01
ag.
2018
Pep Moliner
Els entrenaments en grup a Torre Mossèn Homs, avui ha tingut la sort de tenir bones amigues i amics que han fet possible un entrenament genial, fins a la font de Can Roure,
Qui ha cuidat de no oblidar-se de ningú i rumiar-lo, ha estat en Joan Forte. Qui ens l’ha gravat, per poder-lo repassar, ha estat en José Carlos Rodríguez. Les fotografies i reportatge genial, ha estat l’Eva Cantero i el vídeo fantàstic amb uns efectes especials a l’alçada de l’Spielberg, ha estat possible gràcies a l’Albert Perpinyà.
La predisposició de tothom a passar #un bon correrxerrar fins a Can Roure, i el nostre agraiment a l’immensitat de les persones que dia a dia van omplint aquestes pàgines de la història. Moltíssimes gràcies i sobretot, siguis d’on siguis recorda que sempre que vulguis pots venir a córrer deu quilometrets, sense cap compromís i que us esperem a tothom. Bon estiu!!
I la nostra fotògrafa i agraiment al seu reportatge de part de “Mossenaires”, l’amiga Eva Cantero
Paco, seguit de la Montse i la Laura.
Miquel, seguit de Paco i Olga
Montse, Laura, Manel, Francis
Engeguem el crono amb la Gemmae
Miquel i en Roberto
Seguim en Joan Forte , vestit de Mossenaire. El “mestre”
I amb gorra, i de blau el nostre “Mossenaire Tecnològic”, aque avui ens regalarà el seu treballa en forma de vídeo. Gràcies Albert Perpinyà
I ens reagrupem i no deixar de tenir grans i bones converses.
Les nostres noies: Eva, Montse, Gemma, Laura
De vegades tinc la intriga si m’estàs llegint i et faig una pregunta: Quanta gent amb les mans a la cintura hi veus?
I ara la pregunta de deu punts: els seus nom i color de samarreta?
Sortegerem un viatge a terres mossenaires totalment gratis.
T’atreveixes a dir els noms de Mossenaires que estan a punt de xocar les mans?
i qui s’amaga darrera de la mà del xicot de blau?
Esperem les respostes a:
Saps dir-nos qui està a punt de beure i si endevines si ja ha begut.
Sempre amunt, seguint el dit del mestre
L’eva ens retrata a en Paco i l’Olga,
Algú se n’enrecorda que beu?
Un ull de l’Eva i un ull de la Laura, i avui la parella al complet de l’Anna i en Martí, al costat del Miguel i el Miquel
Eva, Anna dient algo, amb en Marti i Miguel
Eva, amb en Gaby de Mossenaire, seguit de Manel i Francis aguantant algo.
I ens alegra veure la Montse
Gràcies a tothom per fer-vos el projecte vostre d’”Entrenaments en grup a Torre Mossèn Homs” i en especial a en Joan Forte
I en Guille i Miguel, dos grans corredors
I el nostre entranyable Paco
És que sou fabulosos, i que dir d’en Miquel Paradell
Carlos, Paco, Olga, Gaby
Francis i Manel
Montse i Laura
Anna, Martí, Miguel
Manuel
En Joan mirant l’herba
Manel i Francis, es nota que són bons amics
Amunt suaument
En Gaby i Carlos
En Guille, i de blanc en JuanMa. L’Albert porta una porra, ojuuuu!!
No cal dir que la Gemma Cadafalch no para mai d’anar amunt i avall
l’Anna i en Miquel
I la nostra amiga i els nostres amics, no oblidant mai a ningú i vigilant la cua
Sempre ens ajuda en Joan i avui, com no podia ser d’una altre manera: també. Gràcies!
Gràcies pel reportatge, Eva. Molt xulo!!
Aquesta no la teníem i éstà molt bé!!!. Trobant llocs per situarnos: el Cementiri de Matadepera. Que ens esperi molt temps i el volem veure molts anys des de aquesta banda.
Feu molt bona cara!!
I ja estem a la font de Can Roure, i que diu, què diu en Paco que fa somriure
Eva, Laura, Montse a la font de Can Roure
La Montse fent el traginyol anant avall, dins del poble Matadepera
I l’Albert amb el seu estri, que sembla una porra i que és la nova càmera de vídeo
No m’estranya que la Gemma estigui cansada, de tant anar amunt i avall
I quan després de deu quilòmetres fem aquesta bona cara, vol dir que ha valgut la pena i com sempre anem fent història un dia més. Gràcies a tothom per tot
El circuit, gravat, gentilesa de José Carlos
El Vídeo, gentilesa de l’Albert
Tags: Amistat, atletisme, córrer, córrerxerrar, Entrenament en Grup, Entrenaments Torre Mossèn Homs, Moliner, mossenaires, mossenhoms.be, pep moliner, Terrassa, Torre Mossèn Homs
12
abr.
2017
Pep Moliner
A la vida no hi ha dos dies iguals. No. Encara que ens ho pugui semblar. Tornen aquells dies de primavera on les llums i colors, i olors, ens omplen fins al més profund de la persona humana i nosaltres no en som una excepció. El projecte d'”Entrenaments en grup”, en un dia esplèndid com el d’avui són dels que ens fan adonar que val la pena trobar aquests moments d’anar plegats a gaudir de coses com les que tenim la sort de tenir al Vallès.
Llocs increïbles a tocar de casa. Sí. Ha valgut la pena.
I ves per on, que si la setmana passada teníem a la Sandra que ens va ser la nostra flamant Mossenaire després de molt de temps de perseguir-la, avui tenim a una altra ídol Mossenaire: la Gemma.
Tothom teniu gran importància per a nosaltres, i aprofitem aquest moment per fer-vos una miqueta més nostres al conèixer per vosaltres mateixes, qui sou, per on aneu i on voleu anar. Ens fa feliç veure com sou. Gràcies
Bé,
l’entrenament pensant per fer un reportatge amb la nostra Mola, per una caminet que transcorre pel bellmig de plantació d’ordi i ara ja comencem a veure flors de tots els colors. Quina sort córrer a Terrassa i Sabadell pels nostres entorns i envoltat de gent tan maca. Felicitats!!
Al final publiquem el recorregut: però ha estat molt millor fent-lo al vostre costat i us esperem si tot va bé el dissabte vinent a on; a Torre Mossèn Homs a les 08:00, sense cap mena de compromís
Van acceptant els nostres referents les respectives nominacions: avui la Gemma Cadafalch davant del seu marit i company de batalles atlètiques en Cisco, serà la nostra nominada
José, Toni, Gemma i Cisco: grans mossenaires
En Cano , a més, avui en porta a un nou mossenaire: Xavi
La tensió i els nervis per sortir: a en José ja no li queden ungles de tant pressió,
al costat d’en Francisco Escudero
Sortim, amb en Pepe, Isaac i en Joan
La colla que s’ha passat la cruïlla; de fet no s’han perdut gaire
Txell i Carme
La Mossenaire Major, que feia dies que per lesió no venia junt amb en Carlos
Marc, Cano i Xavi
La nostra nominada, Gemma, aprofitant per enfortir les sabatilles
Ens n’alegrem de veure millor a l’ Anna
Toll d’aigua: es nota que ha plogut força enguany
Pauses i reagrupaments de la nostra nominada Gemma Cadafalch
Reprenem el camí amb tota la colla de Mossenaires
En aquest progressiu el guanyadors han estat:
La Gemma sempre de les capdavanteres
Algun Mossenaire retorna a la cua; no masses, no masses
No val la pena llevar-se d’hora tots els dissabtes per aquesta meravella?
El nostre matrimoni protagonista d’avui: la Gemma i en Cisco
Xavi, José Manuel, Javi, Carme
Francisco i Jose
Carlos, Juan Miguel, Roberto, Anna
Sergio, Carlos, Miquel, Juan Miguel, Carlos
Mossenaire nou de la setmana passa, en Sergio que ja ens duu a un amic
Laura i Txell
Albert, Jordi, Víctor
Alberto i Manolo
Toni, Jose Manuel, Oscasr, Isaac
Carmelo, Olga, Paco
Marc, Albert, Núria
Joan, Pepe
Un que passava per allí i en Marcos
Xavi i Cano
I comença el segon progressiu, amb en Marc i en José Manuel
Miquel i Carlos
Els que han guanyat el progressiu de forma veloç
Marc, Marcos, José Manuel, Sergio, Miquel, Jose: Enhorabona!!!
Arriba el gran grup, amb les samarretes mossenaires:
Txell, Anna, Mariona, Laura
Toca desplegament
Joan Antoni Cano , el nostre bandera, ajudat pel nou mossenaire: Xavi
Toca conèixer als mossenaires nous: Carlos i Xavi
Benvinguts i esperem torneu: Carlos i Xavi
Hem llegit la llista d’aniversaris tal dia d’avui dels Mossenaires que ho van ser
i tenim la sort de tenir en José Salas tal dia com avui del 2015
va ser proclamat Mossenaire d’honor. Gràcies per fer el projecte possible
Ep, ep, ep !!!, si la setmana passada teníem una gran mossenaire d’honor, aquesta també.
Ens complau proclamar entre tothom a la nostra “Mossenaire d’honor”, la
Gemma Cadafalch. Enhorabona!!
ja ets “Mossenaire d’honor”, Gemma Cadafalch
I surt corrent!!!!, com no pot ser d’altra manera
Llargament aplaudida
Foto de família Mossenaire, en un dia irrepetible i que no passarà mai més
on tota una colla de persones, de bones persones, han decidit donar un
tomb juntes i d’això que ens n’alegrem. Per molts anys!!
I ens quedava…
Alegrar-nos de tenir de nou a la Mossenaire Major, l’Anna Cos que feia dies
que no podia venir per lesió i que aviat farà la marató de Boston
Les roselles comencen a donar uns colors al camp impressionants
Quality moment, quan es va amunt i avall: Gràcies !!
I arriba en Carlos, que ha anat a buscar en Sergio
Parella de grans atletes, l’un per l’altra: l’altre per l’una
Gràcies parella
El dia que ens vam conèixer va ser un entrenament que recordaré per l’anècdota que explicarà la Gemma i des de llavors que tant ens hem pogut veure i conviure per l’Ègara, amb els Egaramossenaires, com amb els dissabtes amb Mossenaires, com en entrenaments dominicals per molts llocs que ens han enriquit com a persones, gaudint d’esport, natura i amistat.
Estem contents de tot el que ens expliques i és un orgull que tantes vegades aquesta parella fantàstic poguem compartir aquests moments irrepetibles i que desitgem durin molts i molts anys. El nostres agraiment, Gemma i felicitats i enhorabona. Per molts anys.
El meu nom és Gemma Cadafalch i vaig a intentar fer quatre ratlles de com i quan vaig començar amb aquest apassionant mon de running.
En el meu cas sempre he fet esport però de gimnàs i esporàdicament sortia a córrer amb les companyes però sempre d’una manera un tant anàrquica i ni molt menys amb serietat, fins que un dia vaig més o menys enredar al meu marit Cisco per a que m’acompanyés i així no anar sola. Al principi anaven només tots dos però també sense control i només fent asfalt i per passar l’estona, sortíem 1 dia i 4 a casa. Imagineu que fer 8 km era tota una victòria i de fet sabíem de l’existència dels Mossenaires però no ens atrevíem a anar amb vosaltres degut a que fer 10 km podia resultar tota una
olimpíada per nosaltres.
Vam continuar el Cisco i jo entrenat cada vegada mes i fent incursions al trail que ens agradava mes que el negre element i fent alguna cursa de muntanya fins que un día parlant amb l´Alex i el Javi que eren dos companys de feina, em van engrescar a entrenar amb ells pels matins per la zona de l´Egara i la veritat es que vaig descubrir una manera diferent de
còrrer i als Egaramossenaires. Un altre mon muntanyero i competitiu i que et posen al teu lloc en cada entrenament. Vaig tornar a enredar al Cisco i vam fer pel Setembre del 2012 la primera sortida Egaramossenaire (encara me’n recordo del recorregut, una part de la Marató de Sant Llorenç que ells l’estaven entrenant) i on també anava el Pep Moliner, amb anècdota inclosa quan el Cisco es va caure sobre meu i vam acabar tots dos per terra… quin estreno que vam tenir!!!. De tant en tant encara surt el tema en alguna “tertuliarunning” tot rient i rient.
Ha plogut molt des de el 2012 on s’han sumat molts kms de satisfaccions, companyerisme, curses, bones estones i d’altres per oblidar, lesions, riure i afortunadament poc plorar… i on ens hem adonat de la gran família que formem tots els que practiquem aquest esport a Terrassa i rodalies on sense conèixer-nos en profunditat més o menys sabem el que cadascú fa.
Per finalitzar i a pesar que m’he resistit, volia agrair al Pep l’oportunitat que m’ha brindat per tal de fer aquest humil resum que sense cap mena de dubte quedarà en el meu record. Gràcies a tots per haver dedicat uns minuts a llegir-lo.
Tags: Amistat, atletisme, córrer, córrer-xerrar, córrerxerrar, Entrenaments en grup, Entrenaments Torre Mossèn Homs, Moliner, mossenaires, mossenhoms.be, pep moliner, running, Terrassa
