blog d'en Pep

No és el circuit que fa bo l’entrenament. No és el de la gorra vermella, tampoc. La trobada menys.
Sou vosaltres els que feu que valgui la pena, amb la vostra predisposició a passar-ho bé, i fer que tot xerrant, corrent i rient, acabem fent deu quilòmetres que sempre ens dóna la sensació que han estat diferents, donat que segur que heu torbat coses noves i segur que anar al costat els uns dels altres, farà que entrenar en grup forma part de les vostres vides, i sí que s’agraeix que tenim, Sabadell i Terrassa, uns entorns fantàstics per fer el que sabem fer tots els dissabtes a les 08:00 i des de fa vint-i-quatre anys seguits.

Avui hem anat fins a Sabadell, i ens hi hem retratat a la fotografia familiar, i hem proclamat “Mossenaire d’honor” al nominat Xavi Martin. Hem recordat qui, tal dia com avui i fa uns quants anys, també ho va ser com són: Isaac, Xavi, Mireia, Isaac i Pascual. Aquest darrer sí que avui hem tingut la sort de tenir-lo, i tenint en compte que fa ja nou anys que ens fa costat.

El bandera, el JuanMa, que com sabeu té totes les muntanyes de tres mil metres dels Pirineus assolides, excepte una. Un luxe

I les noves: la Maria Teresa i la Sílvia. Sempre ens fa il·lusió que vingueu a provar i esperem que repetiu.

Hem unit, Terrassa i Sabadell amb el nostre recorregut i això sempre és especial. Estem preparats per donar-vos les gràcies: moltes gràcies i a l’espera de veure-us de nou el dissabte vinent ens quedem i recordeu: sempre sense cap compromís.

I avui tenim nominat al fill del Casi: en Xavi Martín. Enhorabona!!

Xavi Martín nominat a Mossenaire d’Honor

Víctor amb la Mossenaire Nova, la Maria Teresa

I el nostre bandera, en JuanMa Martin

JuanMa Martin

JuanMa Martin

Xavi i Jordi

Eiiii !! la Sandra !!!

Francisco

Joan Forte

Antonio Mayorgas

Eiiii !!!! el nostre Mossenaire d’honor de la Setmana passadaRamon Cruz , l’heu llegit? — aquí

I la Mossenaire Nova, la Silvia, ja acompanyada amb un dels “Mossenaires Antics”, en Javier Colado

Un Mossenaire molt especial i que estimo amb tota l’ànima: el meu fill Oriol

Quina sort tenim de gaudir de les amistats d’en Carlos, Joan i Miquel

Quina il·lu tornar a veure al recuperat Marc Armengol

Reagrupament amb els nostres grans cracks

Primers rajos de sol

I veiem molt bé a en Marc Armengol i al costat de la Núria

Uns amics atletes, que van amb btt, Xavi i Josep

I se’ns uneix en Hugo, un gran persona (com tots vosaltres, és clar)

V I D E O · V I D E O · V I D E O · V I D E O · V I D E O ·

Sandra i José

Quim i Jordi

Silvia i Anna

Isabel i José Maniel, seguits per l’Anna i en Carmelo

Ramon Cruz

José Salas

Oriol i Sebas

Guille i Paco

Manolo

[img] https://2.bp.blogspot.com/-7BO6WpKTjfg/WfC2ZMBm69I/AAAAAAAAJvY/Wn8SyMCQizkqIpCGUktYskmfAx6uBBFkACLcBGAs/s800/Mossenaires_21Octubre2017-046.jpg[/img]
Joan i Oriol

La gossa Noa, s’ho mira

En Victor supera l’obstacle

El nostre bandera, en JuanMa, seguit per en Jordi
[img][/img]

Anem a conèixer i aplaudir a Mossenaires Noves

Maria Teresa i la Silvia: sigueu benvingudes i us esperem molts dissabtes més

Maria Teresa i Silvia són aplaudides

.. i dels aniversaris, avui tenim en Pascual Vicente

Ben aplaudit en Pascual Vicente

I avuí tenim el luxe de tenir el fill del Casi

I en aquests moments queda proclamat per tots vosaltres, en Xavi Martín.

Ehorabona Xavi!!!

I des de Ca n’Oriac de Sabadell, la fotografia de família d’un dia únic i intransferible: el d’avui. Gràcies per fer-ho possible

I aplaudim al nostra bandera d’avui: en JuanMA

L’ Oriol Moliner

Manuel

Maria Teresa i José Manuel

Silvia

Hugo

Victor

Antonio

Toni

Sadra i José

Santi

Joam i Oscar

Anna

Miguel i Inma

Ramon

Albert, Pascual, Antonio

Javi

Isabel, JuanMa Bety

Isabel i Bet

Quim, Paco, Francisco

Olga, Núria

Oscar i Jose

Anna

SEbas

Carme

Chary

Joan

JuanMa i Nicolau

No volieu una micarrona de fang, jejeje

Aquest bon home, no sabem qui és ben bé, però fa una bona colla d’anys qye està just per aquí fent gimnàstica i se li nota que segur que sap el que es fa.

Inma i Oriol

El compte enrera

Mmmm!, algú ha quedat fora la foto.

https://www.strava.com/activities/1239998926

Es nota que és fill del Casi, tant per la seva fisonomia com per seu caràcter lluitador, i ha vingut més d’una vegada. Avui el coneixerem totes i tots una mica més, i quan hem preguntat si ens recordàvem del Casi a l’hora de la foto familiar, hi ha un Sí rotund. Estem encantats de que facis gran el projecte fent que sigui també teu, i avui encara formes més part d’aquesta gran família amb el fet de que a més ja ets “Mossenaire d’Honor”. Enhorabona i per molts anys i

Un desig etern… 

vols el teu banner?

Tags: Amistat, atletisme, córrer, córrerxerrar, Entrenament en Grup, Entrenaments Torre Mossèn Homs, mossenaires, mossenhoms.be, pep moliner, running, Terrassa, Xavi Martín

Ens agradi més o ens agradi menys aquestes setmanes a la gent que correm plegats també estem amoïnats per tot el món polític i social que ens envolta i el que fem aquestes estones en les que correm plegades i plegats és demostrar que les persones tenim els nostres espais de convivència i que sabem compartir. Riem i gaudim, xarrem i seguim compartint encara que estiguem molt amoïnades i amoïnats. No estem aliens a tot, però des d’aquest espai el que volem és apostar per aprofundir amb el que ens uneix i esperem que ho aconseguim. Els meus desitjos perquè les famílies, els amics i tothom que ara ho passa malament per aquest ambient, aconseguim estimar-nos com sabem fer i amb aquest desig, continuem amb la croniqueta que cada setmana llancem per fer-nos sentir una família: la “Mossenaire”.

I parlant de l’entrenament hem baixat, com sol passar en els entrenaments, fins a mig camí a Castellarnau, on hi ha la seu dels Mossos i avui ens hi hem retratat per tornar a tenir un record del moment que estem vivint.

Aquí és un lloc on hem pogut veure que encara van venim Mossenaires Nous que tenim oportunitat de córrer amb ells, com en Quique, que recordarem els darrers Mossenaires d’honor dels anys anteriors en el mateix dia, com la Clàudia, Toni, Enrique, Jaume, Àlex, Manel, Miguel i Antonio i mes, que reconeixerem qui ens duu la Bandera, i el moment culminant, quan el nostre nominat Patxi Parrado, quedarà proclamat per tothom i que com sempre es presentarà a tothom.

Quan finalitzem la trobada d’aquest dissabte, projecte continua, i podem afirmar que hem tornat a gaudir de valent. Fins dissabte, si tu vols.

Aquesta és la cara que se li queda a en Patxi Parrado quan el volem nominar a Mossenaire d’Honor. Us convidem a llegir el seu escrit on el coneixereu molt més al final d’aquesta crònica

Gràcies Patxi

Al costat de la seva inseparable muller, l’ Eva Gorina link 

I qui millor que Eva Gorina per portar la nostra bandera

Eva Gorina 

[img][/img]

Sortim?

V I D E O · V I D E O ·V I D E O ·V I D E O ·V I D E O ·

Toca treure la bandera

Toca conèixer al Mossenaire Nou, en Quique. Benvingut i t’esperem moltes més vegades!!

I celebrem aquests aniversaris i tenim entre tots nosaltres…. a…

I tenim avui a en Miguel Moreno Moreno 

Miguel Moreno Moreno fa ja molts anys que som amics i és un bon referent. Gràcies Miguel

I aplaudim al pare, David, de la Clàudia Hernández que fa un any va ser proclamada Mossenaire d’Honor

Moment important

I tenim el plaer de presentar-vos a en Patxi Parrado, a punt de ser proclamat per tothom Mossenaire d’honor

Enhorabona!!!!

Destil·lant bon humor

Avui i aquesta setmana és una setmana on d’aquest edifici que veieu a l’esquena de Mossenaires, esdevenen dies importants i sobretot sabent que ara és la seu de la Central dels nostres Mossos d’Esquadra de Catalunya. Els hi desitgem sort i encert, com no pot ser d’una altra manera.
Mossenaires fomentem valors d’amistat, solidaritat, companyonia i estimació com a principi.

En Whatson su pasa pipa

La nostra flamant bandera: Eva Gorina 

https://www.strava.com/activities/1219054760





La clau del projecte és tenir gent com en Patxi, que ens encomana aquest bon humor que tothom necessitem i si vam començar a conèxier a la seva muller, la Eva , ara ens regales el teu escrit que ens farà riure i pensar i gaudir, i també coneixe’t, que és el que més ens agrada. T’agraïm el gest, et felicitem i per molts anys!!! 

 

 



Hola “companyers” 

Quan en vam proposar com a Mossenaire em vau dir que sobretot fes una crònica o nota seria, però va ser que no, si no no seria el Patxi. 

Us puc dir que vaig néixer un 03 de maig de 1966 per tant ja fa un punyao, i com no, amb una pilota als peus. Vaig jugar a futbol molts anys, però era dolent de collons, quasi quasi com el Cristiano aquest. Per tant vaig decidir passar al tenis, allà vaig fer els meus pinitos i no ho feia malament, però malauradament sempre em trobava el típic Rouudriguesss que era un pesao i no parava de tirar globus a l’aire, et passaves tot el partit esbarallant-te amb ell, sort que és bon noi però un paparra de nassos. 

Com quasi tots, vaig conèixer algú que em va apartar de l’esport, tu a casa mentres jo treballo, tot net i recollit em deia, però em passava els dissabtes jugant a la nintendo, el Mario Bross em portava boig, però va néixer el Pol i després el Jon, i vaig passar a fer de papa, vaig deixar l’esport i la panxa al principi es mantenia, era jove. Però la sequia que tots passem quan tenim nens em feia no gastar energies, tot és diferent, jajajaja. 

Van passar els anys i fa dos concretament per aquesta època, em van apuntar a la cursa de 5 Km del Cali, así a bote pronto. Vaig sortir dels últims i a l’alçada del Zara ja anava l’últim amb la moto de la creu roja al costat agobiant, entre que no podia i la moto vaig estar a punt de plegar, però vaig aconseguir arribar a dalt i en girar i anar de tornada vaig atrapar alguns escampats que encara anaven pitjor que jo. Vaig acostar-me al Cali i ja veia l’arribada i de cop apareixen 3 noies saltant, va va que arribes però anava tant mort que els hi vaig dir deixeu-meeeee, pobre Vergui i pobre Trini, venien a animar-me i van sortir escaldades. Vaig arribar i del cansament va i me meo encima, cullons això de correr no és gens bo. 

Aquí vaig decidir que no corria més, però dies després van aconseguir que anés ha entrenat algun dia al Cali i sense voler-ho em vaig trobar amb un dorsal de la Behobia tres setmanes després de començar a córrer, resulta que em va tocar en un sorteig, regalaven 5 dorsals per tot Espanya i em toca a miiiii. Pit i collons, cap a San Sebastian a “correr”, con dos cojones el patxi va arribar, muerto però va arribar, pel camí gent pel terra amb suero…, però jo palante. 

La següent aventura va ser anar un dia a Mossèn, clar si has fet la Behobia ja pots anar a Mossèn em deien les incondicionals del grup, collons el Pep i el Joan del runparadissss m’esperaven tot el camí. Vaig decidir que no tornava més, vaig anar de visita alguna altra vegada, fins al dissabte que em van fer Mossenaire d’Honor, baja Mossenaire vau escollir, un impresentable que sempre la lia. 

Pel camí ja he fet vàries mitges, vàries curses de 10 KM i alguna trail, ja que decididament la muntanya m’agrada més que l’asfalt. Ara ja estic enredat fins a les celles, perquè dissabte toca mitja de Bisaura i Transvulcania a la vista, però la boja de la meva dona i su compi (la Massegossssa) m’han enredat per fer la Marató de Barcelona 2018. 

Family eso es todo i Vergui m’he portat bé, no he dit masses burrades, oi ? 

Patxi Parrado Bosque

vols el teu banner?

Tags: Amistat, atletisme, córrer, córrerxerrar, Entrenament en Grup, Entrenaments Torre Mossèn Homs, mossenaires, mossenhoms.be, pep moliner, Terrassa