11 ag. 2016
I no anem de vacances,
I no anem de vacances, i com sempre diem: si és dissabte i són les 08:00 hi ha mossenaires. Una bona colla hem fet un circuit prou conegut, fins a Castellarnau i és que fa molt d’agrair tenir alguna font pel camí.
En Joan, mossenaire nou de la setmana passada, ens porta a la nova mossenaire: la Marta a qui donem la benvinguda i que vingui molt de temps.
La característica principal és: #córrerxerrar i esperar a tothom. Fer bons reagrupaments i fer deu quilòmetres en poc més de l’horeta. Quan a més sumem que al final veiem moltes persones contentes i rialleres i amb ganes de tornar-hi, ho tenim tot guanyat.
L’Isaac Ortega, sabia que tard o d’hora li tocaria explicar-nos qui és, i avui: un luxe. Ja sabem més coses d’ell.
L’Evans, el nostre mossenaire bandera, l’ha portada molt bé i sempre ens agrada recordar que és qui directament va posar la font Mossenaire.
Escolta: que fa que no vens a provar-ho?. T’esperem dissabte a què et facis el projecte d'”Entrenaments en grup a Torre Mossèn Homs” teu,
Si fa una setmana la Lucía Ruiz Joyanes ens regalava el seu relat com ja Mossenaire d’honor, ara ens saluda
I en Juan Miguel , Miquel , Mirabet i ens saludo l’Antonio Aguilar , que feia dies que no podia venir
I, com no podia ser d’una altre manera, si fa un parell de setmanes vam tenir a l’Elisabet Caballero , avui l’Isaac Ortega ens fa molta il·lusió tenir-lo nominat a veure si tots els mossenaires el proclamen Mossenaire d’Honor.
En quest moments queda acceptada la seva nominació Gràcies Isaac!!
I des de no molt lluny, es produeixen aquests somriures
I l’Evans se li queda aquesta expressió quan està a punt de dur la nostra bandera
I els nostres principals protagonistes d’avui: Evans i l’Isaac.
I comencem, amb en Balme i en David
Antonio, Toni , Manolo i Carmelo
Paco Barcia
José Salas i César Espindola
El nou mossenaire de la setmana passada, en Joan, ens duu a la nova mossenaire d’aquesta setmana: la Marta. Benvinguda!!
LucY , Cisco i Gemma, i Mirabet seguit per en Xavi Pons
I l’Antonio Aguilar , que el trobavem a faltar
Javier Colado , Miguel Sampietro
Antonio, que la setmana passada va tornar a venir després d’un any i avui repeteix.
I amb el nostre nominat, l’Isaac, en un punt de reagrupament
En primer terme en Carmelo Luque , i de groc cridaner: l’Albert Perpinyà
I les nous, que sembla que els hi està agradant entrenar amb vosaltres
I ben reagrupadets, engegarem la marxa
Amb una frondositat i una verdor increïble pel torrent de la Gripia tot seguint a en Josep Mirabet
L’Aqüeducte sembla que ha millorat i ara té un color vermellós, i anem darrere d’en Carmelo
La Marta, el dia que serà la nostra Mossenaire nova i darrera en Joan, el mossenaire nou de la setmana passada
L’Eva
Un moment de “quality moment”, el nostra nominat va cap a la cua: i la bandera també. Com sabeu és la característica del vostra grup el “S’ha d’anar a la cua”
I quan veiem que ve la cua, tornem a girar, com fa l’Isaac
En Balme amb el “S’ha d’anar a la cua”
I la Gemma, cap a la cua i l’Isaac i l’Ortega que ja venen a reagrupar-se amb tothom
I ben reagrupats, aviat hi tornarem.
I què fem mentre reagrupem? fem bones converses, com fan l’Albert, la Ximena (d’esquena), en Rafael, L’Elisabet i l’Isaac
I passem pel pont de sobre de Rodalies, just al punt de l’intercanviador de Torrebonica
José , Miguel i Òscar
I la bandera, molt ben portada pel nostre Evans
Amb cares de velocitat, l’Isaac i en Carmelo
Per si no sabeu on sou…
… i amb qui aneu.
Una foto ben elèctrica amb grans persones
I en Balme ha anat a buscar a la nostra “cua de luxe”, en Miguel
I en Paco Barcia , el nostre mossenaire de Sabadell, un poblet xic d’aquí al costat 😉
Fan bona parella, oi?
Dos grans atletes l’Elisabet i l’Isaac Ortega
Xavi Pons , què realment s’interessava pel rètol què ens dona la benvinguda
l’Albert Perpinyà i la Ximena per dins l’urbanització de Castellarnau
En Balme, que no està cansat i és dels que va amunt i avall i què ens agrada veure’l de nou
I ens refresquem convenientment amb la Gemma i la Lucy
En Manolo, fa una bona refrescada
Un gest de d’ajuntar les dues mans, a falta de gots, bones són les mans, oi Xavi?
I el nostre entrenador de futbol , aprofita per fer uns exercicis,
quan ningú el veu… Bé; quasi ningú
Característica del nostre grup: mai deixar de tenir bones converses i bones companyies.
La Marta, avui com a Mossenaire nova, ha estat la nostra cua. I què passa a la cua? que sempre se la va a buscar.
La bandera ens porta de cap, i mai millor dit: de cap per avall
Aplaudim als mossenaires que venen per primera vegada?
José i Marta: Mossenaire nous!!! Benvinguda i Benvingut!!
I ja el tenim aquí: el nostre nominat a punt de ser proclamat Mossenaire d’honor
L’Isaac, a punt
Un luxe tenir-te. Gràcies Isaac Ortega
I quin ens ha conduit la bandera? el mateix que va posar-nos amb les seves pròpies les mans la font mossenaire: en Evans
La foto de familia amb un fons preparat i especial. Però el que realment compte sou vosaltres, què teniu sempre bona predisposició. Gràcies i per molts anys!!
I un bon desplegament i un encara millor plegament
Quina traça teniu plegant banderes Mossenaires, i el responsable, l’Evans, que l’eseteu fent patir.
I pels bonics plans de Can Canya, anem retornant cap al camp base.
I al camp base, amb el nostre mossenaire d’honor, el nostre bandera, una bona colla: ahhh ! i la nostra font. Què més es pot demanar? . Si, Que vinguis aviat a córrer amb nosaltres.
I el nostres protagonistes d’avui
Amv la seva estimada Mola al darrera. Gràcies per tot !!
Si vols veure les fotografies amb música a https://goo.gl/photos/o3dyZDVLEWT5xdiq9
Fa unes setmanes li vàrem demanar, i va dir “primer ho ha d’ésser l’Elisabet” i com que va ser una flamant mossenaire d’honor l’ Elisabet Caballero , avui volem saber coses de tu. Sabem que ets participatiu, fort i que no pares de ser solidari a l’entrenament, anant amunt i avall i sabem d’alguna gesta i ultra important de la qual te n’has sortit. Ens n’alegrem molt de què formis part d’aquest projecte i per molts anys. Gràcies!!!!
Hola a tothom, el primer de tot felicitar a Pep Moliner per aquest gran grup que ha aconseguit fer que cada dissabte ens ajuntem per passar una bona estona xerrant, bueno i corrent també.
Em dic Isaac, i la meva petita historia com a esportista comença des de ben petit, amb 4 anyets conduint una moto de benzina fent cross pel parc de Collserola, anat a circuits amb els meus tiets. Ja cap als 6 començo a jugar a futbol amb el cole i després com a federat fins al vint i poc, deixo el món de l’esport una bona temporada i em dedico a no fer res jijiji.
Es cap a la tardor del 2013 quan em mirava i no em veia gaire bé, estava una micona gras i volia aprimar-me. Decideixo comença a fer sortides de 3,4 kms i arribava fos a casa, tot mullat i vermell, amb ganes de no tornar a sortir i deixar-ho tot. Pero gracies a un amic que feia curses em parla i em pica d’ entrenar junts i apuntar-nos la mitja montornes,em va dir ” no hay webos” i clar ya ens coneixem, vaig començar a entrenar bastant en serio fins que em vaig lesionar per burro i no vaig poder fer la mitja, faria la de 6 i patint. I fent alguna cursa més.
Continuo entrenant pero amb mes cap, fins que arriba l’estiu i és aquí quan conec a Ricard a la seva botiga, una grandíssima persona i em parla del grup Runparadis, un grup amb persones genials i increïbles, començo a sortir amb ells per la ciutat guiat pel meravellós Joan forte, alias, “el abuelo” i em diuen que hi ha també un grup de trail, en Toni Lozano és el gran culpable que m’agrades el trail encara que acabava mort. És aquí quan conec, cap a l’octubre de 2014 a la meva estimada Elisabet Caballero, la millor persona que he conegut mai, actualment parella sentimental, amb ella és amb qui ens proposem posar-nos reptes, entrenar junts i fer equip en les curses,”Els pirates de la muntanya” junts hem aconseguit reptes com Mitges de Terrassa, Marató BCN, Matagalls, Emmona i l’ Olla de Núria, i molts més que aconseguirem. Quasi 3 anys corrent ja, qui m ho diria, dels 3 o 4 kms que acabava ofegat a estar corrent ultres, tot i això en aquest tipus de cursa, quan t entra la pajara, em pregunto “que cojones hago yo aquí ostia”, pero tor-no jajajaj.També he d agrair de tot cor a totes les persones que he conegut a Runparadis, del primer al ultim sou tots grandíssimes persones, i amb ells també és com conec aquest altre gran grup com són els Mossenaires, tots també bellíssimes persones, gràcies a tots vosaltres és possible aquest gran projecte que fa en Pep Moliner, una mica cabronet però molt bona persona jijiji, gràcies Pep per fer-me mossenaire d’honor.
Amb tot això ja sabeu més o menys qui i com sóc, continuaré amb els nostres reptes fins que el cos digui prou.
Vull donar les gràcies per tot això a Joan Forte, Ricard,Toni Lozano, Laura Zarauz, Enrique del Nilo i Pep Moliner, que sou els que heu portat el grup cap amunt, i sobretot a Elisabet Caballero per tot això que he pogut fer al seu costat, t estimo preciosa.
Una abraçada a tothom i ens veiem en la propera, pit i collons, gràcies.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
||
|
Comentaris tancats a I no anem de vacances,
