Etiqueta arxiu 'pep moliner'

28 abr. 2016


Dinosaure per Sant Jordi

Classificat com a Entrenaments,General,mossenaires

Sant Jordi va sortir-se amb la seva i es va carregar al drac, però no alDinosaure i de mostra el dia d’avui què, com cada any anem a visitar-lo, ara que té tan bon aspecte. El dia era magnífic i l’entrenament en la línia habitual, gaudint de la companyia de persones amb les quals ens hi trobem bé i que ens agrada retrobar una vegada i un altre i no perdre la pista.

Sabem què de vegades talla una mica ser nominats mossenaires, però com que és un cop a la vida i després, val molt la pena llegir les vostres històries.
El fet que us agradi anar plegats una vegada i un altre, és que entre vosaltres sentiu que gaudiu de l’esport i de l’amistat. Si a més sabem qui sou: un luxe.

Hem baixat pel camí del golf i passant per la bassa i per darrere de Torrebonica i l’ intercanviador de Rodalies i alguna pujadeta, hem anat pel barri de Torressana fins al destí, on hem conegut al Mossenaire d’honor, en Marc Simó, hem aplaudit a bona gent que va aconseguir finalitzar Trailwalker l’ultratrail d’Oxfam Intermón i els hi hem dedicat un gran aplaudiment i ben
merescut. També hem tingut dos nous mossenaires, en Karim i la Merche i hem sabut qui teníem la sort de què ens portés la bandera, la Cristina. Quin luxe!!.


Sant Jordi va carregar-se al Drac: i nosaltres tenim el nostre Drac o millor dit: el “Dinosaure”. Foto tradicional de família i on ens donem un xic a conèixer


Abans ens havíem arraulit a la Masia


I en Rafael Camargo el dia que estrena la seva samarreta. Gran Mossenaire!!


Reunió de braços plegats: Pilar, Carme, Txell, Assumpte, Tere


Avui els mossenaires volíem fer un reconeixement a l’equip del qual n’és integrant el nostre mossenaire il•lustre l’ Emilio Sánchez , els 4 Riders TRS


I de la mà d’en Joan i mai millor dit, en Marc aviat estarà nominat


Doncs estem contents que fa força setmanes que fa gran el projecte, en Marc Simó


Doncs ara a esperar que ens explica el nominat Marc


I la bandera per la Mossenaire Sabadellenca, que ve de tant en tant, la Cristina Murcia Gràcies!!


Davant de la Mossenaire Major; l’ Anna Cos


I en Miquel i en Marc, disposats a començar l’entrenament


En primer terme l’Anna i avui la sorpresa ha estat fantàstica: la Rosa Cos , ha fet tot l’entrenament corrent i amb força!!


En Joan

L’ Isaac


La Cristina i una mossenaire nova


i la bona colla


de tant en tant ans re agrupem, com a aquest punt


Mossenaire nou, Carmelo i Juan Carlos


Fernando al capdavant

En Joan al costat de la Rosa, que avui ens ha sorprès després d’anys de no venir a córrer.


i el “Quality Moment”, anant amunt i avall en Marc, Jose.


Txavu


Txell

I qui ens trobem, anant en btt?, en Juan Manuel Hernández


Passant per sobre el pontet del tren


La bandera continua corrent, amb la Cris


Toni i Rafael


Cris i Miguel


I en un moment d’anar a buscar la cua, l’ Andreu


Més “Quality moment”, amb l’Anna, Emilio i Txavu


En Marc , sempre amunt i avall


I mentre re, recuperem i petem la xerrada…. què no falti


La Montse i en Quim


I en David , avui ens porta a una nova mossenaire, la Merche i també al costat de la Sònia


Els uns, com en Xavi, van forts amunt, i d’altres van amb bastó avall


Els Marcs


L’ Eva va dir que no vindria avui, què reposava de córrer de cara a la mitja d’Olot de l’endemà i
l’hem sorprès passejant


Ves per on, en Marc avui anava coix i no podia venir a córrer i passem per davant de casa seva


La bandera conduïda per la Cris, arriba a destí


La Cris i la Rosa despleguen


Txell
i Mari


Isaac, Oscar, Xavi, Txavu, Jose, Paco
Toni, Jordi, Miguel, Miguel


Miguel, Miguel, Fernando, Imma


I ara a celebrar als mossenaires nous: Karim i Meche


I un dels moments estel•lars: la proclamació del “Mossenaire d’honor” per part de tothom que participa en el moment. Gràcies a totes i a tots i sobretot a en Marc Simo


Avui ens hem oblidat l’acudit d’en Carmelo que a més ha dut a un amic


I una dels equips, que van culminar amb èxit el repte tant de recaptació per a Oxfam Intermón i que els “Mossenaires” han volgut dedicar un merescut aplaudiment


José Antonio Arévalo
, Emilio Sánchez
i Jordi Torrente
: enhorabona !!!


Vull agrair la samarreta que la duré amb orgull que l’ Emilio  m’ha entregat de part de l’equip. Moltes gràcies!!


Si voleu llegir coses d’aquest formidable equip 4 Riders TRS link


L’ Eva
avui s’havia marcat descans, donat que volia córrer la Mitja d’Olot l’endemà i l’hem sorprès mentre passejava a en Sherlock i en Watson


L’Emilio se sent agraït a tots vosaltres pel suport i us porta molt al cor: com nosaltres el portem a ell. Gràcies!!


Isaac Osuna  marxant


I en un dia tan assenyalat com el de Sant Jordi, el Dinosaure el deixem fins d’aquí a mig any, què és més o menys quan tornarem a gaudir sobretot de la companyia vostra: si voleu venir i del “Drac”


Mentre esperem a la cua, en comptes d’estar aturat: donem voltes a la rotonda. Bé: més què voltes hem fet una volta. Això si; amb una gran rialla


La bandera torna cap a casa, a l’esquena d’una esplèndida Mossenaire, la Cristina


L’Oriol, vestit amb la samarreta verda de la cursa solidària per la infància, s’acabava de fer un fort cop a un senyal i sortosament ha estat una patacada sense conseqüències. Quina sort!


Juan Miguel Romero , acaba de passar per l’aqüeducte de la Grípia


Antonio (havia anat a dormir a les 04:00 de la matinada i ha vingut per què sabia que avui els hi dedicaríeu un petit homenatge els mossenaires) Al seu costat, en Xavi Pons: un luxe pel grup


David, Sònia i l’Anna


La Pilar, que ha deixat a l’Albert  cuidant el seu fill. Merci per venir!


Toni Griñan i Emilio

Marc, Joan i Mari


Marc i Joan, un luxe !!


Txell


Toni, Juan Carlos i Miguel. Fantàstics!!
I seguit per l’Oriol, ja més recuperat de la patacada i en Marc Armengol

L’Oriol i en Marc , i que gràcies a ell, els amics de la de la 4 Riders TRS s’havien assabentat que volíem dedicar-los un petit homenatge.


Manuel


Emilio i Mari a punt d’acabar l’entrenament d’avui, al costat de la Masia de Torre Mossèn Homs


Bon estirament de la Sonia Orriols


I la Cristina a incrementat el quilometratge a la bandera, que tenim a sort de ser portada per tan bona gent.


Karim, un amic i Hassan , estaven davant la Masia.


Davant la Masia, amb la bandera

Juan Carlos, Miguel, Joan, Marc, Miquel, Fernando


…i el de la gorra

I a la font Mossenaire, amb una gran Mossenaire. Un dia més amb una font que és molt d’agrair.

Ens ha impressionat gratament comptar amb una gran persona com en Marc  Simó aquest any, i li agraïm el seu escrit i sabem que és una persona que li  agrada ser molt solidari amb els altres. L’escrit ha estat molt agradable i ara  sabem amb qui tenim la sort d’entrenar. Gràcies i et desitgem el millor i que  continuem gaudint de la teva companyia. Gràcies!!

Com deia el gran Pepe Rubianes, sempre m’he considerat galaico catalan,  galaico de naixement i català de sentiment, però no cal començar des del  principi, ja que de ser així potser demà encara escriuré. Per a mi és tot un  honor escriure aquestes línies com a mossenaire d’honor, tot i que millor  posar en quarantena si realment mereixo tanta atenció, o sent realista i  sensat, recordar que ho sóc gràcies a tres negatives d’alguns dels meus  companys… Tot i així satisfet per aquest honor i més satisfet per ser-ho en  una data assenyalada com és St. Jordi.

Com a atleta, dir que mai m’he considerat com a tal, més aviat un pixa pins  que simplement disfruta de sortir a córrer sense la necessitat de mirar temps o cronometres. Curses de 10,21,30,42 i alguna que d’altre de llarga distància retenc en la memòria, i les retenc per haver-me superat i per haver-les  disfrutant com un cabronàs. Ara bé, hi ha curses i curses, i sense cap mena de dubte em quedo amb aquelles les quals he corregut com a Cuco Smile, un personatge creat per a retornar al públic tot allò que durant anys m’ha
regalat, en forma de somriure, d’alè o ànims i fent-ho a més d’una manera vistosa i diferent com ara és anant disfressat de pallasso i acompanyat d’uns amics que cursa rere cursa, m’ensenyen que les curses són molt més que un grapat de kilòmetres, un temps marcat en un rellotge o un rebaixar marques contínuament, com sempre dic, hi ha qui medeix les curses en MMP (millor marca personal), jo ho faig amb MSP (millor satisfacció personal)

Ja per acabar segurament seria glamurós dir que he tingut la sort de córrer al costat de medallistes olímpics, guanyadors de la Vuelta o tants i tants d’altres amb qui he compartit km, però realment jo el glamur me’l passo pel forro, evidentment el glamur dels personatges famosos, ja que el meu glamur i la meva sort és poguer dir que he tingut la sort de compartir km amb el Martín, la Leila, la Raquel i tants i tants amics que m’han regalat moments inoblidables. O sigui que si mai aneu a una cursa i veieu el Cuco corrent amb els seus amics, regaleu-li un somriure, ja que us donc la meva paraula de que nosaltres us regalarem molt més.

Petonarrros mossenaires!!!!

http://josepmoliner.com/chiptiempo.gif

http://josepmoliner.com/centreMedicAvinguda.gif

 

vols el teu banner?

Comentaris tancats a Dinosaure per Sant Jordi

14 abr. 2016


Ara no hi càic

Els dissabtes és com un joc:
Qui vindrà?
Alguna persona nova?
Serem molta colla?
Petarem la xerrada?
Qui serà Mossenaire d’honor?
Qui portarà la bandera?
On farem la foto de família?
Quin circuit farem?
Qui es refrescarà a la font Mossenaire?
Qui es solidaritzarà amb la cua i li farà costat?

Tantes preguntes i totes amb respostes. Però el més important: sense cap mena de compromís i tan sols portar una rialla de casa per fer-la servir sens dubte.

Avui ens esperava la font de la Tartana i hem anat per un camí que a més d’una i un, sens ha fet durillo.

Algú em deia amb broma: “Què t’hem fet alguna cosa?”. El que estic segur que n’heu sortit amb més força.

La Mossenaire d’honor, a les darreres passes ha patinat per culpa de la grava i s’ha estampat de cara a terra, i en Toni i jo que anàvem al seu
costat: hem patit de veure-la caure.

Un dia més on anem eixamplant amistat i companyonia i una nova pàgina de la història s’ha emplenat. Gràcies a tothom.


La Constans. Primer dia d’entrenar al vostre costat i tenim l’honor de que ens faci els honors. Nominada a Mossenaire d’honor. Gràcies !!


Avui ha viscut intensament, la Constans, l’entrenament. Segur que elrecordarà sempre.


La Sandra i la Isa, a punt per entrenar amb tothom que vulgui.


Ens anem reunint entorn la Masia de Torre Mossèn Homs, esperant el moment


Avui ens deia en Miguel que a la primera meta volant anava primer.


La Constans, seguida per Jose, Rafael i Antonio


l’Antonio no falla mai; l’entrenador de futbol que corre al vostre costat. Al darrera en Miguel


Marc, seguit per en Javi, Javier, Eva i Jordi… ahh !! i en Sherlock i en Xiu


Els primers compassos de l’entrenament amb en Javier López


I puguem cap a Matadepera, amb la Constans


Imma, Constans, Charo, Bet Lisa


Per sorpresa nostra, la bandera havia quedat endarrere… però no!!!, en Sebas ha estat qui la feta venir a córrer. Merci!!!! Quina coordinació!!


Ferran i Sebas, amunt que fa pujada!


En Ferran torna a formar part del grup: el seu grup


L’ Andreu avui anava, com dia ell, amb colors llampants per no passar desapercebut.
Gràcies per tot.


Carlos, Fran, Miquel, Josep


Juan Jose, Marc


Isaac i Mercè Osuna, Javier, Eva i Jordi.


La Constans amb el Manel, al qui al seu escrit li fa un agraïment


Eva i Javier… amb el gran Sherlock, amb els ulls clucs


I passant al costat del camp de futbol del Matadepera i poc després d’un reagrupament


I cap a la depuradora, on la pujada és de les que fan estralls


Desnivell a tope i la bandera conduïda per en Sebas i acompanyat pel Jose, que a més havien corregut al mateix equip de la Uat, ara un temps.


La Carme al capdavant


En Toni i en Marc, anant a buscar la cua, com a bons mossenaires que són.


I en Carlos , sempre amunt i avall. A buscar la cua.


Tot i pujar força, no perdem la rialla


En J Cano i la Conxita , amunt també


La Isabel

Paco Utrera


I ja hi som totes i tots.


En Rafael i la Loli arriben, i mireu a la dreta el “Quality moment”, on anem a buscar la cua.


Conxita amb una expressió que ho diu tot.


Darrere aquesta mà hi ha dues noies boniques; una que no sabem i la Montse.


I ja tenim la cua aquí: gràcies per la vostra solidaritat.


La nominada, sembla que també la pujada l’ha fet donar-ho tot


I sembla pla… però de pla no en te res, oi Pepe ?


L’ Isaac Osuna ens senyala a l’Isaac Peral. Sabeu qui va ésser? Se’l coneix per l’inventor del submarí. No l’Osuna, no. El Peral.


Els Miguel sortejant no enfangar-se: gaire.


Miguel en sap d’asseure’s, mentre descansem a fer la fotografia de família


Passem per llocs interessant, i la Sandra s’informa, com són aquests forns.


Marc, haurà de fer un lloc a l’Imma.


I el nostre abanderat, treu la bandera. En Sebas , que si no és per ell avui ens l’oblidem


I quan tothom jaguem passat el gran toll, ens disposarem a deixar un record del dia d’avui, ben ajuntadets


La noia de color taronja, s’estrenava i l’aplaudim. La Mariona


La nostra nominada a punt de ser proclamada per tots vosaltres: Mossenaire d’honor


La Constans: Constància Alcade, ja és flamant “Mossenaire d’honor”. Gràcies i per molts anys.


I aplaudiments pel Sebas , que no s’ha oblidat de la bandera.


Foto de família de “Mossenaires” i grup sense compromisos i obert a tothom. Moltes gràcies per fer gran i durador el projecte.


En Rafael Robles sortirà primer a tota pastilla


Per aquest camí es puja a Montrodon: algun dia farem la bestiesa. La Laura , contenta.


Els moments de reagrupament, són ideals per saber on som, com fa en Marc.

I la Loli, també llegint per on hem passat i ara estem passant.


I a més d’estar nominada avui la Constans, ha estat la nostra
cua en alguns moments, i com és tradició als entrenaments en grup: la cua
no va sola.


I ara toca refrescar-se i beure a la font de la Tartana


I en Paco donant explicacions sobre l’origen de les estrelles a l’Oriol


Un lloc maco, i un racó que ens agrada la font de la Tartana i a més es pot fer un bon traguinyol


Avui ha estat un circuït dur, i agradable poder reposar. Ara ens espera travessar pel mig del poble de Matadepera.


Miguel, Imma, Carme i Hassan


La nova mossenaire, la Mariona

I la bandera, segueix ben conduïda cap a la Masia


Conxita i Josep Maria


Toni i Manel, al seu pas per la plaça de Sant Jordi


Rafael i Constans, també al seu pas per la plaça


I la Constans ha ensopegat als darrers metres de l’entrenament, per culpade la grava, i sort de la font per netejar les ferides. Esperem que no hagi estat res, però sap greu la caiguda. Quedarà un record d’aquest dia en que s’estrenava.


Paco i Imma


Doncs fins la setmana vinent, no tornarà a sortir del seu cau la bandera.


Molt lesionat, gairebé no pot córrer: però ha vingut per estar prop vostre. A veure si aviat et recuperes, Toni


Al mig, la Constans al costat de la Isabel i la Charo


Isabel, Constans, Charo

Sempre és una bona notícia tenir a amistats que ens facin costat i més el primer dia que s’estrenen. Avui la Constancia Alcalde, tot i que la coneixem del California, s’estrenava. Estem contents i creiem que t’ha agradat. T’hem vist riure i patir una mica a les pujades i finalitzant en una caiguda, que hores d’ara quedarà com anècdota, però que t’has fet un bon cop. Per molts anys i et desitgem tot et vagi bé i compartir més estones com aquestes. Gràcies !!

Hola, en primer lugar agradecer a Pep Moliner, que me haya nombrado Mossenaire de honor. El acto, me causó una gran Alegría y a la vez sorpresa, no me lo esperaba, gracias de todo corazón.

Paso sin más a presentarme. Me llamo Constancia Alcalde Egea, alias Constans, tengo 56 años y llevo 2 corriendo en el club California Sports.

Agradecer a Ana Lear y María José Merino, que fueron las personas que me animaron a seguir con esta deporte, que me ha permitido superarme un poco más cada día y a la vez, conocer a personas fantásticas que jamás pensé llegar a conocer. Aún, a día de hoy, no puedo creer que pueda correr 10 Km e ir al lado de mis compañeros, que son todos una ” pasada”, por su comprensión y amabilidad.

GRACIAS..

Las dos ” cursas ” oficiales que he realizado y sobre todo el apoyo de mis compañeros, del club California Sports, me ha hecho ver que este es mi deporte.
Quien me iba decir que hace dos años, no podía aguantar corriendo en la cinta. Deciros, que para mí ha sido un reto del que me siento orgullosa y felíz.

No quiero terminar, sin agradecer a Manel Expósito, del California Sports, el apoyo que me da todas las semanas. También a mis compañer@s del Cali, que me ayudan cada día a ser mejor en esta gran familia.

Para despedirme, gracias nuevamente a los Mossenaires y en especial PepMoliner, por el trato recibido en este mi primer día con vosotros, que os aseguro que no será el último. Un beso para todos.

Constans

 

 

..

 

http://josepmoliner.com/chiptiempo.gif

http://josepmoliner.com/centreMedicAvinguda.gif

 

vols el teu banner?

Comentaris tancats a Ara no hi càic

« Següents - Anteriors »