16
juny
2016
Pep Moliner
La carretera N150 al seu pas per Terrassa avui no tenia ni idea que una nodrida representació Mossenaire, i per primera vegada, estrenaria un nou recorregut i que donem a conèixer com a possibilitat, sobretot per camins que surten d’aquí i van cap a llocs on és més difícil veure atletes que els sovintegin com a altres zones. Hem anat preguntant i creiem que de vegades us trobeu tan bé entrenant tots plegats, que el recorregut gairebé és el de menys.
Hem volgut fer coincidir la proclamació del nostre Mossenaire d’Honor, l’Evans, amb en Marc Armengol que han vehiculat tenir aigua cada vegada que acabem els nostres entrenaments i sabem que en són molta la gent que a tot hora en treurà profit. Era una reivindicació de molta gent i l’hem vista feta realitat.
Hem tornat per camins coneguts i la pluja ens acompanyat a diferents moments i com a conclusió: hem gaudit una vegada més d’un bon
“Entrenament en grup”. Gràcies a tothom.
Avui dediquem la nostra crònica a la “nostra” nova font i aquests dos grans mossenaires hi tenen molt a veure: en Marc i l’Evans. En Marc va canalitzar els nostres desitjos i l’Evans va ser el paleta que la va situar a on ara és. Gràcies!
Veiem amb sorpresa al nostre amic vestit amb la samarreta mossenaire Josep Maria Matencio en Maten; després, com ens va dir, de quatre anys: ha tornat i promet venir sovint. Immensa alegria.
I feia dies que pensàvem amb ell, amb l’Evans, un gran mossenaire i a més dels que va amunt i avall.
Queda nominat a Mossenaire d’honor i fins a mig entrenament i si tot va bé totes i tots vosaltres el proclamareu. Gràcies!!
I davant l’atenta mirada de l’Evans, avui tenim a l’Isaac: un crack de les curses dures.
I entre estirament i converses vàries, la colla es posa a punt, amb l’ Emilio , vestit de mossenaire
Amb cara d’estranyat, el nostre portador de la bandera, en Josep Maria
Anirem cap a Terrassa? Anirem cap a Castellar? “chi lo sa”!!
En Fran ho veu més clar
El dia està ennuvolat i sembla que cauen gotes i el rètol ens diu que “Aquí estem treballant per fe el primer tram del camí de l’Anella Verda i millorar l’entorn natural i agrícola de Terrassa”, Una molt bona iniciativa que sembla ser una realitat.1
El què em sap greu que masies a les quals havíem estat claus a Terrassa, ara estiguin degradant-se tan ràpidament. Una anècdota: el logo de què va ser el restaurant La Cava, va estar inventat pel meu pare, en Josep Moliner Penalva. El rètol de moment continua: tant de bo la Mas de Can Montllor torni a lluir.
Al costat del nominat, l’Evans, una bona colla de mossenaires.
I passant pe la Mas de Can Montllor En Quim i la Núria
Tota la colla amb en Montilla al capdavant i un paisatge típic dels mossenaires
Llocs que van prou bé per córrer
I els carrers són molls i molts no sabem on anem; al Dinosaure?
I casualment les dues mossenaires es diuen Núria i han anat la major part de l’entrenament juntes.
La naturalesa dona uns colors excepcionals i nosaltres en gaudim tot anant avall
Terrassa ja és coneguda per temes molt importants, com és la Fira Modernista . Un dia en el qual canviem per unes hores d’època
Ben estranyats de l’entrenament que avui es proposa, a l’espera de fer-nos la fotografia familiar a aquest punt, just a sobre de la N150
I ara aplaudim una persona que forma part de tota una saga: els Chamorro. El mossenaire nou és en Sergio Chamorro, vestit a la samarreta de la 30edició de la mitja de Granollers, que per cert vam fer plegats.
I avui és el primer aniversari d’ Antonio Mayorgas , el qual va ésser proclamat aquest mateix cap de setmana “Mossenaire d’Honor”. Per molts anys!!
I ara queda proclamat el nostre “Mossenaire d’honor” l’Evans. Felicitats i moltes gràcies per acceptar-ho
I ara parlem un xic de la nostra bandera, que feia quatre anys que no venia. Esperem que vinguis més sovint,
Josep Maria Matencio
En un dia mig plujós i estrenant nou recorregut, ara tenim el moment familiar: el moment “MOSSENAIRE”. Gràcies a tothom!!
Creiem que ningú va tenir cap problema amb el Radar, i mira que anàveu amb l’accelerador a fons.
Tan de bo Terrassa i Sabadell estigués unida per aquest “corredor d’herba”, per que als vianants, corredors i ciclistes uníssim per la N150 aquestes grans ciutats. Bé hem gaudit un xic d’aquest troç
Ara un fort revolt a la dreta i sense derrapar, si no passem de setanta. De fet de setanta mossenaires, passem moltes setmanes.
Està clar on estem, oi? L’Evans també ara que ja és Mossenaire d’Honor
I l’ Antonio celebrant el primer aniversari
La tanca metal·lica ens dona certa garantia de seguretat, donat que convivim amb el cotxes.
I parlant de cotxes: goita quina joia de la carretera ens ha passat pel costat. Ja no es fan cotxes com aquests i és un model conservat millor que nou.
“Quality moment”, amb l’Isaac i Victor E.Martinez , anant a la cua
Algú sap per que serveixen aquests apareills? ho haurem d’esbrinar
Sandra, Emilio, Oriol, Maten
La bandera, en Josep Maria amb l’Oriol
L’Imma Morales sempre riallera i contenta i… forta!!
Quim amb el seu Flynn, i darrera en Marc, i les Núries
En Josep Mirabet anant a la cua amb el fons de la masia de Can Canya. Masia molt degradada, sobretot el teulat
l’Isaac no ha parat d’anar amunt i avall a buscar la cua
Ja la tenim aqui, amb en Miguel , Emilio, Fran, David i Víctor
Hi ha una da dita que diu: “Dormir a la Palla”, i vol dir no tenir la menor sospita d’un mal que ens afecta, d’un perill que ens amenaça. En canvi aquí a la palla, tots ben desperts. La nostra cua es retrata amb aquest lloc tan i tan bonic.
I quan arribem al camp base, la Masia de Torre Mossèn Homs, ja ens esperen les amigues i amics i… la Font!!
I les Núries ens fan els honors, i beuen de la nostra font
La font que els nostres dos protagonistes, en Marc i l’Evans han contribuït a fer-la realitat. Gràcies de part de tothom que és “Mossenaire” i segur de molta gent que la farà servir. Està al millor lloc.
L’Evans, al costat d’en Miquel Piqueras , que ha volgut tenir un record d’aquest gran dia
La bandera ha fet 10 qms més i ja en van uns quats
Ep !, en Jordi Torrente ha trobat una altre utilitat a la font
La Sandra
I res millor que: un traguinyol a la font
I els amics del Grup Runparadis que tindran aquest record d’aquest dia
Eiii ! Que jo també vull el meu record!!
I en Sebas , que no ha fet tot l’entrenament per precaució, ens espera amb el maleter obert.
En Miquel fa una bonica figura amb la nostra bandera
Segur que molts us heu fixat que el nostre amic Evans fa servir el seu cos com un llenç on esculpir els seus tatuatges. A més el veiem sovint anar amunt i avall a fer costat a tothom. I una de les coses que ara també us agradarà saber que la font de la què beurem moltes vegades, la va instal·lar ell amb les seves pròpies mans. Ens agrada saber què ets un gran mossenaire i et desitgem el millor. Per molts anys!!
Quiero empezar por dar las gracias a Pep Moliner, por acogerme en esta gran familia:los Mossenaires.
Seguidamente, presentarme: soy Evaristo, más conocido como “Evans Risto”. Mi oficio, albañil, me ha brindado la oportunidad y la suerte de colocar la fuente que da de beber a compañeros en Mossen Homs.
Gracias al atletismo, he conocido a grandes deportistas, profesionales y grandes personas, entre ellos el grupo de amigos de Runnparadis.
Gracias al atletismo he conseguido superar retos personales, ponerme objetivos mensuales y con ello mejorar como persona.
Gracias a todos por estar ahi.
Tags: Amistat, córrerxerrar, Entrenaments en grup, Evans, Font Mossenaire, mossenaires, mossenhoms.be, pep moliner, running, Terrassa
02
juny
2016
Pep Moliner
Si mai tens un moment: passa’t per “Can Mossenaire”.
Què no saps on és?. És a les 08:00 de tots els dissabtes de la vida al peu de la Masia de Torre Mossèn Homs.
I que si fa?
Es corre amb una companyia esplèndida.
I quan val?
Una rialla i un que et vagi bé
Un recorregut agradable per camins que duen al bosc de Can Deu i una vegada arribem a Sabadell, enfilem de nou en direcció al punt de partida.
Hem estat una bona colla amb ganes de passar-ho bé i esperem veure-us aviat. Si vols dissabte aquest, el vinent o el de més enllà o… quan tu vulguis. A reveure!!
Felisa Molina!! . Realment ens enriqueix estar prop teu. Segur que aquest salt és de felicitat i: un luxe tenir una “Mossenaire d’Honor”, com tu i: moltes gràcies!!
I quan arribem a la Masia, el primer que fem és encetar amb unes converses a totes les amistats, tot esperant aquell moment. Les vuit…. i sis.
Avui veiem amb quina il·lusió la Felisa accepta la seva nominació a Mossenaire d’Honor. Som nosaltres els agraïts.
I amb els dos dits: Nominada!!
Com ens agrada veure com d’important és pels nostres entrenaments saber amb qui estem. Avui coneixereu a la Felisa Molina
Per nosaltres tenir una persona com en Marc Armengol és un luxe, com també ho és que avui ha vingut a córrer el nostre Casimir Martin . Per cert que encara recordem el seu récord de les Casimir Martin (100 maratons)
I a que no endevineu qui portarà la nostra bandera?
A punt d’agafar-la amb molta delicadesa
En Joan Forte : la nostra bandera. Per què serà que l’anomenen: “El Mestre” !!! . Gràcies Joan per tot.
I comença l’entrenament amb la Imma i la Txell
I la Felisa, a punt de la proclamació, també surt al costat de la Sar
En Quim i en Martí
I mirant l’hora, en Miguel
I que serien els entrenaments en grup sense aquests famosos reagrupaments, i un dels més antics i un luxe per tots: en Javier
Al Javier algun dia el portarem al llac petit, que ho està esperant.
I La Isa, Sara i Felisa, començant a entrenar
I la bandera a l’esquena del “Mestre”, en Joan Forte , al costat de l’Enrique- Nilo
Quim i la Carme , amb el gos: en Flynn
I mireu qui ha tornat a venir per segona vegada: en Pol i l’Asia. Hi haurà una tercera vegada?
Compartim escenari amb els ciclistes, i més per aquest camí. Recordem quan abans gairebé érem els únics i, veieu el detall? en Josep va a la cua. Quality moment
El capdavant en Quim , seguit d’en Barcia.
I en els reagrupaments, la Felisa i la Txell
Detall de roselles, que aquesta època n’hi ha tantes
El portador de la bandera, en Joan , cobrint la misió per la que avui ens honora portant la bandera
Amb el Manolo al capdavant i que va ésser protagonista destacat la setmana passada, i tota la colla al darrere.
I en Francis , amb un samarreta de les que ens consta que costen, perquè sabem de què va.
En Cano i en Carmelo a exercir de Mossenaires, cap a la cua.
I sorpresa la Felisa en un reagrupament en una foto que no s’esperava
Un dels motius de no fer massa aquest camí, que abans era dels que més fèiem, és perquè passen moltes bicis i… no ens fa res, però patim tant per vosaltres no preneu mal.
… i toca passar la carretera, amb molt de compte.
I hi ha qui reagrupa, quiet i parat.
És en Víctor especialista en tanques? no. Ho és en moltíssimes coses, entre altres un gran maratonià. AH !, i avui que es publica la crònica del darrer cap de setmana és el seu aniversari i li desitgem el millor.
I pel senyal vermell i blanc, el GR i al fons Sant Julià d’Altura
Txell, Sara, Felisa, Isabel i Silvia
César Espindola , un grandíssim mossenaire que va a buscar la cua. El nostre Mossenaire nascut a Bolívia. Gràcies!!
I de blau, en David que s’estrena avui
Fem comprovacions de si la portem? si, si la portem, Joan
On abans a aquesta recta hi havia unes ombres dels arbres impressionants, ara n’hi ha menys. Però el verd rebrota.
la Felisa, seguint a la Isa
En Marc , baixant en compte, pel tobogan de sota l’arbre
la Sandra.
Doncs toca posar a punt el moment familiar i sobretot la bandera
A qui aplaudim? als nostres mossenaires més joves: en Pol i l’Asia. Gràcies per tornar.
I aplaudiment al mossenaire nou: en David, amb xandall a dalt i de blau cel
I ara, quedarà proclamada “Mossenaire d’honor” la Felisa Molina
Enhorabona i gràcies per tot
I ara toca congratular-nos del portador de la bandera: “el Mestre” en Joan”
Va per tu
Justament avui, fa un any que en Miguel Alonso Giralde va ser proclamat “Mossenaire d’Honor”
Foto de familia i el projecte és ben viu i gracies a tothom que el recolza, com vosaltres. Gràcies!!
Hem volgut destacar la gran tasca que fa la nostra Mossenaire Major”, l’Anna Cos “, d’ençà que la coneixem. Dèiem que quan prepara els entrenaments amb les noies; al matí surt expressament a fer el recorregut que llavors a la tarda us portarà a totes, perquè tingui la distància i duresa justa.
I enmig de grandíssim mossenaires, Miguel , Carlos i Fran avui: la Gemma
El Mossenaires fan camí.
Lidia, Seguida per en Joan, portador de la bandera
La Mossenaire d’honor, la Felisa Molina, al costat de les Isa’s
Deia en Javier què arreplegava floretes, per la seva muller i la seva filla. Bonic!
Doncs ja som a la font i… ohhh !!!, ja ens l’han tunejat. Segueix donant bona aigua, però avui estrenem “gixot”. Què hi farem!!
La Sandra veu de la font, com fem molts. Quina sort aquesta font, què tants anys desitjàvem
I ara toca el desplegament davant la masia
Isabel Alcalde, Isabel Vergara, Felisa Molina i Sara
Ieeeep !!
Gràcies per voler-te fer la foto amb mi. Un bon record. També gràcies per fer el projecte gran i pel dia d’avui
Vam anar a la mitja d’Olot plegats enguany i em va sorprendre que des del cotxe donava parte d’un accident que acabava de passar a la C58, donat que treballa a bombers. No es va haver què lamentar res greu per les persones. Ara et coneixem millor i, ens agrada tenir aquesta bona excusa esportiva per compartir aquests moments. T’agraim i et desitgem sempre el millor i a continuar amb aquesta empenta i ànims que transmets. Per molts anys
Hola Mossenaires!!! Primer de tot he de deixar clar que estic molt contenta de ser mossenaire d’ honor, és tot un orgull estar en aquest gran grup i a l’ hora en aquesta gran família.
Bé perquè en conegueu una mica …. ja fa força anys que corro, tot va començar fa uns 11 anys amb la meva amiga Eli, que no passava per un bon moment i a mi m’ anava de conya per desconnectar de nens, treball, etc… total, que en comptes de anar a fer birres cada dia i explicar-nos les penes, vam començar a practicar el camina-explica-corre. La meva amiga va haver de deixar de fer esport, però jo trobava a faltar això d’ anar a córrer i de tenir el meu espai i sortia sola a investigar camins. Vaig passar de l’asfalt la ciutat a la sorra de la muntanya, però sempre anava sola, la primera cursa que vaig fer va ser la mitja de Terrassa, mai havia pensat en participar en cap cursa, però era a la meva ciutat natal i em va fer gràcia, però no era conscient en quina mena de cursa participava, ho vaig fer sense pensar ( el meu lema era… si fas 7 pots fer 10 i si fas 15 ports fer 18 i si fas 18 la mitja la tens a la butxaca), total que després d’aquella cursa vaig poder trobar el gust a córrer amb grup, aleshores els meus germans, es van animar .. ens deien el Clan Molina i vam crear un grup amb uns amics més i ens vam anomenar “Los runners de la TARIMA” parlem del 2014, però era molt complicat coincidir. Un GRAN dia del mes d’Octubre del 2015, i després de sortir d’una lesió vaig veure un grup de noies que escalfaven i reien a la TARIMA de Can roca, d’on jo sempre sortia. La veritat és que era inevitable fixar-se en elles totes rient i amb colors ben vius, i vaig pensar, les seguiré a veure si puc atrapar-les, i quina va ser la meva sorpresa que a l’arribar al camí de can Carbonell i Silvana em va venir a buscar, i justament es deien com el meu grup… els TARIMES, això va ser un senyal, a partir d’aquell moment cada dia que puc surto amb aquest súper grup, és igual que surti de guàrdia de nit i vagi sense dormir, lo important és trobar-se, fer esport, passar-s’ ho be i sobretot riure. Un bon dia en van parlar dels Mossenaires… i aquí estic, sempre que la logística m’ ho permet tindreu una mossenaire per molt de temps.
Gràcies, Luci, Silvana, Chaveli, Gemma, Raquel, Isa, Anni, Mónica, Vero, Rafa, Laura i tots els TARIMA TEAM per acollir-me en aquest grup i sobretot a els meus germans Fran, Manu i Maite també a Angel, Sara, German, Sebas, Salva, Damian, Mimel per la R.Tarima i a Eli.
I especialment a PEP i Mossenaires per deixar-me formar part d’aquesta gran família.
Felisa Molina Justicia
Tags: Amistat, córrer, córrerxerrar, Entrenament en Grup, Felisa Molina Justicia, mossenhoms.be, pep moliner, Terrassa
