torrent de la Grípia des d’aquest punt. Anem-hi!!


Arriba en Josep Mirabet , amb pas triomfal


I si; és la seva tercera vinguda quan ja considerem un Mossenaire de debò, quan li proposem la seva nominació a en Joan. Gràcies per acceptar-ho i al final un escrit molt interessant.


Per nosaltres ens enriqueix anar coneixent a grans persones, com en Joan Suárez Trullàs i compartir aquests entrenaments


I en poca estona i després d’uns grandíssims estiraments, començarem a entrenar tothom


I ens fa molta il·lusió que l’ Òscar ens faci de bandera. Avui ens confessava que, tot i tenir dolor a l’espatlla, la xarxa social li ha recordat que feia just cinc anys què s’estrenava de Mossenaire i això l’ha animat a venir. Per molts anys!!


A l’esquerra i de fúcsia, i diuen que ben bé per casualitat lluien aquesta samarreta aconseguida a la Behovia-San Sebastian, en Xavi , Francis i Manel


I el luxe d’en Juanjo , davant la mirada del Santi i amb la Isabel i l’Imma


Santi, la Vergara i en Yuma , ja van al capdavant i només començar


Si mal no recordem, en Francis va venir de la mà d’en Juanjo ara fa una bona colla de dies, i sempre fa costat al pojecte. A la dreta en David


Antonio, Juan Antonio i Antonio


Evans , al costat de bons amics què, a banda d’en Ramon al mig, avui s’estrenaven com a Mossenaires Nous. Lluint samarretes, algú dubte de quina ciutat venen?


Toni Gañet , seguit per en Miguel, Westerm , Antonio i Miquel


La bandera, l’ Òscar al mig, flanquejada per José Pepe i l’ Isaac


De mica en mica, i cara avall i en direcció al Torrent de la Grípia, tota la colla Mossenaire es disposa a fer un molt bon entrenament


I en Miguel , ens ve a buscar la cua com a un bon mossenaire


Amb les mans a la cintura, ens esperem a reagrupar-nos, amb el nostre nominat, en, Joan, i l’Albert


I en Evans , que és dels qui més va a la cua, obrint pas a en Yuma , el can Mossenaire


I en Wester, amb la samarreta EM, dels Ègaramossenaire, i del que en treiem el track d’avui


Tornem a reagrupar


I arriba la cua, amb en David, Javier , Eva i la bandera Oscar


El nostre nominat, en Joan


I arribats a l’intercanviador de Torrebonica, veiem una nova reagrupació, i alla lluny ve la cua i els que l’han anat, solidàriament, a buscar: gràcies!


Mira qui tenim aquí: al nostre gos mossenaire, en Yuma


I arriba la cua


Eiii !! i en Joan, el nominat, exercint de Mossenaire i ens ve a buscar


I no podia faltar una bona xerradeta mentre ens reagrupem tothom


… i passem de llarg de l’Hospital de Terrassa


I la bandera molt ben portada per l’ Òscar Sànchez


En Santi, sempre molt actiu amunt i avall, ara anant a buscar mossenaires. Gràcies!


I a l’Isabel se li nota que ha fet els deures i que aviat afrontarà la Matagalls amb moltes garanties. La Vergara, Eva i Javi, sembla que tenen una bona conversa


I en el progressiu que es proposa, n’hi ha que el fan molt ràpid i la bandera també va a gran velocitat


Parell de “Grimpats”, Francis i Manel


Jordi i Miguel passant pel pas del cavall a ratlles: bé, quasi passant.


Juan Antonio , Antonio i Antonio, a punt d’arribar a la font


Albert , Joan i Jordi


José Pepe , Isaac i Òscar


cop de puny a la font del nostre nominat


Fabricant el seu propi got, en Xavi


I anem a itzar la bandera


Moment important: la bandera veu de nou la llum


Ep, ha saltat un mossenaire a fer-nos una foto: en Wester


I ara destaquem a la mossenaire que va ser-ne al 2014 de Mossenaire d’Honor: la Isabel Alcalde dos anys i gaudint com el primer dia


I també un altre aniversari: avui fa ja 5 anys que l’ Òscar Sànchez va ser proclamat Mossenaire d’honor


I ara aplaudint als “Mossenaires Nous”, benvinguts!!!


Us esperem moltes vegades


I tothom vol proclamar al “Mossenaire d’Honor”, i ara ja ho és i al final podreu conèixer
amb qui teniu la sort d’anar, en Joan Suárez Trullàs


Fantàstic en Joan!!


I la foto que abans anomenàvem dels “gronxadors”, ara sense “gronxadors”, on gronxar-nos. Foto de família irrepetible del dia 27 d’agost.


Tres fotografies per veure-us més de prop


..i vist des de dins la foto, com feia el nostre Rafa Atienza, i que fa dies que no veiem.


El 2011 sempre hi havia fotografies d’aquest estil, obra del nostre col·laborador Rafael Atienza


Foto d’amistat: Miquel , Juan Miguel , Ramon i mossenaire nou


Eiiii, que faltava un amic.


En Jordi, el Mossenaire Nou de la setmana passada, avui repeteix per segona
vegada i l’hem vist patir un xic; hi haurà una tercera?


Pep, Pep: foto!!, em diu el noi de la gorra, i ens diu el seu company: “sácame guapo”.
Doncs us veiem fantàstics i a veure si un dia veniu a rodar amb els
Mossenaires. Els amics del Pascual


L’última foto al camp base, amb el bandera i el Mossenaire d’honor i una bona colla d’amics. Jordi, Isabel, Icos, Balme, Joan, David, Oscar, Pep , Isabel, Inma

Fa poques setmanes ens vam conèixer gràcies el projecte que portem totes i tots plegats. Sabíem que era la tercera vegada i li hem demanat si ens feia els honors, i a acceptat. Com sempre, ens sentim satisfets de conèixer a persones que compartim moltes coses, entre elles l’amistat, l’amor a la natura, les converses: ah !, i l’esport en grup. Gràcies i per molts anys Joan,

Bon dia Pep,

Tal com em vares comentar aquest passat dissabte, a continuació et faig un breu detall d’on vinc esportivament parlant…..

Hola!!

Abans de començar a explicar-vos qui soc i de com he arribat a formar part de la gran família MOSSENAIRE, permeteu-me què us doni les gràcies a tots per la vostra acollida -només fa 3 sortides què vinc-, i en especial, al PEP MOLINER. Moltes gràcies!!

Sóc en Joan Suárez, tinc 51 anys, visc a Terrassa i des de sempre he fet esport. De petit, suposo què com a molts nens vaig començar a jugar a futbol a l’escola i després -allà per l’any 1977-, en un club de la nostra ciutat què es deia AGUT. En aquest, m’hi vaig estar fins a juvenils i després en altres equips fins a marxar al servei militar -si, allò què per a molts de la meva quinta va ser obligatori i què et trencava els estudis en el pitjor moment-. De forma paral·lela a aquest fet, vaig iniciar- me en el món de l’esquí alpí el qual sempre què puc intento anar-hi.

Durant molts anys he estat fent una mica de tot: caminar per a la muntanya, fulbito, esquaix, tennis, spinning, etc.. fins què a l’any 2005 -i gràcies a uns amics-, vaig anar a parar al ciclisme. En aquest any, vaig entrar a formar part del Club Ciclistic El Diari de Terrassa -ara El Diari-. La temporada de ciclisme de carretera la començava a mitjans de Febrer i fins a finals del mes d’Octubre, i la de la bicicleta de muntanya, de finals d’Octubre a mitjans de Març. Com podeu veure, tot l’any donant pedals!. Entre les sortides programades dels dissabtes, els entrenaments setmanals i totes les marxes a les què m’hi podia apuntar, els compta kilòmetres d’ambdues bicicletes em sumaven a finals d’any entre 8.000 / 10.000 km!!. Si, un
munt… I així va anar la cosa fins a mitjans de l’any 2013. A partir d’aleshores, un canvi d’ubicació per la feina (de Terrassa a Barcelona), uns horaris més que extensos a l’entitat financera on treballo, més els desplaçaments addicionals per arribar-hi, va fer què hagués d’anar reduint les hores, el ritme i sobretot els dies de les meves sortides… A conseqüència d’aquest fet, un parell d’anys fent esport amb moltes intermitencies i amb més pena què gloria… I va arribar el dia del canvi!… Trobant-me de baixa aquest passat mes de Març, tot passejant un dia vaig tenir la brillant idea d’entrar a una botiga de running -malauradament desapareguda- situada a la Crta. de Montcada just davant del Parc de Vallparadís. Sabeu quina era,
oi?. Allà, va ser on em vaig calçar les meves primeres La Sportiva, i en concret, el model Bushido. No perquè tingués preferència per la marca -què ara si-, sinó què, per la meva experiència zero, eren les què em van recomenar. I a partir d’aquí, comences a sortir a córrer i et vas trobant persones conegudes què també ho fan. Parles amb elles, et comenten
l’existència de grups de running -gràcies Mossenaire Lydia-, -gràcies Mossenaire Albert Perpinyà-, i així comença la meva incursió en el món del ara anomenat running i trail running. Ja ho veieu quina experiència tinc!.
Només 5 mesos, tot i què ja tinc dues proves en el sac: la cursa del Pla del Bonaire i la MOLA TRAIL. I de ben segur que no seran les últimes!. Per acabar, vull aprofitar l’ oportunitat com a Mossenaire d’Honor per a citar-vos a la Marta -la meva parella, tambè runner i Mossenaire recent com jo-, per fer-me costat en tot allò què em fa feliç a la vida; GRÀCIES AMOR MEU!!

I ara si, permeteu-me que m’acomiadi de tots vosaltres amb aquesta frase: “Mientras exista una camino, existirá alguien para recorrerlo”… Els camins ja els tinc i amb qui també: MOSSENAIRES!!..

Joan Suárez Trullàs

 

 

 

http://josepmoliner.com/chiptiempo.gif

http://josepmoliner.com/centreMedicAvinguda.gif

vols el teu banner?

Comentaris tancats a Hem vist un senyal del GR97

25 ag. 2016


Una història d’amistats: Mossenaires

Classificat com a General

Agost i córrer. Sí; no és incompatible. El què passa que moltes amigues i amics estiuegen o tenen vacances. Si són lluny de #Terrassa, no poden venir i si estan de vacances, tanmateix: igual també fem festa demossenejar.

De fet, hem estat una bona colla i tot i passar per on abans hi havia abundosa aigua, a la font de l’Argelaguet, sembla que la sequera que estem patint també es fa palesa a aquest bonic racó.

El recorregut; dels clàssics i passant pel bosc de Can Deu, de #Sabadell i fent una paradeta forçosa per poder refrescar-nos a l’àrea de lleure de Sant Julià d’Altura.

Prenem mesures quan travessem la carretera i agraïm als nostres col·laboradors que vetllen per la nostra seguretat, com en Josep i en David, Javier, Eva. Han estat al cas del trànsit.

Hem conegut a un nou mossenaire, en Jordi, que es mostrava força sorprès de la manera en la qual entrenem.

En un primer moment, incertesa, donat que hem dit que la parella Ana i Juan Antonio es posessin d’acord en la nominació: hi ho han fet: gràcies de nou!

La Montse ara la tindrem més sovint corrent al nostre costat. Gràcies

I a tothom per fer-ho possible i afegir una pàgina més a la nostra història: una història d’amistats.


Un moment clau: l’Ana i en Juan Antonio queden nominats a Mossenaire d’honor i a dur la nostra bandera, i els hi deixem decidir i el nominat és…..


Juan Antonio Sánchez Amil és el nostre nominat: moltes gràcies i per molts anys!!


I la seva parella, l’Ana Maria Muñoz fuentes, la nostra bandera. Gràcies per conduir-la tan bé.


Ana Maria i Juan Antonio, llegint la nostra nota d’agraïment.


I la Montse que segur que ara la veurem molt més al vostra costat. Gràcies!!


i en Javier Guerrero (Pinelli31) que ve amb en Francesc. I el més curiós; Francesc ve des de Montornès a córrer amb nosaltres. Gràcies!!

I arrenca l’entrenament en grup amb els nostres protagonistes d’avui


I la Claudia, al costat del seu avi, en Josep Vandellós , que se’n sent tan orgullós, junts pel costat del senyal del GR


I L’Elisabet Caballero seguida per l’Isaac Ortega


Josep Maria Antentas


Montse i Antonio


Pepe i Joan , cuidant la cua i arribant al reagrupament… que no es va produir i…


…la cua queda al capdavant


I el grup amb un fons maquíssim i amb una gent estupenda.


I en Josep i en Javier , que anaven davant de tot… ara van: darrere de tot. La nostra cua!!


Toni Gañet Fueris


Joan i Pepe


I el grup s’ha tornat a sorprendre a un encreuament i… els darrers seran els primers i els primers…


I els que més ens agrada: les anades i tornades i el “sadanalacua” amb l’Isaac , en Fernando i l’Andreu .


I el nominat a “Mossenaire d’Honor”, Juan Antonio, en un dels reagrupaments al costal del Toni


Moment perillós, quan travessem la carretera de Matadepera-Sabadell, i a on passem tots junts, amb en Juan Miguel i en Miquel


Ana i Juan Antonio, bandera i nominat, entrant a l’àrea de lleure de Sant Julià d’Altura

I el Sabadellenc i vicepresident de la F.C.A i sobretot: gran Mossenaire, en Josep Maria Antentas , entrant a un lloc pel qual va lluitar per la seva conservació: el bosc de Can Deu


I el nostre “Mossenaire Nou”, que segurament tot és novetat per ell: en Jordi


I mentre la gent fa el traguet a les fonts de l’àrea de lleure, en Diego García Pérez aprofita per estirat una mica


Un entorn prou maco el que visitem els mossenaires, amb l’Antonio Aguilar i l’ Eva Cantero


I l’entrenament continua, amb l’Ana i Juan Antonio


Diego , Josep Maria i Toni


I en el “quality moment”, amunt i avall, amb l’Andreu i en David que acabava de plamejar-se les mans amb la seva filla Clàudia


Hi ha pujades i ha baixades i hi ha: bonics perfils


No ho tenim clar, però el que és segur que ha estat en Pepe és el centre d’interès


Isaac Ortega és el primer de seure amb el símbol victoriós


Ens toca conèixer per primera vegada al “Mossenaire Nou”, en Jordi.


En aquest moment trobem a faltar la bandera, i qui la duu?. L’Ana


i el nominat, Juan Antonio, és qui la comença a desplegar, sota l’atenta mirada de totes i tots els Mossenaires


Després de la bona comprovació d’en Miquel i l’Eva, que deuen mirar que no estiqui cap per avall, ja gairebé tot és a punt… però


Toca proclamar per part de tothom al nostre fantàstic “Mossenaire d’Honor”, en Juan Antonio Sánchez Amil. Enhorabona i gràcies per acceptar-ho


… i aplaudim a la nostra bandera i a la seva portadora, l’Ana Maria


I de nou una fotografia irrepetible el tercer dissabte del mes d’agost de 2016, on hem fet un entrenament interessant i a la font de l’Argelaguet, el recordatori de la fotografia familiar. Gràcies a tothom i us hi esperem a tots
el dissabte vinent. Gràcies!!

I ara les post-fotos

I ara per comprovar si esteu en forma: una forta pujada al sortir de l’esplanada de la font de l’Argelaguet


Joan Forte


Fernando Artesero de blau


Josep Maria seguit per Paco


i tancant el grup: la nostra parella protagonista: la bandera i el mossenaire d’honor


de camí cap al camp base de la Masia de Torre Mossèn Homs, en Juan Antonio i l’Ana


Toni Gañet , bebent de la “Font Mossenaire”


I bones amistats al costat d’uns quants dels nostres símbols:  La Masia, El Mossenaire d’Honor, la bandera, la font, el Mossenaire Nou… i
molt bones vibracions. Gràcies a tothom!!!

A Juan Antonio no el coneixíem gaire, tot i que sempre que pot bé. Es veu que l’horari laboral no li permetia poder venir. Avui no ens volíem perdre l’oportunitat de saber coses d’ell, i encara què els hem deixat decidir a tots dos, l’Ana i en Juan Antonio, avui ha estat ell el nostre flamant “Mossenaire d’Honor”, a qui agraïm de tot cor les seves paraules i que faci gran el nostre projecte d’Entrenanents eng grup”, Gràcies i per molts anys!!

En primer lugar, es un placer ser mossenaire de honor, y decir que admiro a personas como tu pep, que altruistamente haces una labor impresionante, ademas de ser un gran deportista, eres una gran persona, somos muchos los que esperamos el sábado por la mañana, como agua de mayo, para poder compartir este deporte con tanta gente, es muy gratificante el ambiente para todos.

Llevo toda la vida haciendo deporte, fui futbolista en dos equipos de la ciudad, San Cristobal y Terrassa, y gracias a mi mujer ANA empece a pillarle el gustillo a esto de correr y ahora me apasiona, me hace sentir bien y poder compartirlo con tu pareja, es estupendo.

 

 

 

http://josepmoliner.com/chiptiempo.gif

http://josepmoliner.com/centreMedicAvinguda.gif

vols el teu banner?

Comentaris tancats a Una història d’amistats: Mossenaires

« Següents - Anteriors »