Etiqueta arxiu 'mossenaires'

21 abr. 2016


“La Rosella torna a la primavera”

Quan veus les primeres roselles, saps que la primavera treu el nas, i que la meravella de la naturalesa ens fa adonar que estem envoltats de coses meravelloses i quan a algú li vols demostrar estimació, el que s’acostuma a fer és regalar flors. Doncs bé: la natura us fa aquests regals a tothom, donat que segur que us fa feliços veure com la vida és més bonica si hi ha flors.

Hem volgut anar a Sabadell per camins que valen molt la pena i que ens agraden i ensenyar-vos, als qui no ho coneixeu, la Masia de Can Deu i si algun dia us ve bé, visitar-la per dins.

Ens agrada veure l’antic sistema per fer brollar l’aigua que va sota terra amb un molí i l’aigua que va a la bassa, on ens farem la fotografia de família.

L’entrenament en la seva línia habitual, en la qual veiem a la gent feliç, tot i fer 10 quilòmetres que als que no estem massa entrenats, ens costa, però gràcies a portar-vos prop, es fa possible i tothom acaba molt i molt bé.


La Rosella dona un acoloriment increïble als nostres camps i el groc d’aquesta planta, i el blau d’aquest cel, i el verd d’aquesta herba. Ah, i en Toni Granados : la nostra bandera d’avui


I iniciem ho de cada dissabte: la conversa que vam deixar la setmana passada


I la coneixeu? com et dius? ahh !! Esther Alastuey . Doncs, la nostra flamant “Mossenaire d’honor” i ens ve directament de la capital mañica: però no avancem esdeveniments que ens ho explicarà fantàsticament al final.


Enmig de les dues Mariones: l’ Esther queda nominada “Mossenaire d’honor”


Xavi Miquel, Anna i Mariona


I com dèiem: el nostre Mossenaire ADF


I en Toni i la Gemma fan la prèvia


I la colla dels Egaramossenaires, que entrenem fa anys plegats.


I arriba toga una institució: en Josep Mirabet

I en Quim i en Flynn.


I arrenquem;
Pepe, Oscar, Hassan, Carmelo, Jordi, Víctor


Pepe, Oscar, Carmelo, Victor, Jordi


Anna, Mariona, Isabel, Quim, Montse


Miquel, Antonio, Miguel


I l’Esther, de rosa. La Mariona, de taronja


Manuel i Gemma


Marc i Oriol


Una fantàstica alegria, veure de nou corrent al nostre gran mossenaire en Xavi Miquel


Mariona i Esther, amb un molt bon estil


Carlos, Anna, Miquel, Mariona; a cruïlla on ens reagrupem per continuar plegats.


La Loli que a l’endemà va quedar tercera a la Cursa urban salomón de Barcelona a la categoria màster 50. La felicitem totes les teves amistats mossenaires.


El podi del 17 d’abril de la Loli, a la Cursa Urban Salomón l’endemà. Enhorabona!!


Antonio Mayorgas
i Andreu Suarez


Gemma i Carme Valldeperas


José Salas


I un tradicional reagrupament mossenaire


Doncs si: aquí teniu als capdavanters al primer progressiu fet intensament. Miquel Paradell , Juan Miguel , Miquel i Marc. El nostre primer podi d’avui.


I què serien els progressius, si els capdavanters no van a la cua. Sempre diem que el fet de no deixar mai a la cua, és el que fa del projecte un èxit de moment, i que es torni a la cua, fonamental per no oblidar a les nostres amistats mossenaires. Gràcies de nou


I la nostra bandera ben portada, amb en Toni Granados al costat dels Marcs


Gemma i Loli. Si abans felicitàvem a la Loli, ara també ho farem a la Gemma que l’endemà també es va enfilar a un podi.


Gemma, Segona de la general a Trail Ermites d’Olesa, 26km amb 1500+  Enhorabona de part de mossenaires !!!

Vol dir que els nostres entrenaments no afecten el vostre rendiment i si ho fan, ho són en sentit positiu.


Les Mariones. Si abans teníem una gran Mossenaire, la Mariona Linares , de fa un parell de setmanes s’ha afegit al projecte una nova amiga.


I la nostra nominada avui, Esther, cap a ser proclamada Mossenaire d’honor al costat de la Carme


David i Andreu, dos bons amics.


Una gran quantitat de públic s’aplega sota els arbres per veure passar aquesta gent que travessa el territori amb pas ferm.


Inma i mossenaire que no recordem nom, seguides de la Isabel Joaquin, Juan Miguel, Miquel, Miguel, Javi


Passant per sota el pont, avui més d’una i més d’un hem xiulat, provocant un ressò que mai s’havia produït abans. Quina originalitat, oi?

L’Esther i la resta de mossenaires, a una pujadeta que ens duu directament a la veïna ciutat de Sabadell, que sovint unim corrent “mossenaires”


Loli, Laura, Marc


Ja som a Ca n’Oriac, de Sabadell i passem per l’avinguda de Matadepera, llocs prou coneguts per tothom que sovinteja “mossenaires”


La colla avança imparable cap a un destí segur


La cua en aquests moments, era en Joaquin i en Miquel: a fer-li costat.


No sabem si passa res: segurament no. L’Andreu està molt fort


Els rètols ens donen pistes d’on anem i el que veurem, almenys des de fora. La Masia de Can Deu: Museu de La Vida al Camp i a on existeix un centre d’Educació Ambiental


Esther, amb pas ferm cap a la seva proclamació


Mariona, Esther, Carme i al fons la Mola


En Quim amb en Flynn, a punt de pujar les escales que ens portaran fins a la Masia


El Moli, ben conservat i funcionant


En Toni Granados , a punt de fer el desplegament de la bandera


Carlos Salmerón


Mariona


Tensant la Bandera Mossenaire


Tot a punt per la foto de família


Una mica seriosos se us veu. Esteu cansades o cansats?


Ves per on, tenim un mossenaire nou


L’aplaudim i li donem la benvinguda. En Toni


I moment estel•lar de conèixer a la Mossenaire d’honor


Queda proclamada…


L’ Esther Alastuey , Moltíssimes gràcies!!


Ens agrada aquest moment. Tots amb cara contenta i riallera, i entorn inigualable a la Masia de Can Deu de Sabadell


Un bon raig d’aigua de la terra, del pou de la masia, per regar la sembra


Fent un mica de turisme


El tema sembla interessant


Amb l’Antonio, Carme, Esther marxem d’un lloc molt bonic on segur tornarem


En Josep Maria Antentas bon coneixedor de tot això, m’explicava qui va inaugurar el museu i va ser un príncep i les vegades que ell mateix ha estat aquí que n’ha estat un munt, Per això és un il•lustre Sabadellenc alhora que gran Mossenaire


Passem per Sant Vicenç de Verders


I el lloc es torna a repoblar. D’aquí quaranta anys el veurem igual que abans. Hi pensarem.


En Toni
, ara de cara amunt


I el típic Quality Moment, amb en Miquel
anant a buscar la cua


I a Sant Julià d’Altura es refrescarem a les diferents fonts


L’Esther


La Mariona fent uns ulls curiosos.


I gairebé l’entrenament està fet i ara queda acomiadar-se


I refrescar-se a la font, com fa en Xavi Pons . La Tere, en primer terme: ja és una habitual a la trobada. Gràcies!!


Carme, Isabel, Esther, Anna, Inma, Txell
La Tere… ah, i les Mariones!!


Fantàstiques!!


Miguel i Sebas, vestits de mossenaires al damunt del seu cotxe i amb el banderí de Granada.

Fa poques setmanes que ve i ja veiem que fa gran el projecte, i més quan la llegireu, us encantarà: segur.

Recordo que anava patint i sola pujant pel camí del golf. Quan veus que repeteixes, ja sabem que t’agrada la bona gent que té costum de compartir tots els dissabtes. Agrair-te el teu escrit i sobretot desitjar-te el millor

16 de abril de 2016 un sábado capicúa y soy nombrada Mossenaire d’honor! Hace poco más de 6 meses que me calcé las zapatillas por primera vez para salir a correr durante nuestras vacaciones familiares de verano. Decidí salir correr cada día por el paraje tan bonito que me rodeaba en la costa brava con el fondo precioso de las Islas Medas. Era un camino de tierra de 3 km. Cómo me costaba! Hasta sufrí alguna sobrecarga… pero reconozco que me enganchó!

Yo soy de Zaragoza, nací hace 33 años en la capital mañica y desde hace 12 años vivo en Terrassa. Mi pasado atlético no viene del running sino de la natación, pero como os acabo de explicar, bastaron 15 días para engancharme a salir a correr.

Pasadas las vacaciones, ya en Terrassa, me propuse seguir corriendo, combinándome el tiempo para los entrenos como podía. Mi familia está enZaragoza y durante la semana lo tengo complicado para poder hacer un entrenamiento con más gente, así que aprovecho los ratos de extraescolares de mi hija para poder salir a entrenar. Eso sí, he “engañado” a mi marido yme acompaña en casi todas las cursas, él es mi liebre.

Una muy buena amiga, Nuria, me propuso participar en la Cursa de la Dona que era en el mes de septiembre y ahí estaba yo, colocándome mi primer dorsal!

Decidí que ya que salía a entrenar 2 o 3 veces por semana, haría una carrera cada mes. Ese sería mi objetivo. Mis entrenos eran de 5km, así que las cursas también, aunque ya me he aventurado con alguna de 10km.

Me inscribí en septiembre a la cursa de la Dona de Terrassa 5km, en noviembre a la Jean Boin de Barcelona 5km, en enero la Santi Centelles 5km, en febrero Vías Verdes Girona 10km, en abril Cursa Social Terrassa 5km, y en mayo me espera la cursa Dir-Guardia Urbana de 10km en Barcelona.

En el cole de mi hija, concretamente en su clase, hay varios papas y mamas que corren, y corren mucho.

Lourdes Vivo, fantástica persona, amiga y madre y me explicó que ella salía a correr los martes con el grupo de Anna Cos y los sábados cuando le era posible subía a Mossenaires.

Yo le comenté que entresemana lo tenía bastante complicado ir a entrenar con el grupo de Anna (ya me gustaría)…!

Me explicó en que consistía el grupo de Mossenaires, todos los sábados a las 8h, en la masía de Mosén Homs, buen rollo ,hablando siempre con unos y con otros, corriendo por caminos fantásticos y 10km de entreno, una forma de comenzar el sábado a tope de energía positiva! Hiciera sol, frío, nevara o lloviera.

Para mí era un reto muy grande e importante, pues hasta ese momento todos mis entrenos habían sido de 5km y alguno de 8km, por ciudad en asfalto, pero la curiosidad y el entusiasmo que me transmitió Lourdes hizo que le dijera que después de la Santi Centelles subiría a entrenar con ella, lo quería probar!

Ella en ese momento se estaba preparando para hacer su primera Media, la de Terrassa!

El 06 de febrero de 2016 fue mi primer contacto con el grupo de los mossenaires! Lourdes me presentó al grupo de chicas que corría con ella los martes; Mariona, Txell, Carme,Inma, Cinta, Anna … Por supuesto al Pep Moliner y todos los que estaban a sualrededor. (Disculpad que no recuerde el nombre de tod@s)

El primer díade entreno fue tremendo, un recorrido genial, muchas risas pero yo… yo no veía el final! No había desayunado (gran error), me había abrigado demasiado y casi me da algo! De hecho tuve que parar porque me maree y acudieron a mi encuentro varias personas, mil gracias a todas ellas.
Pero sabéis que? Que el entreno me encantó y a Lourdes le dije, el próximo sábado REPITO.

El siguiente sábado ahí estaba de nuevo. Fue un recorrido duro, Can Candi!
Yo no lo conocía. Escuchaba al grupo decir que iba a ser durillo… pero no me imaginaba lo DURO que en realidad iba a ser!

Lourdes no pudo venir pero el grupo que me había presentado la semana anterior vino a saludarme como si ya fuera una más y me hicieron sentir de maravilla.

La subida de Can Candi fue durísima, agradeceré a Javier sus palabras de: Noia, vine al meu costat, al meu ritme i veuras com poc a poc arribem a dalt.
Y así fue! Él ese día llevaba la mochila con la bandera de mossenaire y, aunque no se si lo recordará, le estoy muy agradecida por haberme llevadohasta la cima! El camino de vuelta fue mucho más fácil!

Y si, desde ese mes de febrero excepto dos semanas en semana santa no he faltado a ningún entreno.

Cada sábado he tenido y sigo teniendo pequeñas anécdotas, Pep me ha preguntado unas cien veces mi nombre… y yo se lo he respondido otras doscientas, he recibido palabras de ánimo cuando por aquellas cuestas mis piernas no dan para más, he conocido a gente maravillosa y desde hace dos semanas otra amiga, Mariona se ha unido a estos entrenos de los sábados!

Es maravillo ver la cantidad de caminos que hay por aquí, al lado de casa. Aunque reconozco que no conozco casi ninguno y sería incapaz de volver sola al coche …

Me hizo mucha ilusión, al mismo tiempo que vergüenza, que Pep pensara en mi para hacerme Mosenaire d’honor.

El grupo de mossenaires se compone de gente fantástica,sana, alegre, con ganas de pasar un buen rato, charlatanes todos! La verdad es que estoy encantada de haber conocido un grupo así con quien compartir las ganas de correr, hobbie que nos encanta, el running!

A corto plazo me planteo cursas de 10km, y poco quien sabe si alguna de 15km. He leído bastantes libros de running los cuales me han motivado un montón. Me encantaría en un par de años estar preparada para hacer la primera media! La verdad es que es algo que me haría muchísima ilusión pero que evidentemente a día de hoy ni por asomo lo veo.

También me encantaría hacer algunacaminata solidaria, un tipoTrail Walker Montserrat –Matagalls … alguna con un nivel menos dificultoso apta para mí.

Mi gran reto lo tengo a muy largo plazo, dentro de 6 años, cuando cumpla mis 40 primaveras. Sí, me encantaría estar preparada para hacer una maratón, la de Barcelona. Este año fui de espectadora, siguiendo a un grupo de padres delcole de mi hija que la corrían y fue un subidón total! Y además cuando vi a Mariona con Anna, la ilusión que tenían, como estaban alcanzando ser finisher de esa prueba… me dije, sin prisa y sin pausa, cada entreno suma, cada km es importante, esfuerzo y recompensa… marzo de 2022 ojalá pueda estar ahí, en el arco de salida.

Esther Alastuey
Terrassa, 16/04/16

http://josepmoliner.com/chiptiempo.gif

http://josepmoliner.com/centreMedicAvinguda.gif

 

vols el teu banner?

Comentaris tancats a “La Rosella torna a la primavera”

07 abr. 2016


“I en Flynn va tornar”

L’acceptació per part vostre d’aquest estil de fer esport, ens dóna moral per anar endavant i gaudir un dissabte més. Hem vist que les vostres cares solen estar rialleres i que contribuïu amb la vostra manera
de fer, a perllongar aquest projecte.

Avui hem fet un dels clàssics i que coneixem molt. Els progressius es poden fer bé per aquí, i anar a buscar i no deixar a ningú forma part de l’ADN de la nostra gent. Aquesta filosofia és la clau de l’èxit.

Moments viscuts per camins de terra, on sempre trobem un moment per interessar-nos per la vida dels que ens acompanyen i de nou els acomiadaments, amb la certesa que un nou dissabte tornarem a estar ben acompanyades i acompanyats i ens fa adonar que: ha valgut la pena.


moltes vegades ens ho sentiu a dir: el mèrit de formar una gran família, és que els uns portem als nostres millors amics per gaudir d’ells mentre correm, en un marc incomparable i avui, l’Andreu esdevé “Mossenaire d’honor”, perquè un dia ens el va portar en David. Gràcies a tots dos. Un honor


I deixem enrere la masia de Torre Mossèn Homs, amb la Imma i les dues Isabels


I en Manuel, que feia, molt i molt temps que no podia venir, al capdavant, seguit per en Rafael i l’Antonio


Albert, Miguel, Fernando, Loli, Marc, Isaac

Carlos i avui: el retorn d’en Sebastián


Josep Maria Antentas


Montse i Quim


Sonia, Silvia, David
i David

Fernando, Pau, Marc, Juan Miguel, Juanjo i Miquel

I avui, el nostre bandera ha estat , l’Enrique- Nilo


l’Enrique- Nilo


I prop dels plans de la masia de Can Montllor, un replegament per anar tots plegats


I el nostre flamant nominat a “Mossenaire d’honor”: l’Andreu Suarez


Isaac, Sandra, Oscar, Pepe i Charo


I l’Anna Cos, la “Mossenaire Major”, que ha anat a la cua a buscar al Dani Nart, que estan molt actius als progressius: ja ho veureu.


En Rafael Camargo


L’Andreu, que porta molt temps venint, sens calta, i discret i silenciós, avui ens agrada molt que es doni a conèixer i ho farà d’aquí una mica.


Charo i Imma


Avui era l’aniversari del seu naixement, el d’en Quim Gaya , i des d’aquí li desitgem que en facis molts més amb salut i ganes de córrer.


La Sònia, seguida per l’Alberto i en Miguel


Antonio i Rafael


I un moment de grans campiones.
Charo, Montserrat, Isabel Vergara, que a l’endemà guanyaria a la seva
categoria la mitja de Montornès, i la Isabel Alcalde


Eva amb en Sherlock, i l’Òscar, just al moment que arriba la nostra cua


En una dels re agrupaments, i veiem que tant en Miquel Sàmper, que avui s’estrenava, com en Dani Nart, que ja s’ha consagrat com a mossenaire habitual. Merci per fer gran el projecte, també.


Sílvia i David


I mira qui ens trobem caminant !!, en David i la Isabel Mesa


Joaquin, Sebas i Jose. Si, avui ha tornat el Sebas i com ens n’alegrem!!


Alberto, Miguel, seguits per la Mariona, que senyala amunt, amb l’Antentas, que feia tres setmanes que no podia venir per motius atlètics.. Darrera de tot l’Àngel i en Miquel


Amb gorro vermell i vingut expressament des de Castellar: en David.
Benvingut. a la seva dreta, la Sònia Orriols.


I l’ Enrique- Nilo i en José Francisco


I quan es fa un progressiu, es fa de debò. Prement de valent l’accelerador tant els dels davant…


Com des del darrera, com en Fernando i la Mariona

Però els que ho han donat tot en el progressiu han estat, en Juan Miguel, en Fran, l’Anna, en Miquel i en Dani: ara per homologar el podi, hauran de ser solidaris i anar a la cua, a acompanyar als que venen un xic més enrere.
Merci per acceptar el joc.


“Quality moment”, s’ha d’anar a la cua.


I mentre tant, arriba el nostre nominat: l’Andreu, acompanyat d’en Jose Mª Muñoz


A punt de travessar la carretera del Golf


En Quim, el dia del seu aniversari i la Montse que no sé si mira si te febre. I en Fran, també fa el mateix gest, per darrera del Fernando, però amb l’altre mà.


Enfangant-nos, o mirant de no fer-ho


Enrique- Nilo , just en un gran moment. El desplegament banderístic


Fernando del Corral , un gran maratonià i bon mossenaire.


Mariona, Miguel, Imma, Isabel


Núria, Xavi, Eva, Andreu, Eva


I avui dos mossenaires nous i ben il·lustres: directament des de Castellar i de blau cel: en David. I també s’estrena, en Miquel Sàmper: benvinguts i segur què per les cares què fèieu, vau gaudir.


I proclamen, a l’Andreu Suarez, com a “Mossenaire d’honor”. Queda proclamat i un luxe comptar sempre amb tu. Gràcies


Reb els aplaudiments de tothom, i ben merescut.


I ara arribaria en Quim, amb en Flynn


I una vegada més moment irrepetible. Gràcies a tothom.


Ara ara aviat: perdrem en Flynn, i en Quim ha hagut de refer camí per troba’l


Angel i Juan Miguel


Tota la colla refà el córrer, i el que hem dit. El gos del Quim, en Flynn, està rumiant de fer un altre camí.

La Sandra, en una posat simpàtic.


Doncs en un progressiu en bona pujada, aquí els capdavanters

Miguel, Alberto, Carlos, Víctor


I l’Andreu, un bon Mossenaire d’honor


Sandra i Isaac


I els que han guanyat el progressiu, per homologar el podi, estan “obligats” a anar la cua, i… ara si. El podi queda homologat.

Eva, Trini, Víctor i Alberto


I aquesta recta: res millor que de nou fer un bon progressiu.


I qui l’ha guanyat? en Fran Frutos : el mossenaire dels més antics, l’ Anna Cos , Carlos Rodríguez ,
La crem de la crem del projecte, i a esquerra i a dreta, en Dani i en Miquel. Magnífic podi.


Alberto Lao


I una senyora passejant amb el seu gos. Bonica fotografia.


I un senyor que ens anima i ens deixa passar.


I avui la foto de la font Mossenaire amb la Charo, la colla que va finalitzant l’entrenament i la majestuosa muntanya de Sant Llorenç


I una bona colla d’amics, es retraten amb la bandera
Joan, Miguel, Miguel, Marc, Albert i l’abanderat, l’Enrique-Nilo


Amb el Mossenaire d’honor, l’Andreu. Amb l’abanderat: l’Enrique Nilo
Joan, Isaac, Elisabet, David, Andreu, Pep, Antonio, Marc, Miguel, Enrique Nilo, Miguel.


Les amistats, que aquesta setmana han acabat una etapa i enceten un altre.
Us desitgem tota la sort del món. RunParadís ha estat i estarà present en vosaltres, grans mossenaires i bona gent.
Joan, Marc, Isaac, Elisabet, Loli, Miguel, Fernando, Enrique-Nilo, Albert


Simpàtica foto, amb els Egaramossenaires que venen corrent per darrera.


Alberto, Víctor, Manel, Jordi, Albert, Manel


Andreu i David. Dos bons amics!

L’Andreu: sempre discret i repetint molts dissabtes i enriquin la trobada amb el seu tarannà. Estic segur que el fet de estar a la colla, fa que aquesta estigui anant tot tan bé. Després de molt temps, li hem demanat que ens faci els honors i li estem molt agraits i volem continuar gaudint de la seva
companyia i amistat. Per molts anys i els millors desitjos.

Hola a tots, Mossenaires,

Soc l’Andreu Suárez i aquesta setmana se m’ha donat l’oportunitat de ser el Mossenaire d’Honor. El temps passa molt de pressa i ja fa gairebé un any i mig que em vaig deixar enredar per alguns companys i vaig decidir provar què era això dels Mossenaires. Des del primer dia, em va enganxar l’excel·lent ambient que s’hi respirava i des de llavors he intentat no faltar mai a la cita dels dissabtes, fins al punt que el ja famós “s’ha d’anar a la cua” d’en Pep ha esdevingut per mi quasi una religió…sempre que les
cames m’ho han permès.

Cal dir que tot i que els esports que més practico actualment són el córrer i la natació, la meva passió ha estat la bicicleta. Ja de ben petit, voltava amb un amic pels boscos de Palau de Plegamans. Eren petites rutes, de pocs quilòmetres, però a nosaltres ens semblaven grans aventures. De mica en mica, vaig anar evolucionant cap a la bicicleta de muntanya i, posteriorment, a la bicicleta de carretera, on vaig arribar a fer algunes competicions locals. Tot i això, els estudis i posteriorment les primeres feines van fer que deixés de banda la bicicleta, que exigia moltes hores de dedicació, i em decidís per començar a practicar d’altes esports, com ara el córrer i nadar.

Potser com molts de nosaltres he passat per aquella fase obsessiva en què els temps i els resultats semblaven ser-ho tot. Afortunadament, vaig adonar-me que la veritable finalitat és, a banda de fer salut, sentir-se bé amb un mateix i, sobretot, passar-s’ho bé. De tot això i més n’hi ha de sobres al grup del Pep i els seus Mossenaires.

Gràcies a tots i a totes, ens veiem, com sempre, cada dissabte!

http://josepmoliner.com/chiptiempo.gif

http://josepmoliner.com/centreMedicAvinguda.gif

vols el teu banner?

 

http://josepmoliner.com/chiptiempo.gif

http://josepmoliner.com/centreMedicAvinguda.gif

vols el teu banner?

Comentaris tancats a “I en Flynn va tornar”

« Següents - Anteriors »