blog d'en Pep

Quan per casualitat i de mica en mica el projecte va perdurant en el temps, saps del cert que si no fos per les grans persones que passen i han anat passant al llarg de tots aquests anys ha animat a qui ho vol dinamitzar a què sigui un eix vertebrador d’amistats, projectes, d’esport i coses que van més enllà.
Sandra és de les que no falla de fa molts anys i un dia li vaig enganxar una conversa que em va marcar. Li sentia dir que quan va venir del seu estimat poble, Navàs, tot i estar molt envoltada de molta gent que se l’estimava va venir a la bella Ègara, de vegades es sentia sola. Acostumada a Navàs i a la seva gent i segur que aquells entorns que ara canviava per uns altres. Va ser quan ens va conèixer, gent que entreneu per Mossèn Homs els dissabtes, i anava veient en totes i tots vosaltres que formaveu ja part de la seva vida, ni que fos un sol dia i una estona i que li ajudava a sentir-se
acompanyada i ben acompanyada. Això, tot i ser interpretació del que escriu, em va semblar ben bonic i feia encara més necessari en aquesta trobada intentem mantenir-la al llarg dels anys.

La Sandra la veia al costat del seu pare, que per aquelles coses de la vida a totes les curses quedava al meu davant i de bon tros i jo anar guanyant forma física i rapidesa, ni una sola vegada vaig poder guanyar-lo a unes curses que jo estimava amb devoció: les tres curses de Bagà, i sobretot les de festa Major i Gisclareny.

Encara duc al cotxe una medalla que em va recollir a un cros, on evidentment vaig quedar darrere d’ell, i no em vaig poder quedar.

La Sandra la veia prop d’aquell bon home i em vaig fixar amb la seva fisonomia. Quan un dia la vaig veure per Mossèn Homs, sabia que era la filla i ens explicarà la Sandra com és que aquella noia de Navàs ara la tenim aquí. També un luxe, que ens ve l’Alba Martínez la seva germana, una persona viatgera i que coneix personalment molts racons del món.
Fantàstiques germanes.

La Sandra és una de les persones que s’ha fet pregar i buscava el seu moment i avui no li hem donat alternativa i estic segur, que per les cares que hi posa: Està ben orgullosa de ser “d’Honor”, tot i que ja era una gran Mossenaire. Gràcies per tot!!!

Parlant de l’entrenament, ha estat en la línia d’irrepetible i anant fins a Sabadell, que tant ens agrada, amb un bandera com és en Nicolau i celebrant l’aniversari de Mossenaire d’honor de l’Andreu.

Passar per llocs que hem repetit cents de vegades, com els Bosc de Can Deu i esperant que torni a ser dissabte per tornar-hi. Gràcies a tothom i t’esperem!!

Un moment llargament esperat i avui es fa realitat: nominem a
una de les noies que fa gran el nostre projecte: La Sandra. Gràcies !!!

La Sandra buscava el seu moment i avui, com d’altres setmanes, no creia que ho fora i certament, no podíem passar sense conèixer-la una mica més, com al final d’aquesta crònica ella mateixa ens explicarà un munt de coses que no sabíem. Gràcies

Estem segurs que li feia molta i.il·lusió, tot i l’ensurt que li hem donat

I com gairebé tothom, presumida ens diu que avui no anava pentinada pel moment. Segur que tots la trobeu fantàstica, vagi com vagi pentinada

Els que en som testimonis avui en directe i moltes i molts que ho veurem des de casa

Gràcies Sandra Martínez Martínez

i el nostre bandera d’avui en Nicolás Serra

Nicolás Serra portarà fantàsticament bé la nostra bandera

En Josep Maria Antentas surt el primer. Ens explica que ara i donat que tota la vida ha fet esport de diferent intensitat, el fan servir de referent en analítiques mèdiques. Ens ho explicava les diferents analítiques

En Nicolau amb en Marc Armengol

La colla amb el fons de l’edifici residència de gent gran Mossèn Homs

La Sandra sempre ben expressiva i d’ençà que la coneixem

En Marcos Paez i en Santi Gonzalo

Reagrupem i veiem com es va a la cua en Sebas, La Sandra i el Francisco

I quan arriba la cua reprendrem la marxa

En Nicolau flamant portador de la bandera Mossenaire

I avui tenim Mossenaire Nou. El coneixerem

Ja ve la cua i els que l’han anat a buscar

En David Hernández amb la nostra nominada

La Sandra al mig de els dos amics, David i Andreu

Oscar, Albert , Núria , Santi

Antonio Mayorgas , Paco Barcia , Josep Maria Antentas

Meritxell Castañé , Imma Morales , Carme Valldeperas

José Francisco López Padillo

Aquest bon home, quan vam començar el projecte, ara fa vint-i-tres anys, ja el vèiem córrer amunt i avall. Ara el veiem caminant i amb molt bona cara.
Crec que ens va dir que es diu Cipriano i ha estat corredor

José Luis Alonso amb la Sandra

Miguel Alonso Giralde i en Joan Forte

Víctor Escalante i l’Olga López Castillo

Paco Barcia

Meritxell Castañé

Toni Gañet Fueris

Miguel Sampietro

Estem molt contents de proclamar la Sandra Martínez Martínez “Mossenaire d’Honor”, sobretot en Pepe, que la té ben enganxada

I ara ens toca conèixer al nostre “Mossenaire Nou”: benvingut i esperem repeteixis. Gràcies !!

I ens fa molta il·lusió de què avui es va proclamar fa un any l’Andreu Suarez .
Gràcies per fer gran el projecte i enhorabona

Andreu Suarez

I el moment que tant esperàvem:

La Sandra Martínez està a punt d’ésser proclamada “Mossenaire d’Honor”

No s’entendria la història sense tu i avui ens fas els honors i ja et tenim i ens fa a tothom moltíssima il.lusió: “Ja ets Mossenaire d’Honor” Gràcies i per molts anys

La foto de familia Mossenaire, feta en un indret per nosaltres entranyable i necessari: “El Bosc de Can Deu”. El tornarem a gaudir arbrat i serà el nostre lloc, com tants anys ho ha estat.

La Gemma Solsona s’avançarà a marxar, donat que havia quedat i
ara tornarà ràpidament acompanyada per en Víctor

Miquel i Carme, i avui passem de llarg de Sant Julià d’Altura

Santi Gonzalo

Les nostres noies;
Olga, Núria, Txell, Inma, Sandra, Carme

https://www.strava.com/activities/923020830

Avui és un dia especial, perquè has accedit a ser nominada i proclamada “Mossenaire d’Honor”. Fas gran el projecte i desitgem a tu i a tota la teva familia, que està plena de grans atletes i millors persones, sigui molt feliç i continui gaudint com nosaltres ho fem de vosaltres. Moltes gràcies, Sandra, i per molts anys!!

Sóc de Navàs ( un poblet del Bages) tot i que porto vivint a Terrassa 9 anys.

Fet que fa que tingui el cor dividit en aquests dos paratges: m’encanta l’accessibilitat i el milers de coses que es poden fer a Terrassa i pel contrari m’agrada la llibertat i la tranquil.litat que em dóna el meu poble .

Ja des de ben petita vaig començar fent natació , primer els típics cursets per aprendre a nadar i llavors un cop a la setmana anàvem a Sallent a la piscina , ja que al meu poble no n’hi havia . Quan em vaig fer més gran i ja em vaig cansar de fer el peixet dins l’aigua vaig apuntar-me a gimnàstica esportiva , ja que m’encantava fer tombarelles, piruetes i estar tot el dia boca avall.

A més com el meu pare era entrenador i àrbitre nacional de tennis també anava a classes amb ell , però com era un torbellino d’energia imparable i molt empipadora ràpid es va cansar de què li destorbés en les seves classes i em va convidar molt amablement a què no hi anés més .

Com el meu pare corria ( per cert es barallava a moltes curses amb el Pep) i nosaltres l’acompanyaven, va ser així com vaig començar a córrer, les típiques curses infantils de les curses populars, crossos, pista… amb el club atlètic Manresa… vaig córrer fins que van aparèixer l’època de les discoteques, els complexes , i la tonteria…. allà cap als 18 anys. Va ser aquí quan la meva germana i la meva mare van començar córrer i mentre jo dedicava la meva vida a barallar-me a la meva adolescència elles van obtenir molts èxits esportius.

Tot i fer algun intent de tornar a córrer no ho aconseguia mai i no va ser fins als 26 anys, que vaig conèixer al meu marit , qui va tornar-me a enganxar a córrer , i fins i tot va endinsar-me en el món dels duatlons i triatlons, de fet van ser 2 temporades molt excitants on fins vaig aconseguir quedar Campiona de Catalunya de Triatló. Però havia d’entrenar molt, doblar algun dia i el cert és que la pressió no la suporto gaire bé i vaig deixar de  fer-ho. Després vaig ser mare i va ser un any després sobre l’any 2013 que gràcies al meu marit, al meu sogre i la meva cunyada ( Laura Fabra ) que
em van parlar dels Mossenaires , ja que feia molt temps que no corria , podia animar-me a venir a córrer amb gent i tornar a gaudir d’aquest fantàstic esport.

Des d’aquell dia he intentat no fallar , excepte els dies que no ha estat possible venir, ja que tota la setmana espero amb ànsia el dissabte , ja que encara que no corri cap dia el dissabte és sagrat, espero el Pepe que es fiqui cada dissabte amb mi , i l’acudit del CArmelo , els últims kms a saco …. .
Aquí he conegut gent fantàstic com el Pepe , Carmelo , Diego. G, Piqueras, Anna .C, Eva. C, Pascual , Sebas, Toni….. mai acabaria ….i a sobre he engrescat a que la meva germana vingui des de Navàs a córrer.

Actualment no estic en plena forma , tenia molt projectes per aquest anys però la salut no em deixa rendir més , a més sóc una persona amb molts alts i baixos, molt molt poc constant … però

Moltes gràcies al Pep perquè sense ell res de tot això seria possible.

Tags: Amistat, atletisme, córrer, córrer-xerrar, córrerxerrar, Entrenament en Grup, Entrenaments en grup, Entrenaments Torre Mossèn Homs, mossenaires, mossenhoms.be, pep moliner, Sabadell, Terrassa

Són les persones. No seria possible anar tanta gent plegada i fer un entrenament, si la colla que integreu no fóssiu persones amb ganes decompartir. De vegades us diem que feu l’exercici de mirar les fotografies, i d’una setmana a una altra canvien més de la meitat dels que anem a córrer plegades i plegats. Els que no poden venir, s’ho miren des de la distància però també hi són i si una setmana no poden assistir-hi, venen un altra setmana i sempre sabem que no hi ha compromisos i que totes les persones són benvingudes i que a més ens n’alegrem de no perdre contacte i molt menys l’amistat. Quedar tots els dissabtes és un nexe d’unió.

Conèixer als Mossenaires d’Honor, ens fa ser tots més propers. Sentir-nos molt més part del grup. Si us heu adonat, quan llegiu, les fotografies moltes vegades tenen el vostre nom assota i si cliqueu al damunt, acabeu de conèixer molt més a les persones i us la feu més amiga.

Quan decidim un circuit, és esperant que gaudiu de la natura, de la companyia i que us permeti no parar de parlar i d’escoltar i quan acabemuna característica general és la sensació d’haver passat una bona estona i que en vindran moltes més i amb això ens quedem.

Anar a Sabadell, és bastant habitual i el grup Mossenaire, i el nostre projecte, hi va molt degust i avui ens ensenyen que hi ha un lloc que algú no coneixia i amb una història molt dilatada i llarga i que gràcies a la wikipedia avui poden conèixer encara més detalls. Sempre és bo saber d’on venim per intentar saber cap a on anem, i la història d’un lloc i el perquè hi és, no deixa d’ésser interessant.

Avui coneixerem a una fantàstica Mossenaire d’honor, molt jove: la Clàudia Hernández i per totes i tots nosaltres és un luxe que gent jove s’interessi i formi part del projecte.

Sempre tenim alguna nova mossenaire nova, en aquest cas avui la Sole, a la qui donem la benvinguda.

I el bandera, serà l’Agustí, amb el que ens coneixem fa moltíssims anys, de clubs i grups on hem pogut compartir grans i bons moments.

Donarem a conèixer entre ells al Víctor i en Roberto. En Roberto ens explicava que ve per haver vist un reportatge del Víctor i que si voleu podeu tornar a veure.

En definitiva, una pàgina més de la nostra història que encara que sembla que es repeteixi, és ben nova i irrepetible. Gràcies a tothom per fer-ho possible i encantats!!!

La nostra jove nominada Clàudia, aquest simpàtic gest de sorpresa va posar quan li demanàvem si acceptava ésser La nostra Mossenaire d’Honor, al costat del seu pare, en David Hernández

I l’esclat d’alegria d’en David Hernández , el pare content

I aquí la Clàudia rep la seva nominació i a l’hora de la foto de família i si tot va bé; Mossenaire d’Honor

Davant els amics Andreu Suarez , Isaac Osuna , Carmelo Luque amb els Hernández

I per sorpresa passa en Jaume Alvarez, del Natació i ens promet un dia venir. Un referent atlètic Terrassenc

I anava ben acompanyat en Jaume, per Fernando Fuentes, Eva Cantero , Antonio Camara i Andrés Expósito (clicla) (fa cinc anys que va ésser Mossenaire d’Honor)

Jaume Alvarez, Fernando Fuentes, Eva Cantero , Antonio Camara i Andrés Expósito (clicla) (fa cinc anys que va ésser Mossenaire d’Honor)

Aquesta cara se li va posar un vell amic, l’Agustín Salvaldor jr. quan ens vèiem després de molt de temps. Gràcies

Qui millor que l’Agustín Salvaldor jr. per dur la nostra bandera. Com dèia en algun moment, amb ell hem fet moltes cosesentre elles Entrenaments per l’Ègara

Agustín Salvaldor jr. es disposa a posar-se a les seves esquenes la “Bandera Mossenaire”

Manolo i en Javier Colado

I engeguem amb Icos, Meritxell Castañé i Cinta Ferrer

Deixant enrera el camp base, ens disposem a començar l’entrenament Mossenaire

de blau els Martin, en Eduardo Martin i en Víctor Martín Gros

Crec que d’això se’n diu un pare feliç i una filla preocupada. I en Carmelo Luque i l’Ildefonso concentrats

Reagrupaments i detalls de què hi ha bon ambient

Xavi Miquel , amb gorra vermella. Ja fa tot l’entrenament fa setmanes. Pinta bé

Roberto, Miguel, Carlos, Marc, Antonio i Juan Miguel

Reagrupem

La Gemma Solsona , que surt de lesió i continua en bona forma, davant l’Isabel Alcalde

l’Antonio Aguilar i en Miquel Paradell , fidels a la cita i cosa que ens alegra d’allò més

de blau cel, la nostra Mossenaire Nova d’avui, la Soledad

Vells amics, Alberto Lao , Antonio Rubio , Toni Granados

Amb visera blava Victor E.Martinez , un mossenaire que combina l’esport de la bicicleta d’allò més bé.

Tota la colla continua corrent per camins amples i de tant en tant hi ha qui ens ve a buscar a la cua, com en Carmelo i en Fran

I molts més com en Fernando i el Toni

I van a la cua com en Tonio Rubio i Agustín jr.

La flamant Clàudia que aviat serà proclamada Mossenaire d’Honor per vosaltres. Ara estem en un bon reagrupament

i de tant en tant ve un progressiu, per provar si estem bé o no. Els Martin  també provant

Demostrant una vegada més el sempre bon estat de forma, és en Carlos Salmerón qui ha arribat primer a la proposta de progressiu. Enhorabona!!

I tots arribem al punt de tornar-nos a reagrupar i l’ Anna cap a la cua, com a bona mossenaire, que va a la cua.

I en Joan Forte , que no falla mai.

I arriba la cua i amb Mossenaires solidaris, que s’esperen i es van a buscar: ah!, i en Carlos que ha fet el progressiu, arriba amb la cua. Gràcies a tothom per fer-ho possible

davant en Jose Mª Muñoz i en Isaac Osuna i la llarga fila índia i que fa molt bonic de veure. Gent que sense esperar res a canvi, corre l’una al costat de l’altre tots els dissabtes. El projecte segueix viu.

I amb gent tan extraordinària com el mateix Xavi Pons i la mateixa Nuria Masegosa

I en David Hernández i l’Andreu Suarez treballen plegats, corren plegats i eixamplen amistat, al costat de la Clàudia, que aviat serà una gran
Mossenaire d’honor

Just en el moment de trepitjar carrers de Sabadell, la Meritxell Castañé i la Imma Morales

La Mossenaire Nova, entre estranyada i provant aquesta modalitat d’entrenaments. Tornarà?

Clàudia, David Hernández i l’Andreu Suarez pels carrers de Sabadell

I s’apropa el nostre destí d’avuí

Un bonic molí d’aigua ens dóna la benvinguda a la Masia de Can Deu

I la bandera està a punt de sortir del cau, de mans del nostre portador de la bandera d’avui l’Agustín Salvaldor jr.

Agustín Salvaldor jr. recolzat en tot moment per l’Antonio Rubio

Isabel Alcalde i Víctor Martín Gros ben asseguts i l’Eduardo Martin saludant-nos

i ara coneixem a la Mossenaire Nova: Sole Aguilar. Sigues benvinguda!!

I esteu a punt de proclamar oficialment a la Clàudia Hernàndez com a Mossenaire d’Honor

Té tretze anys i esprem tenir-la entre nosaltres molts dissabtes. Enhorabona!! Aplaudida i proclamada per tots; la Clàudia

I ara coneixereu el nostre bandera, en Agustín Salvaldor jr. , amb qui fa sis anys Sis Anys vam començar a entrenar per l’Ègara i ara forma part d’un fantàstic grup anomenat Egaramossenaires

No es veu bé a la foto, en Roberto Ferrero , que en el seu escrit de la setmana passada explicava que s’hi havia animat a conèixer-nos arran d’haver vist el reportatge que va fer en Víctor Martín Gros; Corredor Popular (1) i Corredor Popular (2)

I de nou el moment de la foto familiar, davant la Masia de Can Deu, on explicàvem breument que aquesta abans s’havia anomenat mas Sallent i ara per Masia de Can Deu i que és propietat de la Fundació d’Antiga Caixa Sabadell i que alberga una Museu d’Eines del
Camp. Podeu llegir una mica d’Història si cliqueu Masia de Can Deu

En Oriol i en Marc tenen oficis semblants ben lligats amb les imatges que tenen al darrere.

Gemma , Pep , la Vergara , Bet , Sole

Gemma , Pep , la Vergara , Bet , Sole

I els Egaramossenaires posant bé la bandera

Una mà que recull absolutament tota l’aigua només pot ser d’un mossenaire: en Quim Gaya

Els dos flamants mossenaires d’honor, el pare i la filla. Gràcies per fer el projecte d’entrenaments en grup, gran, gran, gran.

I l’ Eva Cantero no es descuida mai de cuidar al màxim en Sherlock: refrescant-lo i donant-li aigua.

I arriba el Senyor la Cua. La millor cua del planeta en Miguel Sampietro i molt ben acompanyat en Ildefonso Morenas

I a la Clàudia li van entrar pedres a les sabatilles i tocava la paradeta.

I reprendre la marxa

Noies i nois: aquest bon home, en Ildefonso Morenas , el dissabte vinent estarà a les pistes de Can Jofresa corrent dotze hores seguides i si tot va bé superant els 100 qm. i des d’aquí li volem desitjar sort. Recordeu: https://www.facebook.com/12hterrassa/?fref=ts . En algun moment et vindrem a animar.

I un final feliç: amb algunes persones protagonistes del dia inoblidable d’avui

l’Eva amb el seu inseparable amic, en Sherlock

Per recordar amb l’Andreu Suarez

Dues fantàstiques persones, que conformen i fan possible que el grup sigui extraordinari: la Clàudia i en David

Ens deia el seu avi, en Josep Vandellós què un dia que no podia venir i la seva estimada neta era proclamada Mossenaire d’Honor. De debò que ens sap greu que no hi era l’avi i no ens havíem adonat, però si que hi era amb ella, dins d’ella en el seu cap, en els seus gens. Com també el seu pare, en David Hernández i que ens ha ajudat una mica a demanar-li. Estem molt contents de tenir una mossenaire tan jove i amb tant de futur. De debò que no és fàcil córrer deu quilòmetres si no s’està preparada i ho fas com si res. T’agraïm molt que facis costat al nostre projecte: el teu projecte, i et desitgem el millor i per molts anys. Enhorabona!!

Hola a totes i a tots!

Sóc la Clàudia i em fa molta il·lusió ser la mossenaire d’honor aquesta setmana, tot i que, la veritat, no m’ho esperava.

Jo ja fa molts anys que faig esport i bàsicament el que faig és gimnàstica artística, ja que la meva passió sempre ha sigut el ball des de que era ben petita. Ara també em sento molt acollida amb vosaltres perquè estar en un grup com aquest ha fet que m’agradi córrer tant com per aixecar-me un dissabte a les 07:00 de matí per anar als mossenaires, tot i que també compta molt la motivació que em donen el meu pare i el meu avi, als que estimo molt i els dono les gràcies per haver-me fet conèixer aquest grup. Jo només porto tres dissabtes venint a córrer, per m’heu fet sentir molt a gust, és a dir, que em veureu més dissabtes corrent amb vosaltres.

Moltes gràcies per tot mossenaires!

Tags: Amistat, Clàudia Hernández, córrer, córrerxerrar, Masia Can Deu, mossenaires, mossenhoms.be, pep moliner, Sabadell, Terrassa