blog d'en Pep

La carretera N150 al seu pas per Terrassa avui no tenia ni idea que una nodrida representació Mossenaire, i per primera vegada, estrenaria un nou recorregut i que donem a conèixer com a possibilitat, sobretot per camins que surten d’aquí i van cap a llocs on és més difícil veure atletes que els sovintegin com a altres zones. Hem anat preguntant i creiem que de vegades us trobeu tan bé entrenant tots plegats, que el recorregut gairebé és el de menys.

Hem volgut fer coincidir la proclamació del nostre Mossenaire d’Honor, l’Evans, amb en Marc Armengol que han vehiculat tenir aigua cada vegada que acabem els nostres entrenaments i sabem que en són molta la gent que a tot hora en treurà profit. Era una reivindicació de molta gent i l’hem vista feta realitat.

Hem tornat per camins coneguts i la pluja ens acompanyat a diferents moments i com a conclusió: hem gaudit una vegada més d’un bon
“Entrenament en grup”. Gràcies a tothom.

Avui dediquem la nostra crònica a la “nostra” nova font i aquests dos grans mossenaires hi tenen molt a veure: en Marc i l’Evans. En Marc va canalitzar els nostres desitjos i l’Evans va ser el paleta que la va situar a on ara és. Gràcies!

Veiem amb sorpresa al nostre amic vestit amb la samarreta mossenaire Josep Maria Matencio en Maten; després, com ens va dir, de quatre anys: ha tornat i promet venir sovint. Immensa alegria.

I feia dies que pensàvem amb ell, amb l’Evans, un gran mossenaire i a més dels que va amunt i avall.

Queda nominat a Mossenaire d’honor i fins a mig entrenament i si tot va bé totes i tots vosaltres el proclamareu. Gràcies!!

I davant l’atenta mirada de l’Evans, avui tenim a l’Isaac: un crack de les curses dures.

I entre estirament i converses vàries, la colla es posa a punt, amb l’ Emilio , vestit de mossenaire

Amb cara d’estranyat, el nostre portador de la bandera, en Josep Maria

Amb en David, i el mestre Joan , posant-nos a punt com fa el Marc Simó , l’Albert Perpinyà i la Loli Roldán

I en Jordi Gámez , va primer

Juan Miguel Romero , Antonio Aguilar i Antonio Mayorgas , a qui la foto de família li te reservada una sorpresa

Anirem cap a Terrassa? Anirem cap a Castellar? “chi lo sa”!!

En Fran ho veu més clar

El dia està ennuvolat i sembla que cauen gotes i el rètol ens diu que “Aquí estem treballant per fe el primer tram del camí de l’Anella Verda i millorar l’entorn natural i agrícola de Terrassa”, Una molt bona iniciativa que sembla ser una realitat.1

El què em sap greu que masies a les quals havíem estat claus a Terrassa, ara estiguin degradant-se tan ràpidament. Una anècdota: el logo de què va ser el restaurant La Cava, va estar inventat pel meu pare, en Josep Moliner Penalva. El rètol de moment continua: tant de bo la Mas de Can Montllor torni a lluir.

Al costat del nominat, l’Evans, una bona colla de mossenaires.

I passant pe la Mas de Can Montllor En Quim i la Núria

Tota la colla amb en Montilla al capdavant i un paisatge típic dels mossenaires

Llocs que van prou bé per córrer

La bandera transportada pel Josep Maria al costat d’en Javier Colado

I els carrers són molls i molts no sabem on anem; al Dinosaure?

I casualment les dues mossenaires es diuen Núria i han anat la major part de l’entrenament juntes.

La naturalesa dona uns colors excepcionals i nosaltres en gaudim tot anant avall

Terrassa ja és coneguda per temes molt importants, com és la Fira Modernista . Un dia en el qual canviem per unes hores d’època

Ben estranyats de l’entrenament que avui es proposa, a l’espera de fer-nos la fotografia familiar a aquest punt, just a sobre de la N150

I ara aplaudim una persona que forma part de tota una saga: els Chamorro. El mossenaire nou és en Sergio Chamorro, vestit a la samarreta de la 30edició de la mitja de Granollers, que per cert vam fer plegats.

I avui és el primer aniversari d’ Antonio Mayorgas , el qual va ésser proclamat aquest mateix cap de setmana “Mossenaire d’Honor”. Per molts anys!!

I ara queda proclamat el nostre “Mossenaire d’honor” l’Evans. Felicitats i moltes gràcies per acceptar-ho

I ara parlem un xic de la nostra bandera, que feia quatre anys que no venia. Esperem que vinguis més sovint,
Josep Maria Matencio

En un dia mig plujós i estrenant nou recorregut, ara tenim el moment familiar: el moment “MOSSENAIRE”. Gràcies a tothom!!

Creiem que ningú va tenir cap problema amb el Radar, i mira que anàveu amb l’accelerador a fons.

Tan de bo Terrassa i Sabadell estigués unida per aquest “corredor d’herba”, per que als vianants, corredors i ciclistes uníssim per la N150 aquestes grans ciutats. Bé hem gaudit un xic d’aquest troç

Ara un fort revolt a la dreta i sense derrapar, si no passem de setanta. De fet de setanta mossenaires, passem moltes setmanes.

Està clar on estem, oi? L’Evans també ara que ja és Mossenaire d’Honor

I l’ Antonio celebrant el primer aniversari

La tanca metal·lica ens dona certa garantia de seguretat, donat que convivim amb el cotxes.

I parlant de cotxes: goita quina joia de la carretera ens ha passat pel costat. Ja no es fan cotxes com aquests i és un model conservat millor que nou.

“Quality moment”, amb l’Isaac i Victor E.Martinez , anant a la cua

Algú sap per que serveixen aquests apareills? ho haurem d’esbrinar

Sandra, Emilio, Oriol, Maten

La bandera, en Josep Maria amb l’Oriol

L’Imma Morales sempre riallera i contenta i… forta!!

Quim amb el seu Flynn, i darrera en Marc, i les Núries

En Josep Mirabet anant a la cua amb el fons de la masia de Can Canya. Masia molt degradada, sobretot el teulat

l’Isaac no ha parat d’anar amunt i avall a buscar la cua

Ja la tenim aqui, amb en Miguel , Emilio, Fran, David i Víctor

Hi ha una da dita que diu: “Dormir a la Palla”, i vol dir no tenir la menor sospita d’un mal que ens afecta, d’un perill que ens amenaça. En canvi aquí a la palla, tots ben desperts. La nostra cua es retrata amb aquest lloc tan i tan bonic.

I quan arribem al camp base, la Masia de Torre Mossèn Homs, ja ens esperen les amigues i amics i… la Font!!

I les Núries ens fan els honors, i beuen de la nostra font

La font que els nostres dos protagonistes, en Marc i l’Evans han contribuït a fer-la realitat. Gràcies de part de tothom que és “Mossenaire” i segur de molta gent que la farà servir. Està al millor lloc.

L’Evans, al costat d’en Miquel Piqueras , que ha volgut tenir un record d’aquest gran dia

La bandera ha fet 10 qms més i ja en van uns quats

Ep !, en Jordi Torrente ha trobat una altre utilitat a la font

La Sandra

I res millor que: un traguinyol a la font

I els amics del Grup Runparadis que tindran aquest record d’aquest dia

Eiii ! Que jo també vull el meu record!!

I en Sebas , que no ha fet tot l’entrenament per precaució, ens espera amb el maleter obert.

En Miquel fa una bonica figura amb la nostra bandera

Segur que molts us heu fixat que el nostre amic Evans fa servir el seu cos com un llenç on esculpir els seus tatuatges. A més el veiem sovint anar amunt i avall a fer costat a tothom. I una de les coses que ara també us agradarà saber que la font de la què beurem moltes vegades, la va instal·lar ell amb les seves pròpies mans. Ens agrada saber què ets un gran mossenaire i et desitgem el millor. Per molts anys!!

Quiero empezar por dar las gracias a Pep Moliner, por acogerme en esta gran familia:los Mossenaires.

Seguidamente, presentarme: soy Evaristo, más conocido como “Evans Risto”. Mi oficio, albañil, me ha brindado la oportunidad y la suerte de colocar la fuente que da de beber a compañeros en Mossen Homs.

Gracias al atletismo, he conocido a grandes deportistas, profesionales y grandes personas, entre ellos el grupo de amigos de Runnparadis.

Gracias al atletismo he conseguido superar retos personales, ponerme objetivos mensuales y con ello mejorar como persona.

Gracias a todos por estar ahi.

Tags: Amistat, córrerxerrar, Entrenaments en grup, Evans, Font Mossenaire, mossenaires, mossenhoms.be, pep moliner, running, Terrassa

Ja fa anys que aquest grup es fa un tip d’anar amunt i avall per llocs i terrenys que pertanyen a aquestes dues poblacions. Tot i la gran amenaça de les grans ciutats, que acaben sotmetent camins, boscos i camps, en carreteres, pisos i ciment, nosaltres encara a hores d’ara podem gaudir d’un bon grapat de camins i paisatges, com els que he vist avui en molts moments i llocs, on a pesar de tot, encara tenen un gran atractiu.

El recorregut ens ha portat fins a Castellarnau, on ja comença a agradar poder refrescar-se a la font.

Hem pogut comprovar, una vegada més, que la família mossenaire creix amb noves incorporacions i que la conversa i la rialla, segueixen predominant.

Després de dues setmanes on els núvols i la pluja els teníem ben prop, avui la grandiositat i lluminositat de la primavera, d’uns camps que enguany han estat tan ben tractats per les pluges: ha plogut bé i l’ordi té una bona alçada.

Ens tornem a sorprendre el grau de solidaritat de totes i tots, que feu possible, esperant-vos als encreuaments i anant a la cua a buscar a qui no va tan de pressa i és per això que us ho volem agrair i demanar-vos un favor. No canvieu mai, que l’esport sigui una excusa per estar bé amb tothom.

Cada setmana passem per camps i camins de dues grans ciutats i encara queden aquest senyals antics que ens mostren on comença Terrassa i on acaba Sabadell i viceversa.
Aquí un Terrassenc, en Emilio Sánchez i dos Sabadellencs, Jordi Renom , Silvia Moya

però abans toca la retrobada

Els “Mossenaires” nominem a…

L’Albert Perpinya.

Nominat davant els millors amics i la Ximena, què segons ens explicarà més en el seu magnífic escrit, té molt a veure a què gaudim de la seva companyia

I el nostre agraïment a tota la colla.

Josep Maria, Silvia i la Conxita,

Comença l’entrenament amb la Mari , la primera i passant per la “nostra” font.

Juanjo , Maite i Tere

Juanjo, Juan Romero , Imma Morales

Pau Sust

Tots cap a on no sabem

Antonio, Miquel i Fran

I moments en els quals ens reagrupem, per anar tots plegats cara avall

En Víctor Martín Gros al costat d’en José Luis Alonso José Luis Alonso ,

I el nominat a “Mossenaire d’honor”, l’Albert, acompanyat en aquests moments per la Ximena, Xavi i Isabel

I no ens podem oblidar mai de la “cua”

I després d’un progressiu, una bona recompensa: el podi virtual dels grans campions: Fran Frutos , Juan Miguel Romero i Santi

per segonga setmana consecutiva: en Barcía. Aviat li demanrem que ens faci els honors de ser Mossenaire d’honor, oi?

Ens indica que podem anar: a l’Hospital de Terrassa, al Turó de Can Camps, Bellaterra, Sant Cugat del Vallès, T. de Can Coll Collserola i a la Universitat Autònom de Bellaterra i els GR’s corresponents: GR-6, GR-92, GR-173-2 i el PR- C-31 – Gran i petits recorreguts molt recomanables

I els Mossenaires presegueixen infatigables cap a…

Aquests terrenys prop de l’hospital, on es veu aquest bella panoràmica de Torrebonica

Amb en Xavi Pons i el “Mossenaire d’honor”, l’Albert

I Mossenaires noves !!!

Tere, Inma, i Javi

En Quim i el Flynn

Eva Cantero i la Laura Puertas

I arriba la cua, i els que la van a buscar

Moments de recuperació per Can Canya, amb en Xavi i l’Albert

I la Ximena, que té tant a veure amb que l’Albert ens fa costat i fa gran el projecte

I qui s’anima a fer el progressiu: aquí els teniu

Campions i primers !!
Joan , Albert i Fernando

I ara per homologar la important victòria: s’ha de retornar a la cua, com fa el mateix
Andreu Suarez i molta més gent. Aquí rau el secret de l’èxit: esperar-se

I els que han guanyat el progressiu, amb en Joan Forte al capdavant, al que anomenen i amb raó “El Mestre”

Isaac Osuna , al capdavant, just avans de muntar la foto de familia

Fa dies que no li demanem l’acudit al Carmelo Luque

En cares d’estranyesa, donat que fem sortir a les Mossenaires noves i al Mossenaire d’honor

Doncs queden aplaudides. Gràcies per venir, de part dels mossenaires. Per cert, ara quais en sou. De fet en sereu quan hàgiu vingut tres vegades. d’acord?

Hem volgut destacar a en Josep Garcia , què tot i que tenia La Marxa Romànica a la tarda, prodreu veure els seus temps i el quina manera de córrer a la seva classificació Resultat i ritme

Jo crec que aquest aplaudiment vostre l’ha fet fer un resultat impressionant
13h34m — i 83,5 qm. Enhorabona per part de totes i tots.

I si: vosaltres heu proclamat “Mossenaire d’honor” a l’Albert Perpinya. Enhorabona i moltes gràcies!!!

Un cactus al mig del camp

Ha quedat bé?… ara ho veurem!!

Clar que ha quedat bé. Són els protagonistes que la fan bona!!. Gràcies per fer el projecte possible d’entrenaments en grup

I a mig camí toca hidratar-se com faran…

Isabel Font

La Sandra, i de mossenaire en Guillermo Pérez

Sempre va bé aquesta font, i amb la Sandra de Navàs, que fa gran el projecte.

Silvia Moya

Miquel Piqueras

Quim Gaya

La Tere

La Maite

Miguel Alonso Giralde

I mentre el Flynn s’ho mira, en Sherlock es fa el distret

Acabarà bebent, com l’ Eva

I en Quim Badia i Núria bebent

Javier Colado , que no falla cap dissabte i sempre ajudant a tothom

Per la urbanització de Castellarnau de Sabadell, els mossenaires omplen els carrers

I la Carme Valldeperas s’endinsa al parc agrari de Sabadell amb un “m’agrada”

I a l’arribada en espera una fantàstica font mossenaire i la Txell /url] fent el traguinyol

I en Barcía, refrescant i fent passar la sed

I és l’hora dels adéus i ens hem de dir adéu-siau!!

Fan una bona colla, els del Grup Runparadis

Tot un honor córrer al vostre costat. Gràcies!!

Com sempre diem; només per conèixer a persones com tu: ja val la pena el projecte d’entrenaments en grup a Torre Mossèn Homs. Ara encara voldrem més compartir bones estones amb tu, amb aquesta excusa de fer esport, córrer i xerrar. Gràcies per tot i t’estem de tot cor agraïts. Per molts anys.

Sóc l’Albert i us explicaré com he arribat a ser Mossenaire d’Honor….

Però primer us parlaré una mica de mi…. espero no avorrir-vos massa!

Vaig néixer a Olot ara farà 47 anys, com passa el temps! He viscut en un munt de llocs fins que finalment la nostra família va trobar certa estabilitat a Terrassa, on visc des de fa ja uns 35 anys. A quasi totes les escoles m’ha tocat practicar atletisme i he de dir que corre mai ha estat una asignatura que m’agradés massa…. una volta a la pista d’atletisme a tota llet la disfrutava però més voltes ja se’m feien eternes!

Aficions actuals? M’encanta llegir literatura de quasi totes les temàtiques, els gats (en tinc dos, la Pruna i el Nico), i sóc capaç de seguir 20 sèries televisives alhora… us les anomeno? No cal, oi? Jeje.

Ara sí, tranquils, el pitjor ja ha passat! Anem al running, que és el que m´ha portat al punt on sóc ara. La culpable de què actualment m’estimi tant ó la Ximena….. la coneixereu per què també és mossenaire des de no fa massa. La conec de ja fa anys i un dia ara farà uns 3 anys ens va proposar a un grupet d´amics del gimnas d´anara a corre un cop per setmana i vaig accedir; ja us explicarà més detalls ella quan sigui Mossenaire d´Honor. I així va començar a entrar aquesta droga de mica en mica al meu cos. Més tard ja no tenia prou corrent un dia i vaig optar per sortir a córrer jo sol pel Parc de Vallparadís. De tant en tant em creuava amb una secta de runners que anaven de vermell capitanejats per un senyor a qui anomenaven “El Mestre” i que més tard vaig esbrinar que era el gran Joan Forte… Un dia quasi m’atropellen al no poder apartar-me a temps i des d´aquell moment vaig decidir no anar contra corrent i unir-me a aquella droga més potent i d´efectes més permanents i que es diu Runparadís. Ells són la meva runner-família, una família molt i molt ben avinguda amb qui correm quasi diàriament, competim, riem, prenem cerveses, prenem cerveses, prenem cerveses.., jeje… una família que creix dia a dia i si no veieu la cabra de la portada del Facebook i el nou membre, el koala. Estan també els vessinus, “el salido”, el “no surto si plou”, …

De tant en tant escoltava als meus companys que parlaven d’anar a entrenar el dissabte amb els mossenaires i clar, amb aquest nom entendreu que al principi fos una mica reticent a entrenar amb gent amb sotana però quan em van dir que anava això ho vaig voler provar i aquí estic i seré… em vaig trobar amb un grup que corria, com jo, que gaudien de la natura, com jo, i què collons, que semblaven molt bona gent! I aquí estic, gaudint d’aquest gran projecte del Pep Moliner i del que només lamento no haver-lo conegut abans… Pep, gràcies!!!

PD: si algú ha arribat al final d´aquest escrit el convido a cervesa

Tags: Albert Perpinya, Amistat, córrerxerrar, Entrenaments en grup, mossenhoms.be, pep moliner, Terrassa