21 jul. 2016
“Viu el moment”
Quan un projecte no és tan sols córrer. Quan un projecte ens permet conviure i eixamplar horitzons en l’entorn de les amistats i això ho veiem
setmana rere setmana, amb gent que us veiem gaudir d’una estona plegats i que ho feu de forma sistemàtica i ho feu sense posar-hi interrogants de
quan pot durar i si val la pena. Diríem que viu el moment ara, i demà ja en parlarem. Si quan després d’una hora i escaig i de deu quilòmetres, veus
una vegada i una altra que hi ha gent què ha gaudit, ens fa entendre que si funcionéssim amb piles recarregables, aquestes haurien assolit una bona
càrrega positiva i per aquí anem i el projecte segueix.
Avuí volíem anar a la cocapital vallessana, Sabadell, com fem moltes vegades i a més tenint en compte que moltes amigues i amics, venen
d’aquesta gran ciutat i nosaltres que ens alegrem de què aixi sigui i agraim l’esforç de que heu de venir a Terrassa i encara té molt més mèrit. Gràcies
Sabadellencs i avui hem tornat a passar per casa vostra.
Passem per camins, que procurem què siguin ombrívols en ho possible i tenir alguna font on refrescar-nos, si és possible i avui ha esta possible.
Hem tingut una persona que fa molt temps que corre i a qui molta gent aprecia, en Zico, com a Mossenaire d’Honor i això ens enriqueix encara més.
Hem vist quatre mossenaires que s’estrenaven, i això ens encanta i ….. en resum, que ha anat tot molt bé i que ha estat gràcies a totes i tots
vosaltres: gràcies per venir i fer-ho possible.
Queda nominat ofialment en Zico Palmero a Mossenaire d’honor, després de molts anys de merèixer-ho com el que més
Zico Palmero davant la Masia de Torre Mossèn Homs
En Fran , junt en Carlos i Joan, que van conduir el grup fa una setmana
I Enrique Moratalla feia quatre mesos que no venia i avui… la nostra bandera
Enrique Moratalla , un habitual que feia dies que no teníem la sort de tenir entre nosaltres
La tensa espera
Si la Núria, de vermell, ja porta cinc vegades i és una mossenaire consolidada,
avuí l’Olga, amb ulleres, serà la seva tercera participació i per tant: ja és mossenaire consolidada
Ida, Miguel, Miguel, Oriol
Guille, Isa, Laura
Ens vam trobar a la Mola a la Laura de Benito dijous i ens va prommetre que vindria.
José Salas , Conxita Rusines , Sebastián Morales , Fran Frutos ,
Ana Maria Muñoz, José Manuel Portero
Juanjo Fernandez amb el seu Yuma
Ana, José Manuel , Zico (nominat)
I ens endinsem pels camins de Can Bonvilar
Ana i José Manuel
Manuel Expósito i Fran
La bandera va sumant quilòmetres a les vostres esquenes, avui amb Enrique Moratalla
Enrique al costat d’en Fran
Miquel, Juanjo formant part d’un nombrós grup.
I en Zico i en Joan, fent ganyotes per culpa del sol que els enlluer-ne
Fent bots pels camins
Francisco de blau i Miguel
Carlos , un dels primers mossenaires, seguit per un mossenaire nou: en Mario
Olga, Núria, Imma , Ida: també per tot terreny
La Isabel , seguida pel nominat d’avui a Mossenaire d’honor, en Zico
I la filla d’en Miquel , la Sònia, al seu segon dia. La setmana passada no ens
va acompanyar en tot l’entrenament: avui ha acabat fantàsticament. Enhorabona!!
L’Ana Maria
L’Oriol
Balme
Josep Mirabet i que sempre ens alegrem de veure’l
el Mossenaire nou: en Mario
Juan Carlos Alvarez
Núria
Olga
Ida
Litus
I seguim per camins ombrívols i frescos, amb els mossenaires
Olga i Núria, que ens explicaven que fa poc no es coneixien, i a hores d’ara estan
trenyinant una bona amistat gràcies a aquestes trobades i això ens fa feliç
l’Evans , com en ell és habitual, anant amunt i avall fent un entrenament solidari
Els mossenaires amunt i avall, com Antonio Mayorgas
La Sònia avui ha fet un entrenament fantàstic i en la seva totalitat. Enhorabona!!
La bandera i el que la porta, tenen bons aspecte, en un dels reagrupaments
Retornem a córrer, amb la Isa, Guille, Manu, Laura
I ho fem amb un bon progressiu que comença en Juanjo Fernandez a tota velocitat al costat de la Isabel Font
I també com a capdavanters, en Quim amb el Flynn i l’Evans
I més xino xano, Manu, Laura i Ana Maria
Reagrupem, com a bons mossenaires
I endurim l’entrenament amb una bona pujada, ¡
[img][/img]
Ida
Montserrat
Quim
Juan Carlos i José Manuel
Vet a qui que passem per un poblet que tenim prop de Terrassa i que es diu
Sabadell i un dels seus barris, com és Ca n’Oriac
Us sona el poble?
I encara nominat, en Zico al costat d’en Miquel Piqueras
En Miquel Piqueras lluint samarreta
I a fila india, cap l’arbre bonic i resitent
Aviat Zico Palmero serà Mossenaire d’honor
Algun mossenaire ja ha arribat
Mentre en Miguel Alonso Giralde ja està ben col·locat i assegut, en Quim Gaya
feina té, però aviat estarà a punt pel moment més familiar del grup: la “foto
de família”
Mentre en Fran i en Enrique fan un bon desplegament, l’Evans , que ha arribat el primer, se’l veu satisfet.
Toca aplaudir a “Mossenaires Nous”, benvinguda i benvinguts i esperem poder
compartir molts entrenaments plegats
El nostre aplaudiment
Amb ulleres i de fos, l’Olga porta tres vegades que ha vingut, per lo que ja és una mossenaire de debò
En breus moments totes i tots proclamen al nostre “Mossenaire d’Honor”, en Zico Palmero. Enhorabona!!!
La Isabel Font , que ens ajuda a fer gran el projecte, la felicitem un dia després
del seu aniversari de part de tothom: per molts anys i els puguis fer corrent
al costat de les teves amistats.
Ara si: la “FOTOGRAFIA FAMILIAR MOSSENAIRE” , única i intrasferible i no tornarà a passar més
La mateixa gent aplegada sota aquest arbre: no tornarà a passar mai més a la vida… o difícilment.
Arranquem entrenament després de tantes emocions
Juan Miguel Romero i Rafael Camargo
Zico, Joan i Laura
Paco Barcia ajuda a veure a l’Olga i en Guille
Majestuosos, sempre, els cavalls per la zona.
L’Ana Maria ve sempre que pot, i avui ho ha fet. Benvinguda i bentrobada
I la “Font Mossenaire”, amb el ja “Mossenaire d’honor”, en Zico Palmero
I extenem la bandera al costat de la nostra Masia de Torre Mossèn Homs, un
dels magnífics llocs on es pot fer esport al costat de les grans ciutats de
Terrassa i Sabadell
Un bon record i gràcies a tothom i us esperem el proper dissabte a veure on en duen
Foto de record, Miquel, Miguel, Juan Miguel i Zico: amics de fa molt temps
Com ho són en Zico i en Miquel
Des de que un servidor corre, que convivim per l’entorn de l’esport.
Vaig parlar amb ell per primera vegada a la Cursa del meu Barri de Can
Palet, on tant ell con jo havíem quedat primers del mateix i això feia molta
il·lusió. Llavors hem compartit molts moments i avui ens fa especial il·lusió
que ha acceptat d’ésser el nostre flamant “Mossenaire d’Honor”. Hem
compartit bons moments i veureu que ell no vol ofendre a ningú i voldria
nombrar a tothom a qui aprecia i estima, i si estem segur que, i és el que jo
penso “no ofèn qui vol, si no qui pot” i ningú es pot sentir ofès per la teva
bonica història que tant ens encanta. Gràcies Zico.
Bueno Pep al final me toco ser Mossenaire , tras varios años esquivando , ahora no puedo decir “déjalo para otra semana “.
Treinta años +/- pueden parecer muchos o pocos según se aprovechen , los primeros años que empezaba a correr , no lo hacia con muchas ganas, ya
que siempre estaba por las montañas pateando o haciendo marchas de algunos centros excursionistas.
Precisamente haciendo una de esas marchas , vi gente que las hacia corriendo, y eso me motivó para hacer lo mismo.
Así empezó la cosa y al cabo de unos meses me apunté a la cursa de la fiesta mayor de Terrassa, la acabé fatal, pero no perdí las ganas de correr,
aunque no competía iba entrenando pero muy poco.Pero acabada la mili un amigo ya me fue picando para hacer cursas largas y combinarlas con las
marchas, al poco ya estábamos haciendo la Vic-Tona de 15 km , de la cual me sobraron mas de 10 km , que largos se me hicieron los km. Luego nos
pico la mosca de una media , la primera de Vilanova , la acabé 1h 32´ , y así cada 15 días una hasta el verano. Al año siguiente volví a hacer las mismas ,
pero ya bajando bastante los tiempos , la de Vilanova en 1h 20´50” , con eso ya me entro la fiebre de las marcas , solo quería bajar, aunque estuve
un par de años así , solo baje a 1h 19 , ya me costaba mucho bajar y las rodillas no me daban para mas. Luego hice la marathon de BCN en 3h 05´,
me obsesione con bajar de 3h y me di con el puñetero muro, he hecho 4 o 5 marathones mas y no he logrado nunca de bajar de las 3h, estaba claro que
eso no era lo mio.Pasé por varios clubes como : Gimnas Can Palet, Can Boada, Bonaire y Arec donde estoy,
Aunque he tenido parones, algunos de años, siempre he estado ligado con este mundillo, y he tenido la suerte de haber coincidido con gente que me
han ayudado en momentos claves,como Jordi Mangot, Miguel Piqueras, el gran KiKu Querol, Anna Cos, Pep por Mossem Homs y sobre todo Carme
Ballesteros que a través de California y ahora por Matiners, no me han hecho perder la ilusión de seguir corriendo, ahora solo me importa salir y
llegar el tiempo es lo de menos, y si puedo ayudar a alguien mejor.
Me tengo que acordar de aquell@s que desgraciadamente no están aquí, pero si corren con nosotros , porque están en el recuerdo
Y aquellos que no he nombrado, que no se quejen, que también me acuerdo, pero si los pongo a todos, esto no se acabaría nunca, y si alguno se ha
molestado que se pague unas birras y todos felices y sino nos vemos el próximo día corriendo…………………………venga que ya tardas.
Gracias Pep y a todos los Mossenaires, que no pare la Fiesta, nos vemos……
*PD
Hola bon dia Pep, ante todo gracias porque te haya gustado, quería poner mas cosas pero ya me hubiese pasado, espero que eso la gente lo
comprenda, pero cuando lo escribí se me paso no poner quien soy, la edad que tengo y de donde soy, espero que me lo pongas tu, osea mi nombre
Ziko, que tengo 54 years y que nací y vivo en Terrassa, que lo de los 30 años son los que más o menos llevo corriendo, y si crees que hay algo que
se tenga que cambiar lo haces sin dudar , todo lo que hagas estará bien, si hay alguna palabra que creas que puede ofender, como “desgraciadamente”,
en eso tienes tu más categoría.
Gracias por todo Pep y te lo dejo en tus manos, saludos y bon dia.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
||
|
Comentaris tancats a “Viu el moment”
