blog d'en Pep

Un entrenament curt i intens ens tocava avui.
Aprofitant la setmana santa, on molts també fan festa de córrer, veiem que som força gent amb el mateix tarannà de cada setmana. Passar una horeta entrenant, amb bones companyies i grans converses i fer plans de futur i parlant de tot una mica. Això, qui estigui en forma, per fer les dues coses.

Uns progressius juganers per veure com estem realment i què molts heu fet. Novetat fer un davant i enrere en un dels progressius, amb foto familiar enmig. Passar per la font de l’Argelaguet, que feia dies que no hi passàvem i concloure amb la sensació d’haver estat bé tots plegats fent del córrer l’excusa ideal per fer un parèntesi enmig de les vacances de setmana santa.
Gràcies a tohom i ens veiem? Quan?

i avui, un nou amic dels entrenaments en grup, en David, és proclamat Mossenaire d’honor. Gràcies David

I ara a pensar que poso, i al final de l’escrit sabreu amb qui tenim la sort de
compartir aquests moments dels caps de setmana

La Contxita i en Josep Maria, es van posant a punt

Moments de retrobades, amb en Carlos, que la setmana passada ens va
mostrar el camí

I en Balme, en estat d’espera i en Pepe al darrere fent l’estirament del cigne

Cisco fent amistat amb en Runi

La Laura, a l’esquerra avui s’estrena de mossenaire, al costat de l’Eva

Rosa i la Gemma, dos atletes de grans distàncies

I ara toca l’arrancada, als peus de la Masia de Torre Mossèn Homs, que en
dona nom i és el nostre camp base, amb en Balme i en Cano al capdavant.

Josep Maria, Contxita i la Silvia

David, FrAN, CESAR, Rosa, Pepe

Diego, MJ Merino,Miguel Angel, Ruben, Miquel

Gemma i Laura, seguides d’Eva, Laura i Silvia

I darrera de l’Eva, Laura i la Silvia, Laura, Albert, Cisco, Nacho i com no: en Runi

L’Albert, que sembla que vaig tibar per en Sherlock, i no. I en Nacho, vestit
d’autèntic mossenaire.

Hassan, Albert, Uri, Pepe, Laura, Eva

Hassan davant


I el mossenaire d’honor, en David: un habitual de les trobades des de fa
molt de temps

Eva i Laura, seguit per la Silvia

Mj Merino,Silvia, Miguel Angel, RUben, Cano, Fran, Cesar, tancant el grup

I en un dels bons reagrumaments, amb l’Uri i en David

I ens hem provat de nou en un bon progressiu, amb en Cesar, Hassan,
Gemma i Cano

Com sempre la Gemma ben calçada

L’Albert, en Cisco i en Balme arribant a la cruïlla i la Gemma cap a la cua.

I arriba la cha, que a més han estat els mateixos que han fet el progressiu a
les primeres posicions. Fran, Diego de blau cel, al costat de la Gemma

I ara, al progressiu de baixada: Mj Merino, Hassan, Gemma, Carlos, Cesar i
Cano. Molt en forma tothom

I ara arriba en Miquel, Cisco

I els capdavanters tornen enrere Cèsar i Cano

I la Silvia VIla, que feia dies que la trobàvem a faltar.. En forma!

Silvia, davant, seguida d’en David i l’Uri

Laura i Eva, que tancant el grup, acompanyades dels seus esplèndids
gossos i seguits pels que han fet el progressiu i les han anat a buscar:
Gemma, Pepe, Cano i Cesar

I abans del proper progressiu: Mj Merino, Sílvia Vila i Eva Gorina

En plena recta

I la foto de família, amb tota la colla, que tot i ser setmana santa, encara
hem estat força animats.

I ara coneixerem al nostre Mossenaire d’honor: en David Linares. Fantàstic

Ben aplaudit per tothom

i ara la mossenaire nova; la Laura Puertas, de blau cel.

La Contxita de taronja

I hem tornat a fer un progressiu, ara en sentit contrari

Miguel, al costat d’en Sherlock, i seguit per en Miguel Angel

I més fotografies d’amistats: Miguel, Pepe, Cesar i Silvia

Laura i Eva

Runi i Sherlock: també sempre amb nosaltres.

La Laura, sempre contenta i riallera

David, ills clucs

Anades i vingudes dels mossenaires: David i Miguel

Quina bona abraçada de dues bones amigos: per molts anys!!



Qualsevol moment és bo per tenir un bon record, i prop de la font de
l’Argelaguet i mentre reposem la Eva Cantero ens retrata



Mi camera… jeje,, merci Eva !!!

A la bassa de la font de l’Argelaguet, amb en Miguel Angel

.. i darrere, Carlos, César

Montse i Rosa

Uri i Silvia

Silvia, Laura i Eva

Carlos

Diego

Gemma i Manuel, intentant passar enmig dels arbres caiguts

Josep Maria, Miguel Angel, Rosa

David i prop en Sherlock



Ja prop del final de l’entrenament, a 1,5 qm. del final

l’Uri

Laura

Laura i MJ

David i Eva

Cano, avui ho ha donat tot als progressius, i ara, tot i content, una mica
cansat: però bé

Doncs si: fa molt de temps que li anem al darrere per què se’ns doni a conèixer i ens alegrem que sigui la colla la dels mossenaires: la seva. Una vegada em va dir que tenia una feina davant del volant, envoltat sempre de gent, que té de dur viatjant per tot arreu amb el seu autocar i ho fa molt bé i te la responsabilitat de cuidar a tothom que s’hi asseu. L’esport segur que et serveix per trobar l’equilibri amb la feina i de passada tenim la sort de gaudir de la teva companyia i ens complau poder-ne gaudir i desitjar-te el millor. Gràcies David !!

Eii !! Sóc el David, Mossenaire d’honor.

Lo de córrer, doncs, en va iniciar una amiga; la Sònia Orriols. Una vegada ficat en aquest món he fet curses com Cardedeu, Manlleu, Polinyà,  Barcelona, etc. L’Àngel, un amic que tinc del Club Natació Sabadell, és el que en va parlar dels “mossenaires”, que és on ara en trobo la mar de bé, i on corro per estar bé físicament. Donar les gràcies a tots els mossenaires i al Pep, si no, seria possible.

Força i “gas”.

Tags: córrer, mossenaires

De #Terrassa a #Sabadell sol ser terra on el grup mossenaire trepitja fort. Cada dia destaquem que venen persones amb ganes de saber de què va això d’entrenar en grup i ho destaquem, i després de moltes setmanes de nous, avui no teníem cap que s’estrenés, encara que si veiem que ens fan costat amics que, encara que vénen de tant en tant, sempre tenen un dia al llarg de l’any que tindrem el luxe de poder veure gràcies al projecte i tenim sort de no perdre el contacte.
El recorregut avui ha estat variat i hem passejat per la urbanització de Castellarnau, on hi tenim en el punt mitjà de l’entrenament a una àrea de lleure que els que teniu xics hi podeu anar a berenar i fer-los gronxar en uns divertits aparells de fusta.
S’han fet alguns progressius característics i si us mireu detingudament les fotografies, veureu què, els que acaben al capdavant, no paren i retornen a fer costat a aquells que van una mica més endarrerits, i que forma part de l’entrenament. Aquesta és una de les característiques del “bon mossenaire”
Sempre diem que a partir d’aproximadament la meitat es dona via lliure perquè el retorn fins al camp base, la masia que ens dóna el nom, sigui a gust de vosaltres: qui vulgui anar a tota pastilla fa un grup i retorna, i qui no se l’espera, això si.
Agraïm els que feu costat al projecte i ens teniu presents, tant en el vostre seguiment com quan veniu a fer aquest tradicional entrenament: per cert, ahir vam tenir una entrevista amb el diari “La Torre del Palau” que es farà ressò del nostre invent. Estarem expectants.

Per els nostres habituals circuits trobem aquestes fites que ens marquen la frontera de Terrassa i Sabadell. Segur que te la seva història i segur que us suggereix moltes coses

Engega el grup cap a un circuit que en aquest moment tots desconeixen, però segur què donarà bones vibracions per anar al costat d’amigues i amics fent una bona xerrada i un gran entrenament

Però abans fem moments de preparació, com en Ricard Moliner, mentre parla amb la Maria Ruiz, que estira un xic i la Marta es disposa a endreçar el pèl per poder córrer, en presència de l’Òscar i de tots

i a la sortida, on veiem en Juan Estudillo amb el gest característic de qui engega el crono.

clica imatge grup

I uns quant amics anem a refrescar-nos a la font de les canyes, que raja fresca i abundosa.

El passat dissabte vaig veure que l’Edu pujava corrent des de casa seva i vaig tenir l’oportunitat de poder-hi xerrar una mica. Vaig saber que juga a tenis habitualment amb el seu fill Víctor que fa uns quants anys que escampa per tot arreu les virtuts del grup i porta, segurament, a una de les persones més importants de la seva vida: al pare. Segur que ha tingut molt a veure en què l’esport sigui un eix primordial a la vida dels dos i és un luxe comptar amb la saga Martín. Per molts anys

Hola Pep,

Em fa molta il·lusió i estic molt content de córrer els dissabtes amb aquesta colla. Porto tot aquest any entrenant i posant-me en forma, feia molts anys que no corria tant. Sempre he estat fent varies activitats esportives però fa mesos vaig decidir sortir a córrer gairebé cada dia i prendre’m-ho com un repte de superació personal i de sacrifici. Vaig començar sortint sol animat pel meu fill Víctor Martín i més endavant he continuat entrenant amb ell fins que em va presentar a tots vosaltres, una colla fantàstica i molt maca. Estic molt content i orgullós de poder entrenar amb vosaltres

He fet 3 curses i el meu objectiu és seguir corrents totes les que pugui i fer una mitja ben aviat

Eduardo Martin Cobos

!

Tags: córrer, mossenaires, pep moliner, Terrassa