23 maig 2018
Mossenaires per Can Deu
Farem allò que els dissabtes molts ens agrada: córrer i entrenar en grup des de la Masia de Torre Mossèn Homs. Anirem a fer un circuit clàssic, d’aquells que surten de Terrassa i van al bosc de Can Deu de Sabadell. Allà farem uns quants corriols i veurem un carro engalanat de flors i portant la verge del Rocío, com és tradició de fa anys.
L’ambient que es respira és de primavera, i tot i que avui no som massa colla, fem un recorregut en el qual ens sentim gratament acompanyades i acompanyats.
El nostre nominat i proclamat Mossenaire d’honor, ens va conèixer per casualitat en una conversa de fa anys i és en Joan Solé i ens fa augmentar amb amics que fan gran aquest nostre projecte.
Hem anat fins al pàrquing de Can Deu, on ens farem la fotografia de família en un lloc on més d’una vegada ens hi havíem aturat, però avui ple d’herbes. Però no conta el lloc, sinó els que hi éreu, per tenir aquest record.
Esperem que hàgeu gaudit i ens tornarem a veure aviat. Gràcies a tothom!!
En Joan Solé-Pla és el nostre nominat i ens fa il·lusió
Enhorabona, Joan Solé-Pa
Amb els nostre agraiment, tenim un nou nominat.
l’ Òscar Sànchez serà el nostre bandera. Gràcies
Òscar Sànchez , davant l’atenta mirada d’en Carlos Rodríguez
I engegant el crono/gps, comencem amb la bandera a l’esquena
La Mossenaire de Martorell, la Conxa Cumellas
l’Albert Perpinyà en primer terme
[img][/img]
Albert Perpinyà seguit per la Núria i la Isabel
Eva, Juanjo, Manuel
Sebas, Oriol, Jordi, Fran, Guille
Conxita, Guille, Carlos, Santi, Xavier
Joan, Quim, Nico
Mmm!!, ens hem passat de llarg, i tornar enrere, ejeje
ja ve la cua
Conxa Cumellas
Reagrupant-nos
Isabel i Núria
Nous reagrupaments, després d’una bona recta
Manuel Ales ens explicava que sol passejar per aquí i que com veia que el camí s’estava espatllant, va posar branques per refer-lo i sembla que ho ha aconseguit
Manuel Ales ens explica com va refent el camí
Manuel Ales ens explica com va refent el camí i l’Albert en pren bona nota
Montilla, Sebas, Carlos, Juanma
En Joan
Els polens d’aquestes èpoques, be sembla que hagi nevat, per on passa la Conxa i l’Albert
Al parquing de Can Deu, am la Mola al fons
L’Albert, que molts vegades ens protegeix tallant el trànsit i ens ajuda amb vídeos ben xulos
Isabel i Guille
Conxita i Carlos
JuanMa, Conxa
Óscar, amb la bandera, i l’Eva, que també ens ajuda a fer fotografies.
I ara veurem les peripècies per enfilar-se a la pared
ara l’Oriol
Ara la Isabel
Ara la Núria
Ara la Conxa, que la Isabel li dóna la mà i la Núria sembla que digui “ai, ai, ai!!”
En Guille ja és dalt, i ara toca el Quim, diria, que no pujarà
I ja tenim el desplegament.
Aplaudim als Mossenaires d’honor, han estat tal dia com avui i d’altres anys a un dia de maig com el que vivim
Montse, Jordi, Mari, Maria José, Enric, Juli, Joan, Rul i Quim. Felicitats!!! i per molts anys!!
i toca la proclamació a “Mossenaire d’Honor”
En Joan Solé-Pla, a punt
Enhorabona, Joan
En Joan ens explicarà al final de la crònica la seva història
Joan Solé-Pla, Mossenaire d’honor
Ben aplaudit per totes i tots
I la foto de família d’un 19 de maig de 2018, on hem fet un entrenament dels clàssics i en bona companyia. Gràcies a tothom
Toca baixar, que també és complicat
La Núria ajudada per l’Eva
I a Sant Julià d’Altura, veiem aquests bous que portaran un carruatge en motiu de les festes de la Virgen del Rocío
La Virgen del Rocío, amb el carro de la Hermandad Pastorcillo Divino
I la Conxita fa estiraments sota les fulles d’aquestes moreres
L’Óscar segueix transportant la nostra bandera
I quan arribem al camp base, tenim la sorpresa de trobar-nos a en Pau Sust
I la darrera foto al camp base, i si voleu veure com l’hem fet, podeu mirar el vídeo
https://youtu.be/mFMhrpf5YWE
Nico,
Joan, Conxa, Jordi
Amb el Mossenaire d’honor
Sebas, Jordi, Joan, Pep, Conxa i Fran
Sebas, Jordi, Joan, Pep, Conxa i Fran
https://www.strava.com/activities/1588877686
Fa uns anys, quan treballava al Califòrnia, va venir en Joan amb la seva muller, d’Avantgrafic que conec bé, i li vaig parlar d’aquest projecte i tal com descrius et va quedar en algún racó del teu pensament un dia formar-ne part, i ja has vingut vàries vegades i avui tant jo com les teves noves amistats, et coneixeran gràcies al teu escrit, i del qual et vull agrair de tot cor. Enhorabona!! i felitats. Per molts anys!!!
Mossenaires, sou tota una troballa! He vingut quatre vegades i ja em sento entre gent amiga. Porto molts anys corrent pel meu compte només pel plaer de córrer i ara, tenia ganes de córrer amb colla. Necessitava un canvi, conèixer gent amb aquest “vici” que fa que ens llevem d’hora per sortir a córrer, faci fred, calor, plogui o fins i tot nevi.
Pep, vàrem coincidir potser fa 4 ó 5 anys, tot comprant unes sabatilles per córrer. Aquella trobada va quedar guardada en un raconet del meu cervell i, al cap del temps, just aquest any 2018, ha despertat fent que estigui aquí!
Com que m’han dit que m’he de presentar, us explico la meva vida de corredor, un corredor que no ha buscat mai res en el córrer que no sigui, l’autosuperació i gaudir del plaer de les sensacions associades a aquest esport. Unes sensacions que no cal que us les expliqui perquè segur que les heu experimentat i estarem d’acord en dir que són fantàstiques.
La meva història de corredor comença quan corria l’any 1991. Aquell any m’havia apuntat a un gimnàs a fer musculació amb la idea d’arribar a tenir un “cuerpo Danone” (segur que recordeu els anuncis). Però ben aviat vaig veure que allò no estava fet per a mi. El volum necessitava moltes hores i esforç. Ben aviat la sala de musculació em va començar a semblar una sala de màquines de tortura de la Inquisició. Vaig començar a fer una miqueta de volum a les espatlles però veia que em cansava de caminar quatre passes. I a sobre em van dir que, tot el que aconseguís de volums, si ho deixava, passarien a ser “volums caiguts”, per dir-ho d’alguna manera suau.
Aleshores, per què no provar de córrer? Va ser així com vaig començar, primer corrent pels carrers de Terrassa i després pels voltants de la nostra ciutat. Mai em vaig preocupar per fer marques, ja que la gimnàstica i l’educació física des que anava al cole sempre m’havien anat fatal. Per què ara m’havia d’anar bé? Tan sols volia córrer pel plaer que experimentava i que segueixo experimentant.
Com que treballo a Girona mai em vaig plantejar agafar-me més en serio això del córrer. Mai em vaig plantejar apuntar-me a cap equip. Per què? Per a no poder anar als entrenaments? Per a no poder complir amb el compromís que suposa fer una activitat en equip?
Però vosaltres Mossenaires sou diferents. No demaneu res i oferiu molt. M’encanta llegir el principi del lloc web on en Pep posa les fotos i el resum de la jornada. Ja sabeu el que hi diu, però com que m’agrada, us ho comparteixo: “la finalitat de crear un ambient que propici fer-ho com a conjunt de persones, compartint, esperant-nos als encreuaments i revitalitzant l’amor a la natura i al plaer de córrer pel camp. No hi cap compromís, es vingui d’on es vingui, de qualsevol club, ideologia, etc. No es demana res a canvi i senzillament s’agraeix compartir aquest espai amb persones afins”.
Encara he vingut molt poques vegades però estic molt content d’estar aquí. Amb vosaltres puc fer el que he fet sempre, córrer per córrer. Però ara que he començat a conèixer-vos, al plaer de córrer per córrer hi afegeixo el de fer-ho en bona companyia. Per molts anys a aquesta iniciativa!
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Comentaris tancats a Mossenaires per Can Deu
