blog d'en Pep

Quantes ciutats voldrien tenir entre els seus habitants una ferralla com aquesta, fruit de l’enginy d’un cervell artístic, on d’un capó surten unes galtofes. Del xassís; panxa i llom, potes i cul, i tot ordenat i mirat de lluny; un bitxarraco ben curiós i prou bonic i que ens dóna la benvinguda per la pota est, prop del cementiri on qui fa o no fa tots estirem la pota, tard o d’hora.

Bé, feta la introducció més o menys desafortunada o no, l’entrenament en la línia: converses a dojo, rialles en tot moment, amistat, solidaritat i esport. Què més es pot demanar un dissabte a les vuit? Doncs res, que ha estat un plaer estar al vostre costat i que si tot va bé, hi tornarem, si fa o no fa el dissabte vinent i, què?, encara no t’atreveixes a venir. Vinga t’esperem que t’enfortirem el caragols.

Quan arribes a aquest indret tan conegut per tots, per la banda de baix, et topes amb aquesta mena de gronxador que des de què entrenem des d’aquí hi és. No sé si és lleig i original: com a mínim és curiós i en una època l’envernissaven, ara es va envellint, com nosaltres i pocs hi juguen

Una mica més amunt l’avet i la masia irrompem a la nostra visió i al seu voltant tota una colla que espera

S’abraça i es saluda. Comença la trobada amb tothom amb ganes de gaudir plegats

gent nova apareix i hi fem amistat, com en Manolo, que per molts no el coneixíem i ara si ens trobem pel carrer, sabem l’un de l’altre i pel barri, de fet, fa temps que passàvem de costat sense saludar-nos, perquè no havíem coincidit com ara fem practicant esport

En Garreta ens visita; aviat farà 6 anys que va ésser MOSSENAIRE D’HONOR !!, Un luxe. Al seu costat la Gemma i en Cisco.

I un agraïment especial a en José Liñán “Mossenaire d’honor”, que fa poc
que ve i que se li nota que és una gran persona. Gràcies! Quedes nominat!

I la Cinta i la Carme, enceten la sortida al capdavant

L’Imma al costat d’una nova mossenaire que s’estrenava

Hassan i César

Juan Miguel, José i Antonio, en un dels moments en els quals ens reagrupem

Molt content de comp tar amb la vostra companyia i amistat. Gràcies

David i la Laura De Benito

Racons de la zona de Torrebonica que no ens cansem d’admirar, com aquests per on passem

La Mari puja en solitari i és retratada pel de l’ombre que es veu a terra

I com no podia ésser d’una altra manera, en Marc va amunt i avall, fent de “mossenaire”

I mentre esperem a ser-hi tots

Arriba en Marc, acompanyant la cua. Em Marc i en Javi són dels més antics i de fa moltíssims anys que enriqueixen aquest projecte.

Amb aquesta cara de ràbia, un home de molt bona fè: en Jordi Garreta: un mite i subcampió de Catalunya de curses de muntanya i guanyador arreu on va i per mèrits propis de títols i podis. No feu cas de la cara: és totalment inofensiu

Els capdavanters del progressiu els teniu al davant Cisco, Wester, Alberto, Jordi i Carmelo. Allà lluny veiem la Gemma, també, mig amagada darrere l’Alberto

De tant en tant veiem al nostre nominat mossenaire d’honor, en José, ara al costat de l’Edu, que també n’ha estat fa un parell d’anys <link&gt;

En Marc Armengol al costat de la Isabel Alcalde, que es posa les mans al cap. Em sembla que fa calor i la pujada era forta.

En Javier fent costat a la nostra cua d’avui: les mossenaires noves, que
esperem veure-us moltes vegades

En Ramon, Antonio i Josep, endinsant-se pels carrers de Torressana

I arribem al nostre punt important: el de la visita al Dinosaure Mossenaire; ai, no, perdó!!, El “Dinosaure” d’en Roca Alabern, que dóna la benvinguda a l’entrada de Terrassa

I l’Eva, hidrata convenientment a en Sherlock, al costat de tothom que avui ha vingut.

Aplaudim a les noves: gràcies per venir i benvingudes!!

I fem sortir al nostre nominat “Mossenaire d’honor”, en José Liñán. Moltes gràcies!!

Queda proclamat “MOSSENAIRE D’HONOR”: José Liñán

I com que en Jordi Garreta ve poc, avui li hem dedicat un aplaudiment, donat que és subcampió de Catalunya de curses de Muntanya. Gràcies Jordi i enhorabona!!

Doncs el Dinosaure ja forma part de la tradició: un parell de vegades l’any l’anem a veure. Està bé, gràcies a… bé, gràcies a la rentada de cara que li va fer el nostre Ajuntament fa poc.

I en Marc diu: “i l’acudit del Carmelo?”

Doncs diu: “hoy va a ser un poco malo”… i que va, que va: com sempre; boníssim. Gràcies Carmelo

Doncs Marc, ja tenim el nostre acudit, el de “les pestanyes”

Laura De Benito, fugint del Dinosaure

Cames ajudeu-me: si fos de veritat!!

Doncs, José Liñán i Jordi Garreta: dos grans campions.

Avui a l’Angel, el veiem patir.

I ens endissem al torrent de la Grípia

Qui fa llangotes, qui, qui, qui !! ahhhh !! en Jordi Torrente. Ai ! si t’atrapo!

L’Eva Cantero, com sempre maquíssima, lluint new look i amb el Sherlock.

Bebent de la font de la Grípia. Hores d’ara, si no teniu cap cuc a la panxa, és que l’aigua era potable.

Content d’ésser al teu costat. Avui ens ha faltat en Javi, que va ésser qui et va animar al projecte. Però el tenim al pensament.

I elles, les mossenaires noves i que s’estrenaven avui, al costat d’en José

Veritàblement el veiem cansat a l’Àngel, i en Juan Miguel al seu costat amb aquesta bona pinta

L’Imma, cuidadora de la meva motxilla, tantes i tantes setmanes. Gràcies!!!

El el 26 de Setembre es va estrenar de la mà d’en Javi en el projecte i ens adonem que li agrada. Avui li demanàvem si ens volia fer els honors i no ha dubtat ni un instant i li agraïm tots plegats que és doni a conèixer i estem contents de tenir-te al nostre costat. Gràcies i per molts anys!!

Hola a todos,

Soy José Liñán, tengo 48 años, soy de la LLagosta y estoy casado con Mari Carmen, tengo 2 hijos Iván y Alba.

Llevo corriendo hace muy poco tiempo tan solo 5 meses ya que mi obesidad no me lo permitía en septiembre de 2014 pesaba 130kg actualmente 70kg.

En esta fecha empecé a hacer dieta acompañado de grandes paseos y bicicleta elíptica, para la primavera de 2015 empecé a trotar y por fin este verano ya podía correr, he hecho algunas cursas de 10 km y mi mejor tiempo está en 00:49:34. Entrenando he hecho varias medias maratones la mejor en 01:50:24 y mi tirada más larga ha sido de 25:25km ahora me encuentro fuerte y estoy pensado en prepararme para la maratón de Barcelona (de momento solo pensando) ¡¡ si esto me lo dicen hace un año no me lo creó !!

Actualmente he empezado a entrenar con el C.E. Fondistes De La Llagosta.

Desde aquí quiero animar a cualquier persona que tenga sobrepeso o cualquier otro problema, decirles que con un poco de fuerza de voluntad y constancia se puede llegar a conseguir sus objetivos y llegar a ser un gran deportista.

Quiero dar mis agradecimientos a Javier Guerrero ( Pinelli 31 ) por los grandes consejos y motivaciones que me ha ido dando desde mis principios cuando solo caminaba y a mi mujer Mari Carmen por apoyarme y comprenderme a la hora de realizar entrenamientos y salidas.

Para mi es una experiencia muy bonita poder venir los sábados que mi trabajo me permite ha hacer los entrenamientos mossenaires en este entorno natural tan bonito con una gente fantástica, muchas gracias a todos por acogerme tan bien y como dijo Antonio Mayorgas en su crónica yo también vendría cada sábado con este grupo aunque tuviera que pagar.

Un saludo a todos,

José Liñán

Tags: Amistat, córrer, mossenaires, mossenhoms.be, Terrassa

“És fosc, tinc son, em fa mandra, em canso, no sé qui vindrà, no sé on em  portaran, no sé com acabaré; què faig?, me la jugo?”. Segur què això a més d’una i a més d’un és el que li passa pel cap,

“Va si!!. Anem-hi a Torre Mossèn Homs”, i totes les neures desapareixen i tornar a trobar, a les amistats. Que una trobada faci més de vint anys i que alguns hi són des del començament i el qui ve s’ho fa seu i ho explica a casa, amb ulls lluents i que a més, de mica en mica noti que la vida és molt millor.

Això és el que es pensa, i per això s’ha mantingut fins avui dia, i el dia que s’acabi segur que ho recordarem i ho explicarem. I quan siguem vells li ho direm als nostres néts amb una llagrimeta baixant per la galta envellida. Serà un gran moment i el recordarem i us tornarem a recordar. I si tan sols queda
un retrat, aquest ens farà reviure els dissabtes.

“Però, si dissabte que ve ens tornarem a trobar. Què estàs dient!!. Va, va.
Digue’m que ha passat”. Doncs què avui igual és un bon dia. Si

Quan arribes a aquest lloc i veus el joc de llums, el cor es tomba d’alegria per veure néixer un nou dia.

Quan et vas apropant a la Masia: no saps qui trobaràs

I què millor que trobar-se amb qui t’accepta enriquir el nostre projecte, donant-se a conèixer i tenir el luxe de ser nominat com a “Mossenaire d’honor”. Gràcies Isaac Osuna

I al final se’ns donarà a conèixer. Tot un honor

I comencem per ho més important. Petar la xerrada i retrobar-se un dissabte més

I amb més tècnica, amb un bon estirament, com fa en Toni Peñalver <link&gt;

Prement les mans, com en Marc i la Laura

I, pim, pam… sortim amb la Isa Font i l’Eva Gorina

Antonio i Jordi amb abraçada, que fa poc que també entrenen altres dies per la zona de l’Ègara i l’Imma concentrada i seguida per la Sandra

En Marc treu la llengua

Miquel’s i Javier

Enrique, que siempre que por ve

l’esport amb les seves vessants

Angel, vestit de mossenaire i molt feliç d’haver-vos conegut a tots.

Tots seguint al mossenaire d’honor, en Isaac Osuna, mentre baixem pel camí del golf

I avui tenim a la Mon

Típic imatge de les anades i tornades de la gent

Primer rajos de sol, mentre ens reagrupem. Avui hem començat prou foscos i
ens anem il·luminant. Som il.luminats

Isaac molt ben envoltat, amb el Miquel i en Xesco

Cisco, Juan Manuel i Juan

Han sortit fotent-li canya i han encapçalat aquest llarg progressiu en baixada:
la Gemma, Marc, Enrique-Nilo i en Juan.

Amunt i avall

I el moment que arriba la cua, amb els que l’han anat a buscar. Gràcies!!

Xesco, nou mossenaire i avui, després de molts i molts mesos, torna a córrer l’Emilio Expósito. Sembla que recuperat, encara que dilluns ens confessava que tenia moltes “agulletes”, millor dit tiretes.

I arribem a la urbanització de Castellarnau, i els que hem arribat abans, fem de mossenaire.

La Contxita aprofita per fer un bon estirament.

I la Gemma, segur que al “culumpio”, rememorant un temps d’infantesa.

La nostra Mossenaire Major, l’Anna Cos, al costat del Mossenaire d’honor

I ens preparem pel moment culminant: la foto de família

Persones que fins fa poc no es coneixien, aquí acaben fent una bonica amistat.

El marit de l’Eva Gorina, vestit de California four factors, avui ha patit un xic.
Abraçat amb en Xesco, que també ha patit també. No sé si s’encomana.

I s’ens presenta el nou mossenaire

I aplaudim al Mossenaire d’honor: Isaac Osuna.

Moment irrepetible. No estareu mai més els mateixos iguals plegats i aquest lloc i amb aquesta postura i… ves quina bona pinta que feu. Gràcies!!

Sempre què passem per aquest lloc i aviat, al costat de les oliveres, sabem ho afortunats que ens sentim de formar part d’aquest col·lectiu que els agrada tot això i ho valora.

L’Ana fa uns mesos anava queixosa per què ho trobava llarg, ens sembla o dur, o tot plegat. Ara tenim la gran sort de què fa dies que no falla i… ha millorat, segur. Al seu costat la Sandra

En Salvador Reig és un vell amic amb qui hem fet força coses plegats. És un dels més grans ultrafondistes que he conegut a la vida i podria escriure un llibre i una enclicopèdia dels reptes que ha aconseguit esportivament. Una gran sort comptar amb la seva amistat. Avui estava realitzant una marxa excursionista orgranitzada.

No exagero quan dic que al seu costat un es sent petit. Tinc molts records i tots bons de les vegades que he pogut estar al teu costat Salvador. Et desitjo ara sempre el millor i que continuïs amb segur que molts plans i molt esport. Estem en contacte!!

Molt temps que és una constant en el projecte d’entrenaments que fem. Ja feia  dies que et perseguíem per què ens expliquis una mica coses teves i t’ho volem agrair de tot cor. Saber que estem envoltats de bona gent com tu, ens ajuda a mantenir aquest esperit d’amistat volem. Per molts anys i que tot et vaig molt i molt bé. Ens diu l’Isaac:

Primer de tot volia agrair al Pep la seva dedicació a aquest projecte que porta tants anys i que enganxa a molta gent, i també gràcies per fer-me Mossenaire d’Honor, ja no m’he pogut escapar.

El meu nom és Isaac Osuna i tinc 32 anys, sempre m’ha agradat molt l’esport tot i que crec que m’ha faltat més dedicació i constància. De nen vaig estar jugant a futbol fins als 17 anys per motius d’estudis. Després vaig tenir una etapa de gimnàs i amb 23 anys vaig començar a exercir d’arbitre de futbol federat.

Des d’aquest moment vaig començar a interessar-me més pel running, donat que havia de passar proves físiques que exigien un cert nivell de resistencia.
Feia sortides en solitari un o dos cops per setmana i alguns entrenaments específics a les pistes de Can Jofresa.

Després d’uns anys va néixer la meva filla i vaig deixar l’arbitratge, i només sortia a córrer en solitari i em costava trobar motivació. Vaig estar fent els entrenaments del California Sports amb el Jim a les pistes uns mesos però els meus problemes al genoll no en vam permetre seguir.

Després un bon dia un Mossenaire amic meu, l’Oscar Ortiz em va suggerir d’anar-hi , que m’ho passaria bé i no era tan avorrit com anar sol. I des d’aleshores que intento venir tots els dissabtes donat que és l’únic dia que puc per temes de treball.

No he fet gaires curses, una cursa de Bombers, una Santi Centelles i una de la Festa Major, però tinc la idea d’augmentar d’aquí al gener les sortides i preparar-me la Mitja de Terrassa, a veure si puc!

Gràcies a tots els Mossenaires!

Tags: córrer, entrenar, mossenaires, natura, Terrassa