blog d'en Pep

Dins dels nostres recorreguts de 10 quilòmetres, que mirem de fer del dret i del revés i tan ben acompanyats, de vegades veiem que senyals que ens recorda que passem per GR (grans recorreguts) i la creu ens indica que per
allà no. Quina sort que hi hagi gent que es dediqui a fer-nos gaudir d’aquests recorreguts

La definició gràcies a la wikipedia:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Sender_de_gran_recorregut

“Les sigles GR® designen un sender de gran recorregut homologat, és a dir, un sender senyalitzat, de més de 50 km,[ utilitzat principalment per excursionistes, que transita per llocs considerats d’interès paisatgístic,
cultural, turístic, històric, social, etc. Els senders de gran recorregut conformen una xarxa de camins aptes per a turisme pedestre, que creuen Europa en totes direccions unint nacions i pobles. L’European Ramblers Association – Federació Europea de Senderisme (ERA) és l’organització responsable de coordinar-los. A Catalunya el total de GR senyalitzats sumen
més de 4.500 km i a França, més de 60.000 km. Els GR són senyalitzats i mantinguts per les entitats, centres i clubs excursionistes locals de cada tram. “

Aquesta creu és del GR-97
http://senders.feec.cat/gr-97

L’entrenament d’avui en la línia del que ens agrada; bona sintonia i amb ganes de tornar-hi per part de tothom o almenys això creiem.

El Mossenaire d’honor ha estat en Joan, que per tercera vegada comparteix amb totes i tots vosaltres un entrenament Mossenaire

Ens agrada distingir aniversaris de Mossenaires d’honor, i han estat l’Isabel i l’Òscar. Alhora ens ha portat la bandera el mateix Òscar.

Segur que hi hauria mil i una anècdotes, però no les coneixem totes. Haurem de repetir per saber-les totes. Gràcies a tothom i us esperem qualsevol dissabte d’aquests.

Quan veiem una creu com aquesta, interpretem que: “per aquí no és” i en canvi nosaltres avui el recorregut es farà iniciar el Torrent de la Grípia des d’aquest punt. Anem-hi!!

Arriba en Josep Mirabet , amb pas triomfal

I si; és la seva tercera vinguda quan ja considerem un Mossenaire de debò, quan li proposem la seva nominació a en Joan. Gràcies per acceptar-ho i al final un escrit molt interessant.

Per nosaltres ens enriqueix anar coneixent a grans persones, com en Joan Suárez Trullàs i compartir aquests entrenaments

I en poca estona i després d’uns grandíssims estiraments, començarem a entrenar tothom

I ens fa molta il·lusió que l’ Òscar ens faci de bandera. Avui ens confessava que, tot i tenir dolor a l’espatlla, la xarxa social li ha recordat que feia just cinc anys què s’estrenava de Mossenaire i això l’ha animat a venir. Per molts anys!!

A l’esquerra i de fúcsia, i diuen que ben bé per casualitat lluien aquesta samarreta aconseguida a la Behovia-San Sebastian, en Xavi , Francis i Manel

I el luxe d’en Juanjo , davant la mirada del Santi i amb la Isabel i l’Imma

Santi, la Vergara i en Yuma , ja van al capdavant i només començar

Si mal no recordem, en Francis va venir de la mà d’en Juanjo ara fa una bona colla de dies, i sempre fa costat al pojecte. A la dreta en David

Antonio, Juan Antonio i Antonio

Evans , al costat de bons amics què, a banda d’en Ramon al mig, avui s’estrenaven com a Mossenaires Nous. Lluint samarretes, algú dubte de quina ciutat venen?

Toni Gañet , seguit per en Miguel, Westerm , Antonio i Miquel

La bandera, l’ Òscar al mig, flanquejada per José Pepe i l’ Isaac

De mica en mica, i cara avall i en direcció al Torrent de la Grípia, tota la colla Mossenaire es disposa a fer un molt bon entrenament

I en Miguel , ens ve a buscar la cua com a un bon mossenaire

Amb les mans a la cintura, ens esperem a reagrupar-nos, amb el nostre nominat, en, Joan, i l’Albert

I en Evans , que és dels qui més va a la cua, obrint pas a en Yuma , el can Mossenaire

I en Wester, amb la samarreta EM, dels Ègaramossenaire, i del que en treiem el track d’avui

Tornem a reagrupar

I arriba la cua, amb en David, Javier , Eva i la bandera Oscar

El nostre nominat, en Joan

I arribats a l’intercanviador de Torrebonica, veiem una nova reagrupació, i alla lluny ve la cua i els que l’han anat, solidàriament, a buscar: gràcies!

Mira qui tenim aquí: al nostre gos mossenaire, en Yuma

I arriba la cua

Eiii !! i en Joan, el nominat, exercint de Mossenaire i ens ve a buscar

I no podia faltar una bona xerradeta mentre ens reagrupem tothom

… i passem de llarg de l’Hospital de Terrassa

I la bandera molt ben portada per l’ Òscar Sànchez

En Santi, sempre molt actiu amunt i avall, ara anant a buscar mossenaires. Gràcies!

I a l’Isabel se li nota que ha fet els deures i que aviat afrontarà la Matagalls amb moltes garanties. La Vergara, Eva i Javi, sembla que tenen una bona conversa

I en el progressiu que es proposa, n’hi ha que el fan molt ràpid i la bandera també va a gran velocitat

Parell de “Grimpats”, Francis i Manel

Jordi i Miguel passant pel pas del cavall a ratlles: bé, quasi passant.

Juan Antonio , Antonio i Antonio, a punt d’arribar a la font

Albert , Joan i Jordi

José Pepe , Isaac i Òscar

cop de puny a la font del nostre nominat

Fabricant el seu propi got, en Xavi

I anem a itzar la bandera

Moment important: la bandera veu de nou la llum

Ep, ha saltat un mossenaire a fer-nos una foto: en Wester

I ara destaquem a la mossenaire que va ser-ne al 2014 de Mossenaire d’Honor: la Isabel Alcalde dos anys i gaudint com el primer dia

I també un altre aniversari: avui fa ja 5 anys que l’ Òscar Sànchez va ser proclamat Mossenaire d’honor

I ara aplaudint als “Mossenaires Nous”, benvinguts!!!

Us esperem moltes vegades

I tothom vol proclamar al “Mossenaire d’Honor”, i ara ja ho és i al final podreu conèixer
amb qui teniu la sort d’anar, en Joan Suárez Trullàs

Fantàstic en Joan!!

I la foto que abans anomenàvem dels “gronxadors”, ara sense “gronxadors”, on gronxar-nos. Foto de família irrepetible del dia 27 d’agost.

Tres fotografies per veure-us més de prop

..i vist des de dins la foto, com feia el nostre Rafa Atienza, i que fa dies que no veiem.

El 2011 sempre hi havia fotografies d’aquest estil, obra del nostre col·laborador Rafael Atienza

Foto d’amistat: Miquel , Juan Miguel , Ramon i mossenaire nou

Eiiii, que faltava un amic.

En Jordi, el Mossenaire Nou de la setmana passada, avui repeteix per segona
vegada i l’hem vist patir un xic; hi haurà una tercera?

Pep, Pep: foto!!, em diu el noi de la gorra, i ens diu el seu company: “sácame guapo”.
Doncs us veiem fantàstics i a veure si un dia veniu a rodar amb els
Mossenaires. Els amics del Pascual

L’última foto al camp base, amb el bandera i el Mossenaire d’honor i una bona colla d’amics. Jordi, Isabel, Icos, Balme, Joan, David, Oscar, Pep , Isabel, Inma

Fa poques setmanes ens vam conèixer gràcies el projecte que portem totes i tots plegats. Sabíem que era la tercera vegada i li hem demanat si ens feia els honors, i a acceptat. Com sempre, ens sentim satisfets de conèixer a persones que compartim moltes coses, entre elles l’amistat, l’amor a la natura, les converses: ah !, i l’esport en grup. Gràcies i per molts anys Joan,

Bon dia Pep,

Tal com em vares comentar aquest passat dissabte, a continuació et faig un breu detall d’on vinc esportivament parlant…..

Hola!!

Abans de començar a explicar-vos qui soc i de com he arribat a formar part de la gran família MOSSENAIRE, permeteu-me què us doni les gràcies a tots per la vostra acollida -només fa 3 sortides què vinc-, i en especial, al PEP MOLINER. Moltes gràcies!!

Sóc en Joan Suárez, tinc 51 anys, visc a Terrassa i des de sempre he fet esport. De petit, suposo què com a molts nens vaig començar a jugar a futbol a l’escola i després -allà per l’any 1977-, en un club de la nostra ciutat què es deia AGUT. En aquest, m’hi vaig estar fins a juvenils i després en altres equips fins a marxar al servei militar -si, allò què per a molts de la meva quinta va ser obligatori i què et trencava els estudis en el pitjor moment-. De forma paral·lela a aquest fet, vaig iniciar- me en el món de l’esquí alpí el qual sempre què puc intento anar-hi.

Durant molts anys he estat fent una mica de tot: caminar per a la muntanya, fulbito, esquaix, tennis, spinning, etc.. fins què a l’any 2005 -i gràcies a uns amics-, vaig anar a parar al ciclisme. En aquest any, vaig entrar a formar part del Club Ciclistic El Diari de Terrassa -ara El Diari-. La temporada de ciclisme de carretera la començava a mitjans de Febrer i fins a finals del mes d’Octubre, i la de la bicicleta de muntanya, de finals d’Octubre a mitjans de Març. Com podeu veure, tot l’any donant pedals!. Entre les sortides programades dels dissabtes, els entrenaments setmanals i totes les marxes a les què m’hi podia apuntar, els compta kilòmetres d’ambdues bicicletes em sumaven a finals d’any entre 8.000 / 10.000 km!!. Si, un
munt… I així va anar la cosa fins a mitjans de l’any 2013. A partir d’aleshores, un canvi d’ubicació per la feina (de Terrassa a Barcelona), uns horaris més que extensos a l’entitat financera on treballo, més els desplaçaments addicionals per arribar-hi, va fer què hagués d’anar reduint les hores, el ritme i sobretot els dies de les meves sortides… A conseqüència d’aquest fet, un parell d’anys fent esport amb moltes intermitencies i amb més pena què gloria… I va arribar el dia del canvi!… Trobant-me de baixa aquest passat mes de Març, tot passejant un dia vaig tenir la brillant idea d’entrar a una botiga de running -malauradament desapareguda- situada a la Crta. de Montcada just davant del Parc de Vallparadís. Sabeu quina era,
oi?. Allà, va ser on em vaig calçar les meves primeres La Sportiva, i en concret, el model Bushido. No perquè tingués preferència per la marca -què ara si-, sinó què, per la meva experiència zero, eren les què em van recomenar. I a partir d’aquí, comences a sortir a córrer i et vas trobant persones conegudes què també ho fan. Parles amb elles, et comenten
l’existència de grups de running -gràcies Mossenaire Lydia-, -gràcies Mossenaire Albert Perpinyà-, i així comença la meva incursió en el món del ara anomenat running i trail running. Ja ho veieu quina experiència tinc!.
Només 5 mesos, tot i què ja tinc dues proves en el sac: la cursa del Pla del Bonaire i la MOLA TRAIL. I de ben segur que no seran les últimes!. Per acabar, vull aprofitar l’ oportunitat com a Mossenaire d’Honor per a citar-vos a la Marta -la meva parella, tambè runner i Mossenaire recent com jo-, per fer-me costat en tot allò què em fa feliç a la vida; GRÀCIES AMOR MEU!!

I ara si, permeteu-me que m’acomiadi de tots vosaltres amb aquesta frase: “Mientras exista una camino, existirá alguien para recorrerlo”… Els camins ja els tinc i amb qui també: MOSSENAIRES!!..

Joan Suárez Trullàs

Tags: Amistat, Entrenament en Grup, Joan Sánchez Trullàs, mossenaires, mossenhoms.be, pep moliner, Terrassa, Torre Mossèn Homs

Al llarg dels anys, quantes vegades havíem somiat, en acabar l’entrenament, refrescar-nos la gola, fer un bon traguet, hidratar-nos, rentar-nos la cara suada, després d’haver corregut. Quanta gent ho havia comentat i passava el temps i vet a qui per on, que avui és el primer dissabte després d’aquesta colla d’anys que un dels elements més necessaris per a la vida, el tenim just al nostre camp base: “La Font de Torre Mossèn Homs”. Immensament agraïts i cada vegada aquest lloc el trobem una joia de Terrassa des d’on practicar esport.

Com la setmana passada, una bona gent mossenaire, ens donen a conèixer que tenen un repte important, Oxfam Trailwalker per una causa , i aquests amics son els SIX Team . Avui us el donarem a conèixer.

De nou, nova gent que ens “ve a provar”, i si endevinem una rialla a les seves cares, ens donem per satisfets. Gràcies per fer costat a aquest projecte d’entrenament en grup.

Hem baixat pel torrent de la Grípia, uns quants progressius i molt de córrer-xerrar.

Un gran Mossenaire d’honor i una gran portadora de la bandera. Us ho agraïm de tot cor i ens veiem: quan? ahhhh!!!

Quin privilegi estrenar per primera setmana “La Font de Mossèn Homs” En Txavu Filgueira , ha estat un dels primers Mossenaires a gaudir de l’aigua fresca i del raig de la font que estrenàvem. Moltes gràcies a la brigada d’obres de l’Ajuntament de Terrassa i a la regidoria, que ha fet possible tenir aquest punt d’hidratació

I en Xesco García, avui com a candidat a “Mossenaire d’honor”, accepte el
repte de ser-ho

Gràcies, i al costat de la seva muller. la Isabel Font i de la Present

I l’Antonio Pulido, avui ens porta a les seves bones amistats, la Patrícia i en Fidel. Gràcies a tots tres.

En David amb la Luna. Tots dos en una gran forma atlètica i ho hem intuït.

Amb en Paco Utrera, que al seu costat i des de Can Palet, hem arribat al camp base mossenaire

I qui portarà la nostra bandera? La Carme Valldeperas . Tot un luxe la nostra abanderada!!

Desplegament de la bandera, davant la Masia de Torre Mossèn Homs per la Carme Valldeperas i la Txell.

En Marc Armengol a qui agraïm molt la seva participació a tenir una font a Can Mossenaire. Gràcies

Txavu, comença a ser un clàssic a la trobada. Aconseguirà fer venir a l’Oriol Carreras. No perdem l’esperança

Pepe, Joan, Ramon, Josep, i Andreu, enceten l’entrenament

Francisco, Marc i Paco

Rafael, Toni i Carmelo

David, Xesco, Present i Isa

Gemma i Laura

Miguel i Montilla

I són bones amigues: Charo i Eli

Toni i Carmelo

I el nostre gran valor: l’Antentas. Gràcies Josep Maria

Quin honor qui ens porta la bandera, la Carme Valldeperas

l’Assumpta, amb buff blau, al costat d’una nova mossenaire

I en David al costat del nominat per ser el nostre Mossenaire d’honor: en Xesco

Inseparables, la Charo i la Eli. Gràcies per venir!!

En Xesco ha estat molt participatiu als progressius i els ha fet tots a tope. Recordem que està en ple procés d’entrenament per fer la Trailwalker d’aquí un parell de mesos.

“Quality moment”, mossenaires amunt i avall

David, retornant a la cua

Andreu, un fixe a les trobades i també cap a la cua. Gràcies

Passant pel costat de l’ntercanviador de Torrebonica, s’observa el detallasso de que sou molt solidaris i tothom es fa costat en un entrenament en grup

Laura de Benito, passant al costat de l’estació

En primer terme la Txell, al mig l’Inma, i l’Assumpta

Els germans Osuna, la Mercè i l’Isaac

En primer terme en Fidel, la Patricia i l’Antonio

I arriba la cua: Gemma, David, Cesc, Xesco, Marc i Txavu. Gràcies !!

Txell, Carme Inma

“Quality moment”, filosofia Mossenaire

Aquests caminadors ens preguntaven si hi havia una cursa

I pels terrenys del Consorci Sanitari de Terrasa, veiem a la gent gaudir

I en Txavu ha fet gairebé tots el progressius !!, vet a qui la font que heu vist a la primer fotografia. L’aigua li ha donat ales. Bé: cames!!

Ens agrada veure-us gaudir: mmm! no recordem els vostres noms: promese d’aprende’ls

Txell, Javi, Inma i Carme

En Santi sembla li costa enfilar a la Gemma, davant l’atenta mirada d’en Davi i l’Andreu

La Carme Valldeperas a punt de fer el desplegament. Em sembla que la bandera serà desplegada aviat, al revés o del dret?

Però ara ens queda presentar al nostra flamant “Mossenaire d’honor”: En Xesco

Sabeu qui son?

Laura, Xesco, Isa i Eva i formen part de l’equip SIX Team i el dia que estigueu fent aquest gran esforç de fer 100 qm.,
després de recaptar més mil cinc cents euros per fer un món millor on la gent no es mori de gana ni de pobresa. Teniu un cor molt gran. Molta sort

I ja la tenim desplegada. Històrica foto. Mirant cap als mossenaires. jeje.

Una vegada més feu molt de goig i ens feu molt feliços, amb aquesta senzillesa d’entrenament solidari i compartit. Gràcies a tothom.

I després d’aquests moments familiars, torna tocar fer un bon progressiu i aquí els capdavanters

I els que han fet a tope: Santi, Txavu, David, Gemma, Andreu, Isaac i David. Enhorabona!!

Per homologar aquesta primera posició, els capdavanters sempre van a la cua, i ja hi som tothom. La Patricia i el Fidel, experimenten per primera vegada aquesta sensació de sentir-se sempre acompanyats

I en Xesco, molt participatiu als progressius. Una vegada proclamat “Mossenaire d’honor”, encara amb més força

Carme, Inma, Txell, a punt de fer una bona pujada

Mari i Paco

Mossenaire d’honor, Xesco, i l’Emilio, passant per aquest punt

Pepe, i la portadora de la bandera, la Carme

Charo i l’Eli

Isaac, Eva, Isa, Laura

Antonio, Fidel i Patricia

Oriol, Marc, nou mossenaire i nou mossenaire amb gorra blava

Rafael que és un mossenaire que ve sovint, al costat de Juan Miguel

I com és habitual, ens ve a veure el José Expósito i la Carmen

Patxi, fent bon ambient, al costat de’n Xesco, el nostre flamant Mossenaire d’honor

L’IsaBel, en Xesco, l’Eva, la Trini

David, Patxi i Laura
El seu gran repte és fer 100 qm. el pròxim dia setze d’abril, a la Oxfam Trailwalker per una causa
L’equip te un espai al Facebook on ens van informant: SIX Team  Segur que tots nosaltres, els mossenaires, us estarem animant, des on siguem i el nostre pensament estarà amb vosaltres. Us desitgem moltíssima sort.

Ens fa molt feliços que penseu amb els vostres amics Mossenaires per aquests temes tan importants, i amb aquesta mentalitat: ho aconseguireu. Segur!!

En Xesco, sempre que pot ens ve a fer més gran el projecte i la seva muller, la Isabel Font, és la que ens ha donat la possibilitat de conèixer a grans persones, entre elles a en Xesco. Avui aprofitant que té aquest repte de fer Oxfam Trailwalker per una causa , ens fa els honors i ens fa il•lusió que ens faci costat en el projecte d’entrenaments en grup a Torre Mossèn Homs explicant-nos amb qui tenim la sort d’entrenar: ell. Gràcies!!

Hola mossenaires…. aquesta setmana he estat escollit “mossenaire d’honor” i la veritat es que ma fet molta il.lusió.

Hem dic Xesco Garcia, tinc 48 anys i sóc de Sabadell, tot i que fa una pila d’anys que visc a Castellar del Vallés.

Fa molts anys que faig esport, que recordi des de l’institut que feia futbet. També fa molts anys que surto a córrer encara que abans el mon del “running” era algo diferent.

Pero si fa uns sis o set anys que ho faig més seriosament tot i que no entreno tot el que m’agradaria per motius de feina. Al llarg d’aquests anys he fet moltes curses, tant de 5 kms, de 10 kms i 21 kms. Fa dos anys vaig fer la marato de Barcelona i al setembre passat la Matagals-Montserrat.

Aquest any tinc nous reptes. Les tres mitges d’aquest mes que són Granollers, Barcelona i Cambrils. Tornar a fer la marató de Barcelona al març i a l’abril fer la Trailwalker amb l’equip SIX TEAM, una cursa solidaria de 100 kms. I el que vagi sortin…..

Be, no m’enrotllo més,

Això si, donar les gràcies en primer lloc a la meva dona, la Isabel, que hem va portar a mossenaires fa un parell d’anys i que compartim moltes curses i molts bons moments.

I com no a tu, Pep Moliner, per la gran tasca que fas, per inculcar-nos uns valors, per fer que el córrer no només sigui un esport sino compartit moltes coses, conèixer gent, aprendre molt i fer-te sentir cada cop millor.

Una abraçada a tots els mossenaires i fins el proper dissabte a les 8….

XESCO.

Tags: Amistat, córrer, córrexerrar, mossenaires, mossenhoms.be, pep moliner, Terrassa