blog d'en Pep

Els dies que som tanta colla i veus que en tot moment les cares dibuixen una àmplia rialla, gairebé sempre, vol dir que es passa bé. De prova un botó. Mira’t el reportatge, que és únic i què busca aprofundir en el gust per compartir.

No donem res, no regalem res, no demanem res, no volem res: només què gaudiu com gaudim la majoria d’estar prop vostre, ni que sigui a aquesta hora.

L’entrenament, avui, ha constat en passar per la font de l’Argelaguet i anar fent fins a arribar al gran aparcament del bosc de Can Deu i mentrestant fer algunjoc en forma de progressiu, que feu una bona colla i, això si, mai oblidar d’anar a buscar a qui ve un xic més endarrerit, i que és el valor més preuat que té tot mossenaire: esperar-nos tothom.

Doncs bé: si t’ho has passat bé: et volem tornar a veure i, si no, tu decideixes iel que facis, ben fet serà. Recorda, dissabte hi tornem i tu tens la paraula.
Gràcies per tot!!

Doncs si: un moment com aquest es repeteix, i repeteix, i repeteix: però no ens cansa donat que sentim les nostres vides enriquides estan al vostre costat. Gràcies gent!!

I moments abans, ens anem arraulint al camp base, entorn de la Masia de Torre Mossèn Homs i a Can Mossenaire

La Sandra comença a venir més abrigada, senyal de què comença a fer fresca al matí

Toni ens fa els honors i accepta la nominació a Mossenaire d’honor

I reb el meu agraïment personal en mode de paper manuscrit, senzill i sincer.
Gràcies Toni

fotografies de record, amb bona gent: Trini, Isabel, Eva, Xavi, David

Trini, Isabel, Eva, Xavi

Nacho, Víctor, Edu; ahhh !! i Runi

En Toni, sembla el representant d’una empresa de motocicletes, canviant un neumàtic…sabatilla.

I van arribant de mica en mica els amics: Javi, Francisco, Eva i…. Sherlock

I ara toca engegar cap a un camí encara no conegut quasi per ningú. On anirem?
Itziar, Joan Carles, Quim, Miquel

I darrere en David, avui ens ha vingut en Ferran <link> que de tant en tant en ve a veure. Gràcies!!

Francisco Escudero

I encara el vigent Mossenaire d’honor, vestit de mossenaire, amb en Javi, que ens el va fer conèixer.

Josep, Nicolau, Fernando, Juan José

Anna, Maite, Enrique-Nilo

José, Emilio, Joan, Guille

Josep, Nacho, Runi

Capdavant amb l’Edu i en Fran

Javier, en primer terme i avui, després de molt de temps, en Pedro Molina; un mossenaire de fa molts anys <link> Podeu observar, com avui en Toni ha portat al seu fill i se’l veu eufòric. Penseu que venen des de La Llagosta.

Eva i Cinta

Matrimoni ben avingut, inclús corrent i… aixecant la mà.

I la mossenaire nova, de la setmana passada, repeteix. Al costat del Toni, que avui serà d’honor

Qui va amunt i avall?; ja que l’Anna Cos: la nostra mossenaria major

I després d’un reagrupament, re engeguem

I compartim camins amb els de les dues rodes

Les ombres són llargues, senyal inequívoca que el sol fa poc que ens acompanya

La Maite, què sabem que ara està totalment apasionada per aquest esport, la segona vegada que ens visita i fent el progressiu

El Toni al capdavant, i darrere la Contxita, Emilio, Martí, Sebi, Miquel

I la Chiqui, la segona vegada també. Darreram Òscar i Carlos

I mica en mica hi som tots i veiem mossenaires amunt i avall i ara ve la cua

La font de l’Argelaguet, un lloc molt bonic.

El Nacho sempre vol saber més. A primera hora, quan sóc a casa, rebo un missatge: “¿Habrá agua?. ¿Pasaremos por fuente?” Sempre patint pel can. Lidic ·minuto 18 y minuto 53″. Segurament, minut amunt minut avall. Runi potveure, o sembla que això pretent en Nacho, que faci.

“¡¡Venga Pep, haznos una foto!!”. Pim pam. ¿Ja está? .

I els Mossenaires han vist la llum i la segueixen.

Marc tornant enrere a buscar la cua.

I aquí arriba. Gràcies a tothom

I de costat el Mossenaired’honor entrant i el sortint. Em deia en Toni que l’havia llegit, a en José, i que li havia agradat tant i en comentava coses de l’escrit.

Aquí els tenim

I els què han fet el progressiu en pujada, i què han quedat davant: Marc, Toni, Carme i Martí

Què, com és natural aniran avall a buscar la cua, per homologar les primeres posicions

I en Guille, seguit per la cua

I en el progressiu següent, moment en el qual en Diego, que ha sortit del darrere, atrapa a en Martí. Per cert què l’endemà en Diego va quedar primer de la categoria al cros de Mataró, en un circuit fixe que té aquesta ciutat.

Enhorabona Diego. En el moment que arriba al reagrupament en Fernando

Eiii !!! la Sandra Fernàndez, també amunt i avall. Moment de qualitat

I arriba la cua: gràcies Mossenaire. Sense aquest gest el grup no tindria sentit.

Moment perillós, quan creuem la carretera Matadepera-Sabadell

Un lloc, on abans teníem un munt d’arbres i ara el veiem amb aquest perfil pelat i tota la colla vigilant on es posen els peus

Hem vist un dels progressius més accelerats que han protagonitzat l’Enique-Nilo, Miquel i Víctor. Campions!!

No val a caminar, no, no.

En Carmelo avuí fent una amistat profunda amb l’arbre. Com s’estimen!!

En Toni, la nova mossenaire i en Marc

I aplaudim, doncs, a la nova mossenaire. Benvinguda!!

I al fill d’en José Liñán

Mèrit d’en José que també aplaudim

I donem a conèixer al Toni Grañet, abans d’ésser proclamat Mossenaire d’honor

l’estem aplaudint i a més ens dedica unes paraules

I venen a esmorzar, en Vicente i Julio, i al mig, en Javier, de corredors.cat

I aquí tenim aquestes amistats què anem fent. El fill de José, Javi i José

I al costat del mossenaire d’honor
Pep, Javi, Toni, Emilio, Miguel

Quan veiem que una vegada i un altre es repeteix a la trobada, vol dir que us hi trobeu bé i és el que ens sembla d’en Toni i avui ens ho confirma i a més se us dóna a conèixer. Ens agrada molt poder enriquir-nos amb la teva companyia i t’agraïm molt tot el que ens expliques. Un luxe. Per molts anys

“Gràcies Pep!! per haver parit aquesta iniciativa que ja porta mooolts anys i et permet gaudir de persones i entorn, en convivència. Gràcies pel títol, el portaré amb molt orgull.

Gràcies també al grup, a les persones que cada dissabte es troben i volen compartir una estona de pràctica esportiva, conversa i companyonia. Avui 14 de novembre de 2015, una de les converses que he pogut sentir, mentre corria, feia referència als atemptats de París de la passada nit. Per això i amb més raó, hem de ser agraïts al fet de poder gaudir d’un nou dia, corrent, compartint i vivint…

I gràcies també, per donar-me la oportunitat d’escriure, així ens coneixem millor.

Em dic Toni Gañet Fueris, tinc 46 anys, solter amb dos fills, visc entre Barcelona i Terrassa, i, m’agrada dir que he viscut a Girona. Economista de formació, gestor esportiu de professió (esport paralímpic) i actualment estic arrencant com a consultor, especialitzat en sistemes de gestió basats en la responsabilitat social corporativa.

El meu passat athlètic va començar al col·legi la Farga, poc a poc i després de superar l’asma, em vaig aficionar a córrer fins aconseguir ser el primer de la classe en el cross anual, que comptava per nota i que consistia en donar una volta al col·legi. Llavors a Mira-sol, no hi havien tantes cases, ni centres comercials, ni asfalt i si venia el tren podies competir contra ell quan arrencava de l’estació. El professor d’educació física, em va animar a participar al cross del Vallés (Valldoreix, La Floresta i Sant Cugat), on vaig aconseguir el meu primer trofeu. El fet va provocar, que comencés com activitat extraescolar l’atletisme i com erem poquets, l’entrenador es va dedicar gairebé en exclusiva a mi. Vaig fer les curses Jean Bouin (millor resultat 41) i la de El Corte Inglés.
Del col·legi vaig passar a la secció athlètica del F.C. Barcelona, entrenant al costat de Joan Viudes. Sols vaig estar una temporada, doncs les notes van començar a devallar (excepte en educació fisica, doncs seguia guanyant el cross anual..), i el meu pare amb bon criteri, em va recomanar seguir corrent pel meu compte, sense estar lligat a una disciplina d’entrenaments (hi havia dies que feiem un escalfament a ritme del Joan Viudes i després 5 sèries de 1.500 a la pista, on no podies baixar de 4’50” en cadascuna d’elles, doncs l’entrenador s’enfadava molt).

El període atlètic es va acabar al entrar a la universitat, llavors em vaig aficionar a altres esports i si destacava era perquè corria. A l’acabar la carrera i durant un temps d’estada a Londres, vaig tornar a córrer pels parcs londinencs, casualment els dissabtes i també de 8 a 9. Aquest estiu he pogut tornar a trepitjar sòl anglès, aquest cop pel sud, prop del parc natural de New Forest (un paradís per les persones a qui els agrada córrer, respirar, la natura i topar-se amb animals….) Al tornar, de nou em vaig retrobar amb la Diagonal de Barcelona i el Parc Cervantes, fins l’etapa Gironina, on vaig tornar a altres esports. Llavors treballava en l’esport paralímpic i anava testant una mica de totes les disciplines (21), quedant-me amb el tennis, doncs entrenar a persones en cadira de rodes em permetia també, seguir fent esport. Llavors corria aprofitant viatges a competicions i reunions Estatals i Europees, on per descobrir llocs, el millor era anar corrent pel poc temps que disposava…

Va ser l’any 2013, ja a Terrassa, quan vaig conèixer l’atleta de 800m, Mary Gonzalez Reina, a través del linkedin i em va animar a córrer de nou, començant pels voltants de Terrassa, prop del Llac Petit, dos cops per setmana i sempre d’hora, quan surt el sol, canta el gall i la natura et connecta amb un nou dia. I aquesta temporada, corro per Vallparadís, i amb els mossenaires que vaig conèixer al mes de juny. De Vallparadís m’agrada creuar-me amb persones que diuen bon dia!!, escoltar ocells i veure gent més gran que camina o corre, per dir-me a mi mateix, que d’aqui a uns anys, m’agradaria estar com ells/es…. I dels mossenaires m’agrada córrer en grup, anar per pistes i si es dóna la ocasió, trobar conversa…., fins ara amb el Pep, el Marc, la Conxita, l’Emilio, el Miquel i molts més que espero anar trobant, mentre correm.

Objectiu: córrer alguna cosa més que la Sant Silvestre i la cursa de El CorteInglés, per exemple la 1/2 de Terrassa i qui sap si a mig o llarg termini alguna marató, com la de València. De moment poc a poc, gaudint i descobrint noves persones i entorns…

I per últim un lloc: un trosset del GR 92 de Sant Feliu de Guíxols a Tossa, per
acabar nedant (l’altra passió meva són les Vies Braves), a la Cala del Vigatà.

Moltes gràcies i que ens poguem trobar mooooolts dissabtes!!”

Toni Gañet Fueris
http://www.responsabilitatsocial.cat

Tags: Amistat, córrer, córrexerrar, mossenaires, mossenhoms.be, natura, Terrassa

“És fosc, tinc son, em fa mandra, em canso, no sé qui vindrà, no sé on em  portaran, no sé com acabaré; què faig?, me la jugo?”. Segur què això a més d’una i a més d’un és el que li passa pel cap,

“Va si!!. Anem-hi a Torre Mossèn Homs”, i totes les neures desapareixen i tornar a trobar, a les amistats. Que una trobada faci més de vint anys i que alguns hi són des del començament i el qui ve s’ho fa seu i ho explica a casa, amb ulls lluents i que a més, de mica en mica noti que la vida és molt millor.

Això és el que es pensa, i per això s’ha mantingut fins avui dia, i el dia que s’acabi segur que ho recordarem i ho explicarem. I quan siguem vells li ho direm als nostres néts amb una llagrimeta baixant per la galta envellida. Serà un gran moment i el recordarem i us tornarem a recordar. I si tan sols queda
un retrat, aquest ens farà reviure els dissabtes.

“Però, si dissabte que ve ens tornarem a trobar. Què estàs dient!!. Va, va.
Digue’m que ha passat”. Doncs què avui igual és un bon dia. Si

Quan arribes a aquest lloc i veus el joc de llums, el cor es tomba d’alegria per veure néixer un nou dia.

Quan et vas apropant a la Masia: no saps qui trobaràs

I què millor que trobar-se amb qui t’accepta enriquir el nostre projecte, donant-se a conèixer i tenir el luxe de ser nominat com a “Mossenaire d’honor”. Gràcies Isaac Osuna

I al final se’ns donarà a conèixer. Tot un honor

I comencem per ho més important. Petar la xerrada i retrobar-se un dissabte més

I amb més tècnica, amb un bon estirament, com fa en Toni Peñalver <link&gt;

Prement les mans, com en Marc i la Laura

I, pim, pam… sortim amb la Isa Font i l’Eva Gorina

Antonio i Jordi amb abraçada, que fa poc que també entrenen altres dies per la zona de l’Ègara i l’Imma concentrada i seguida per la Sandra

En Marc treu la llengua

Miquel’s i Javier

Enrique, que siempre que por ve

l’esport amb les seves vessants

Angel, vestit de mossenaire i molt feliç d’haver-vos conegut a tots.

Tots seguint al mossenaire d’honor, en Isaac Osuna, mentre baixem pel camí del golf

I avui tenim a la Mon

Típic imatge de les anades i tornades de la gent

Primer rajos de sol, mentre ens reagrupem. Avui hem començat prou foscos i
ens anem il·luminant. Som il.luminats

Isaac molt ben envoltat, amb el Miquel i en Xesco

Cisco, Juan Manuel i Juan

Han sortit fotent-li canya i han encapçalat aquest llarg progressiu en baixada:
la Gemma, Marc, Enrique-Nilo i en Juan.

Amunt i avall

I el moment que arriba la cua, amb els que l’han anat a buscar. Gràcies!!

Xesco, nou mossenaire i avui, després de molts i molts mesos, torna a córrer l’Emilio Expósito. Sembla que recuperat, encara que dilluns ens confessava que tenia moltes “agulletes”, millor dit tiretes.

I arribem a la urbanització de Castellarnau, i els que hem arribat abans, fem de mossenaire.

La Contxita aprofita per fer un bon estirament.

I la Gemma, segur que al “culumpio”, rememorant un temps d’infantesa.

La nostra Mossenaire Major, l’Anna Cos, al costat del Mossenaire d’honor

I ens preparem pel moment culminant: la foto de família

Persones que fins fa poc no es coneixien, aquí acaben fent una bonica amistat.

El marit de l’Eva Gorina, vestit de California four factors, avui ha patit un xic.
Abraçat amb en Xesco, que també ha patit també. No sé si s’encomana.

I s’ens presenta el nou mossenaire

I aplaudim al Mossenaire d’honor: Isaac Osuna.

Moment irrepetible. No estareu mai més els mateixos iguals plegats i aquest lloc i amb aquesta postura i… ves quina bona pinta que feu. Gràcies!!

Sempre què passem per aquest lloc i aviat, al costat de les oliveres, sabem ho afortunats que ens sentim de formar part d’aquest col·lectiu que els agrada tot això i ho valora.

L’Ana fa uns mesos anava queixosa per què ho trobava llarg, ens sembla o dur, o tot plegat. Ara tenim la gran sort de què fa dies que no falla i… ha millorat, segur. Al seu costat la Sandra

En Salvador Reig és un vell amic amb qui hem fet força coses plegats. És un dels més grans ultrafondistes que he conegut a la vida i podria escriure un llibre i una enclicopèdia dels reptes que ha aconseguit esportivament. Una gran sort comptar amb la seva amistat. Avui estava realitzant una marxa excursionista orgranitzada.

No exagero quan dic que al seu costat un es sent petit. Tinc molts records i tots bons de les vegades que he pogut estar al teu costat Salvador. Et desitjo ara sempre el millor i que continuïs amb segur que molts plans i molt esport. Estem en contacte!!

Molt temps que és una constant en el projecte d’entrenaments que fem. Ja feia  dies que et perseguíem per què ens expliquis una mica coses teves i t’ho volem agrair de tot cor. Saber que estem envoltats de bona gent com tu, ens ajuda a mantenir aquest esperit d’amistat volem. Per molts anys i que tot et vaig molt i molt bé. Ens diu l’Isaac:

Primer de tot volia agrair al Pep la seva dedicació a aquest projecte que porta tants anys i que enganxa a molta gent, i també gràcies per fer-me Mossenaire d’Honor, ja no m’he pogut escapar.

El meu nom és Isaac Osuna i tinc 32 anys, sempre m’ha agradat molt l’esport tot i que crec que m’ha faltat més dedicació i constància. De nen vaig estar jugant a futbol fins als 17 anys per motius d’estudis. Després vaig tenir una etapa de gimnàs i amb 23 anys vaig començar a exercir d’arbitre de futbol federat.

Des d’aquest moment vaig començar a interessar-me més pel running, donat que havia de passar proves físiques que exigien un cert nivell de resistencia.
Feia sortides en solitari un o dos cops per setmana i alguns entrenaments específics a les pistes de Can Jofresa.

Després d’uns anys va néixer la meva filla i vaig deixar l’arbitratge, i només sortia a córrer en solitari i em costava trobar motivació. Vaig estar fent els entrenaments del California Sports amb el Jim a les pistes uns mesos però els meus problemes al genoll no en vam permetre seguir.

Després un bon dia un Mossenaire amic meu, l’Oscar Ortiz em va suggerir d’anar-hi , que m’ho passaria bé i no era tan avorrit com anar sol. I des d’aleshores que intento venir tots els dissabtes donat que és l’únic dia que puc per temes de treball.

No he fet gaires curses, una cursa de Bombers, una Santi Centelles i una de la Festa Major, però tinc la idea d’augmentar d’aquí al gener les sortides i preparar-me la Mitja de Terrassa, a veure si puc!

Gràcies a tots els Mossenaires!

Tags: córrer, entrenar, mossenaires, natura, Terrassa