Etiqueta arxiu 'Entrenaments en grup'

10 maig 2017


“Dinosauri Mossenaire a Ègara”

Hi anem un parell de cops l’any i ja feia dia que el trobàvem a faltar. El “Dinosaure Mossenaire a Ègara” sempre dona la benvinguda a qui entra a Terrassa per la carretera N150. De fet es veu que sempre dic el mateix quan ens fem la fotografia: “Venim dos cops l’any” i en Marc, el meu cosí, em diu que no és precisament un circuit que l’entusiasmi. Però d’aquí a deu anys i portem vint vegades… qui sap!!! jeje

El recorregut ric i variat i amb algun progressiu. Tot i que Strava fa anys que existeix, ara estem fent proves posant “segments”, per jugar una mica amb els temps, tothom que vulgui. Ja anirem parlant.

De nou agrair la vostra predisposició a aguantar-me les propostes i fer-les vostres, i jo agraeixo veure aquestes cares amb rialla, que em fan feliç.

En David ens regala un escrit al final de la crònica, que ens fa posar vermells, de com a copsar la idea. Els aniversaris a Mossenaires i passejar la bandera, un altre punt a tenir en compte i també el costum de fer una rotllana per sentir un acudit d’en Carmelo, que a més, mentre corres sempre te n’explica un i fa molts anys que té aquest fantàstic costum.

Una meravella.

Bé; haurem d’espera al dissabte vinent per la següent mossenejada a on esteu tothom convidades i convidats. Gràcies


Un bon lloc per córrer: Ègara

Ègara


En David és avui el nostre nominat i al final de la crònica veureu el que diu. No us ho perdeu.


Ens fa molta il.lusió que avui has accedit a la nostra petició, Dadid. Gràcies


Sempre acompanyat de la Gemma, en David ja està nominat i llavors el proclamarem entre tots com a Mossenaire d’Honor


David i Gemma: gran parella de Mossenaires i de fa anys


Manuel López Rodríguez s’ho mira de reüll i serà el nostre fantàstic bandera


Manuel López Rodríguez amb el seu inseparable amic Javier Colado : que sempre hi és


Manuel i Javier: tot un honor


“Que nos tenemos de marchar antes”… cap problema. La bandera serà portada


I veiem l’hermita amb la bandera de las fiestas de San José


I aquí veiem a en Xavi Miguel i la Rosa Cos, que surten al mateix temps a caminar.


Faran un recorregut un xic més curt, però avui ens visiten els mossenaires Albert Galan i Natalia Sallares


Josep Maria Antentas i l’ Anna Cos


Santi Gonzalo i Paco Barcia


Isabel Alcalde , Nuria Masegosa , Isabel Vergara


Isabel Alcalde , Nuria Masegosa , Isabel Vergara Jordi Torrente


David i Gemma


Un clàssic entre els classics: anar i venir dels mossenaires


Imma Morales


Javier i Fernando


I en Carlos Salmerón com a espectador de luxe


Capdavanteres als progressiu

Txell, Carme i Inma. <— campiones


Passem pel torrent de la Betzuca, sota de Torrebonica


En David que ens agraia que la setmana passada vam vetlla per la seva filla Clàudia. Oh hi tant!!! i cofois de poder-ho fer.


Francisco i QUim


En David no va parar d’estar a tot arreu: ara cap a la cua. Merci David!!!!


Molts Mossenaires anant a la cua!!!. Gràcies!!


En Paco, amb tasques de fotògraf


Arriba la cua


Reemprenem la marxa


I proposem un progressiu, que inicien el nominat a Mossenaire en David i en Pasqual


Bé, com he quedat tercer: autofoto, amb els guanyadors, David i Pascual. Si jo quedo tercer vol dir que estem molt malament 😉


La Masia de Can Canya


Proposem un segon progressiu, a més estem creant segments nous a l’Strava. Ja en parlarem


Jordi, Txell i Gemma


Guanyadors:
Quim, Francisco, José Manuel, Pasqual, David, Santi: Sou els millors !!!


Jordi i Marc


David avui ha gaudit i ho ha demostrat amb les esplèndides rialles durant tot l’entrenament. Gràcies !!


Sempre tenim Mossenaires solidaris que no obliden mai d’esperar i anar a buscar. Gràcies David!!


…i en Carmelo


No sé qui són més feliços: Javier i Eva o Watson i Sherlock


Arribem al moment familiar


I en Manuel amb la bandera


La Txell ens fa una bona foto


hem llegit tots aniversaris Mosseanires d’aquest dia i avui feia 6 anys que en va ésser la Eva

Eva Cantero . <— clica


A punt de proclamar al Mossenaire d’Honor


David Vidal Pujol


David Vidal Pujol ja és Mossenaire d’Honor


I l’Anna ens diu: i la bandera?


Manuel !!!!


Mega feliç en Manuel


La fotografia feta al costat del “Dinosauri Mossenaire”, que és un homenatge a Roc Alabern, que n’és el seu creador. Una ferralla ben eixerida.


No podia faltar l’acudit d’en Carmelo. Gràcies Carmelo: sempre dones alegria al grup i el fas riure


i ens provoca el riure en Carmelo


Ja tenim Mossenaire d’Honor


A la Gemma també la veiem feliç


La bandera ha canviat de mans: més aviat d’esquenes: en Miquel


L’Eva, sempre fantàstica


En Joan, gran persona


Hem vist unes flors entre les fulles


Selfie


Amics de fa molts anys:

Xavier, Josep i Josep. Gràcies per visitar-nos i a veure si us tornem a veure aviat


https://www.strava.com/activities/973098368

Tant en David com la Gemma fa molts anys que són consagrats Mossenaires i avui en David ja ho és d’Honor i sempre ens fa molta il·lusió que formeu part d’aquest projecte únic i que gràcies als dos, es justifica què val molt la pena, donat que no us deixem de veure. Només paraules d’agraïment per tot el que dius i esperem que segueixis donant prestigi amb la teva presència. El més gran agraïment i per molts anys i enhorabona

Hola Mossenaires,

Sóc el David, el Mossenaire d’honor d’aquesta setmana.

Primer de tot voldria agrair la possibilitat de rebre aquest càrrec, trobo que és una idea molt original posada a dins d’un grup de córrer per fer més pinya i coneixe’ns més. També voldria donar les gràcies a en Pep per aconseguir una cosa tan difícil com aquesta, que és fer que un grup de persones quedin cada dissabte a les 8 del matí per córrer 10 km, faci fred o calor, nevi o faci sol, o simplement sigui un pont o època de vacances.

És un grup on pot venir un corredor que faci asfalt o muntanya, un que faci temps per fer podis com un que li costi arribar a la meta, tan joves com grans, tan homes com dones… Simplement, em sembla espectacular.

Darrera de tot això, hi ha una feina que és el buscar una ruta cada setmana, haver de dir no a plans per dissabte el matí o sopars llargs el divendres al vespre, portar una càmera de fotos a sobre i fer fotos mentre corres, passar les fotos, escrits i rutes al Facebook. Felicitats per tenir tanta passió, ganes i moral de fer tot això!

Aquest grup d’entrenament és també aconseguit gràcies a tots els que hi anem cada dissabte, uns més sovint que altres, però sempre saps que el dissabte a les 8 del matí trobaràs gent per córrer, parlar sobre molts temes, aprendre coses, conèixer gent, conèixer curses,… Voldria també dir que portar la bandera és molt bona idea, ja que hi ha d’haver un col·laborador cada setmana per portar la motxilla. Aquesta setmana una nova proposta, l’acudit del dissabte hahaha… va estar molt bé el punt d’humor.

Aprofito per fer propaganda del meu poble, Centelles. Un poble de 7.000 habitants a Osona, molt tranquil i amb molt bona gent, on els diumenges hi ha un mercat amb molt ambient i les botigues estan totes obertes. Tenim molts productes bons de la zona, una via ferrada molt transitada, molta vegetació per endinsar-s’hi, unes muntanyes per caminar i córrer molts corriols per anar amb bici. Durant l’any s’hi fan moltes festes i fires, destacant el Cau de Bruixes i la festa del Pi, molt recomanables. Si algun dia voleu pujar per aquesta zona i necessiteu recomanacions, no dubteu en demanar-ho.

Passo el meu torn al següent Mossenaire d’honor. Salut i cames. Gaaaaaaas!

http://josepmoliner.com/centreMedicAvinguda.gif

 

vols el teu banner?

Comentaris tancats a “Dinosauri Mossenaire a Ègara”

26 abr. 2017


Com a motos

Les motos es passegen pels camins i avui ens
hi hem creuat i aprofitem per dir que si: quan
per la vostra força de voluntat practiqueu i
entreneu esport, us poden dir que esteu com
“motos” i ho confirmem, donat que he assolit
els deu quilòmetres mossenaires amb una
facilitat inusitada. Vol dir que fruit del
vostre esforç podeu afrontar aquests i
d’altres reptes. Això si: el dissabte vinent
us esperem de nou. Fins dissabte.

Hem fet un recorregut prou bonic, que ens
deixa observar que bonic és el nostre entorn.
Enguany ha plogut força, i l’herba va alta i
les flors són ben lluminoses. Hem baixat pel
corriol que tant ens agrada i hem travessat la
carretera per anar al bosc de Can Deu on ens
fem l’habitual fotografia familiar i felicitem
als nous mossenaires, als que fa anys que ens
feu costat, despleguem la bandera i proclamen
al Mossenaire d’honor, que sempre ens
explicarà qui és al final d’aquestes línies
per saber la sort amb qui podem entrenar i
conèixer una mica més les heroïnes i herois
que esteu fets.

Enhorabona de la bona!!!


Com a motos es posen els mossenaires entrenant per aquests racons Vallesans


I Manolo Medina ens fa els honors i es deixa nominar com a Mossenaire d’Honor. Un luxe!!


I davant un amic seu de tota la vida, en Miguel.


I en Roberto Ferrero és el nostre bandera


I veiem Mossenaire Nova: directament de València la Lali


I amb en Josep Maria Antentas inicia l’entrenament al capdavant


I amb en Sergio Segundo que va ser Mossenaire d’Honor
la setmana passada i que el tenim en nosaltres cada dissabte


i en Marc Simó que fa justament avui un any que va
ser proclamat Mossenaire d’Honor


I en Manolo Medina al costat del Jose Segura


Mossenaire Nova, Mossenairer Nou


“Sóc la dona del Martí”, ens diu: l’Anna creiem que es diu. Gràcies per tornar


Feia dies que no esl veiem la Gemma i en David. Eiiii !!!!


I els que han quedat primers al progressiu: David, David, Gemma


Deplegament per part d’en Roberto


Bandera girada


Ara si i subjectada pels Mossenaires Nous que ara el coneixerem


La Lali que només ha vingut quinze dies des d’un poble de València i ens ha vingut a conèixer. T’esperem aviat!!


Crec que es diu David. EL dia vinent li preguntem. Benvingut, també!!!


un aniversari


Marc Simó : ja fa un any!!!


Sempre és un moment irrepetible i en el qual veiem quina riquesa humana té el grup. Totes i tots vosaltres que feu possible aquest projecte, que tot i modest, ens reuneix una setmana i una altra i vingudes i vinguts de tot arreu. Gràcies per fer possible aquest projecte.


I molts dissabtes no pot venir, però des de fa
molt de temps és un gran mossenaire i avui ens
fa moltíssima il.lusió que sigui proclamat Mossenaire
d’Honor en Manolo Medina. Enhorabona!!!


És un moment bonic, quan aplaudim als nostres amics.
Tots sou uns herois i aviat llegireu el seu escrit que ho confirma


Enhorabona !!!! Manolo ja ho ets!!!!


Fixeu-vos: sempre s’us veu gaudir


Amics des de l’infantesa. Miguel, Sebas, Manolo, Inma

https://www.strava.com/activities/952547969

Sempre que pot vens i ens fa il.lusió que has
acceptat ser “Mossenaire d’Honor”. A més si no
vens és per causa justificada: ocupat amb la
família, que els acompanyes tots els
dissabtes. A més, sort que els del barri de
vegades et veiem portant-nos les cartes a
casa. Llegint el teu escrit: encara t’admirem
més. Enhorabona pels teus grans èxits i te’n
desitgem molts més. Gràcies i enhorabona!!!

Mi nombre es Manuel, aunque todos mis amigos
me llaman Manolo. Nací hace 55 años en un
pueblo de Sevilla que se llama El Saucejo y
con poco más de un año de vida me trajeron a
vivir a Sabadell donde estuve viviendo
veinticinco años hasta que me casé con una
terrasense con la cual estoy casado y somos
padres de una hija y de un hijo.

Pronto llevaré viviendo en Terrassa treinta
años con lo cual ya me siento mas terrasense o
egarense que otra cosa.

En primer lugar quiero agradecer el
nombramiento de mossenaire de honor, pues para
mí el mayor honor es poder compartir esta
afición y este tiempo con todos vosotros.

Mis inicios en este mundillo del running de
una forma continua empezó en el fatídico año
del atentado de la maratón de Boston, ósea en
el 2013. Fue al venir de las vacaciones con
bastantes kilos de más cuando mi hijo Sergi me
dijo que año tras año iba acumulando peso y
estaba llegando a unas proporciones un poco
preocupantes. Y efectivamente así era porque
ya me iba pareciendo a Homer Simpson. Así es
que me propuso en aquel mes de Septiembre
coger unos pantaloncetes y unas zapatillas y
salir a correr una vuelta por los alrededores.

Los escasos veinte minutos que duró aquel
tortuoso trote no los olvidaré jamás porque en
las subiditas que tiene nuestra querida ciudad
me quedé sin aliento. Pero me propuse que esto
lo tenía que mejorar e instaurar como un
habito saludable y salía dos veces en semana a
hacer esos veinte minutos que lógicamente se
iban alargando poco a poco a media hora,
cuarenta minutos etcl

Como resultado de estos tres años y pico que
llevo corriendo me fue muy grato en primer
lugar acabar mi primera cursa de 10
kilometros, a continuación mi primera mitja de
Terrassa y el ultimo reto conseguido ha sido
la maratón de Barcelona en Marzo de este año
2017. Estoy muy contento con la practica del
running por todo lo que aporta a mi salud y
por lo fácil que es su practica ya que
empiezas a realizarla nada mas salir de casa y
en el horario que mejor se adapte a nuestra
agenda. Pero que os voy a explicar yo a
vosotros que la mayoría soys veteranos del
running con muchísima más experiencia que yo
en este tema.

Espero seguir disfrutando con vuestra compañía
y vuestra amistad y que juntos podamos seguir
por estos magnificos parajes trotando ,
hablando, sudando y riendo por muchos años.

Salud y kilómetros!

 

http://josepmoliner.com/centreMedicAvinguda.gif

 

vols el teu banner?

Comentaris tancats a Com a motos

« Següents - Anteriors »