blog d'en Pep

Tant podem ser set, com setanta-set: però els que hi som, sempre ens queda un bon regust i un gran record. Una cosa tan senzilla com fer esport acompanyat i gairebé sempre no parar de tenir bones converses i aprofundir amb velles i noves amistats, per camins, de vegades trinxats per la voluntat del vent i la natura, i que ja no són els mateixos, però que nosaltres els enriquim
buscant en el nostre interior aquell somrís de qui ens acompanya i que només apartem ho dolent i donem pas a lo bo i per això val la pena i avui, amb una colla tan i tan gran i amb un munt d’anècdotes. Gràcies amigues i amics i un aplaudiment, com el que us heu dedicat a vosaltres. Ben merescut.

El recorregut ha tingut un moment de dubte, i l’hem hagut de variar per la presència de maquinaria pesant i bellugadissa de troncs, que podien malmetre la integritat física d’algú. Finalment, hem anat fins a Sabadell i hem pujat per un nou tram que no havíem fet per anar a trobar Sant Vicenç de Verders.

Gràcies per la paciència i per tot plegat i ens veiem, quan? ah!!??

Agafat “in fraganti”. El primer dia que ve i el nostre flamant “Mossenaire d’honor”. Gràcies Toni Vela

Aplaudit per l’amic Adrià, que de fet en porta dos de dies venint i esperem tenir-vos molts anys prop nostre

La nominació en marxa i en Toni Vela ho té ben assumit

I qui fa poc que ve, i repeteix en Francisco Escudero. Un amic de tota la vida i d’antigues èpoques per la Uat.

En Carlos ens presenta el seu nou amic i nou mossenaire, en Quim, que s’estrenava avui

Eva retrobant-se amb en Xavi, bons mossenaires.

“Lo saben aquel…” en Carmelo Luque, grandíssim mossenaire

Marc Miquel arrenca al capdavant

Alberto i Manolo seguits per la Cinta, Carme i Inma

nou mossenaire, Miquel, José, David

Josep Maria, Oriol, Toni i Adria, seguits per en Toni

Josep i Xavi

Nova mossenaire, Eli i Charo, seguits pel matrimoni Isa i Xesco

Matrimoni, Miguel Angel i Rosa

Núria, Maria José, Isa, Sandra, seguits per Francisco

els muntanyers, Jose i Nacho

Els primers rajos de sol, amb les nostres fantàstiques, Cinta, Carme i Imma

Quim, amb en Carlos, seguits per en Marc

Miguel i David, i l’Isaac de blau

Passant per l’àrea de pícnic i mediambiental, amb l’esquena de l’Oriol,

Sandra, Miguel, Adrià, Mon, Toni i Silvia

Montse i Miguel Angel

Rosa i Isa

Reagrupament estàtic

I arriba la “Cua”, amb en Marc, Marc, Jose, Charo, nova i la mossenaire major, l’Anna

La Trini

Charo i nova

Josep Maria, nou i Joan

Miguel, David, Cinta

Avui, tot i tenir el camí preparat, una màquina de tallar arbres, ens ha semblat perillosa i hem fet més volta per no posar-no en risc, Aquí amb cares de circumstància

Un trist bassal, i tots mirant de no embrutar-nos, tot i que l’endemà molts dels que surten a la foto, a la Four Factors d’Ullastrell van quedar enfangats fins a les celles.

Ens tornem a reagrupar, amb en Juan Miguel i en Miquel.

Sandra, Montse i Maria José. Avuí han fet entrenament llarg i han sortit abans i han allargat després.

Juan José, amb la seva música, i tot el grup en una bella estampa

I moment “mossenaire”: anar a la cua. És la característica especial del bon mossenaire, Anar amunt i avall. Gràcies!!

Una gentada de bones persones, que sembla ben bé que venen d’assota del Macís de Sant Llorenç de grog, una gran persona: Paco Utrera: al capdavant de la cursainfancia.wordpress.com <— encara us podeu apuntar avui.

La nostra Anna encantada de veure tants amics d’entrenar en grup

Homenatge especial, als nostres mossenaires Sabadallencs, que fan gran el projecte i que el fan millor. Gràcies

Juan José, Juan Manuel, Miquel, David, Josep Maria, Isabel, Xesco, Charo

Un camí què fa un any era ombrívol pels grans arbres i que ens duu a Sant Vicenç de Verders, i ara té aquest aspecte

En un dels dies més multitudinaris en els nostres entrenaments, els vostres, us aplaudiu a vosaltres mateixos per haver-ho aconseguit i és que passàvem de la setantena d’amics. Gràcies!!

I ara, aplaudim als i a les mossenaires que s’estrenen. Benvingudes i benvinguts.

I demanem a Toni que baixi per què el coneixeu. Una amistat que sorgeix de la xarxa i què el primer dia ens enorgulleix que sigui el nostre mossenaire d’honor. Gràcies Toni Vela

Un aplaudiment per a ell i aprofitem per explicar l’anècdota que ens va portar a conèixer-nos personalment. Una gran persona.

I ara cridem continuem coneixent nous mossenaires

Ens aixequen la mà i esperem poguer compartir moltes estones

Per què fem baixar a en Manel?

Per què tots li volem cantar i desitjar un bon aniversari i que en faci molts més.
Felicitats Manel Expósito

I el moment familiar: foto de familiar i un luxe aquest moment.

Adéu Sant Vicenç de Verders, on són els arbres que et feien ombre?

I en Toni actiu, amunt i avall, com a bon mossenaire

Eiiii !!! Charo, amb l’Eli

Mon i Maria José; hem notat que respiraven fort. L’endemà la Four Factors

Amunt i avall, am l’Adrià i l’Isaac

I; és clar: en Toni ens ve a buscar

I anem amb la Núria

Sense saber-ho, passem per un dels fundadors de la trobada, però que no ve gaire, en Jordi M.Abad, autor del logo de la vostra samarreta. Segur que tornarà a venir aviat. Anava acompanyat d’en José Segura

“Celebro que llevo 7 meses” diu, i un recordatori per en Juan José què és un habitual de la trobada.

Gran Moment: Anna Cos i Toni Vela. Un luxe

I la casualitat em va portar a conèixer aquests dos grans atletes i l’amistat segueix el seu procés.

Ell no ho sap, en Toni Vela; però aquell dia m’ho vaig passar com mai, amb gent que gairebé no coneixia de res i que vam fer un equip i m’ha quedat un record per a tota la vida i un agraïment. Córrer amb persones que et posen en un equip, sabent que un no els podré ajudar gaire, però en canvi amb les que m’hi vaig trobar tan i tan bé i vam quedar quarts amb una gran marca, i amb
un nom tan estrany i divertit com “Equip I Run With Pequeño Nicolás”

http://resultats.championchip.cat/resultats/marato-de-relleus-per-equips-de-sant-joan-despi

Toni, ens coneixem poc, però ja sembla que siguem amics de tota la vida. Estic segur que ets una gran persona i aprofito aquest raconet per dir que agraeixo haver-me topat amb una persona com tu. T’agraeixo que el primer dia que vens, acceptis ser el nostre “Mossenaire d’honor”, una abraçada!!

Us agraeixo família aquesta menció a mossenaire d’honor que m’heu fet, tot i que no la mereixi per ser el primer cop que vinc… Pep, va per tu:

Em dic Toni Vela, 33 anys i de Terrassa.

Jo sempre he fet esport, primer futbol a la EGB, després tennis, que ha estat i és la meva passió, i ara farà uns 7-8 anys que corro, els últims tres ja amb una mica més de dedicació i entrenament.

Buscava motivació, esperit de millora i coneixer-me una mica més, i el running (ciment, trail, ultratrail que és el que he tocat) m’ho ha donat… I a més a més m’ha fet trobar amics que mai hagués fet sense córrer… Per tant, afortunats qui correm!

M’agrada córrer acompanyat, tot i que de vegades fer-ho sol també omple.
Però fer-ho com vosaltres ho feu, no té preu.

Tenim un grupillo, els Hidden Team (“córrer d’amagat”, sabem que tothom diu “avui no surto, no entreno gaire…”, però realment tots ho fem i sortim a fer hiddens jejeje) amb els quals gaudeixo i desconecto del dia a dia, fent esport i millorant tots…

Ara també em sumo amb un grupet de la UAT, i d’això és tracta, de passar-s’ho bé i buscar allò que t’agrada.

Oi Pep? Qui t’anava a dir que coincidint sempre de vista a curses, que et buscaria pel Facebook per quedar i gaudir d’una marató per relleus? Això és lo que té ser bona gent, que se’n recorden de tu per plans impensables però gratificants.

Molta sort amb el teu projecte, em trec el barret davant la tasca que fas i pels qui t’acompanyen.

Per molts anys més família mossenaire!

Tags: Amistat, córrer, Entrenaments Grup, mossenaires, Terrassa

Un entrenament curt i intens ens tocava avui.
Aprofitant la setmana santa, on molts també fan festa de córrer, veiem que som força gent amb el mateix tarannà de cada setmana. Passar una horeta entrenant, amb bones companyies i grans converses i fer plans de futur i parlant de tot una mica. Això, qui estigui en forma, per fer les dues coses.

Uns progressius juganers per veure com estem realment i què molts heu fet. Novetat fer un davant i enrere en un dels progressius, amb foto familiar enmig. Passar per la font de l’Argelaguet, que feia dies que no hi passàvem i concloure amb la sensació d’haver estat bé tots plegats fent del córrer l’excusa ideal per fer un parèntesi enmig de les vacances de setmana santa.
Gràcies a tohom i ens veiem? Quan?

i avui, un nou amic dels entrenaments en grup, en David, és proclamat Mossenaire d’honor. Gràcies David

I ara a pensar que poso, i al final de l’escrit sabreu amb qui tenim la sort de
compartir aquests moments dels caps de setmana

La Contxita i en Josep Maria, es van posant a punt

Moments de retrobades, amb en Carlos, que la setmana passada ens va
mostrar el camí

I en Balme, en estat d’espera i en Pepe al darrere fent l’estirament del cigne

Cisco fent amistat amb en Runi

La Laura, a l’esquerra avui s’estrena de mossenaire, al costat de l’Eva

Rosa i la Gemma, dos atletes de grans distàncies

I ara toca l’arrancada, als peus de la Masia de Torre Mossèn Homs, que en
dona nom i és el nostre camp base, amb en Balme i en Cano al capdavant.

Josep Maria, Contxita i la Silvia

David, FrAN, CESAR, Rosa, Pepe

Diego, MJ Merino,Miguel Angel, Ruben, Miquel

Gemma i Laura, seguides d’Eva, Laura i Silvia

I darrera de l’Eva, Laura i la Silvia, Laura, Albert, Cisco, Nacho i com no: en Runi

L’Albert, que sembla que vaig tibar per en Sherlock, i no. I en Nacho, vestit
d’autèntic mossenaire.

Hassan, Albert, Uri, Pepe, Laura, Eva

Hassan davant


I el mossenaire d’honor, en David: un habitual de les trobades des de fa
molt de temps

Eva i Laura, seguit per la Silvia

Mj Merino,Silvia, Miguel Angel, RUben, Cano, Fran, Cesar, tancant el grup

I en un dels bons reagrumaments, amb l’Uri i en David

I ens hem provat de nou en un bon progressiu, amb en Cesar, Hassan,
Gemma i Cano

Com sempre la Gemma ben calçada

L’Albert, en Cisco i en Balme arribant a la cruïlla i la Gemma cap a la cua.

I arriba la cha, que a més han estat els mateixos que han fet el progressiu a
les primeres posicions. Fran, Diego de blau cel, al costat de la Gemma

I ara, al progressiu de baixada: Mj Merino, Hassan, Gemma, Carlos, Cesar i
Cano. Molt en forma tothom

I ara arriba en Miquel, Cisco

I els capdavanters tornen enrere Cèsar i Cano

I la Silvia VIla, que feia dies que la trobàvem a faltar.. En forma!

Silvia, davant, seguida d’en David i l’Uri

Laura i Eva, que tancant el grup, acompanyades dels seus esplèndids
gossos i seguits pels que han fet el progressiu i les han anat a buscar:
Gemma, Pepe, Cano i Cesar

I abans del proper progressiu: Mj Merino, Sílvia Vila i Eva Gorina

En plena recta

I la foto de família, amb tota la colla, que tot i ser setmana santa, encara
hem estat força animats.

I ara coneixerem al nostre Mossenaire d’honor: en David Linares. Fantàstic

Ben aplaudit per tothom

i ara la mossenaire nova; la Laura Puertas, de blau cel.

La Contxita de taronja

I hem tornat a fer un progressiu, ara en sentit contrari

Miguel, al costat d’en Sherlock, i seguit per en Miguel Angel

I més fotografies d’amistats: Miguel, Pepe, Cesar i Silvia

Laura i Eva

Runi i Sherlock: també sempre amb nosaltres.

La Laura, sempre contenta i riallera

David, ills clucs

Anades i vingudes dels mossenaires: David i Miguel

Quina bona abraçada de dues bones amigos: per molts anys!!



Qualsevol moment és bo per tenir un bon record, i prop de la font de
l’Argelaguet i mentre reposem la Eva Cantero ens retrata



Mi camera… jeje,, merci Eva !!!

A la bassa de la font de l’Argelaguet, amb en Miguel Angel

.. i darrere, Carlos, César

Montse i Rosa

Uri i Silvia

Silvia, Laura i Eva

Carlos

Diego

Gemma i Manuel, intentant passar enmig dels arbres caiguts

Josep Maria, Miguel Angel, Rosa

David i prop en Sherlock



Ja prop del final de l’entrenament, a 1,5 qm. del final

l’Uri

Laura

Laura i MJ

David i Eva

Cano, avui ho ha donat tot als progressius, i ara, tot i content, una mica
cansat: però bé

Doncs si: fa molt de temps que li anem al darrere per què se’ns doni a conèixer i ens alegrem que sigui la colla la dels mossenaires: la seva. Una vegada em va dir que tenia una feina davant del volant, envoltat sempre de gent, que té de dur viatjant per tot arreu amb el seu autocar i ho fa molt bé i te la responsabilitat de cuidar a tothom que s’hi asseu. L’esport segur que et serveix per trobar l’equilibri amb la feina i de passada tenim la sort de gaudir de la teva companyia i ens complau poder-ne gaudir i desitjar-te el millor. Gràcies David !!

Eii !! Sóc el David, Mossenaire d’honor.

Lo de córrer, doncs, en va iniciar una amiga; la Sònia Orriols. Una vegada ficat en aquest món he fet curses com Cardedeu, Manlleu, Polinyà,  Barcelona, etc. L’Àngel, un amic que tinc del Club Natació Sabadell, és el que en va parlar dels “mossenaires”, que és on ara en trobo la mar de bé, i on corro per estar bé físicament. Donar les gràcies a tots els mossenaires i al Pep, si no, seria possible.

Força i “gas”.

Tags: córrer, mossenaires