blog d'en Pep

Dins dels nostres recorreguts de 10 quilòmetres, que mirem de fer del dret i del revés i tan ben acompanyats, de vegades veiem que senyals que ens recorda que passem per GR (grans recorreguts) i la creu ens indica que per
allà no. Quina sort que hi hagi gent que es dediqui a fer-nos gaudir d’aquests recorreguts

La definició gràcies a la wikipedia:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Sender_de_gran_recorregut

“Les sigles GR® designen un sender de gran recorregut homologat, és a dir, un sender senyalitzat, de més de 50 km,[ utilitzat principalment per excursionistes, que transita per llocs considerats d’interès paisatgístic,
cultural, turístic, històric, social, etc. Els senders de gran recorregut conformen una xarxa de camins aptes per a turisme pedestre, que creuen Europa en totes direccions unint nacions i pobles. L’European Ramblers Association – Federació Europea de Senderisme (ERA) és l’organització responsable de coordinar-los. A Catalunya el total de GR senyalitzats sumen
més de 4.500 km i a França, més de 60.000 km. Els GR són senyalitzats i mantinguts per les entitats, centres i clubs excursionistes locals de cada tram. “

Aquesta creu és del GR-97
http://senders.feec.cat/gr-97

L’entrenament d’avui en la línia del que ens agrada; bona sintonia i amb ganes de tornar-hi per part de tothom o almenys això creiem.

El Mossenaire d’honor ha estat en Joan, que per tercera vegada comparteix amb totes i tots vosaltres un entrenament Mossenaire

Ens agrada distingir aniversaris de Mossenaires d’honor, i han estat l’Isabel i l’Òscar. Alhora ens ha portat la bandera el mateix Òscar.

Segur que hi hauria mil i una anècdotes, però no les coneixem totes. Haurem de repetir per saber-les totes. Gràcies a tothom i us esperem qualsevol dissabte d’aquests.

Quan veiem una creu com aquesta, interpretem que: “per aquí no és” i en canvi nosaltres avui el recorregut es farà iniciar el Torrent de la Grípia des d’aquest punt. Anem-hi!!

Arriba en Josep Mirabet , amb pas triomfal

I si; és la seva tercera vinguda quan ja considerem un Mossenaire de debò, quan li proposem la seva nominació a en Joan. Gràcies per acceptar-ho i al final un escrit molt interessant.

Per nosaltres ens enriqueix anar coneixent a grans persones, com en Joan Suárez Trullàs i compartir aquests entrenaments

I en poca estona i després d’uns grandíssims estiraments, començarem a entrenar tothom

I ens fa molta il·lusió que l’ Òscar ens faci de bandera. Avui ens confessava que, tot i tenir dolor a l’espatlla, la xarxa social li ha recordat que feia just cinc anys què s’estrenava de Mossenaire i això l’ha animat a venir. Per molts anys!!

A l’esquerra i de fúcsia, i diuen que ben bé per casualitat lluien aquesta samarreta aconseguida a la Behovia-San Sebastian, en Xavi , Francis i Manel

I el luxe d’en Juanjo , davant la mirada del Santi i amb la Isabel i l’Imma

Santi, la Vergara i en Yuma , ja van al capdavant i només començar

Si mal no recordem, en Francis va venir de la mà d’en Juanjo ara fa una bona colla de dies, i sempre fa costat al pojecte. A la dreta en David

Antonio, Juan Antonio i Antonio

Evans , al costat de bons amics què, a banda d’en Ramon al mig, avui s’estrenaven com a Mossenaires Nous. Lluint samarretes, algú dubte de quina ciutat venen?

Toni Gañet , seguit per en Miguel, Westerm , Antonio i Miquel

La bandera, l’ Òscar al mig, flanquejada per José Pepe i l’ Isaac

De mica en mica, i cara avall i en direcció al Torrent de la Grípia, tota la colla Mossenaire es disposa a fer un molt bon entrenament

I en Miguel , ens ve a buscar la cua com a un bon mossenaire

Amb les mans a la cintura, ens esperem a reagrupar-nos, amb el nostre nominat, en, Joan, i l’Albert

I en Evans , que és dels qui més va a la cua, obrint pas a en Yuma , el can Mossenaire

I en Wester, amb la samarreta EM, dels Ègaramossenaire, i del que en treiem el track d’avui

Tornem a reagrupar

I arriba la cua, amb en David, Javier , Eva i la bandera Oscar

El nostre nominat, en Joan

I arribats a l’intercanviador de Torrebonica, veiem una nova reagrupació, i alla lluny ve la cua i els que l’han anat, solidàriament, a buscar: gràcies!

Mira qui tenim aquí: al nostre gos mossenaire, en Yuma

I arriba la cua

Eiii !! i en Joan, el nominat, exercint de Mossenaire i ens ve a buscar

I no podia faltar una bona xerradeta mentre ens reagrupem tothom

… i passem de llarg de l’Hospital de Terrassa

I la bandera molt ben portada per l’ Òscar Sànchez

En Santi, sempre molt actiu amunt i avall, ara anant a buscar mossenaires. Gràcies!

I a l’Isabel se li nota que ha fet els deures i que aviat afrontarà la Matagalls amb moltes garanties. La Vergara, Eva i Javi, sembla que tenen una bona conversa

I en el progressiu que es proposa, n’hi ha que el fan molt ràpid i la bandera també va a gran velocitat

Parell de “Grimpats”, Francis i Manel

Jordi i Miguel passant pel pas del cavall a ratlles: bé, quasi passant.

Juan Antonio , Antonio i Antonio, a punt d’arribar a la font

Albert , Joan i Jordi

José Pepe , Isaac i Òscar

cop de puny a la font del nostre nominat

Fabricant el seu propi got, en Xavi

I anem a itzar la bandera

Moment important: la bandera veu de nou la llum

Ep, ha saltat un mossenaire a fer-nos una foto: en Wester

I ara destaquem a la mossenaire que va ser-ne al 2014 de Mossenaire d’Honor: la Isabel Alcalde dos anys i gaudint com el primer dia

I també un altre aniversari: avui fa ja 5 anys que l’ Òscar Sànchez va ser proclamat Mossenaire d’honor

I ara aplaudint als “Mossenaires Nous”, benvinguts!!!

Us esperem moltes vegades

I tothom vol proclamar al “Mossenaire d’Honor”, i ara ja ho és i al final podreu conèixer
amb qui teniu la sort d’anar, en Joan Suárez Trullàs

Fantàstic en Joan!!

I la foto que abans anomenàvem dels “gronxadors”, ara sense “gronxadors”, on gronxar-nos. Foto de família irrepetible del dia 27 d’agost.

Tres fotografies per veure-us més de prop

..i vist des de dins la foto, com feia el nostre Rafa Atienza, i que fa dies que no veiem.

El 2011 sempre hi havia fotografies d’aquest estil, obra del nostre col·laborador Rafael Atienza

Foto d’amistat: Miquel , Juan Miguel , Ramon i mossenaire nou

Eiiii, que faltava un amic.

En Jordi, el Mossenaire Nou de la setmana passada, avui repeteix per segona
vegada i l’hem vist patir un xic; hi haurà una tercera?

Pep, Pep: foto!!, em diu el noi de la gorra, i ens diu el seu company: “sácame guapo”.
Doncs us veiem fantàstics i a veure si un dia veniu a rodar amb els
Mossenaires. Els amics del Pascual

L’última foto al camp base, amb el bandera i el Mossenaire d’honor i una bona colla d’amics. Jordi, Isabel, Icos, Balme, Joan, David, Oscar, Pep , Isabel, Inma

Fa poques setmanes ens vam conèixer gràcies el projecte que portem totes i tots plegats. Sabíem que era la tercera vegada i li hem demanat si ens feia els honors, i a acceptat. Com sempre, ens sentim satisfets de conèixer a persones que compartim moltes coses, entre elles l’amistat, l’amor a la natura, les converses: ah !, i l’esport en grup. Gràcies i per molts anys Joan,

Bon dia Pep,

Tal com em vares comentar aquest passat dissabte, a continuació et faig un breu detall d’on vinc esportivament parlant…..

Hola!!

Abans de començar a explicar-vos qui soc i de com he arribat a formar part de la gran família MOSSENAIRE, permeteu-me què us doni les gràcies a tots per la vostra acollida -només fa 3 sortides què vinc-, i en especial, al PEP MOLINER. Moltes gràcies!!

Sóc en Joan Suárez, tinc 51 anys, visc a Terrassa i des de sempre he fet esport. De petit, suposo què com a molts nens vaig començar a jugar a futbol a l’escola i després -allà per l’any 1977-, en un club de la nostra ciutat què es deia AGUT. En aquest, m’hi vaig estar fins a juvenils i després en altres equips fins a marxar al servei militar -si, allò què per a molts de la meva quinta va ser obligatori i què et trencava els estudis en el pitjor moment-. De forma paral·lela a aquest fet, vaig iniciar- me en el món de l’esquí alpí el qual sempre què puc intento anar-hi.

Durant molts anys he estat fent una mica de tot: caminar per a la muntanya, fulbito, esquaix, tennis, spinning, etc.. fins què a l’any 2005 -i gràcies a uns amics-, vaig anar a parar al ciclisme. En aquest any, vaig entrar a formar part del Club Ciclistic El Diari de Terrassa -ara El Diari-. La temporada de ciclisme de carretera la començava a mitjans de Febrer i fins a finals del mes d’Octubre, i la de la bicicleta de muntanya, de finals d’Octubre a mitjans de Març. Com podeu veure, tot l’any donant pedals!. Entre les sortides programades dels dissabtes, els entrenaments setmanals i totes les marxes a les què m’hi podia apuntar, els compta kilòmetres d’ambdues bicicletes em sumaven a finals d’any entre 8.000 / 10.000 km!!. Si, un
munt… I així va anar la cosa fins a mitjans de l’any 2013. A partir d’aleshores, un canvi d’ubicació per la feina (de Terrassa a Barcelona), uns horaris més que extensos a l’entitat financera on treballo, més els desplaçaments addicionals per arribar-hi, va fer què hagués d’anar reduint les hores, el ritme i sobretot els dies de les meves sortides… A conseqüència d’aquest fet, un parell d’anys fent esport amb moltes intermitencies i amb més pena què gloria… I va arribar el dia del canvi!… Trobant-me de baixa aquest passat mes de Març, tot passejant un dia vaig tenir la brillant idea d’entrar a una botiga de running -malauradament desapareguda- situada a la Crta. de Montcada just davant del Parc de Vallparadís. Sabeu quina era,
oi?. Allà, va ser on em vaig calçar les meves primeres La Sportiva, i en concret, el model Bushido. No perquè tingués preferència per la marca -què ara si-, sinó què, per la meva experiència zero, eren les què em van recomenar. I a partir d’aquí, comences a sortir a córrer i et vas trobant persones conegudes què també ho fan. Parles amb elles, et comenten
l’existència de grups de running -gràcies Mossenaire Lydia-, -gràcies Mossenaire Albert Perpinyà-, i així comença la meva incursió en el món del ara anomenat running i trail running. Ja ho veieu quina experiència tinc!.
Només 5 mesos, tot i què ja tinc dues proves en el sac: la cursa del Pla del Bonaire i la MOLA TRAIL. I de ben segur que no seran les últimes!. Per acabar, vull aprofitar l’ oportunitat com a Mossenaire d’Honor per a citar-vos a la Marta -la meva parella, tambè runner i Mossenaire recent com jo-, per fer-me costat en tot allò què em fa feliç a la vida; GRÀCIES AMOR MEU!!

I ara si, permeteu-me que m’acomiadi de tots vosaltres amb aquesta frase: “Mientras exista una camino, existirá alguien para recorrerlo”… Els camins ja els tinc i amb qui també: MOSSENAIRES!!..

Joan Suárez Trullàs

Tags: Amistat, Entrenament en Grup, Joan Sánchez Trullàs, mossenaires, mossenhoms.be, pep moliner, Terrassa, Torre Mossèn Homs

Algú es pot estranyar: hi ha bona terra, hi ha pous d’aigua i al voltant terra
que majoritàriament hi veiem plantada palla pel bestiar. Qui sap si amb ganes més profit se’n podria treure, però al llarg dels anys sempre es repeteix la imatge de les bales de palla a punt de ser remolcades, com veureu més endavant.

La setmana que abans gairebé no hi havia ningú per entrenar en grup, i ens sorprèn que som una bona colla i a més tres mossenaires nous.

Tindrem a un mossenaire d’honor, que fa un any que no podia venir, l’Antonio i el mateix Enric Mateu , que ja en feia dos. Però sempre sabem que: si és dissabte, hi ha mossenaires i tothom sous benvinguts.

El recorregut ha estat amb bones rectes, algunes ombres i calor, com a aquesta època es podia esperar. A l’arribada, una bona font i la visió de molta gent amb cares contentes i amb ganes de repetir: això és el que volem. Volem que quedi un bon record d’un dia irrepetible.

Algú dubtava que a Terrassa també es practica l’agricultura? A banda d’horts petits per autoconsum, a vegades regats amb aigües dubtoses, tenim àmplies zones on es recull la palla. Encara pensem que podrien fer-se més coses en aquest sentit en llocs de l’entorn que es manté Erm .

Si. Fa tres setmanes seguides després d’un any de no poder venir per lesió, i avui si. L’Antonio Corredera ens accepta la nominació a “Mossenaire d’honor” i engrandeix encara més el projecte. Gràcies!!

L’Antonio ens guardava una sorpresa: ja duia els deures fets i només acabar l’entrenament ens va enviar el seu escrit. Un gran Mossenaire d’honor,

I les nostres amigues i amics de Sabadell. Avui, de verd, s’estreneva l’Isabel
i li donem la benvinguda. Ha estat gràcies a en Balme i a la seva muller. A la
dreta en Paco Barcia

I avui, un dels Mossenaires més antics, en Carlos Rodríguez  Sempre busca nous camins que ell mateix prova i si els podem homologar per: 10 qms. i que estiguin bé, els fem. Gràcies!!

Carlos Rodríguez i Fran Frutos . Mossenaires amb solera

Llengotes Fran!!!

I passades força setmanes ens venen els nostres mossenaires matiners; Antonio Ribell , Carme Ballesteros , Mª José Delgado ,

I ens disposem a posar-nos a punt, amb en Carlos Rodríguez , Eva Cantero i Fran Frutos

I el nostre nominat d’avui dia tretze d’agost, l’Antonio Corredera i en Paco Barcia

En Balme, passant per davant de la Capella del Sagrat Cor , Petita construcció del segle XVIII, de planta rectangular, amb absis trapezoïdal i campanar d’espadanya

I ens creuem amb el Mossenaire Ernesto: Ernesto Hernández

En primer terme el matrimoni Mª José i Antonio en una fotografia amb el nominat Mossenaire d’honor

Balme al capdavant

Mirabet , què puja des de casa corrent i amb el què baixo: corrent!! Prèviament passem per la font de “Les Canyes”.

Passem per EL CENTRE D’INFORMACIÓ AMBIENTAL BONVILAR (CIAB)
i al capdavant L’Alberto Zarzuela i Òscar Sànchez

I mentre reagrupem amb en Javier López d’esquena

I al costat del nominat l’Antono Corredra, Mossenaires fent-se costat

I reagrupem i reagrupem.

I de blaum al centre de la fotografia i després de dos anys de no poder venir per lesió: Enric Mateu . Quina sort tornar a entrenar al teu costat

I tancant el grup avui: l’Icos, la Isabel i la Conxita

I el grup ara amb la Conxita i la Txell al capdavant

I el “quality moment”, com és quan s’ha d’anar a la cua. Gràcies!! Això és “mossenaires”

El nostre “bandera” molt meticulós, engegant i aturant el crono: en Carlos Rodríguez

Tot i ser el nostre nominat a Mossenaire d’honor, encara no ha estat proclamat l’Antonio Corredera. Ja queda poc.

I estem en un reagrupament, i és per això que caminem amb l Òscar , Eva , Conxita i la Txell

Javier López , Diego García , Antonio Ribell

I segur que aquest monolit separa diferents finques. Mentre els mossenaires peten la xerrada.

I continuem el nostre córrer semi-constant i ben envoltats tant de persones com de natura

Sempre hem pensat que entrenar en grup, serveix per enfortir les amistats i també conservar-les. Un dels motius del projecte

I veiem com amics van amunt i avall, com l’Antonio, José Luis i Paco

La nostra “Mossenaire Nova”, la Isabel, ens comentava que en els seus diset anys d’entrenar, mai havia conegut un grup com el nostre i la manera d’entrenar. Ens sembla que estava encantada. Esperem, que tot i què diu que no té cotxe, la puguem tenir força anys al nostre costat.

I nosaltres passem pel costat, gaudint de tot això, gairebé sense adonar-nos-en

Mentre correm, ens agrada mantenir la flama de la conversa.

I passem per llocs preciosos i el grup s’estira.

Però un xiulet els farà tornar

I l’Enric Mateu , la Isabel i Icos veuran com tornaran al moment de la fotografia familiar i de les proclamacions, que sempre es fan en aquest moment

Una mica contrariats i contrariades, la colla torna. El Pep ens l’ha tornat a fotre. jejeje

Amb un gest d’amistat de l’ Eva per en Diego i al costat d’en Javier i l’Icos.
Darrere en plena ganyota l’Enric

S’està desplegant una bandera

I ara toca una cosa molt important: donar la benvinguda als mossenaires nous

Isabel, amic Carlos i Carlos Romero ( fill de Juan Miguel

… i ara !!

Volem proclamar al nou “Mossenaire d’Honor”: l’Antonio Corredera

Doncs en aquests moments ja tenim a l’Antonio Corredera de Mossenaire d’Honor i al final sabrem més coses d’ell. Gràcies!!

i ara hem volgut destacar que després de dos anys de no poder venir, tenim de nou en Enric Mateu i que fa un munt d’anys què ens coneixem, gràcies als escacs

I la bandera que ha estat ben portada per Carlos Rodríguez
Ara subjectada per Fran , Antonio i el mateix Carlos

I saludem als matiners que feia uns quants dies que no venien. Ben retrobats!!

I de nou una foto de família, on tota persona és benvinguda i on es busca el mateix objectiu. Amistat, esport i natura… i solidaritat. Gràcies a tothom.

i en Josep Mirabet s’atura a mirar que hi posa: “Estació Meteorològica Automàtica””Sabadell-Parc Agrari”

El fill i el pare. Avui s’estrenava en Carlos al costat del seu pare en Juan Miguel

Mentre fèiem la fotografia de família se m’ha acudit dir què igual pot durar vint anys més aquest projecte i la Isabel deia: “Uiii, jo ja tindré vuitanta-u i no se pas”. Doncs bé: li hem volgut presentar a en Josep Mirabet que en té siexanta-tres i no hi ha qui l’atrapi. Un pioner de l’atletisme a Terrassa

Ens hem permès el luxe de caminar una mica, amb els què anaven més justos de forma. Però van rient, ehhhh !!

I la Txell Castañé , no falla mai i gaudint de tot

Txell Castañé

… i al seu costat en Juanjo Fernandez , què ha vingut a veure-us.

Ens ha omplert de joia veure, que en Pau Sust va tan mudat i en btt, ara què de moment no pot córrer

Un luxe dels Mossenaires tenir en Pau Sust i al seu costat en Paco Barcia

Tant està a la secció de caminadors, com a la de btt. Gràcies per venir!!!

I en Mirabet sorprès pel que li agrada fer amb nostre “Can Mossenaire” en Yuma

I tanquem l’entrenament amb el desplegament de la bandera, el mossenaire d’honor, el nostre bandera, els mossenaires nous i un munt d’amigues i amics ahhhh, i el de la gorra en Pep Moliner

Gràcies !!

Fa tres setmanes destacàvem que tornava l’Antonio, fa dues li vam demanar si ens volia fer els honors i avui: portava a punt per si li demanàvem i li volem agrair que faci d’aquest projecte nostre, se’l faci també seu. És un projecte què no només és córrer: és alguna cosa més i la sensació de què no perds les amistats allà on siguin. Avui has vingut i t’agraïm i ens agrada conèixer-te un mica més. Per molts anys i enhorabona!!!

Hola a todos me llamo ANTONIO CORREDERA soy de TERRASSA y tengo 51 años

deciros que empece lo de correr hará unos 8 años un día te levantas y te dices dejo de fumar , voy hacer deporte y hay empece a correr me quité unos kilos de más y mas alegre con la vida , tanto que salia casi todos los días.

Un buen día un buen amigo mio llamado PEDRO me llevó un sábado ha correr con un grupo llamado mossenaires y fue genial, hasta que las rodillas me dicen hasta aquí hemos llegado y lesiones tras lesiones me apartan de mi hobby

Ahora después de un año vuelvo a correr y de momento saldré los sábados y  con el grupo.

Mi deseo, cruzar algún día la meta de una media maratón

Lo bueno es haber sido abuelo de una preciosidad llamada CHLOE gracias PEP por hacerme MOSSENAIRE DE HONOR un abrazo para todos

Tags: Amistat, Antonio Corredera Doblas, córrer, córrerxerrar, Entrenaments en grup, mossenaires, mossenhoms.be, pep moliner, Terrassa