blog d'en Pep

La carretera N150 al seu pas per Terrassa avui no tenia ni idea que una nodrida representació Mossenaire, i per primera vegada, estrenaria un nou recorregut i que donem a conèixer com a possibilitat, sobretot per camins que surten d’aquí i van cap a llocs on és més difícil veure atletes que els sovintegin com a altres zones. Hem anat preguntant i creiem que de vegades us trobeu tan bé entrenant tots plegats, que el recorregut gairebé és el de menys.

Hem volgut fer coincidir la proclamació del nostre Mossenaire d’Honor, l’Evans, amb en Marc Armengol que han vehiculat tenir aigua cada vegada que acabem els nostres entrenaments i sabem que en són molta la gent que a tot hora en treurà profit. Era una reivindicació de molta gent i l’hem vista feta realitat.

Hem tornat per camins coneguts i la pluja ens acompanyat a diferents moments i com a conclusió: hem gaudit una vegada més d’un bon
“Entrenament en grup”. Gràcies a tothom.

Avui dediquem la nostra crònica a la “nostra” nova font i aquests dos grans mossenaires hi tenen molt a veure: en Marc i l’Evans. En Marc va canalitzar els nostres desitjos i l’Evans va ser el paleta que la va situar a on ara és. Gràcies!

Veiem amb sorpresa al nostre amic vestit amb la samarreta mossenaire Josep Maria Matencio en Maten; després, com ens va dir, de quatre anys: ha tornat i promet venir sovint. Immensa alegria.

I feia dies que pensàvem amb ell, amb l’Evans, un gran mossenaire i a més dels que va amunt i avall.

Queda nominat a Mossenaire d’honor i fins a mig entrenament i si tot va bé totes i tots vosaltres el proclamareu. Gràcies!!

I davant l’atenta mirada de l’Evans, avui tenim a l’Isaac: un crack de les curses dures.

I entre estirament i converses vàries, la colla es posa a punt, amb l’ Emilio , vestit de mossenaire

Amb cara d’estranyat, el nostre portador de la bandera, en Josep Maria

Amb en David, i el mestre Joan , posant-nos a punt com fa el Marc Simó , l’Albert Perpinyà i la Loli Roldán

I en Jordi Gámez , va primer

Juan Miguel Romero , Antonio Aguilar i Antonio Mayorgas , a qui la foto de família li te reservada una sorpresa

Anirem cap a Terrassa? Anirem cap a Castellar? “chi lo sa”!!

En Fran ho veu més clar

El dia està ennuvolat i sembla que cauen gotes i el rètol ens diu que “Aquí estem treballant per fe el primer tram del camí de l’Anella Verda i millorar l’entorn natural i agrícola de Terrassa”, Una molt bona iniciativa que sembla ser una realitat.1

El què em sap greu que masies a les quals havíem estat claus a Terrassa, ara estiguin degradant-se tan ràpidament. Una anècdota: el logo de què va ser el restaurant La Cava, va estar inventat pel meu pare, en Josep Moliner Penalva. El rètol de moment continua: tant de bo la Mas de Can Montllor torni a lluir.

Al costat del nominat, l’Evans, una bona colla de mossenaires.

I passant pe la Mas de Can Montllor En Quim i la Núria

Tota la colla amb en Montilla al capdavant i un paisatge típic dels mossenaires

Llocs que van prou bé per córrer

La bandera transportada pel Josep Maria al costat d’en Javier Colado

I els carrers són molls i molts no sabem on anem; al Dinosaure?

I casualment les dues mossenaires es diuen Núria i han anat la major part de l’entrenament juntes.

La naturalesa dona uns colors excepcionals i nosaltres en gaudim tot anant avall

Terrassa ja és coneguda per temes molt importants, com és la Fira Modernista . Un dia en el qual canviem per unes hores d’època

Ben estranyats de l’entrenament que avui es proposa, a l’espera de fer-nos la fotografia familiar a aquest punt, just a sobre de la N150

I ara aplaudim una persona que forma part de tota una saga: els Chamorro. El mossenaire nou és en Sergio Chamorro, vestit a la samarreta de la 30edició de la mitja de Granollers, que per cert vam fer plegats.

I avui és el primer aniversari d’ Antonio Mayorgas , el qual va ésser proclamat aquest mateix cap de setmana “Mossenaire d’Honor”. Per molts anys!!

I ara queda proclamat el nostre “Mossenaire d’honor” l’Evans. Felicitats i moltes gràcies per acceptar-ho

I ara parlem un xic de la nostra bandera, que feia quatre anys que no venia. Esperem que vinguis més sovint,
Josep Maria Matencio

En un dia mig plujós i estrenant nou recorregut, ara tenim el moment familiar: el moment “MOSSENAIRE”. Gràcies a tothom!!

Creiem que ningú va tenir cap problema amb el Radar, i mira que anàveu amb l’accelerador a fons.

Tan de bo Terrassa i Sabadell estigués unida per aquest “corredor d’herba”, per que als vianants, corredors i ciclistes uníssim per la N150 aquestes grans ciutats. Bé hem gaudit un xic d’aquest troç

Ara un fort revolt a la dreta i sense derrapar, si no passem de setanta. De fet de setanta mossenaires, passem moltes setmanes.

Està clar on estem, oi? L’Evans també ara que ja és Mossenaire d’Honor

I l’ Antonio celebrant el primer aniversari

La tanca metal·lica ens dona certa garantia de seguretat, donat que convivim amb el cotxes.

I parlant de cotxes: goita quina joia de la carretera ens ha passat pel costat. Ja no es fan cotxes com aquests i és un model conservat millor que nou.

“Quality moment”, amb l’Isaac i Victor E.Martinez , anant a la cua

Algú sap per que serveixen aquests apareills? ho haurem d’esbrinar

Sandra, Emilio, Oriol, Maten

La bandera, en Josep Maria amb l’Oriol

L’Imma Morales sempre riallera i contenta i… forta!!

Quim amb el seu Flynn, i darrera en Marc, i les Núries

En Josep Mirabet anant a la cua amb el fons de la masia de Can Canya. Masia molt degradada, sobretot el teulat

l’Isaac no ha parat d’anar amunt i avall a buscar la cua

Ja la tenim aqui, amb en Miguel , Emilio, Fran, David i Víctor

Hi ha una da dita que diu: “Dormir a la Palla”, i vol dir no tenir la menor sospita d’un mal que ens afecta, d’un perill que ens amenaça. En canvi aquí a la palla, tots ben desperts. La nostra cua es retrata amb aquest lloc tan i tan bonic.

I quan arribem al camp base, la Masia de Torre Mossèn Homs, ja ens esperen les amigues i amics i… la Font!!

I les Núries ens fan els honors, i beuen de la nostra font

La font que els nostres dos protagonistes, en Marc i l’Evans han contribuït a fer-la realitat. Gràcies de part de tothom que és “Mossenaire” i segur de molta gent que la farà servir. Està al millor lloc.

L’Evans, al costat d’en Miquel Piqueras , que ha volgut tenir un record d’aquest gran dia

La bandera ha fet 10 qms més i ja en van uns quats

Ep !, en Jordi Torrente ha trobat una altre utilitat a la font

La Sandra

I res millor que: un traguinyol a la font

I els amics del Grup Runparadis que tindran aquest record d’aquest dia

Eiii ! Que jo també vull el meu record!!

I en Sebas , que no ha fet tot l’entrenament per precaució, ens espera amb el maleter obert.

En Miquel fa una bonica figura amb la nostra bandera

Segur que molts us heu fixat que el nostre amic Evans fa servir el seu cos com un llenç on esculpir els seus tatuatges. A més el veiem sovint anar amunt i avall a fer costat a tothom. I una de les coses que ara també us agradarà saber que la font de la què beurem moltes vegades, la va instal·lar ell amb les seves pròpies mans. Ens agrada saber què ets un gran mossenaire i et desitgem el millor. Per molts anys!!

Quiero empezar por dar las gracias a Pep Moliner, por acogerme en esta gran familia:los Mossenaires.

Seguidamente, presentarme: soy Evaristo, más conocido como “Evans Risto”. Mi oficio, albañil, me ha brindado la oportunidad y la suerte de colocar la fuente que da de beber a compañeros en Mossen Homs.

Gracias al atletismo, he conocido a grandes deportistas, profesionales y grandes personas, entre ellos el grupo de amigos de Runnparadis.

Gracias al atletismo he conseguido superar retos personales, ponerme objetivos mensuales y con ello mejorar como persona.

Gracias a todos por estar ahi.

Tags: Amistat, córrerxerrar, Entrenaments en grup, Evans, Font Mossenaire, mossenaires, mossenhoms.be, pep moliner, running, Terrassa

Migas és un plat del que moltes vegades en sentim a parlar. A mig camí d’anar cap a casa, la colla d’en Pasqual, els de Sabadell, es disposen a fer un entrenament diferent. Un àpat que “quita el sentío”. Bon profit i amb una bota de vi, què us sembla?

I avui volem parlar d’en Quim Badia, és l’exemple del què sempre havíem fet. Al cap de poc d’ésser amb nosaltres, frisem per conèixer la seva persona, com la de molts de vosaltres, i al final ens assabentarem amb qui teniu la sort de córrer.

Tots sou imprescindibles per fer gran el projecte i tenir grans persones, amb un tarannà humà inigualable dins el grup, fa que aquest perduri. Seria impossible passar tan bones estones, sense la vostra predisposició i al finalitzar tots els entrenaments, ens queden gravades les vostres cares complagudes i per nosaltres és el millor premi.

Avui, volíem anar per camins i corriols i racons bonics, que conviden a la conversa i a l’esport acompanyat. Sempre sense deixar de tenir i escoltar un munt d’anècdotes i bon fer.

Passarem pel bosc de Can Deu, amb certa tristor per la manca d’arbres, tot i que veiem una gran reforestació.

Encantats d’haver pogut anar al vostre costat. Gràcies!!

On hi hagi una bona bota i un bon vi, que s’apartin les begudes isotòniques, oi?

Durant moltes setmanes i de fa vint anys, trobem la colla del Pasqual. I avui, quina sorpresa. Estan a punt de fer unes bones “migas”. Què aprofiti!!

Un gran corredor, l’Eusebio, està amb la gran paella a punt de posar, mans a l’obra

Aquesta colla que veieu ens és el grup dels Egaramossenaires, que és una colla que te’l seu punt de sortida a l’Ègara i entrena per aquella zona de fa més de sis anys i fan molts entrenaments plegats.
David, Cisco i Gemma, Javier, Carlos, Nacho, Westermeyer, Toni. Una gran colla d’amics

Moments en que tots ens anem retrobant

I és un nou mossenaire, que fa poc que ve i tal com fèiem abans, els nous eren els “Mossenaires d’honor” perquè així tothom teníem l’oportunitat de conèixer amb qui tenim la sort de compartir aquests moments. És en Quim Badia i li ho agraïm

Queda oficialment nominat “Mossenaire d’honor” en Quim

I la nostra bandera avui serà portada pel gran Miguelón. En Miquel Piqueras , tota una legenda viva de l’atletisme egarenc, tant de passat com de present. Gràcies!!

I en Carlos Rodríguez l’ajuda a fer del desplegament d’abans de sortir.

Nicolau, Miquel, Miguel, Antonio, David, Andreu, Carlos, José Manuel

La Montserrat i en Pau, que anaven a Caminar

La bandera surt davant, portada per en Miquel

I en Quim, el nominat d’avui, al costat de la Nuria, i seguits per l’Isaac i l’Òscar

Es veu que el gos del Quim no està acostumat a tanta gent i sobretot als gossos dels mossenaires. Mica en mica

Toni, amb els primers raigs de sol

En Marc Armengol amb mossenaires nous

Oriol Carreras, Miguel Alonso, a l’esquerra, i en primer terme el nostre Mossenaire d’honor

Emilio Sánchez , ben engorrat

Nuria, Quim, Isaac i l’Òscar

L’Andreu

Nou mossenaire, amb en Cesc

I al primer progressiu, els capdavanters: José, Gemma i Javier. Els més ràpids

I aquí arriba l’ Isaac Osuna i seguit per l’Oriol

“Quality moment”, mossenaires amunt i avall

Rafael Robles

i en Miquel amb la seva tasca

Que us sembla l’Oriol Carreras; ja és un Mossenaire dels més grans

I en Miquel Olmo, que la setmana passada ens va regalar la seva presència i el tornem a tenir entre nosaltres

Miguel Alonso, seguint a la Gemma

La Mariona Linares i en Joan Forte

Miquel

Isaac

Elisabet, Miguel, Albert

Montilla i Miguel

I els moments reals dels mossenaires: amunt i avall com fa en Miquel Piqueras

I de nou un progressiu en pujada, amb els capdavanters. Toni, José, David i Rafael

David

En Jordi i en Quim

Joan, Carlos i Jordi

I els moments del reagrupament, amb en Pau

I la bandera segueix el seu camí i va acumulant quilòmetres a l’esquena del Miquel

Montilla, Andreu i avui el gran Josep Mirabet

Antonio, al costat del Marc, ens mira

El Mossenaire d’honor

Moments de qualitat, quan els uns esperem i acompanyen als altres, a lluns Sant Llorenç del Munt

Albert, a l’esquerra, Montserrat i Jordi

I el Pau seguit per l’Isaac i la Gemma

Toni, seguit per en Cesc, David, Rafael i Carlos

I posem a punt el moment familiar, tot treient la bandera, amb la muntanya de Sant Lloreç. L’Emilio i en Miquel

A dalt, aixecant les mans, agraïm que en Miquel Olmo ens va regalar tant el seu escrit com ara, es consolida de mossenaire. Gràcies!!!

I donem a conèixer a en Quim, el proclamem tots “Mossenaire d’honor”, i li ho agraim i estem contents de tenir una nova amistat a la que ara coneixerem una mica més. Gràcies Quim.

Moment important, en el que fem la fotografia de familia, sota la pancarta que ens diu que som a Sabadell a un espai Natura, Fundació Sabadell 1859

Aquí recordem a la gent que tenim un mite de l’atletisme egarenc: quan ningú sabia córrer com ho feia ell. Va aconseguir una plus marca de 2h29′, que durant molts anys va ser la millor marca en Marató que s’havia aconseguit per un Egarenc. Continua sent un atleta veterà molt competitiu i li desitgem tota mena d’èxits, que se’ls ben mereix. Enhorabona Miquel Piqueras

En Quim Badia i la Silvia Moya

I després d’un bon entrenament, envoltat de tan bona gent: què més es pot demanar. Doncs un traguet d’aigua ben fresca a la “Font Mossenaire”, al costat de la Cinta, la Mariona i la Carme. Gràcies!!

Veient aquesta fotografia, només hi pot haver amistat i tot gràcies a l’esport i més concretament a córrer.

I en Joan Carles, davant la estàtua de la llibertat: la Mariona Linares . Tot bon humor!!!

I en Quim i el gos, davant la font, mentre la Núria d’en Quim s’ho mira.

Un gran matrimoni, i que diu que ella va començar a córrer amb el grup de l’Anna i en Quim es va afeccionar a córrer també. I ara mossenaires de totes totes, gràcies als dos.

Fa poc, va venir en Quim, i se’l veia content d’haver-nos descobert. Tal com fèiem abans, a la gent nova, aviat els hi demanàvem que ens expliquessin el seu currículum esportiu, per fer-nos més nostres els seus
pensaments. Avui el coneixerem i estem cofois de poder compartir aquestes estones amb ell i esperem que durant molts anys ens puguem anar coneixent. Gràcies Quim i la Núria… ah, i a el vostre gos, en Flynn també.

Hola mossenaires! Sóc el Quim Badia, un novell en el grup de mossenaires a qui li ha tocat la rifa. Perquè tenir el privilegi de sortir a córrer pels volts de Terrassa amb aquest grup tan obert i divers és una sort, i que a sobre el Pep Moliner et triï per fer-te mossenaire d’honor ja és la pera!

No he sigut mai un gran esportista, però acostumo a sortir a córrer pràcticament cada dia, ben d’hora, i faig la volta al parc de Vallparadís. Ja fa anys que ho faig i encara m’agrada, però on m’ho passo millor és a la muntanya, córrer pel parc de Sant Llorenç els caps de setmana és la meva afició. M’encanten aquells moments en què notes que les cames, el cor i la respiració van tots a una, i que et sembla que podries estar corrent així molta estona… Vosaltres que correu segur que enteneu el que vull dir. En situacions d’estrés o d’insomni penso en aquests moments i em ve la calma de seguida.

He corregut algunes curses de 5km i 10km, i també algunes mitges maratons, com aquesta última de Barcelona. No ambiciono fer grans marques; em poso darrere la llebre de 1’45’’ o 1’50’’ i vaig fent. Per millorar hauria de fer un entrenament més intensiu, però no sé si és això el que vull fer quan surto a córrer.

Sóc del Centre Excursionista de Terrassa de tota la vida, i de jove vaig practicar l’espeleologia uns quants anys; és mooolt xulo i en tinc molts bons records, però ara que ja he fet els 54 tinc clar que ja no em tornaré a ficar en cap avenc; és un esport per gent jove i valenta.

El millor que puc dir de mi és que tinc tres fills estupendos (si, em cau la bava sempre que parlo d’ells, ja ho sé…). Tinc una professió que m’agrada; faig d’advocat, però no patiu, no sóc un picaplets; sóc dels que pensa que els jutjats com més lluny millor…

Vaig conèixer el grup de mossenaires a través de la Núria, que corre amb el grup de noies de l’Anna Cos i m’hi va tibar, i ja m’hi he quedat enganxat. Fins i tot tinc la samarreta!!

Quina alegria viure en un país on hi ha gent com el Pep i l’Anna, que ens regalen el seu temps i ens transmeten el seu entusiasme d’una manera tan generosa. Un bravo per ells: hip, hip, HURRA!!!

Tags: Amistat, atletisme, córrer, córrexerrar, Entrenaments Grup, entrenar, mossèn homs, mossenaires, mossenhoms.be, pep moliner, Quim Badia, running, Terrassa