blog d'en Pep

Amunt o avall el que compte és què ho estem fent plegades i plegats, una vegada i un altre i que tenim ocasió d’estar envoltades i envoltats per persones que valen molt la pena i que sense aquests tipus de projectes, que barreja esport, natura i amistat ho fa encara més atractiu. Ens heu escoltat més d’una vegada que per aquí han passat més de set-centes persones diferents, i que un dia o un altre, sempre al llarg dels anys, un dia ens fa companyia i podem estar prop de cadascú de vosaltres. Només per això, ja val molt la pena.

Però, el que avui hem anat amunt. Encara que majoritàriament anem al començament de baixada, avui ho fem de pujada i per uns llocs que s’anomenen Anella Verda i que manté uns camins millorats, amb racons pel repòs i per gaudir de la natura i que nosaltres agraïm d’allò més.

Ens hem dirigit a la zona de la Masia de Can Roure, on hi ha la font del mateix nom, i que ens servirà i sobretot a aquesta època, per mullar la gola i el clatell i garantir una bona refrescada. Les fotografies estaran per allargar encara més el record i farem sempre noves amistats. Hem conegut dos nous Mossenaires, i ampliar la llista dels Mossenaires d’honor i de nou la bandera ha augmentat els seus quilòmetres a l’esquena vostra.

Tenim cura en travessar la carretera, donat que sempre conviure algun moment amb cotxes, té perill i sempre demanem passar tots alhora i esperant que tothom estigui al punt i al cas.

En definitiva, un dissabte Mossenaire de nou per a la història i que com a resum és: gaudiment intents i agraïts a tothom. Fins aviat!!

JuanMa ens fa il·lusió que faci els honors i sigui avui el nostre nominat. A més tenim de nou un luxe de conèixer amb qui tenim la sort de compartir grans moments

JuanMa Martín nominat a Mossenaire d’honor. Enhorabona i gràcies!!

D’ençà que ens va conèixer Víctor Escalante ens porta a amics que alhora esdevindran grans mossenaires. Avui en Xavi, que després coneixerem.

Engeguem des d'”Entrenaments de grup a Torre Mossèn Homs”

Montse Susín 

Xavi, Carlos, Nacho

Carme Valldeperas 

Eva, Inma, Icos, Txell, Núria

Núria Mayoral 
[img][/img]

Manolo, Sandra, Angel, Eva

David, Paco, Carmelo, i Mossenaire Nou (creiem Khalid)

Jordi González Riquelme 

Dia especial pel nostre nominat, en JuanMa

JuanMa amb el Mossenaire nou

I com a bon mossenaire cap a la cua

I arriba la cua i les i els que l’han anat a buscar per un nou reagrupament

I aquí en JuanMa i Jordi acaben de descobrir que són uns autentic apassionants de l’alta muntanya i practiquen aquesta afició

I de ben segur tenen moltes coses de què parlar

En Víctor, el nostre bandera d’avui.

I al reagrupament arribem a ser-hi tots i la cua també

l’Olga i en Javi i una bona amistat mossenaire.

I ens esperem per seguir un corriolet

I alguna baixadeta que unes millor que d’altres la baixen com poden i saben

Una bona opció és el que han fet la Carme i l’Eva, de donar la volta i evitar possibles relliscades

Vestit de Mossenaire Enrique- Nilo 

Roberto

Manolo

Amb la llengua fora, en Carmelo

Txell al capdavant

Quim Gaya vestit de Mossenaire

I en JuanMa i en Jordi al reagrupament

Ja tenim la cua aquí

Reagrupant

Quim i Monstse

Xavi Pons vestit de Mossenaire

Antonio Mayorgas vestit de Mossenaire

Eva Cantero , que la setmana passada va fer tot el reportatge fotogràfic

I passem per la masia de Can Roure i ara bé una bona pujada amb Miquel tancant el grup

Francisco Escudero és una habitual a anar a buscar la cua. Gràcies!!!

Imatge de cua a la font de Can Roure

Sempre una bona refrescada a la cova de la Font de Can Roure

Imma Morales 

Segueixen les cues.

Una selfie en tota regla

Josep Mirabet 

Antonio Aguilar 

Víctor comença a desplegar

Cal posar bé la bandera

La Sandra desapareix

Toca conéixer el nominat

JuanMa Martín, queda proclamat “Mossenaire d’Honor” i com a curiositat és que ha pujat a tots els 3.000 dels Pirineus. Ah., no!!, ens recorda. Li falta un. Impressionant!!

Llargament aplaudit per a tothom. Mossenaires tothom

Ara a esperar l’escrit per ser ben conegut per a tothom

La fotografia familiar, on hi som tot en un dia de nou històric i que és el d’avui. Un luxe entrenar plegades i plegats i ple de rialles

Pleguem la bandera

Baixem

Víctor ha de marxar i passa la bandera a en Carmelo. Confirmem que la porta molt bé, tot i que el gest que fa amb la mà per poc se la disloca

Toca passa la carretera de Talamanca

i a qui ens trobem?

Sandra i Marc Sala 

I aquí ens acomiadem d’aquests mossenaires, en Marc i la Sandra

Avui ens esperava una sorpresa

En Manuel ens ha volgut obsequiar amb un bon refresc i bona fruita per tothom i des d’aquí el nostre agraïment. Gràcies!!

Manuel Ales

I volem mencionar als nostres “Mossenaires Nous”: en Xavi i en Khalid. Benvinguts i us esperem moltes vegades

12, 11, 10, 9… foto corrent!!!

I davant la masia, la darrera foto

Si voleu veure el video del entrenament https://www.relive.cc/view/1083997299
Si voleu veure els temps i recorregut https://www.strava.com/activities/1083997299

Sempre pensàvem que tocàvem sostre i no: amb en JuanMa pugem més amunt. Un muntanyer que té tots els Pirineus i els seus sostres aconseguits. Bé; en JuanMa recalca que li queda un 3000 per fer i tant de bo aviat els tingui tots. Ara et llegirem i de nou ens tornaràs a sorprendre agradablement i estem cofois de saber que podem comptar amb la teva amistat i podem entrenar al teu costat. Moltes gràcies, enhorabona i et desitgem el millor.

Ja!!!!!!!

A la tercera vegada que vinc a còrrer amb vosaltres!!!!! Pensava que aquest honor estava reservat als constants, als que fan més pinya, a corredors de veritat,….

Doncs bé, primer ès presentar-me amb propietat pels que encara no em conegueu, sóc el JuanMa Martín tot i que en els cercles més muntanyers i de joventut em coneixen per Jimmy, vosaltres anomeneu-me com vulgueu.

Si, la veritat es que tot just us acabo de conèixer, de fet mai he sigut un gran “runner”. Desde jove sempre he fet molta muntanya, molt Pirineu i alguna aventureta alpina i andina, de córrer res de res. Tot va començar al deixar enrera la joventut i el fet de ser pare que em van suggerir demanar-me una “excedència” en la meva activitat muntanyera. Tot i no deixar mai aquest món, d’alguna manera o una altra vaig haver de trobar una vàlvula d’escapament, de fet vaig trobar dues.

Primera: el meu amor per la natura em van fer plantejar aprofitar aquest particular “sky line” que tenim aquí mateix. Em vaig plantejar cercar totes les fonts, pous, surgències d’aigua de Sant Llorenç, l’Obac i rodalia. La cosa va acabar prenent forma en el meu blog (rutesifontsdesantlloreniobac.blogspot.com) on descric el meu progrés. És un blog modest, crec que de vegades poc rigorós, però on podeu trobar una bona feinada. Tingueu en compte que aproximadament tinc catalogades unes 350 fonts i porto trobades unes tres quartes parts d’elles.

Segona: sempre he volgut estar a punt per encegar-me en qualsevol aventura muntanyera, això vol dir estar en forma, que es tasca difícil si no surts tant com abans. Solució, sortir a córrer encara que no m’agradi. Doncs vaig pendre com a rutina sortir una vegada a la setmana a córrer per les rodalies de Terrassa, un entorn periurbà i agronatural que sorprèn. La història es que al final m’he enganxat. Tímidament t’apuntes a alguna cursa de barri, et lies a fer la mitja i a sobre repeteixes i descobreixes sensacions que tenia per exclusives de la muntanya.

El panorama no ès gaire motivador, tothom corre més que jo, el món està pler de “runners” de segona divisió, personal amb un físic, diguem-ne, poc atlètic però que en el Km5 ja m’han doblat, personal del sexe MENYS dèbil que són autèntiques màquines i fins i tot un amic urbanita de tota la vida, pare de família, que m’entero que el cabrón fa maratons i amb temps de màster …..quina motivació podria trobar a córrer? Doncs si, sortir a córrer….la importància d’aquest vocable no és córrer si no SORTIR, animar-te a vèncer la meva pereça, comencar a rodar el cós i ser conscient de com comença a córrer la sang amunt i avall, el bateg del cor, el fet de veure com el món gira a sota els teus peus….crec que ho enteneu…no? És una experiència que evoca vitalitat.

Això és el que el córrer m’aporta i si a més ho puc compartir, la jugada surt rodona.

Gràcies per acompanyar-me.

Tags: Amistat, atletisme, córrer, córrerxerrar, Entrenaments en grup, Entrenaments Torre Mossèn Homs, mirabet, mossenaires, mossenhoms.be, pep moliner, running, Terrassa, Torre Mossèn Homs

Fidels als 10 quilòmetres ens encanta trobar llocs que sabem que us poden fer gaudir, si pot ésser, encara més. Fa uns dies amb en Jordi Viñeta i perquè tan inquiet quan entrenem i amb ganes de descobrir llocs, ens va posar per aquest racó i ens va sorprendre un lloc tan fresc i bonic i amb tanta aigua. És per això que volíem provar si us agradava i creiem que tenim un nou circuit i si us ha agradat, repetirem alguna vegada. De tornada, pel nostre torrent favorit, el de Ribatellada i de nou la sensació que s’ha gaudit de bones companyies, de rialles constants, com podreu comprovar quan l’Eva es posa dins la Font i ens comença ha deixat a tothom ben xop.

Coneixerem els aniversaris i un de molt especial el d’en Paco Barcia, gaudirem del portador de la bandera, en Wester i la gran proclamació del Mossenaire d’Honor, en Juan Carlos Alvarez.

Si us ha agradat torneu i si no, també, i de totes maneres: torneu, que hi serem per gaudir plegats d’aquestes estones

Aquesta imatge és un clar reflex del moment divertit que vam viure, quan descobríem moltes i molts per primera vegada la “Font dels Plàtans”: lloc fresc i bonic que forma part del Parc Fluvial del riu Ripoll.

Què us sembla ho bé que s’ho està passant l’ Eva Cantero 

I abans tindrem una nova nominació a Mossenaire d’Honor

Juan Carlos, que és un gran mossenaire i de fa anys, avui: nominat a…

Mossenaire d’honor, que proclamarem els assistents a l’hora de al fotogafia familiar en un lloc nou: a la “Font dels Plàtans”

Juan Carlos

I els dissabtes per diferents tasques, no podia venir en Jordi Westermeyer i avui si

I a més seerà el nostra bandera en Jordi Westermeyer 

Rafael Camargo i Antonio Aguilar 

En Joan felicita i saluda al nominat Juan Carlos

Com també ho fa l’Anna

I la bandera surt al capdavant. En Jordi

Joan i Pepe amb l’imponent Masia de Torre Mossèn Homs al darrera

Carlos i Antonio

Antonio Aguilar 

Miquel Paradell 

Eva Cantero 
[img][/img]

I el nostre protagonista principal, en Juan Carlos al costat d’en Fernando

Txell, Anna, Gemma i en Joan

Manolo Navas 

Paco, Alberto, Carlos, Oscar, Txell

Juan Carlos

L’Antonio aprofita els moments per fer estiraments: no penseu pas que estava arrencar un arbre amb un senyal

Miquel

Passant per les barbacoes

I pel bosc de Can Deu, amb en Joan i la Gemma

Antonio i José

I anem amb en Pepe a descobrir un nou recorregut i lloc nous per nosaltres

El camí continua amb vestigis de la ventada de fa un parell d’anys i és el que ens coduirà al nostre destí amb la Gemma

I com si fos un joc anem fent camí allà on ara no n’hi ha massa

Amb en Joan que baixa prou bé seguit per l’Anna i l’Antonio

Veiem força verdor als recorregut

I el nostre descobriment: “La Font dels Plàtans” amb en Jordi

I tothom fent una bona refrescada

La Txell fent-se una selfie

I comença el ball de l’Eva, que ens deixa a tothom ben xop, com ella mateixa

Només cal veure la cara de la Txell i l’Eva fent un bon mullader

Juan Carlos retratat per la Mossenaire Major

Cal veure les cares i la que fa en Joan

I en Jordi, el nostre bandera, desplega la bandera. La posarà del dret?

Tot a punt per la proclamació i la foto familiar a la Font dels Plàtans

I cridem a un aniversari: en Paco

Paco Barcia fa just un any va ser proclamat mossenaire d’honor. Enhorabona!!

Gràcies Paco Barcia 

i a punt de la proclamació

Juan Carlos

Aplaudit i proclamat per tothom “MOssenaire d’Honor” en Juan Carlos Alvarez Salvatierra: enhorabona !!

I a la “Font dels Plàtans”, fotografia familiar Mossenaire. Gràcies per fer-ho possible

L’Eva sense tallar-se gens, i bona diversió per tothom

Agafant impuls i…

Apa-li

Per si algú tenia cap dubte d’on som en Paco ens ho mostra

I ens endinsem al torrent de Ribatallada

I el rierol

Tancant el grup en Miquel

I no podia faltar el traguinyol a la “Font de la Moreria” d’en Juan Carlos

I avui s’ho ha passat pipa i a més ens fa la fotografia per l’Strava i per totes i tots vosaltres

Foto feta per l’Eva, la que ens ha mullat i refrescat

i al camp base

Ens explicava l’ Antonio Mayorgas que Juan Carlos va se qui li va explicar de l’existència del nostre projecte “d’Entrenaments en Grup a Torre Mossèn Homs” i a més després d’haver-li dit, aquells dies va tenir una pana amb el cotxe i de nou va ser en Juan Carlos qui el va rescatar i és que el món és així de casual. Estem molt contentes i contents amb de tenir-vos d’amics

https://www.strava.com/activities/1051421000

Tot i que Juan Carlos fa molt temps que és Mossenaire, serà avui quan tindrem la sort de saber que forma part d’aquesta gran família i que a més d’honor i amb el teu escrit i de fet ja sabíem que gaudeixes del teu grup i que a més en fas difusió i ens alegra. Et desitgem tota mena de sort i de gaudir de la teva companyia i amistat molts anys més. Per molts anys, felicitats!!

Hola, soy Juan Carlos y esta semana he tenido el placer de ser el mossenaire de honor,que más bien el honor es mío de haberos conocido.

Soy un chico de 45 años,muy dicharachero que de siempre le ha gustado todo tipo de deporte,futbol,ciclismo y running.

Una anécdota que os quería explicar es que mi primera maratón fue con 19 años,en una prueba militar y fijaros…de eso ya ha llovido.

Empecé en este mundo del running hace aproximadamente 9 años,gracias ,en gran parte a mi hijo.Corría el año 2009 ,mi hijo Álex estaba en la UAT y me entró el gusanillo de volver otra vez a calzarme las zapatillas. Por aquel entonces estaba apuntado a un gimnasio del barrio,pero aquello no era lo mío. Estar encerrado entre 4 paredes,no me llenaba.Yo necesitaba libertad.Entonces,a través de estas modernidades que son las redes sociales,conocí a Pep Moliner y a los Mossenaires y ahí empezó mi andadura por estos mundillos.

Gracias a este noble deporte, a partir de entonces,he conocido a buenos y sanos grupos,como UAT,Arec Terrassa,Runparadis,donde he entablado nuevas amistades,hemos disfrutado de buenos momentos y he evolucionado como corredor.
Empecé con distancias cortas,unos 20 minutos y poco a poco fui yendo a más, carreras de 5 y de 10 kms.Poco a poco fui marcándome retos competitivos como varias medias maratones y maratones,de asfalto y montaña.Y este año mi gran reto personal es terminar la Matagalls – Montserrat 2017,con unos pocos locos, como yo, de Runparadis.

Llevo 9 años de pasión y de emociones,por cada zancada que voy dando en mi vida.
Os quiero dar las gracias, en general,a todo el mundo que me conoce y , en especialmente a mi hijo,que es mi gran referente y ídolo,que ahora está recogiendo sus frutos gracias a su esfuerzo y a mi mujer,por aguantarme mis neuras deportivas y compartir conmigo mis madrugones ,al acompañarme en mis retos.

Un millón de gracias por hacerme ser Mossenaire de honor.

Salut i cames!!!

Juan Carlos Álvarez.

.
.

Tags: Amistat, atletisme, córrer, córrerxerrar, Entrenaments en grup, Entrenaments Torre Mossèn Homs, Juan Carlos Alvarez, mossenaires, mossenhoms.be, pep moliner, running, Terrassa