blog d'en Pep

Un dels circuits diferents, és el que ens duu al “Dinosaure”. Aquesta enorme escultura feta amb ferralla i que un dia va fer un artista Egarenc, en Roc Alabern i que anem a veure un o dos cops l’any. Avui, a més, li dedicarem el “minut Mossenaire”, amb vídeo, poc abans de la fotografia de família, on hi som totes i tots els que hem volgut compartir aquesta estona junts. 

La distància de 10 quilòmetres ens ha sortit clavada, i hem hagut d’anar amb cura per anar pels marges de la Nacional 150 (N150). 

Moltes vegades penso que veient les vostres cares, val molt la pena i tot i que gairebé cada setmana som una bona colla, el que predomina és que riem força, que no parem de xerrar i que gaudim, amb l’excusa de fer esport i de córrer. Gràcies per fer gran el projecte amb el vostre ajut. 

En Ramon Cruz serà el nostre “Mossenaire d’Honor”, el “bandera” l’Alberto Zarzuela i una de les Mossenaires que feia Aniversari de “Mossenaire d’honor”, l’Isabel Vergara i que avui l’hem aplaudit, com també ho hem fet als “Mossenaires Nous”, Vero, Alex, Joan, Silvia 

Per tot plegat: moltes gràcies i fins dissabte, sempre si tu vols i sense cap compromís o si: passar-s’ho bé. 

 
Instants abans de començar l’entrenament i l’Elisabet que molts dies ve de treballar i li ve just per arribar 

 
I la nominació a Mossenaire d’Honor 

 
En Ramon Cruz, el nostre nominat 

 
Miguel i Ramon 

 
I en Juan Carlos avui ens porta al Mossenaire Nou, el seu fill, l’Alex 

 
Miquel i la Sandra amb el nou pentinat. 

 
I l’Alberto Zarzuela avui serà el nostre bandera 

 
Yupiiii!!!! 

I amb la Masia que ens dóna nom i és el nostre camp base, Torre Mossèn Homs, sortim a fer el típic entrenament de tots els dissabtes 

 

 

 

 

 

 

 
I un reagrupament Mossenaire 

 
I deixem la Masia de Can Montllor 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 
I la bandera ben portada per l’Alberto Zarzuela 

 

 

 
Arribem a veure al dinosaure Mossenaire 

 

 
V I D E O ·V I D E O ·V I D E O ·V I D E O · 






 
I estem a punt 

 
Impressionant: quatre Mossenaires Nous!! 

Vero, Alex, Silvia, Joan. 

 
En Joan fent els honors 

 

 
I toquen els aniversaris a Mossenaires i avui tenim a l’Isabel Vergara 

 
Hem llegit i aplaudit els aniversaris Mossenaires 

 
A punt de ser proclamat 

 
Proclamat Mossenaire d’Honor: en Ramon Cruz 

 


La fotografia de Familia, una vegada més feta als peus del Dinosaure Mossenaire… Ja tocava!! Gràcies a tots per venir i acceptar aquest projecte com a vostre. 

 

 

 

 
i a qui ens trobem passejant? 

 
A un Mossenaire, com és en Miguel Rubio. Amb el gos jo no les tenia totes. Un plaer trobar-te 

 
I mentre esperem la cua i l’anem a buscar 

 
Ens faltava l’acudit del “Mossenaire de los chistes”, en Carmelo Luque 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 
La bandera canvia d’esquena 

 

 

 

 

 

 

 

 


 

 

 

 

 

https://www.strava.com/activities/1229378700


En Ramon fa temps que ve, tot i que fins avuí encara no era un “Mossenaire d’Honor”, i és tot un honor per a nosaltres. Ens fa un escrit, que ens ajuda molt a saber que estem molt de sort de gaudir de gent com tu, i que a més sempre envoltat i participant del Grup de Runparadis. Gràcies per tot!! i enhorabona. Per molts anys!! 

 



Hola amics, 

Com bé sabeu fa gairebé 25 anys que dissabte rere dissabte els mossenaires acudeixen a la seva cita setmanal, a les 8h a la Masia de Mossèn Homs, no és el meu cas, només ho he fet en comptades ocasions, crec que des que vaig iniciar-me en el món del running, ara fa uns set anys, potser hi he vingut no més de 15 vegades, primer per desconeixença, i després en moltes ocasions no he vingut per mandra o senzillament perquè tenia altres coses a fer. 

El primer cop que vaig venir vaig quedar impressionat per lo nombrós del grup i després per l’alegria, generositat, solidaritat, amor per la natura, etc… que s’hi destil·lava. Un bon grapat de bona gent units per una afició comuna el running, sense tenir en compte ni marques personals, ni res que se li assembli. 

De seguida em van cridar l’atenció un seguit de rituals dels mossenaires: el anar a buscar als que estan més endarrerits, la foto de grup, el donar la benvinguda als nouvinguts, el dur la bandera de mossenaires, i com no, el nomenament del mossenaire d’honor. 

També vaig quedar bocabadat amb la personalitat d’en Pep, creador i ànima d’aquest grup, corrent amunt i avall, fent fotos per a tenir el reportatge gràfic setmanal, parlant amb uns i altres, animant, explicant històries, escoltant, recordant els noms de tothom i mimant el grup per a que tothom encara que sigui la primera vegada que hi assisteix s’hi trobi còmode i integrat en el grup i transmetent sempre els valors que l’inspiren. 

En resum una gran família, que em va permetre conèixer una altra gran família, el Grup Runparadís del que hi formo part des de fa un grapat d’anys, un altre grup de persones unides per la mateixa afició i en el que també l’amistat i el grup està per sobre de marques personals, competicions, etc, i al que tots per suposat hi sou convidats. 

Doncs bé, el passat dissabte, després d’un llarg període de no assistir-hi, vaig vèncer la mandra i cap a Mossèn Homs que hi falta gent,….després de l’alegria de retrobar-me amb amics que feia temps que no veia, en Joan Forte, es dirigeix a mi amb aquella mirada de complicitat que no fa presagiar res de bo, per a proposar-me ser Mossenaire d’Honor,….jo no me’n sabia avenir, ….miro a dreta a i a esquerra i faig com els de l’anunci d’assegurances ….jo??? perquè a mi, si no vinc gairebé mai?? No hi té res a veure em diu en Joan, és un detall dels mossenaires, del que guardaràs un bon record,….és després de dir aquestes paraules que ho vaig veure clar i vaig acceptar, uns segons més tard quan en Joan li comunicava a en Pep la meva acceptació i al veure la seva cara d’agraïment i de satisfacció ,vaig estar segur que no podia rebutjar el seu oferiment i tanmateix vaig entendre-ho tot,…. 

….mentre corria i anava donant-li voltes al nomenament i a la manca de mèrits per a ser-ho vaig anar descobrint que gairebé tothom havia estat Mossenaire d’Honor en alguna ocasió, certament no soc ningú especial, com la resta de mossenaires, ser Mossenaire d’Honor és anecdòtic, un record com em va dir en Joan, el veritable honor és ser Mossenaire, formar part d’aquest projecte, i la contribució de cadascú de nosaltres, el nostre granet de sorra, la nostra assistència continuada o ocasional, perseverant en els valors de l’amistat, la solidaritat, el respecte per la natura, la companyonia, ….fan gran aquest projecte, ….perquè entre tots ho fem possible, tots mereixem ser mossenaires d’honor. 

El nomenament de Mossenaire d’Honor, és una magnífica ocasió per donar les gràcies a tots els que fan possible mossenaires, començant per en Pep i tots els que dissabte rere dissabte fan possible aquest gran projecte. 

GRÀCIES A TOTS !! 

EL VERITABLE HONOR ÉS SER MOSSENAIRE !! 

Ramon Cruz 

Grup Runparadís 

Terrassa, 16 d’octubre de 2017

vols el teu banner?

Tags: Amistat, atletisme, córrer, córrerxerrar, Entrenaments en grup, entrenar, mossenaires, mossenhoms.be, pep moliner, Ramon Cruz, Terrassa, Torre Mossèn Homs

Ens agradi més o ens agradi menys aquestes setmanes a la gent que correm plegats també estem amoïnats per tot el món polític i social que ens envolta i el que fem aquestes estones en les que correm plegades i plegats és demostrar que les persones tenim els nostres espais de convivència i que sabem compartir. Riem i gaudim, xarrem i seguim compartint encara que estiguem molt amoïnades i amoïnats. No estem aliens a tot, però des d’aquest espai el que volem és apostar per aprofundir amb el que ens uneix i esperem que ho aconseguim. Els meus desitjos perquè les famílies, els amics i tothom que ara ho passa malament per aquest ambient, aconseguim estimar-nos com sabem fer i amb aquest desig, continuem amb la croniqueta que cada setmana llancem per fer-nos sentir una família: la “Mossenaire”.

I parlant de l’entrenament hem baixat, com sol passar en els entrenaments, fins a mig camí a Castellarnau, on hi ha la seu dels Mossos i avui ens hi hem retratat per tornar a tenir un record del moment que estem vivint.

Aquí és un lloc on hem pogut veure que encara van venim Mossenaires Nous que tenim oportunitat de córrer amb ells, com en Quique, que recordarem els darrers Mossenaires d’honor dels anys anteriors en el mateix dia, com la Clàudia, Toni, Enrique, Jaume, Àlex, Manel, Miguel i Antonio i mes, que reconeixerem qui ens duu la Bandera, i el moment culminant, quan el nostre nominat Patxi Parrado, quedarà proclamat per tothom i que com sempre es presentarà a tothom.

Quan finalitzem la trobada d’aquest dissabte, projecte continua, i podem afirmar que hem tornat a gaudir de valent. Fins dissabte, si tu vols.

Aquesta és la cara que se li queda a en Patxi Parrado quan el volem nominar a Mossenaire d’Honor. Us convidem a llegir el seu escrit on el coneixereu molt més al final d’aquesta crònica

Gràcies Patxi

Al costat de la seva inseparable muller, l’ Eva Gorina link 

I qui millor que Eva Gorina per portar la nostra bandera

Eva Gorina 

[img][/img]

Sortim?

V I D E O · V I D E O ·V I D E O ·V I D E O ·V I D E O ·

Toca treure la bandera

Toca conèixer al Mossenaire Nou, en Quique. Benvingut i t’esperem moltes més vegades!!

I celebrem aquests aniversaris i tenim entre tots nosaltres…. a…

I tenim avui a en Miguel Moreno Moreno 

Miguel Moreno Moreno fa ja molts anys que som amics i és un bon referent. Gràcies Miguel

I aplaudim al pare, David, de la Clàudia Hernández que fa un any va ser proclamada Mossenaire d’Honor

Moment important

I tenim el plaer de presentar-vos a en Patxi Parrado, a punt de ser proclamat per tothom Mossenaire d’honor

Enhorabona!!!!

Destil·lant bon humor

Avui i aquesta setmana és una setmana on d’aquest edifici que veieu a l’esquena de Mossenaires, esdevenen dies importants i sobretot sabent que ara és la seu de la Central dels nostres Mossos d’Esquadra de Catalunya. Els hi desitgem sort i encert, com no pot ser d’una altra manera.
Mossenaires fomentem valors d’amistat, solidaritat, companyonia i estimació com a principi.

En Whatson su pasa pipa

La nostra flamant bandera: Eva Gorina 

https://www.strava.com/activities/1219054760





La clau del projecte és tenir gent com en Patxi, que ens encomana aquest bon humor que tothom necessitem i si vam començar a conèxier a la seva muller, la Eva , ara ens regales el teu escrit que ens farà riure i pensar i gaudir, i també coneixe’t, que és el que més ens agrada. T’agraïm el gest, et felicitem i per molts anys!!! 

 

 



Hola “companyers” 

Quan en vam proposar com a Mossenaire em vau dir que sobretot fes una crònica o nota seria, però va ser que no, si no no seria el Patxi. 

Us puc dir que vaig néixer un 03 de maig de 1966 per tant ja fa un punyao, i com no, amb una pilota als peus. Vaig jugar a futbol molts anys, però era dolent de collons, quasi quasi com el Cristiano aquest. Per tant vaig decidir passar al tenis, allà vaig fer els meus pinitos i no ho feia malament, però malauradament sempre em trobava el típic Rouudriguesss que era un pesao i no parava de tirar globus a l’aire, et passaves tot el partit esbarallant-te amb ell, sort que és bon noi però un paparra de nassos. 

Com quasi tots, vaig conèixer algú que em va apartar de l’esport, tu a casa mentres jo treballo, tot net i recollit em deia, però em passava els dissabtes jugant a la nintendo, el Mario Bross em portava boig, però va néixer el Pol i després el Jon, i vaig passar a fer de papa, vaig deixar l’esport i la panxa al principi es mantenia, era jove. Però la sequia que tots passem quan tenim nens em feia no gastar energies, tot és diferent, jajajaja. 

Van passar els anys i fa dos concretament per aquesta època, em van apuntar a la cursa de 5 Km del Cali, así a bote pronto. Vaig sortir dels últims i a l’alçada del Zara ja anava l’últim amb la moto de la creu roja al costat agobiant, entre que no podia i la moto vaig estar a punt de plegar, però vaig aconseguir arribar a dalt i en girar i anar de tornada vaig atrapar alguns escampats que encara anaven pitjor que jo. Vaig acostar-me al Cali i ja veia l’arribada i de cop apareixen 3 noies saltant, va va que arribes però anava tant mort que els hi vaig dir deixeu-meeeee, pobre Vergui i pobre Trini, venien a animar-me i van sortir escaldades. Vaig arribar i del cansament va i me meo encima, cullons això de correr no és gens bo. 

Aquí vaig decidir que no corria més, però dies després van aconseguir que anés ha entrenat algun dia al Cali i sense voler-ho em vaig trobar amb un dorsal de la Behobia tres setmanes després de començar a córrer, resulta que em va tocar en un sorteig, regalaven 5 dorsals per tot Espanya i em toca a miiiii. Pit i collons, cap a San Sebastian a “correr”, con dos cojones el patxi va arribar, muerto però va arribar, pel camí gent pel terra amb suero…, però jo palante. 

La següent aventura va ser anar un dia a Mossèn, clar si has fet la Behobia ja pots anar a Mossèn em deien les incondicionals del grup, collons el Pep i el Joan del runparadissss m’esperaven tot el camí. Vaig decidir que no tornava més, vaig anar de visita alguna altra vegada, fins al dissabte que em van fer Mossenaire d’Honor, baja Mossenaire vau escollir, un impresentable que sempre la lia. 

Pel camí ja he fet vàries mitges, vàries curses de 10 KM i alguna trail, ja que decididament la muntanya m’agrada més que l’asfalt. Ara ja estic enredat fins a les celles, perquè dissabte toca mitja de Bisaura i Transvulcania a la vista, però la boja de la meva dona i su compi (la Massegossssa) m’han enredat per fer la Marató de Barcelona 2018. 

Family eso es todo i Vergui m’he portat bé, no he dit masses burrades, oi ? 

Patxi Parrado Bosque

vols el teu banner?

Tags: Amistat, atletisme, córrer, córrerxerrar, Entrenament en Grup, Entrenaments Torre Mossèn Homs, mossenaires, mossenhoms.be, pep moliner, Terrassa