blog d'en Pep

Per viure dalt un núvol, res millor que anar-hi en globus,i els mossenaires fa anys què hi vivim. Un altre dissabte on encetem un anyque tots esperem sigui bo, però que sabem què tindrem alegries i tristeses, i què de ben segur que serà un any per recordar per alguna cosa o altre.
Nosaltres, mentrestant, els dissabtes i mentre tinguem força, desconnectemi connectem alhora. Connectem amb persones que durant una hora o més ens hi trobem bé i des d’aquí els millors desitjos per a tothom i per un mónmillor. Vinga!

Avui hem fet un dels clàssics i amb uns quants progressius, on hi ha amistats que gaudeixen provant “el material” com solem dir. La millor manera de saber si la cosa funciona és: engegant-la i fent-la anar.

Un passeig per la font de l’Argelaguet, racó recollit on, abans les grans ombres d’imponents arbres. Ara s’han canviat per un racó de bons records i encara queden vistes boniques, i des d’on farem aquest moment més familiar on: presentem als nous mossenaires, despleguem la bandera i proclamem al “Mossenaire d’honor”, títol honorífic que ja posseïxen més de quatre-centes persones i moltes més que tindrem, si tot va bé. Gràcies per fer el projecte viu i ens veiem un dissabte d’aquests que et vagi bé.
T’esperem amb els braços oberts i les sabatilles de córrer posades.

Mentre correm pel camp, curiosament restes d’una festa “Un globus, dos globus, tres globus”

El primer a rebre’ns, sabeu qui és?, doncs el Txavu!!!
Txavu Filgueira que creiem un dia va venir a fer-nos un bon reportatge.
Us convido a veure’l —– >> https://www.youtube.com/watch?v=k_fqXiqZPUA

I una gran notícia: l’amic que vam presentar-vos la setmana passada, en Carlos Sánchez Roldán en aquest moment queda nominat com a “Mossenaire d’honor”

La seva presentació ens la regala i la veureu i molt interessant al final d’aquest reportatge. Gràcies Carlos!!

I la nostra “Mossenaire Major”, l’Anna Cos avui serà la nostra “bandera”

Anna Cos al costat de la Mariona

Anna Cos al costat de la Mariona

i la Gemma Flotats i la Montse: un luxe d’avui, també.

Patxi i Eva, un matrimoni que també entrenen plegats. Patxi: estava força de broma.

inseparables, Eva i Sherlock

Sandra Fernández

I l’Anna amb la nostra bandera

Ens sorpren la gentada i com veieu, moment quality: la bandera, amb l’Anna, va cap a la cua.

I el Mossenaire d’honor, en Carlos, mentre ens reagrupem

s’estrenaven avui i a partir del qm 5 la Silvia amb el Roger, que al final hem pogut xerrar força

M’ha fet gràcia al mati com ha respòs en Pepe, de vermell, a la piulada de primera hora del matí

“Muchas preguntas tan temprano”

Gran Moment: “Quality Moment”. Els solidaris a anar a la cua. Gràciessss !!!

“Quality Moment”

I Juan Romero era la cua; i ja la tenim aqui

Garrido, Carlos i Lizandro, re-engeguen després de reagrupats

“Quality Moment”

Yuma, el gran can Mossenaire amb en Juanjo

I ja hi som tots

I l’Evans, com fa unes setmanes, ens delecta amb un progressiu a gran ritme i sent el primer. Ara va al darrere, com en Santi

Coim en Miquel, Jordi i TOni

Travessem, ràpid, ràpid amb la Isa Vergara i la Present

En Toni Granados i l’Antentas

I ara, en Popo vaamb l’Anna i la bandera

Els amics de Sabadell que feia moltes setmanes que no ens creuàvem i mira  per on, el primer dissabte en tornem a trobar i venen des de Can Llong: Bon any !!, Pacual i tot el vostre grup.

més “Quality Moment”, amb en David a tota velocitat enrere

Conxita al capdavant

Avui ha vingut la Laura, que ja havia vingut. Darrere ve la Silvia i en Carlos

I engeguem un tercer progressiu i… davant l’Evans: no hi ha qui l’atrapi.

Una bona colla ha fet també aquest progressiu i se us veu contentes i contents

amb alguna pujadeta

I sempre ens agrada resaltar als que aneu a la cua: fonamental per entrenat en grup.

I ara en un progressiu de pujada i força gent plantant cara a l’Evans

Res: guanyador per punts. Un crack !!

I la nostra cua, amb l’Angel a l’esquerra i els nous mossenaires.

Muntem el moment familiar?

Aparareix la bandera, que ha dut l’ Anna Cos “Mossenaire Major”

Ja està tot a punt i ara…

Aplaudim als mossenaires nous

A en Santi: que porta tres vegades i: ja és autèntic Mossenaire.

Carlos, que resideix a Suïssa i avui ens farà els honors.

Queda proclamat el “Mossenaire d’honor”

I des de el raconet especial de la “Font de l’Argelaguet”, la foto de família.

Bé; no feu mala cara del tot i sembla que poc o molt hem gaudit de nou plegats. Gràcies a totes i a tots.

I cap al camp base que anem

I no ens hem volgut oblidar de les nostres noves amistats: creiem recordar Silvia i Roger

I mentre retratem al “Mossenaire d’honor” que hem proclamat aquesta setmana.

Un moment que ens agrada és quan tenim oportunitat mitjançant la possibilitat que ens dónes per poder-te conèixer i ens fa moltíssima il·lusió que aprofitant aquests dies en què has estat a Terrassa, i residint a Suïssa, vinguis a córrer amb els “Mossenaires” i enriqueixis encara més la nostra trobada. Quedem amb la promesa que quan tornis, vindràs i estem contents que allà on siguis sabem que ens segueixes i tenim un “ambaixador mossenaire” . Altra cosa és que nosaltres et podem seguir,
donat que una vegada llegit el teu currículum hem vist que ets un gran atleta, amb moltes ganes. Per molts anys i fins a sempre.

Hola, em dic Carlos Sanchez, he viscut a Terrassa tota la meva vida, més de 40 anys on vaig estudiar Enginyeria Industrial, fins que fa ara 2 anys i mig la família vam fer el salt a Suïssa gràcies a una oportunitat laboral de la meva dona, l’Ana.

Ja feia anys que havia sentit parlar del grup dels Mossenaires, uns bojos del running que matinaven tots els dissabtes a les 8 del matí i que, pel que podia veure i llegir, havien fet una molt bona i gran pinya.

Finalment, aquest Nadal com baixàvem per Terrassa per passar les festes, i gràcies a la suggerència de Marie i del seu marit Pep Prado, la persona que millor diu “PERFECTO” al món, ens vam decidir a sortir amb vosaltres i, haig de reconèixer que ens vam sentir molt ben acollits i còmodes.

Parlant una mica de mi, i del tema pel que sóc aquí, vaig començar a córrer tard, quan anava a fer 39 anys per avançar una mica la famosa crisi dels 40 i que no es notés tant. En un principi el meu objectiu va ser la Cursa de la Mercè (10 Km semblaven impossible) i poc després, després de molts mesos d’entrenament, vaig començar a incrementar les distàncies fins a la mitja marató fins, finalment, i gràcies als consells i supervisió del Pep Prado, vaig fer el salt a la marató, distància on, junt a la mitja, em sento més còmode.

Després de més de 5 anys corrent per tot arreu, tot i que principalment asfalt, ja que la muntanya em venç cada cop, he acumulat un bon grapat de km a les cames així com de curses de tot tipus.

Gràcies a aquesta afició, he córrer a moltíssims països, com França, Itàlia, Alemanya, Suïssa, Holanda, Croàcia, UK, Andorra i, evidentment, a casa.

Com sempre, tot i haver-ne fet moltes curses, sempre hi han algunes que són per mi especials, com per exemple la marató de Barcelona on vaig debutar, la marató de Paris on vaig aconseguir la meva millor marca personal i que vaig gaudir moltíssim per l’ambient i la gent que em vaig anar trobant durant la cursa, la mitja de Terrassa, la de casa, i que és tant fàcil i plana (els que l’hagueu fet ja m’entendreu), la 3Länderlauf de Basilea, una mitja que surt de Suïssa, passa per França i Alemanya i acaba a Suïssa, els 20K de Lausanne, prova també molt dura pel desnivell, la Gurten Classic, amb unes vistes increïbles, etc. La veritat és que aquest “mundillo” et permet de conèixer molts llocs i gent maca, així que duri.

Per aquest any, em poso diversos reptes, la marató de Rotterdam a l’Abril i una marató a l’Octubre que encara no està decidida però que podria ser Frankfurt, on el meu objectiu principal és el de baixar de 3:20 per tal de ser un “qualified” i tenir una plaça assegurada per Boston (necessito 3:25 i un marge de 2-3 minuts) , el meu gran repte i la marató que més m’agradaria fer per sobre de les altres “grans”. També tinc pendent fer totes les clàssiques de Suïssa, com la Course de L’Escalada, les 10 milles de Berna, un altre cop els 20K de Lausanne i, si puc, alguna de muntanya.

Per acabar, i com no podia ser menys ja que segur que molts dels que estan llegint volen saber, les meves millor marques, tot i que no són res de l’altre món:

5K: 19:20 a la Sansi de Viladecans (de les curses més dures que he fet, tot i ser plana i curta)

10K: 41:27 (Cursa dels Nassos 2012)

Mitja marató: 1:32:10 (Mitja de Terrassa 2012)

Marató: 3:18:51 (Paris 2013)

I ja sabeu, si alguna vegada pugeu per Suïssa, concretament per Vevey a la vora del llac Léman,
feu-me un truc i fem una sortideta .

Usuari Strava: Carlos SR

Algunes fotos:

Marató de Barcelona 2012 – Debut

Marató de Paris 2013:

Marató de Berlín 2015 amb el Pep:

No tot ha de ser córrer: Excursió amb Ana al Dent de Lys a Châtel-Saint-Denis:

Vevey, vora del llac Leman: Lloc on corro cada matí i uns dels paisatges
més macos que conec

Visita de la família Prado-Morales (Pep i Marie)

Els meus 7 trofeus de la marató:

Barcelona – París – Lausanne – Roma – Lucerna – Ginebra – Berlín

Tags: Amistat, córrer, córrexerrar, Entrenament en Grup, mossenaires, mossenhoms.be, pep moliner, Terrassa

S’ha d’anar a la cua !!, és el que sempre diem. No seria un entrenament en grup si no fos un entrenament solidari, i estem sobradament complaguts, i sabem que sense la gent que hi sou: el projecte s’hauria fós.

Pensàvem i estàvem segurs que seríem “quatre gats” i vam ser més de “quatre”. Passàvem de la mitja centena, i no pas de gats: sinó d’autèntiques i autèntics atletes.
I no valorem el grup per la quantitat, com us podeu ben imaginar: sinó per la qualitat. Si; encara que soni a paraules boniques. Érem conscients de què un dissabte festiu, Sant Esteve on tradicionalment mengem uns bons canelons, enmig de festes i cel·lebracions amb curses properes i ben arrelades, on la gent dels Vallessos sol anar.

Bé; el recorregut ens ha dut a unir les dues co-capitals que “tant s’estimen”; jiji. I la tornada, omplim els nostres pulmons d’aire net i gaudim com sempre.

Una altra nota destacada i més si tenim en compte la influència de la lluna sobre el nostre planeta. La nit del dia de Nadal va ser de lluna plena <link> i no tornarà a passar fins al pròxim 25 de desembre de 2034. Vol dir que haurem de tenir paciència i a veure si ens recordem aquell dia de dir-ho a l’hora de la foto. Recordeu-m’ho si us plau.

Res més que tornar agrair per enèssima vegada que ha estat increïble veure que les vostres cares dibuixen sempre un somriure i què: tan sols és córrer. Ens veiem, quan?

Fosc, ben fosc un dia festiu de Sant Esteve i quan semblava que podíem ser quatre gats, la colla s’ha llevat d’hora per fer el que sabem fer: passar-ho bé plegats

I quan li demanem si en Joan Antoni Cano ens fa els honors: si. Un dia que pot venir, d’ença que recentment ha estat pare i no pot venir com abans.

Joan Antoni Cano el nostre “Mossenaire d’honor”

I el paper d’agraïment, i de la nominació, va a bon recapte, a la butxaca i al final ens explicarà amb el seu escrit allò que podreu tots llegir. Gràcies!!

Jordi i José Carlos ja es freguen les mans

Quim Gaya (bandera d’avui) , amb en Garrido, el seu cunyat, que s’estrena de mossenaire

Quim Gaya tindrà el privilegi d’estar el nostre segon portador de la bandera.

I la Gemma Solsona, també ens duu al seu nebot

En Joan passant pels llocs que tan ens agraden, envoltant camps de conrreu i amb la nostra muntanya que sempre ens acompanya

La bandera, és ben custodiada pel Quim Gaya

En Joan al costat de l’Enrique- Nilo, que al seu costat porta a en Rafa Rios, que s’estrenava de la colla de “Las Nenazas” al costat de l’Alberto

Eva, Itziar i Núria

Javier i David en un dels reagrupaments

La Gemma fa de mossenaire: “sadanalacua” !!

Carme, Inma i Gilberto, s’ho rumien i enfiles cap a: “sadanalacua”

Laura i Lucy.

En Rafa que ens mira deia, que com per anar a roda sol, havia decidit estrenar-se al vostre costat. Un luxe!!. Esperant al costat de l’Alberto i Manolo, i el nostre Mossenaire d’honor, en Cano.

La colla impressiona als que van a rodes

Ja ve la cua i aviat hi serem tots per travessar la perillosa carretera.

Garrido i Quim

i muntem la fotografia de família perquè pugui sortir el dia de la seva estrena la Marie, que s’havia torçat el turmell i havia de girar cap al punt de sortida

I l’abanderat, posa a punt el nostre nou símbol: la bandera mossenaire

Jordi i Quim a punt

Ens anem situant

I el nominat “Mossenaire d’honor” queda proclamat en aquest moment: en Joan Antoni Cano

…i aplaudit

Destaco en aquest moment que el xicot, de color groc del capdavant és en Garrido, que feia quaranta anys havíem anat al mateix cole, l’Andersen i jugàvem als escacs i avui era el seu primer dia

Un 26 de desembre de 2015

Doncs desmuntem la fotografia

Els primers raigs de llum ens il·luminen

I la Laura, Trini, Eva, Karles, Sandra, Carlos, mentre passem per Sant Julià d’Altura i àrea de lleure.

Chiqui davant del grup, ja una habitual de la trobada.

La Gemma cap a la cua

José, Enrique i… tots: exercint de Mossenaire “El que corre, espera, va i torna”

David i Alberto, també

Karen, Inma i Chiqui

La parella que surt a la fotografia, avui han exercit de cua i hi ha una bonica història al darrere. L’expliquem d’aquí a uns instants.

Passem sota l’arbre

Amb la Núria Passem sota l’arbre

Quim

Amb en Jose Miguel Passem sota l’arbre

I en Joan, pels carrers de la co-capital Sabadell, que l’estan reforestant

I aviat s’acabarà la baixada i vindrà la realitat. La pujada

Eva, Itziar, Trini, Xavi i Núria, avall que fa baixada i aviat… pujada !!

Sandra, Karles, Quim, Garrido, Ana
En Karles fent costat a la Sandra i ja habituals mossenaires.

Stak, no?

La conversa versava sobre la muntanya de Montserrat i no van arribar a les mans. (és broma) . En Carlos i Jordi amb una bona conversa!

Mossenaires, van pujant i al fons: la meravellosa muntanya

I en Manolo, exercint de Mossenaire: amunt i avall i seguit de qui s’estrena, en Rafa.
També César, Gilberto i Karen

Òscar Sánchez i en una bonica estampa

Andreu i David, amunt i avall

El nostre “Mossenaire de La Llagosta”, en José Liñán

En Francisco Escudero, en una bonica fotografia, al nostre pensament

I el Robert Herrero

I en Joan Antoni Cano, “Mossenaire d’honor”, també anant a la cua

Ana i Carlos;
Tal com havíem dit, avui entre tots vosaltres dues persones gairebé ens passen desapercebudes i pel que sabem: viuen a Suïssa. Per sort, la Marie Morales, els ha animat a venir, tot i que ja ens seguien des de casa seva i de tant en tant ens llegien.
Doncs bé: ha aprofitat l’estada a Terrassa per venir a córrer: moltes gràcies i torneu aviat!!! Ens han dit que marxen diumenge i qui sap si podran venir dissabte.

A veure si tenim aquesta sort!

Me’l va presentar en Marc , i sovint el tenim al nostre costat. Ara fa poc ha estat pare i les obligacions, són les obligacions. També per horaris laborals. Avui t’hem demanat i has accedit a fer-nos els honors. Recordo el dia que et vas fer amb la samarreta i no duies diners, i que la setmana de sobre vas venir expressament, sense poder córrer, a passar comptes. Hi ha detalls que ens fan adonar de la gent seriosa que ens envolta i ens enriqueix el grup, com ets tu. Segur que només és un detall, però estic segur que ets una magnífica persona. T’agraeixo i et desitjo el millor i que vinguis molts anys.

En primer lloc, et volia agrair l’enorme satisfacció que em provoca ser el Mossenàire d’honor!

Per mi és una gran alegria pertànyer a tan noble, particular, amigable i especial club d’amics que, simplement, volen (o volem) anar a córrer i fer petar la xerrada. I d’una qüestió tan simple, i en teoria tan fàcil, el normal és que en poc temps es “deixi córrer”, i gràcies a tú això continua.

Per aquest motiu té més mèrit continuar amb la particular afició d’anar a córrer amb amics cada dissabte al matí després de tants anys i que jo en sigui membre.

Moltes gràcies a tots per haver fet això possible i en especial a tu, Pep, que des del primer dia ja vas deixar empremta en aquest pobre aficionat a córrer i em vas demostrar que podia
comptar amb tu pel que volgués!!!

Moltes gràcies!!!

Joan Antoni Cano

Tags: Amistat, atletisme, córrer, Entrenaments Grup, entrenar, Mossenaire d'honor, mossenaires, pep moliner, Terrassa, Torre Mossèn Homs