blog d'en Pep

Què plogui ha deixat de ser notícia, donat que portem un any que sovint acabem xops com peixos i aquest dissabte també. De fet, en uns primers instants i fins ben bé la tercera part de l’entrenament en grup, els núvols es mantenien presents però semblava que no passaria d’aquí. Doncs la pluja abundant ens ha fet riure i crec que inclús ha estat una anècdota divertida córrer mullant-se.

Ens hem afanyat a fer la fotografia de família, pensant que el grup arribaria desfet i en canvi ha anat parant i engegant i hem anat plegats.

El circuït ha estat el mateix de la setmana passada, amb un canvi important: li hem canviat el sentit i l’hem fet a l’inrevés. Nous mossenaires, com ja ve sent habitual, que ens agrada, ja que ampliem les coneixences i la certesa de que continuem fent història tots plegats amb la nostra trobada. El dissabte vinent a les 08:00 hi tornarem i si no tens res a l’agenda, posa-hi “Mossenajar amb bona gent” . Precís instant en el s’iniciava un xàfec, però no ens va espantar gents i vam continuar la nostra marxa. La Maria repeteix a la trobada, i seguit per en Quim que engega el seu crono Encarant una pujadeta per arribar al lloc on ens sol agrada re-agruparnos, amb en Jose, Javi i Carmelo Els nostres “Mossenaires Sabadellencs” Fernando, Miguel, Cristina i Xavi. En Miquel i la Cristina es fan un tip de pujar cada setmana a la Mola com a part del seu entrenament i per gaudir plenament d’aquest entorn meravellós Em sembla que ets en Joan, si no sempre som a temps a canviar-ho. I de fet, ets un habitual: és fantàstic. Gràcies !!. i darrera ve la Gemma que va lluitant amb una lesió i he comprovat que te una fortalesa increïble i afany de superació. A l’esquerra amb ulleres l’Enrique Nilo i en Joan Forte. En Joan avui acabaria amb una estrabada muscular en el darrer canvi Els que tenim una edat aquesta imatge ens recorda “La Casa de la Pradera”, i ben bé que els capdavanters han d’atrapar-nos deprés que el que escriu ha fet la típica broma d’avisar quan el grup va per davant que era per la dreta. Quim, Eva i Fernando Joan, seguit per en Fernando Miquel, Maria i nous mossenaires Maria i nous mossenaires Cris amb en Traces; com era el teu nom ? i de mossenaire amb gorra fosca, en Juan Romero Sandra i del mateix color, el sogre i mossenaire de fa temps en Jorge Fabra, Gemma de blanc, Javi i Eva Encara que no ho sembli, aquí havia parat de ploure, però ens n’havia caigut una de bona Avui el nostre amic amb la Samarreta “Dale Caña”, va donant canya si, acabem de mullar-nos força Enrique Nilo, s’ha tret les ulleres, vestit de mossenaire i saludant el matrimoni Runparadis: Marta i Ricar alv costat de Toni Rubio, sense ullers per què segurament les dúia entelades En Xavi de Sabadell, avuí ens ha regalat la seva presència Jose Expósito, Joan Forte, seguit pel germà de la Tensi, l’Anna Cos i la Maria

Maria, què segur que vindrà força vegades, ja que se li nota que gaudeix.

Avui pensàvem que per la pluja no tindríem mossenaire d’honor i en canvi estem molt contents de que hagi estat en Nacho, que s’ha prestat a donar-se a conèixer. Estem molt agraïts i tot el que diu ens ha resultat molt interessant i ara sabem que és un luxe també poder córrer al seu costat. Fins sempre.

“Hola sóc Ignacio Bravo (Nacho), un novell en això de córrer. Tot va començar quan vaig conèixer a la Laura i vaig venir a viure a Terrassa deixant enrere el meu estimadíssim Alcoi, lloc on vaig néixer. En arribar aquí no coneixia ningú i el meu sogre Jorge Fabra, al qual molts en aquest món de l’atletisme coneixeu, sabent que m’agradava molt fer esport i la muntanya em va parlar d’aquest gran grup de corredors que es reuneixen cada dissabte per córrer i passar una bona estona. Al principi no ho veia gaire clar això de córrer 10km, però un dissabte em vaig decidir i vaig anar a provar i des de fa ja gairebé 4 anys cada dissabte que puc em poso les sabatilles i vaig a gaudir d’una hora d’esport en molt bona companyia. A dia d’avui li he agafat el gust a això de córrer i vaig fent carreres els caps de setmana. Vaig començar amb les de 5km i 10 km, i com tota persona competitiva em vaig decidir a provar una mitja marató que va ser la de Terrassa aquest any amb un temps de 1h32min. Després de passar-me més d’hora i mitja corrent per asfalt m’he adonat que lo meu és la muntanya i m’estic centrant més en aquests tipus de curses. Per entrenar m’emporto al meu gran company i mascota Runi al qual li encanta córrer i està desitjant que comenci de nou la temporada de canicross per poder competir. Al desembre vaig començar a entrenar a les pistes de Can Jofresa i córrer amb la UAT, sota les ordres de Pol Solanellas una futura promesa de l’atletisme. Com m’agrada provar sensacions noves fa uns mesos vaig començar a combinar el córrer amb el ciclisme per poder en un futur no molt llunyà començar amb el duatló i el triatló. Això és tot el que us puc explicar de la meva curta etapa com a corredor, però no puc acomiadar-me sense agrair a aquesta gran família de Mossenaires per acollir-me cada dissabte al matí per córrer, i en especial a tu Pep per fer això cada setmana possible. Ens veiem dissabte que ve.”

Tags: Can Bon Vilar, mossenaires, pep moliner, Terrassa

El “Dinosaure” d’en Roc Alabern és una escultura que vista de prop és només ferralla, però en perspectiva ens dona la sensació que estem front una de les bèsties que abans que la humanitat, habitaven la terra. Ara semblen llegenda, si no fos que els fòssils han permès reconstruir tal com eren. En aquest cas, amb cotxes engalzats els uns amb els altres aconsegueixen aquest efecte. Ens agrada aquesta fotografia i sobretot per què sense tots vosaltres no hagués quedat tan bé.

El recorregut ha discorregut en primer lloc baixant fins a la depuradora de Torre Mossèn Homs, pujant a Can Montllor i prop de la font de Sant Josep i pel torrent de la grípia i tot fen un progressiu en pujada fins a la cadena de l’intercanviador de tren de Torrebonica. Pugem paral·lels a la via del tren fins el barri de Torressana, per darrera el cementiri i fins a l’obra d’art.

Retornem pels carrers de Terrassa, amb gairebé gens de trànsit i fent els pertinents re-agrupaments, tornem a pistes rurals i prop de la bassa del golf, pujarem xino xano el camí totalitzant els gairebé 10 quilòmetres de què ha constat l’entrenament d’aquest dissabte.

Us estem molt agraïts per fer possible aquest projecte d’entrenaments en grup i fins dissabte, si tot va bé.

En Diego Garcia al costat del germà del Luque, fregant-se les mans instants abans de fer l’entrenament en grup


La noia que veiem a la imatge s’estrenava com a Mossenaira, engrescada pel seu marit que ja porta almenys tres vegades fent costat al projecte d’entrenament en grup

En Quim, amb la seva modèstia a pocs dies d’haver fet la marató i que a més a l’endemà d’aquest dia vàrem anar a fer un Terrassa-La Mola

L’Alberto Zarzuela i en Martin Molina



En Fran, en Toni i en Víctor, a més de ser uns habituals mossenaires, entre-setmana també es trobem per entrenar des de l’Ègara amb la colla dels ÈgaraMossenaires

Fran i Toni amb gest simpàtic

Juan Carlos, que de vegades li canvio el nom, i que em disculpo. Al costat d’en Pedro Molina, que avuí també hem tingut la sort de poder entrenar-hi

Fa unes setmanes el vam saludar anant amb btt i avui el gendre del Pedro Molina es posa a fer de runner

Quim, Pedro i Ruben Leiva

En Marc Miquel, quan anem pel recorregut de la grípia i que engrescarem a fer uns progressius per millorar el nostre estat de forma. De fet ell és un gran atleta.


En primer terme l’Ignacio, seguit per en Ruben i l’Eva

Joan i Lluís

Les Mossenaires Rosa Trapé i Laura Fabra

I en Lizandro que feia dies que no teníem al nostre costat, seguit amb sabatilles roges d’en Toni Fernàndez, un mega corredor

Ja ve sent un habitual el mossenaire de blau, que encara no he aprés el nom. Si em llegeixes… el poso

EN Xavi Miquel i …. gendre Molina,

Alberto

Antonio Blanco i Pedro Molina. L’Antonio portava una samarreta història que l’ha portat per ensenyar-nos-la

I avui i per primera vegada ens visitava una legenda de l’atletisme de casa nostra tot i la seva joventut, en Marc que tanca el grup junt un altre legenda: en Diego

Pare i fill en primer terme

En Joan, que ha vingut amb la seva muller i que son grans esportistes i ben avinguts fins i tot amb els hobbies

En Marc en el punt de reagrupament on més d’un retorna sobre les seves passes per acompanyar al mossenaire que ve una xic més endarrerit


Antonio Blanco i Pedro Molina, don atletes veterans i experts

Un èsser extrany que sembla que els fils el velluguen


Res a envejar al aqüeducte de Segòvia; bé pensant-ho bé: si fa la funció pel que ha estat requerit, ja està bé. Felicitem a l’arquitecte

Predominança dels sommriures, bon senyal de tot va bé

Toni Del Moral, un mega-atleta del que ara puc gaudir un munt de la seva companyia d’ençà el conec. Atleta de qualitat.

Carlos arribant al reagrupament

Com ens agraden aquestes manifestacions d’amistat !!

Els uns que van els altres que venen, característca principal de la “filosofia mossenaire”


En Lluis fent els darrers metres d’una forta pujada

matrimoni ben avingut, l’Eva i el seu marit- l’Eva explicava que no entrena gaire, encara que hem notat que se li dona prou bé

va de matrimonis ben avinguts: en Joan i la Rosa

Xavi Miquel arribant dalt

En Marc, que ens regalarà el seu currículum esportiu, Diego, Ignacio i Joan Carlos

Alberto seguit un xic de lluny de l’Antonio

I ara bé el moment estel·lar: la fotografia familiar mossenaire i que avui hem volgut fer als peus de l’obra d’art d’en Roc Alabern el “Dinosaure·

Carlos, José Expósito amb els ulls clucs


Pare i fill, José i Sergio Expósito que estant lluitant aquests dies per aconseguir una gran cursa a la nostra ciutat i a la que ens hi anem apunant els mossenaires: http://www.californiasports5k.es

El nostre fotògraf, en Rafael Atienza, autèntic mossenaire, com tots vosaltres.

En Martin Molina no pot aguantar l’emoció i plora; ia Laura que és ja de les noies més habituals de la colla

Moments que aplaudim als nous mossenaires, que sempre tenim la sort de tenir



de blanc, en Marc al costat d’en Victor, girat en Lluís i sommrient en Pau Sust,

un curt de vista

bé, xaval: fas la foto o què ? que la sopa es refreda

Si home, au va ! posa’t a dormir també !!

Ja la tenim aquí la fotografia familiar





I ens acomiadem del “Dinosaure” d’en Roc Alabern fins a una propera ocasió

Els maratonians Rubén i Víctor

La colla s’aplega entorn el nostre Antonio



En Víctor que casualment i sense saber-ho, ha passat per davant de casa seva



Davant de Torrebonica

i dirigint-nos cap el camí del golf


I el nostre Mossenaire Tomàs Sanchiz, amb el què molts diumenges podem entrenar des de la plaça de Can Roca amb els “Nenazas”, ha passat un moment a saludar-nos i ens promet que el dia que pugui, aquí que el tenim. Un gran atleta

Al costat del seu camió, ens mostra la màquina que està acostumat a conduir i que és del que treballa, tot i ser un bon afeccionat a l’astronomia amb reconegut prestigi

Rafa i Antonio

I aquí podem veure amb dues samarretes, l’abans i el després. En Rubén Leivaporta la que va aconseguir quan va completar la darrera marató de Barcelona 2013 i l’Antonio Blanco, per la seva banda, la de la marató de Barcelona 1986. Una molt bona anècdota de l’entrenament

En Marc el vaig conèixer a la meva època a la Unió Atlètica Terrassa, quan just venia de Vic, com ens explicarà. L’he vist força ocasions a competir a un gran nivell i ha diferents distàncies i li recordava un dia en el qual va guanyar en una tarda i a dues poblacions diferents la milla, quedant primer, que va tenir un gran mèrit per l’explosivitat d’aquesta prova. També la seva faceta organitzativa, que ha mantingut des de que el conec. Estem molt contents que ens hagi volgut acompanyar i ja formi part de la nostra història i l’esperem mès vegades.

Vaig néixer a Terrassa, el 9 de Gener de 1976…de petit, recordo haver corregut els crosos escolars, primer a la zona olímpica, i mes tard a can Boada, així com també la cursa de can palet i la Jean Bouin….després d’uns anys desconectat, el retorn va ser a traves del meu oncle, l’Alfred Miralles, en algunes caminades, com la Matagalls-Montserrat, 5 cims, Gracia-Montserrat,etc…fins que aquestes caminades em porten a disputar les primeres curses populars.Es mes o menys l’any 1996 quant corro les primeres mitges maratons,al voltant d’1h 45′, entrenant 1 o 2 dies la setmana…a partir d’allà, i visquent a Vic, comença el meu contacte amb l’atletisme…tot i començar a decantar-me ja cap a curses mes curtes, el primer any quedo subcampió de Catalunya de mitja marató a Montornès, en categoria promesa, i comensa el meu contacte amb la pista, en distancies de mig fons, 800 m.ll i 1500 m.ll., que seran amb el temps les meves proves, i on hem defensaré millor atlèticament.Tot i seguir visquent a Vic, i després d’un primer any atlètic amb el CAVic, de seguida passo a defensar els colors de la UAT, on segueixo vinculat des de llavors.Atèticament, el millor any, en el que vaig aconseguir casi totes les meves millors marques, va ser el 2002; en el 800, vaig parar el cronometre en 1’57″6, als 1500 en 4’02″8, en 10km, en 33’20” i en mitja, en 1h12’26” (en el campionat d’Espanya, lloc 84)….de totes elles, poder la millor, la de milla, fent 4’14” a Cornella.A nivell de posicions, vaig guanyar la cursa del dia olímpic, varies proves de pista, algunes dels barris Terrasencs (can Palet, st.Llorenç,etc..) i sobretot força milles, que era la meva prova preferida…com anècdota, vaig guanyar la de st.Hilari Sacalm, amb record, vaig recollir trofeu, i al cap de 2 hores, la de Montornès…A mes de la part esportiva, tambe e estat vinculat a l’atletisme com a organitzador , durant 7 anys, vaig organitzar una milla al barri de st.Pere de Terrassa, de caire popular, i després, conjuntament amb la UAT, vaig estar al capdavant de la milla Terrassa centre, prova que en la seva quarta edició, va organitzar el primer campionat de milla de Catalunya, i que durant els anys, va aplegar els millors atletes catalans de mig fons.Actualment, i des de fa 2 anys, competint com a veterà, em aconseguit crear un grup molt fort a la UAT, del qual soc el coordinador, encetant una nova etapa en aquest mon de l’atletisme.A nivell de club, em aconseguit varis campionats catalans, de pista,ruta i cros; a nivell individual, varies medalles en pista coberta i aire lliure, aixi com un record de Catalunya en 4×200, que la mateixa UAT a batut aquest any…l’atletisme veterà, també m’ha donat la oportunitat de viatjar a diferents campionats, als que en edat sènior no podia accedir.Així, l’any passat vaig disputar el mundial a Finlàndia, quedant 10è al 800; i aquest any, l’europeu a Donòstia, quedant 22è al 800 i 33è als 1500.Mes o menys, aquests son els meus passos en aquest mon que compartim, una abraçada a tots els que estimeu aquest esport.Marc

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=4208484

Tags: Dinosaure Roc Alabern, pep moliner