blog d'en Pep

Amunt o avall el que compte és què ho estem fent plegades i plegats, una vegada i un altre i que tenim ocasió d’estar envoltades i envoltats per persones que valen molt la pena i que sense aquests tipus de projectes, que barreja esport, natura i amistat ho fa encara més atractiu. Ens heu escoltat més d’una vegada que per aquí han passat més de set-centes persones diferents, i que un dia o un altre, sempre al llarg dels anys, un dia ens fa companyia i podem estar prop de cadascú de vosaltres. Només per això, ja val molt la pena.

Però, el que avui hem anat amunt. Encara que majoritàriament anem al començament de baixada, avui ho fem de pujada i per uns llocs que s’anomenen Anella Verda i que manté uns camins millorats, amb racons pel repòs i per gaudir de la natura i que nosaltres agraïm d’allò més.

Ens hem dirigit a la zona de la Masia de Can Roure, on hi ha la font del mateix nom, i que ens servirà i sobretot a aquesta època, per mullar la gola i el clatell i garantir una bona refrescada. Les fotografies estaran per allargar encara més el record i farem sempre noves amistats. Hem conegut dos nous Mossenaires, i ampliar la llista dels Mossenaires d’honor i de nou la bandera ha augmentat els seus quilòmetres a l’esquena vostra.

Tenim cura en travessar la carretera, donat que sempre conviure algun moment amb cotxes, té perill i sempre demanem passar tots alhora i esperant que tothom estigui al punt i al cas.

En definitiva, un dissabte Mossenaire de nou per a la història i que com a resum és: gaudiment intents i agraïts a tothom. Fins aviat!!

JuanMa ens fa il·lusió que faci els honors i sigui avui el nostre nominat. A més tenim de nou un luxe de conèixer amb qui tenim la sort de compartir grans moments

JuanMa Martín nominat a Mossenaire d’honor. Enhorabona i gràcies!!

D’ençà que ens va conèixer Víctor Escalante ens porta a amics que alhora esdevindran grans mossenaires. Avui en Xavi, que després coneixerem.

Engeguem des d'”Entrenaments de grup a Torre Mossèn Homs”

Montse Susín 

Xavi, Carlos, Nacho

Carme Valldeperas 

Eva, Inma, Icos, Txell, Núria

Núria Mayoral 
[img][/img]

Manolo, Sandra, Angel, Eva

David, Paco, Carmelo, i Mossenaire Nou (creiem Khalid)

Jordi González Riquelme 

Dia especial pel nostre nominat, en JuanMa

JuanMa amb el Mossenaire nou

I com a bon mossenaire cap a la cua

I arriba la cua i les i els que l’han anat a buscar per un nou reagrupament

I aquí en JuanMa i Jordi acaben de descobrir que són uns autentic apassionants de l’alta muntanya i practiquen aquesta afició

I de ben segur tenen moltes coses de què parlar

En Víctor, el nostre bandera d’avui.

I al reagrupament arribem a ser-hi tots i la cua també

l’Olga i en Javi i una bona amistat mossenaire.

I ens esperem per seguir un corriolet

I alguna baixadeta que unes millor que d’altres la baixen com poden i saben

Una bona opció és el que han fet la Carme i l’Eva, de donar la volta i evitar possibles relliscades

Vestit de Mossenaire Enrique- Nilo 

Roberto

Manolo

Amb la llengua fora, en Carmelo

Txell al capdavant

Quim Gaya vestit de Mossenaire

I en JuanMa i en Jordi al reagrupament

Ja tenim la cua aquí

Reagrupant

Quim i Monstse

Xavi Pons vestit de Mossenaire

Antonio Mayorgas vestit de Mossenaire

Eva Cantero , que la setmana passada va fer tot el reportatge fotogràfic

I passem per la masia de Can Roure i ara bé una bona pujada amb Miquel tancant el grup

Francisco Escudero és una habitual a anar a buscar la cua. Gràcies!!!

Imatge de cua a la font de Can Roure

Sempre una bona refrescada a la cova de la Font de Can Roure

Imma Morales 

Segueixen les cues.

Una selfie en tota regla

Josep Mirabet 

Antonio Aguilar 

Víctor comença a desplegar

Cal posar bé la bandera

La Sandra desapareix

Toca conéixer el nominat

JuanMa Martín, queda proclamat “Mossenaire d’Honor” i com a curiositat és que ha pujat a tots els 3.000 dels Pirineus. Ah., no!!, ens recorda. Li falta un. Impressionant!!

Llargament aplaudit per a tothom. Mossenaires tothom

Ara a esperar l’escrit per ser ben conegut per a tothom

La fotografia familiar, on hi som tot en un dia de nou històric i que és el d’avui. Un luxe entrenar plegades i plegats i ple de rialles

Pleguem la bandera

Baixem

Víctor ha de marxar i passa la bandera a en Carmelo. Confirmem que la porta molt bé, tot i que el gest que fa amb la mà per poc se la disloca

Toca passa la carretera de Talamanca

i a qui ens trobem?

Sandra i Marc Sala 

I aquí ens acomiadem d’aquests mossenaires, en Marc i la Sandra

Avui ens esperava una sorpresa

En Manuel ens ha volgut obsequiar amb un bon refresc i bona fruita per tothom i des d’aquí el nostre agraïment. Gràcies!!

Manuel Ales

I volem mencionar als nostres “Mossenaires Nous”: en Xavi i en Khalid. Benvinguts i us esperem moltes vegades

12, 11, 10, 9… foto corrent!!!

I davant la masia, la darrera foto

Si voleu veure el video del entrenament https://www.relive.cc/view/1083997299
Si voleu veure els temps i recorregut https://www.strava.com/activities/1083997299

Sempre pensàvem que tocàvem sostre i no: amb en JuanMa pugem més amunt. Un muntanyer que té tots els Pirineus i els seus sostres aconseguits. Bé; en JuanMa recalca que li queda un 3000 per fer i tant de bo aviat els tingui tots. Ara et llegirem i de nou ens tornaràs a sorprendre agradablement i estem cofois de saber que podem comptar amb la teva amistat i podem entrenar al teu costat. Moltes gràcies, enhorabona i et desitgem el millor.

Ja!!!!!!!

A la tercera vegada que vinc a còrrer amb vosaltres!!!!! Pensava que aquest honor estava reservat als constants, als que fan més pinya, a corredors de veritat,….

Doncs bé, primer ès presentar-me amb propietat pels que encara no em conegueu, sóc el JuanMa Martín tot i que en els cercles més muntanyers i de joventut em coneixen per Jimmy, vosaltres anomeneu-me com vulgueu.

Si, la veritat es que tot just us acabo de conèixer, de fet mai he sigut un gran “runner”. Desde jove sempre he fet molta muntanya, molt Pirineu i alguna aventureta alpina i andina, de córrer res de res. Tot va començar al deixar enrera la joventut i el fet de ser pare que em van suggerir demanar-me una “excedència” en la meva activitat muntanyera. Tot i no deixar mai aquest món, d’alguna manera o una altra vaig haver de trobar una vàlvula d’escapament, de fet vaig trobar dues.

Primera: el meu amor per la natura em van fer plantejar aprofitar aquest particular “sky line” que tenim aquí mateix. Em vaig plantejar cercar totes les fonts, pous, surgències d’aigua de Sant Llorenç, l’Obac i rodalia. La cosa va acabar prenent forma en el meu blog (rutesifontsdesantlloreniobac.blogspot.com) on descric el meu progrés. És un blog modest, crec que de vegades poc rigorós, però on podeu trobar una bona feinada. Tingueu en compte que aproximadament tinc catalogades unes 350 fonts i porto trobades unes tres quartes parts d’elles.

Segona: sempre he volgut estar a punt per encegar-me en qualsevol aventura muntanyera, això vol dir estar en forma, que es tasca difícil si no surts tant com abans. Solució, sortir a córrer encara que no m’agradi. Doncs vaig pendre com a rutina sortir una vegada a la setmana a córrer per les rodalies de Terrassa, un entorn periurbà i agronatural que sorprèn. La història es que al final m’he enganxat. Tímidament t’apuntes a alguna cursa de barri, et lies a fer la mitja i a sobre repeteixes i descobreixes sensacions que tenia per exclusives de la muntanya.

El panorama no ès gaire motivador, tothom corre més que jo, el món està pler de “runners” de segona divisió, personal amb un físic, diguem-ne, poc atlètic però que en el Km5 ja m’han doblat, personal del sexe MENYS dèbil que són autèntiques màquines i fins i tot un amic urbanita de tota la vida, pare de família, que m’entero que el cabrón fa maratons i amb temps de màster …..quina motivació podria trobar a córrer? Doncs si, sortir a córrer….la importància d’aquest vocable no és córrer si no SORTIR, animar-te a vèncer la meva pereça, comencar a rodar el cós i ser conscient de com comença a córrer la sang amunt i avall, el bateg del cor, el fet de veure com el món gira a sota els teus peus….crec que ho enteneu…no? És una experiència que evoca vitalitat.

Això és el que el córrer m’aporta i si a més ho puc compartir, la jugada surt rodona.

Gràcies per acompanyar-me.

Tags: Amistat, atletisme, córrer, córrerxerrar, Entrenaments en grup, Entrenaments Torre Mossèn Homs, mirabet, mossenaires, mossenhoms.be, pep moliner, running, Terrassa, Torre Mossèn Homs

Cap al Turó de les Roques Blanques

Els dissabtes tenen un sabor especial i és poder entrenar gairebé sempre ben acompanyat, com ha estat aquest. Tot i ésser festiu, i que es celebressin competicions molt boniques com la cursa pel riu Ripoll i la cursa del Bolet. Es sumava el fet que la pluja era present i que els camins es prometien enfangats.
Com molts sabeu, aquests dies es sol pujar al Turó de les Roques Blanques i jo estava especialment content, donat que s’estrenava la meva dona, la Marisol i per tercera vegada venia el meu fill, l’Oriol.
Sortim en direcció a Matadepera, i anem animant a l’Oriol. Per recuperar-nos i com que l’Ajuntament a la façana el te decorat amb llums de bons desitjos, fem una parada que alhora serveixi per recuperar-se l’Oriol.

Travessem el poble i ens dirigim a culminar el nostre objectiu i penso que es bona ocasió per fer la pujada cronometrada que es va inventar l’Agustí Salvador i que consisteix en anar des de la cadena fins el capdamunt amb el cronòmetre engegat.
Els primers dubtes, però en Jóse diu; si, si, agafem els temps i surto al costat de’n Mirabet que no se’l veia massa convençut però que si vol trenca el cronòmetre. Arribats dalt, prenem temps i els afegim als que ja teníem.
De tornada ens trobem en Ferran Serret que també venia a entrenar en la mateixa direcció.
Molt content de l’entrenament i la pluja ens va donar un parèntesi ben just, donat que arribats al cotxe i just en aquest moment, reprenien els ruixadets.

Els mossenaires passant pel bellmig de Matadepera

Hi ha algun que no coneixi en Mirabet ?

Vam fer la vertical de Can Candi amb els cronos engegats. Moment de l’Arribada de Javi Colado

Jose, que ens va animar a fer el test

En Fran, que va fer molt bé el test

Marisol s’estrenava de mossenaire, i aquí era animada els darrers metres per en Mirabet, Fran, Jose i Javi

Moments de descans

Ara els descens amb les seves zigazagues


Prement l’accelerador a la baixada

En Ferran a punt de fer l’ascens

Marisol és la meva muller i portem vint-i.dos anys casats: tenim tres fills. L’ELisabet, l’Oriol i l’Anna.
Des de que vaig començar a practicar tan activament aquest esport, m’ha fet costat al cent per cent.
El que és més important que també ha trobat en el córrer moments de gaudiment. Li permet, com a mi, a descobrir gent molt bona, indrets fantàstics i durant un temps feiem marxes senderistes i des de que va fer forta amistat amb la Juani, una gran amiga, i també amb la Pili, l’Elvira, Lidia, Montse, ha trobat que un parell de dies a la setmana li permeten estar en forma i de fa tres anys que al circuït egarenc de curses que organitza l’Associació Mitja Marató de Terrassa, fa podi. El 2009, a més, ha estat la primera de la categoria. Li agrada més entrenar amb les amigues, que fer curses, però va fent el circuït i és un motiu més per entrenar. El quilometratge més alt va fer-lo l’any passat a la Matagalls-Granollers de més de quaranta quilòmetres.
Si repassem la història puc dir que no s’ha lesionat mai i que és molt prudent. Fins aquest dissabte no havia vingut a les vuit dels dissabtes per què treballa a aquesta hora, encara que havíem anat altres dies a rodar per aquests indrets.
Podria dir mil coses atlètiques que ha passat, però ens quedem amb aquestes.

Registra’t al fòrum i pots comentar gratis; és clar

Tags: mirabet