09
juny
2016
Pep Moliner
I torna el bon temps i els camins amb tanta frescor i on l’aigua hi és present, ens encanten. A l’hivern no hi anem gaire, i ja encetem amb un viatge a sobre de les sabatilles pel rierol que anirem saltant una vegada i un altre.
No és un circuit fàcil, donat que la pujada que ens espera no és de pa sucat amb oli, no! És de gent ben entrenada com vosaltres, que s’ha demostrat que heu pujat tothom gairebé sense mostres de cansament: i és que esteu com motos. Això vol dir, que esteu ben entrenats i sobretot i això n’estem seguríssims: amb molt bones companyies.
Per completar, un tomb pel bosc de Can Deu, que no seria el mateix sense vosaltres. Sou motiu suficient per creure amb el projecte, i veure com repetiu una vegada i un altre, sense cap queixa, demostra que us està bé i si no us està bé: a mi no m’arriba, donat què ens fa feliç veure-us cada dissabte. Que tot us vagi bé i recordeu: qualsevol dissabte deixa’t caure, almenys per no perdre’t la pista. Ens hi veiem.
S’obre el teló i qui surt?, aviat ho esbrinarem.
Rafale, Juan Miguel, Miquel. Antonio i Toni a primera linea a punt de sortir
I en Marc , ha estat amb una nova mossenaire i que avuí s’estrenava. Esperem que torni.
Fa dies que li anàvem al darrere i l’Antonio Aguilar en aquests
moments queda nominat a candidat a Mossenaire d’honor
Un luxe persones com ell al projecte de tothom d'”Entrenaments den Grup”
I qui serà el portador de la nostra bandera: en Gilberto Elizalde , i també conegut per “muñeco” i un luxe pel projecte també. Moltes gràcies!!!
Ens agrada molt conèixer a en Gilberto
I després d’haver estat mare fa poc d’un nen preciós, i al centre de la fotografia, la Laura Fabra Al seu costat bones amigues, com l’Eva i la Isa
Què us sembla?, engeguem el crono com la Carme ? : vinga va
I la Silvia Moya , també ben a punt
… i per poc el nostre nostre nominar es queda a la cua. L’Antonio
Tot i que manifestava que no està molt en forma en Juan Manuel Hernández , ha aguantat molt bé l’entrenament
I la Laura Fabra , després de tant de temps: molt en forma
Una magnífica colla
I al costat de la bandera, Gilberto Elizalde i la Karen Suarez , que avui justament feia un any que va ser nominada “Mossenaire d’Honor”
I en un dels habituals reagrupaments, amb en Juan Miguel, Rafa (d’esquena) i l’Antonio Aguilar
Cesar i Miquel
I tôt passant per la font de “La Moreria”, els nostres més antics mossenaires, en Fran i en Marc.
I amb l’Antonio en comencen a endisar al Torrent de Gotelles: un lloc increïble
Es converteix amb un joc divertit i a més gaudint d’una fescor ben agradable
i les bambes d’en Fran, esquivant el bonic rierol una vegada i una altra
I és coneguda la seva solidaritat d’en Gilberto des del primer dia, d’anar amiunt i avall buscant la cua, i ara es diposa a fer-ho
I fent equilibris la Inma i en Toni
I l’Antonio, el nostre nominat, ens saluda.
Sempre reagrupant-nos i aprofitant aquests bells moments, per petar la xerrada
Un salt de debò, ben alt, ben alt d’en Javier Martinez Cordoba M’ha dit que li agrada la foto i que per ell te un doble significat pel qui l’ha fet i per la lesió que ha patit a la cama dreta. Te n’ensurts segur!!
I ja hi som tots
César
I en Miquel Olmo veu com ens anem reagrupant
Antonio a punt de saltar el rierol
…i ja l’ha saltat.
I ara toca una forta pujada que farem a diferents ritmes, com fa en Miquel Piqueras
La pujada és de les bones
En Josep Maria seguit per en Juan Manuel, Orio, Marc, Marc, Toni
Karen , pujant sense gairebé rient.
I la nostra Mossenaire d’honor des de la setmana passada, la Felisa Molina amb en Miquel Paradell
I cap a Sant Julià d’Altura, on la fotografia de família està a punt de realitzar-se
I moment per reposer: Ramon, Fernando, Inma, Joan, José
“Que em fas una foto amb el meu mòbil” ;), i en Gilberto Elizalde embolicant-se amb la vostra bandera
Al centre, les dues novetats: les nostres noves mossenaires noves: Núria i Olga. Benvingudes i esperem torneu.
i les continuem aplaudint mentre s’asseuen.
I apareix per sota la bandera una gran persona: l’Antonio Aguilar
I tots vosaltres l’heu declarat “Mossenaire d’honor”. Tot un honor.
Davant del nostre mossenaire, Miquel Olmo, un reconegut entrenador de futbol internacional, avui veu la proclamació de l’Antonio
I ara agraim a en Gilberto, tant portar la bandera, com portar-nos a una jove mossenaire que…
Poc sabia la Karen que avui fa justament un any, que va ser
proclamada Mossenaire d’honor: la Karen
I aplaudim a la Laura Fabra , que després d’un temps en la que ha portat al mon a un fill magnífic, avui retorna a “Mossenaires”.
I ja tenim tota la familia “Mossenaire”. Gràcies a tothom per fer el projecte gran.
La “Mossenaire Major”, l’ Anna Cos amb en Miquel
Gemma i Carlos
I a en Joan la lentilla li ha jugat una mala passada i amb el mocador mira de posar-la al seu lloc
I no fallen mai a anar la cua: Carmelo Luque i Santi
Moments inoblidables
I al costat d’en pinelli31 , les noves mossenaires, Nuria i Olga
A llocs on abans hi havia grans arbres, ara rebrota l’herba i ho veuen les capdavanteres, la Carme i la Mariona
I ara si ja “Mossenaire d’honor”, l’Antonio Aguilar
“Quality Moment”; la Felisa va a buscar la cua, que confesaven que els hi ha costat una mica. Gràcies Felisa
I ara modem fer un bon traguinyol a la nostra font
Ha estat de nou un gran dia, gràcies a vosaltres, i hem tornat a omplir una pàgineta de la història
Des de que en Rafael ens el va presentar, que ens agrada anar al seu costat i
saber coses, com ara ens explicarà.
Em va agradar molt quan em va explicar que un entrenador que va tenir, en
“Cada”, també ho va ser del meu pare i que els va marcar molt a la vida la
seva manera de transmetre la seva visió esportiva.També de vegades l’Antonio em diu que li recordo a l’Urruti, quan xiulo per
avisar-vos de canvis al recorregut. Bé: tan sols que és un orgull poder
comptar i tothom t’agraim poder compartir amb tu aquestes estones. Per
molts anys i moltes gràcies!!
¡ Hola ! ; me llamo Antonio, y mi vida deportiva siempre ha estado ligada, la
mayor parte de mis años, al mundo del fútbol. De lo que estoy agradecido,
entre otras muchas cosas, por la cantidad de personas válidas que he
conocido y que me han marcado tanto en lo deportivo, como a nivel
personal, y de ellas tan solo citaré a una persona que fue ejemplo para
muchos y que influyó desde niño en mi educación deportiva y del cual
aprendí otra forma de entender la preparación para la práctica del deporte:
me refiero al “CADA” (Antonio Cadafalch), con su: SUECA-BANCO-
PARALELAS-SUELO (con saco), ETC. i sus buenos consejos.
Y esto del correr carrera continua-running o lo que quieran llamarle, es parte
de una forma de continuar practicando deporte, que és sin duda a lo que me
he acostumbrado a lo largo de mi vida. Lo encuentro a faltar si por cualquier
causa no dispongo de tiempo para ello, pués es una forma sana de vida en
la que quiero continuar mientra que la mente y el cuerpo aguante.
Hace algún tiempo que dejé de competir, pero a pesar de ello y aunque
corra, haga gimnasia u otra actividad deportiva, siempre tratas de superarte
en ello, aunque tan solo lo hagas porque disfrutes con ello, te relaje, sirva
de válvula de escape, de distracción, para mantenerte activo, estar en
grupo, en este caso particular como sos “ELS MOSSENAIRES”, en el cual es
fácil integrarse ya que desde el primer momento te hacen sentir uno más y
de forma especial PEP, con su idas y venidas interesándose un poquito por
todos y todo y más aquel que acaba de llegar, haciendo de esto que es
correr, sea algo más que entrenamientos…. GRACIAS PEP y MOSSENAIRES.
p.d. SI NO PUEDES DECIR ALGO BUENO DE ALGUIEN, ES MEJOR NO DECIR
NADA…
|
|
|
|
|
|
Tags: Antonio Aguilar, Entrenament en Grup, Festa Major. Terrassa, mossenaires, mossenhoms.be, pep moliner, Sabadell
28
abr.
2016
Pep Moliner
Sant Jordi va sortir-se amb la seva i es va carregar al drac, però no alDinosaure i de mostra el dia d’avui què, com cada any anem a visitar-lo, ara que té tan bon aspecte. El dia era magnífic i l’entrenament en la línia habitual, gaudint de la companyia de persones amb les quals ens hi trobem bé i que ens agrada retrobar una vegada i un altre i no perdre la pista.
Sabem què de vegades talla una mica ser nominats mossenaires, però com que és un cop a la vida i després, val molt la pena llegir les vostres històries.
El fet que us agradi anar plegats una vegada i un altre, és que entre vosaltres sentiu que gaudiu de l’esport i de l’amistat. Si a més sabem qui sou: un luxe.
Hem baixat pel camí del golf i passant per la bassa i per darrere de Torrebonica i l’ intercanviador de Rodalies i alguna pujadeta, hem anat pel barri de Torressana fins al destí, on hem conegut al Mossenaire d’honor, en Marc Simó, hem aplaudit a bona gent que va aconseguir finalitzar Trailwalker l’ultratrail d’Oxfam Intermón i els hi hem dedicat un gran aplaudiment i ben
merescut. També hem tingut dos nous mossenaires, en Karim i la Merche i hem sabut qui teníem la sort de què ens portés la bandera, la Cristina. Quin luxe!!.
Sant Jordi va carregar-se al Drac: i nosaltres tenim el nostre Drac o millor dit: el “Dinosaure”. Foto tradicional de família i on ens donem un xic a conèixer
Abans ens havíem arraulit a la Masia
I en Rafael Camargo el dia que estrena la seva samarreta. Gran Mossenaire!!
Reunió de braços plegats: Pilar, Carme, Txell, Assumpte, Tere
Avui els mossenaires volíem fer un reconeixement a l’equip del qual n’és integrant el nostre mossenaire il•lustre l’ Emilio Sánchez , els 4 Riders TRS
I de la mà d’en Joan i mai millor dit, en Marc aviat estarà nominat
Doncs estem contents que fa força setmanes que fa gran el projecte, en Marc Simó
Doncs ara a esperar que ens explica el nominat Marc
I la bandera per la Mossenaire Sabadellenca, que ve de tant en tant, la Cristina Murcia Gràcies!!
Davant de la Mossenaire Major; l’ Anna Cos
I en Miquel i en Marc, disposats a començar l’entrenament
En primer terme l’Anna i avui la sorpresa ha estat fantàstica: la Rosa Cos , ha fet tot l’entrenament corrent i amb força!!
La Cristina i una mossenaire nova
i la bona colla
de tant en tant ans re agrupem, com a aquest punt
Mossenaire nou, Carmelo i Juan Carlos
Fernando al capdavant
En Joan al costat de la Rosa, que avui ens ha sorprès després d’anys de no venir a córrer.
i el “Quality Moment”, anant amunt i avall en Marc, Jose.
Txavu
Passant per sobre el pontet del tren
La bandera continua corrent, amb la Cris
Toni i Rafael
Cris i Miguel
I en un moment d’anar a buscar la cua, l’ Andreu
Més “Quality moment”, amb l’Anna, Emilio i Txavu
En Marc , sempre amunt i avall
I mentre re, recuperem i petem la xerrada…. què no falti
I en David , avui ens porta a una nova mossenaire, la Merche i també al costat de la Sònia
Els uns, com en Xavi, van forts amunt, i d’altres van amb bastó avall
Els Marcs
L’ Eva va dir que no vindria avui, què reposava de córrer de cara a la mitja d’Olot de l’endemà i
l’hem sorprès passejant
Ves per on, en Marc avui anava coix i no podia venir a córrer i passem per davant de casa seva
La bandera conduïda per la Cris, arriba a destí
La Cris i la Rosa despleguen
Isaac, Oscar, Xavi, Txavu, Jose, Paco
Toni, Jordi, Miguel, Miguel
Miguel, Miguel, Fernando, Imma
I ara a celebrar als mossenaires nous: Karim i Meche
I un dels moments estel•lars: la proclamació del “Mossenaire d’honor” per part de tothom que participa en el moment. Gràcies a totes i a tots i sobretot a en Marc Simo
Avui ens hem oblidat l’acudit d’en Carmelo que a més ha dut a un amic
I una dels equips, que van culminar amb èxit el repte tant de recaptació per a Oxfam Intermón i que els “Mossenaires” han volgut dedicar un merescut aplaudiment
Vull agrair la samarreta que la duré amb orgull que l’ Emilio m’ha entregat de part de l’equip. Moltes gràcies!!
Si voleu llegir coses d’aquest formidable equip 4 Riders TRS link
L’ Eva
avui s’havia marcat descans, donat que volia córrer la Mitja d’Olot l’endemà i l’hem sorprès mentre passejava a en Sherlock i en Watson
L’Emilio se sent agraït a tots vosaltres pel suport i us porta molt al cor: com nosaltres el portem a ell. Gràcies!!
I en un dia tan assenyalat com el de Sant Jordi, el Dinosaure el deixem fins d’aquí a mig any, què és més o menys quan tornarem a gaudir sobretot de la companyia vostra: si voleu venir i del “Drac”
Mentre esperem a la cua, en comptes d’estar aturat: donem voltes a la rotonda. Bé: més què voltes hem fet una volta. Això si; amb una gran rialla
La bandera torna cap a casa, a l’esquena d’una esplèndida Mossenaire, la Cristina
L’Oriol, vestit amb la samarreta verda de la cursa solidària per la infància, s’acabava de fer un fort cop a un senyal i sortosament ha estat una patacada sense conseqüències. Quina sort!
Juan Miguel Romero , acaba de passar per l’aqüeducte de la Grípia
Antonio (havia anat a dormir a les 04:00 de la matinada i ha vingut per què sabia que avui els hi dedicaríeu un petit homenatge els mossenaires) Al seu costat, en Xavi Pons: un luxe pel grup
David, Sònia i l’Anna
La Pilar, que ha deixat a l’Albert cuidant el seu fill. Merci per venir!
Toni Griñan i Emilio
Marc, Joan i Mari
Marc i Joan, un luxe !!
Txell
Toni, Juan Carlos i Miguel. Fantàstics!!
I seguit per l’Oriol, ja més recuperat de la patacada i en Marc Armengol
L’Oriol i en Marc , i que gràcies a ell, els amics de la de la 4 Riders TRS s’havien assabentat que volíem dedicar-los un petit homenatge.
Manuel
Emilio i Mari a punt d’acabar l’entrenament d’avui, al costat de la Masia de Torre Mossèn Homs
Bon estirament de la Sonia Orriols
I la Cristina a incrementat el quilometratge a la bandera, que tenim a sort de ser portada per tan bona gent.
Karim, un amic i Hassan , estaven davant la Masia.
Davant la Masia, amb la bandera
Juan Carlos, Miguel, Joan, Marc, Miquel, Fernando
…i el de la gorra
I a la font Mossenaire, amb una gran Mossenaire. Un dia més amb una font que és molt d’agrair.
Ens ha impressionat gratament comptar amb una gran persona com en Marc Simó aquest any, i li agraïm el seu escrit i sabem que és una persona que li agrada ser molt solidari amb els altres. L’escrit ha estat molt agradable i ara sabem amb qui tenim la sort d’entrenar. Gràcies i et desitgem el millor i que continuem gaudint de la teva companyia. Gràcies!!
Com deia el gran Pepe Rubianes, sempre m’he considerat galaico catalan, galaico de naixement i català de sentiment, però no cal començar des del principi, ja que de ser així potser demà encara escriuré. Per a mi és tot un honor escriure aquestes línies com a mossenaire d’honor, tot i que millor posar en quarantena si realment mereixo tanta atenció, o sent realista i sensat, recordar que ho sóc gràcies a tres negatives d’alguns dels meus companys… Tot i així satisfet per aquest honor i més satisfet per ser-ho en una data assenyalada com és St. Jordi.
Com a atleta, dir que mai m’he considerat com a tal, més aviat un pixa pins que simplement disfruta de sortir a córrer sense la necessitat de mirar temps o cronometres. Curses de 10,21,30,42 i alguna que d’altre de llarga distància retenc en la memòria, i les retenc per haver-me superat i per haver-les disfrutant com un cabronàs. Ara bé, hi ha curses i curses, i sense cap mena de dubte em quedo amb aquelles les quals he corregut com a Cuco Smile, un personatge creat per a retornar al públic tot allò que durant anys m’ha
regalat, en forma de somriure, d’alè o ànims i fent-ho a més d’una manera vistosa i diferent com ara és anant disfressat de pallasso i acompanyat d’uns amics que cursa rere cursa, m’ensenyen que les curses són molt més que un grapat de kilòmetres, un temps marcat en un rellotge o un rebaixar marques contínuament, com sempre dic, hi ha qui medeix les curses en MMP (millor marca personal), jo ho faig amb MSP (millor satisfacció personal)
Ja per acabar segurament seria glamurós dir que he tingut la sort de córrer al costat de medallistes olímpics, guanyadors de la Vuelta o tants i tants d’altres amb qui he compartit km, però realment jo el glamur me’l passo pel forro, evidentment el glamur dels personatges famosos, ja que el meu glamur i la meva sort és poguer dir que he tingut la sort de compartir km amb el Martín, la Leila, la Raquel i tants i tants amics que m’han regalat moments inoblidables. O sigui que si mai aneu a una cursa i veieu el Cuco corrent amb els seus amics, regaleu-li un somriure, ja que us donc la meva paraula de que nosaltres us regalarem molt més.
Petonarrros mossenaires!!!!
Tags: Amistat, córrerxerrar, Entrenaments en grup, Marc Simó, mossenaires, mossenhoms.be, pep moliner, Terrassa