blog d'en Pep

Compreneu per què val la pena el projecte?. Per la sort de poder veure aquestes rialles i que a més veure que totes i tots milloreu amb l’esport i el més important, amb el coneixement de persones, com vosaltres, que troba amb aquest projecte l’oportunitat de sempre estar envoltats de gent que val molt la pena. Per això ens fa tanta il·lusió.

Però parlant de l’entrenament; hem baixat cap a un recorregut interessant, on fem camins i racons amples i ombrívols de vegades, que aquesta època de l’any s’agraeix. Seguir pel bosc de Can Deu de Sabadell i fer-nos una fotografia amb l’excusa d’anar-nos coneixent tots una mica més. Estar al costat de gent que de vegades ja són amistats nostres, i que segur que amb el temps, els que no ho són ho acabaran sent.

Veure que no parem de xerrar i que ni ens adonem que aconseguim fer quasi deu quilòmetres com si res.

Llegir als que ha estat Mossenaire d’honor en els darrers deu anys, tal dia com avui del mes d’agost i que tinguem, entre tots ells, avui, a en Juanjo Fernández que tant ens ha ensenyat i tant ens recolza.

Veure que van venint mossenaires Nous, com avui la Maricarmen o la setmana passada en Khalid i en Xavi.

I veure com tenim la sort de conèixer detalls de persones que ens acompanyen, amb la proclamació de “Mossenaire d’Honor”, com l’Eva Aranda.

I saber que l’Oriol Jover, portarà la nostra bandera durant tot l’entrenament i la desplegarà, com es fa cada setmana.

Per tot això i moltes altres coses: Gràcies a tothom!!!

Ens fa molta il·lusió que l’Eva ha acceptat ser la nostra flamant Mossenaire d’honor i gràcies pel salt!!!

Però abans encara no es podia pensar que seria un dia especial

al costat de l’Anna, Maricarmen, Txell: l’Eva

Ara si!!!

Eva Aranda: nominada!!

Cinta, Maricarmen, Txell, Eva

Li preguntem si havia dut tot el pes de la bandera a l’Oriol

Oriol al costat del Jordi portarà la nostra bandera

Oriol Jover <— bandera

Khalid es va estrenar la setmana passada: ja porta dues vegades!!!

Antonio, Manuel, Gaby, JuanMa

Jordi Viñeta 

Roberto Ferrero 

Olga, Paco, Santi

Miquel Piqueras 

Antonio, (holaaa !!) Eva, Carlos, Sandra

Manolo, Antonio, Eva

Toni, Juan Miguel, Miguel, Sandra, Joaquin

Eva al reagrupament

La primera de reemprendre

Sempre amb la imponent Mola: Quim, Eva, Maricarmen, Txell

Sempre amb la imponent Mola: Cinta, Anna, Esteban, Gemma, Manuel

Sempre amb la imponent Mola: Carmelo, Josep, Toni, Oriol, Paco

Sempre amb la imponent Mola: Juanjo, Josep, Carmelo, Oriol, Toni

Anna, Miguel, Sandra, Joaquin, Paco, Olga, Santi

Juan Miugel, Carlos, Antonio, Roberto, Anna, Miguel, Joaquin, Sandra

Manolo, Antonio, Eva, Miquel, Juan Miguel, Antonio

Sempre amb la imponent Mola: Eva

Sempre amb la imponent Mola: Manolo, Antonio

Moments ideals per reposar un xic i poder xerrar un xic

I continuem la marxa, amb Jordi, JuanMa i Gabi al capdavant

Eva continua l’entrenament

Toni al costat de l’Oriol, el portador de la bandera

Oriol Jover <— bandera

Toni Gañet Fueris 

En Juanjo, que avui serà per ell un dia especial als entrenaments Mossenaires: entenaments en grup a Torre Mossèn Homs

Sempre acompanyat dels seu incondicional Yuma 

Eva, Maricarmen, Anna, Cinta, Txell

Volem agrair a qui vetlla per nosaltres i es posen en llocs per alertar al trànsit al moment de creura la carretra de Matadepera-Sabadell

I amb en Joaquín Izquierdo , travessem la carretera

Continuem creuant la carretera i com veieu a la carretera tenim a en Jordi Viñeta que ens protegeix alertant el trànsit pel Nord

Esteban en primer terme, que va venir gràcies a la Pli Callejas 

Anna, Cinta, Josep

Paco, Txell, Juan Miguel

Eva i Maricarmen

a la recta principal del Bosc de Can Deu

Ens agrada veure a en Juanjo encomanant amb aquest riure

Moment d’hidratació amb en Manuel, Anna i Joaquin

I el clatell també

Arriba la nostra Oriol Jover <— bandera

desplegament

La Gemma ens retrata

La foto de la Gemma!!, grácies!!!

… i un aniversari que ens fa molta il·lusió del dia de la proclamació d’en Juanjo Fernandez 

Juanjo Fernández va ser Mossenaire d’honor tal dia com avui del 2013. Gràcies per tot Juanjo 

Juanjo Fernández 

I el moment del a proclamació de l’Eva

I surt i rep el vostre aplaudiment ben merescut

Eva Aranda, ja és “Mossenaire d’honor”

Enhorabona i gràcies per tot Eva

Eva Aranda: “Mossenaire d’Honor”

I la sorpresa és que a Eva ens ha dut una amiga que avui serà la nostra Mossenaire Nova: la Maricarmen Sánchez. Gràcies i benvinguda i per molts anys!!

Maricarmen Sánchez

I la fotofografia de Família on de nou hem gaudit de la vostra companyia, conversa i bones vibracions. Sempre ens sorprèn alguna cosa i el que més sorprèn és que us veiem gaudir quasi sempre. Enhorabona!!

Eva, Maricarmen, Anna

Bona traça

Un bonic exemplar equí

Amb la mestressa i un altre cavall

Toni, Eva, Maricarmen, Esteban

I ha tornat en Gaby al costat d’en Joan

12, 11, 10,…. foto a contrarellotge

ara sí. Foto al camp base

Amb les amigues de l’Eva Aranda

Li toca veure a en Yuma

https://www.strava.com/activities/1095460294

L’Eva fa temps que ve i ens agrada molt que formi part d’aquesta gran família que gràcies a les nominacions i proclamacions a “Mossenaires d’Honor” coneixem detalls i ara que la llegireu segur que encara ens sabreu més aquesta sort que tenim totes i tots plegats els dissabtes d’amb l’excusa del projecte l’Eva està amb totes i tots nosaltres. Saber que la “Cursa de El Corte Inglés” ha estat la primera, com molts de nosaltres o que t’agradin tant els idiomes, forma part d’aquelles coses que no sabríem si no fos pel teu escrit que t’agraïm. Gràcies!!! i Enhorabona!!!

Mai se m’han donat bé els esports. Tot i que a mi m’agraden sembla que jo a ells no. Recordo encara el dia que teníem les proves d’educació física a l’institut i el dur que se’m feia la famosa course navette. Qui m’ho diria a mi que anys després correria per plaer!

La primera cursa que vaig fer va ser la del Corte Inglés, tot i que en aquella època encara no entrenava. Va ser a Niça una de les primeres carreres que vaig fer amb alguns kilòmetres a les cames. Era una cursa de 5k que es deia Iron Girl, que organitzaven pels acompanyants de l’Ironman i amb tot el glamur com si haguéssim fet la competició completa: medalla, arc d’arribada amb animadores professionals, etc. El temps que vaig fer era lamentable, però m’ho vaig passar tan bé… Hi havia anat per animar al meu germà en aquella duríssima competició i crec que des de llavors em van venir les ganes de fer alguna coseta més.

Em vaig plantejar fer algunes curses populars, però corrent només 5k no em veia amb cor ni de fer la de festa major de Terrassa. Així que em vaig marcar l’objectiu de fer un 10k a Barcelona, però no va ser fins que vaig trobar el grup de l’Anna Cos, que vaig aconseguir ser regular amb els entrenaments. Se’m feia dur, entrenar sola, sobretot a l’hivern i quan vaig descobrir els avantatges de córrer un grup no he deixat d’anar cap dimarts excepte per força major.

A partir d’aquí vaig sortir també a córrer de tant en tant amb el grup dels Matiners, i també amb un grup que quan m’ho puc combinar intento anar-hi, els Mossenaires.

Gràcies a entrenar en grup he pogut acabar algunes mitges maratons i la Behobia, cosa que no hagués aconseguit sola. A més a més de tenir la sort de tenir companyes que m’han fet de llebres o han compartit amb mi patiments de cursa i també la família i amics que m’han esperat a l’arribada.

Però el millor de tot és haver conegut a molta gent i haver fet amistats que d’altra manera no hagués estat possible. Que faria jo sense les meves noies d’Això va en serio! Tot i que hi ha un dia a la setmana que tinc el cor dividit amb l’altre hobby que tinc: els idiomes, així que m’ho haig d’anar combinant per no deixar res de costat.

Aprofito l’ocasió per agrair la vostra dedicació als que porteu endavant aquests grups i feu possible que cada setmana puguem gaudir d’uns quants km de felicitat corrent i amb gran companyia. Gràcies Pep pels dissabtes amb els Mossenaires!

Tags: Amistat, atletisme, córrer, córrerxerrar, Entrenament en Grup, Eva Aranda, mossenaires, mossenhoms.be, pep moliner, running, Sabadell, Terrassa

No deixa de ser un repte voler que cada dissabte a les 08:00 i sense excepció, aplegar-se gent vinguda de tot arreu i de molts llocs per fer gairebé sempre coses similars. El que sí, quan acabem, ens dóna la sensació que hi ha hagut variacions. No sabem per què, però notem diferencies i la majoria de vegades endevinem darrere d’una mirada, d’uns llavis, d’un somrís: que heu gaudit. Aquest és el millor de tot plegat i on una o un se sent pagat.

Abans, dies com el d’avui, érem i com es deia abans: tres i el cabo. La cursa de festa major, a la que estimem i sempre hem volgut d’una manera especial, feia que moltes i molts de nosaltres si a la tarda anàveu a donar un tomb per la ciutat tot fent la cursa, era evident que fer deu quilometrets ens restava possibilitat d’estar al cent per cent a la tarda i al matí us trobàvem a faltar. Val a dir, que vam detectar gent que al matí estàveu “Mossenejant” i a la tarda corrent per la vella bella Ègara. Esperem que hàgiu tingut una bona festa major.

Hem tingut una esplèndida Mossenaire d’honor, la Present. La bandera ha estat portada elegantment per la Isabel Vergara, i el nostre “Mossenaire de los Chistes”, que celebràvem un aniversari commemoratiu de la seva proclamació, en Carmelo Luque, com no podia ser d’una altra manera i forçat per qui escriu i disculpes: ha explicat un acudit que com sempre ens ha fet riure de valent: el del TioVivo. Gràcies Carmelo i a tothom que ha fet de nou del dissabte un dia especial.

I avui tenim de nou la sort de nominar a una persona que ens fa molta il·lusió: La Present. Enhorabona!!

Nominada!!

Prresent llegint l’agraiment que li fem per haver acceptat. De fet ja era Mossenaire i el que li quedava és ser-ne d’Honor

… i la bandera?

Davant de la Chary, la bandera serà la Isabel Vergara

La bandera, portada per la Isabel Vergara 

Poc abans de sortir i fent estiraments en Santi i l’Olga

En Jordi i en José Manuel Portero

I ha vingut en Robert Herrero al costat del seu bon amic Mirabet

Les germanes Sandra i Alba de Navàs

Sortim!!!!!

Víctor i Carlos

José i Sebas

La nominada a Mossenaire d’honor, la Present, amb la Gemma i la Chary que va amunt i avall

Com feu moltes i molts, com la Gemma

Reagrupacions multitudinàries

Reengeguem amb la Carme, Inma, Pili

Rafa i Juan Miguel

I entorn la Present, protagonista especial, tornem a esperar-nos

Miquel i Jordi

Carlos i Alba

Jordi i Oriol

Continuem per un bon camí ombrivol, tot i que avui fa frescota

Isabel, Present, Chary, Jordi

Eva, Sandra, Carlos, Alba

Amb la Mola al fons

La Núria arribant a la Masia de Can Deu

Sebas i Núria amb el molí d’aigua

Desplegament banderil

Les germanes Alba i Sandra de Navàs

Donem pas a la proclamació de la nostra Mossenaire d’honor

I tenim el gust i el plaer de presentar-vos a la Present

I a punt de ser proclamada Mossenaire d’honor la Present

Present Rodríguez Salvador: “Mossenaire d’Honor”

I a la bassa de la Masia de Can Deu, ens fem avui la fotografia familiar amb tota una bona colla d’amigues i amics que s’han reunit per gaudir de les companyies mútues i que ens ho han fet passar de forma fantàstica. Gràcies i per molts anys

Però teníem una sorpresa: en Carmelo

En Carmelo Luque ja fa tres anys que va ser proclamat Mossenaire d’honor i què millor que….

… pensant un bon acudit

I és per això que quan algú se’l troba passejant per Terrassa, li diuen: tu eres el “Mossenaire de los Chistes”

Doncs el del tiovivo: Gràcies Carmelo Luque 

I coneixem a qui ha dut la bandera: Isabel Vergara . Gràcies!!

Isabel ben aplaudida com a portadora d’avui

Juan Miguel Romero que cada dia està molt millor i més en forma, després d’un temps de no poder entrenar prou bé

Present passant per Sant Vicenç de Verders

Isabel Vergara passant per Sant Vicenç de Verders

Pli Callejas passant per Sant Vicenç de Verders

Nuria Masegosa passant per Sant Vicenç de Verders

Robert Herrero passant per Sant Julià d’Altura

Antonio Aguilar acondicionant la sabatilla

Present, Gemma, Fernando abans de travessar la carretera de Sabadell-Matadepera

Tot just passant la carretera amb la Mossenaire d’Honor, la Present, i la bandera, l’Isabel, veiem marques de GR i de PR

Una colla ben maca que ja va cap al camp base

I una vegada arribem al camp base, ens espera la font i tancar converses i darreres fotografies de record per a la història

Present i Eva arribant

amb una altre perspectiva

Gemma i Josep, arribant

Primer compte enrere per la darrera foto

Ara si: camp base i tanquem sessió

Les nostres noies

Alba, Núria, Present, Isabel, Eva, Sandra, Inma

https://www.strava.com/activities/1062009907

Et vaig conèixer gràcies a California Sports i quan entrenaves amb aquell grup tan magnífic de noies i ens vèiem sovint, tot i que entrenaves majoritàriament amb el grup de tarda. Has anat venint a Mossenaires i per nosaltres és un orgull tenir-te formant part d’aquest projecte que també és teu, donat que li dónes prestigi. T’estem agraïdes i agraïts i per molts anys i que tot el que et proposis es faci realitat. Felicitats i et desitgem tota la sort del món

Hola a tod@s!!
Para los que no me conocéis soy Present y soy de Terrassa;
Esta semana he sido Mossenaire d’Honor ..todo un honor para mi..

Intentaré no enrollarme mucho..

Ahora mismo sería para mi muy difícil dejar de correr, caminar o de hacer deporte en general.. es curioso porque de pequeña tenía asma y no podía ni correr casi, ni hacer gimnasia en el cole a veces. Pero con tratamiento y con ayuda de la natación fue desapareciendo, aunque nunca se cura del todo pero ahora puedo hacer vida normal.
Hice natación desde los 11 años hasta los 26, deporte que me sigue gustando, pero al aumentar la familia tuve que abandonarlo un poco.
Hace unos cinco años comencé a correr. Era lo más fácil. Sin tema de horarios, ni coger el coche para ir al gimnasio etc., comencé por Vallparadís. Con mi amigo y compi José y me animé me animé que me decía pues apúntate a esta cursa. Y así ves que tal se te da. Y eso fue un no parar. El hecho de superarte y sentirte bien.
Después me hablaron de California Sport y comencé a salir con ellos. Conocí a gente genial. A Pep Moliner, por ejemplo ,y gente que a día de hoy seguimos estando unidos.
Han pasado cinco años. He conseguido muchísimos retos y los que aún me quedan.
Este deporte, sí es individual; pero los entrenos, las carreras, los compañeros, gente que conoces, hacen que aún te.guste más.
Y la labor que haces Pep: es de admirar, el buen ambiente que se respira cada sábado y lo bien que haces sentir a todos los que van. Aunque no pueda ir todo lo que quisiera, cuando voy me siento como si fuera cada sábado.
Muchas gracias Pep.
Nos vemos pronto..Salud y Kms.
Present

Tags: Amistat, atletisme, córrer, córrerxerrar, Entrenament en Grup, Entrenaments Torre Mossèn Homs, mossenaires, mossenhoms.be, pep moliner, running, Sabadell, Terrassa