Etiqueta arxiu 'córrer'

29 oct. 2015


Puc o no puc

Classificat com a General

“És fosc, tinc son, em fa mandra, em canso, no sé qui vindrà, no sé on em  portaran, no sé com acabaré; què faig?, me la jugo?”. Segur què això a més d’una i a més d’un és el que li passa pel cap,

“Va si!!. Anem-hi a Torre Mossèn Homs”, i totes les neures desapareixen i tornar a trobar, a les amistats. Que una trobada faci més de vint anys i que alguns hi són des del començament i el qui ve s’ho fa seu i ho explica a casa, amb ulls lluents i que a més, de mica en mica noti que la vida és molt millor.

Això és el que es pensa, i per això s’ha mantingut fins avui dia, i el dia que s’acabi segur que ho recordarem i ho explicarem. I quan siguem vells li ho direm als nostres néts amb una llagrimeta baixant per la galta envellida. Serà un gran moment i el recordarem i us tornarem a recordar. I si tan sols queda
un retrat, aquest ens farà reviure els dissabtes.

“Però, si dissabte que ve ens tornarem a trobar. Què estàs dient!!. Va, va.
Digue’m que ha passat”. Doncs què avui igual és un bon dia. Si

Quan arribes a aquest lloc i veus el joc de llums, el cor es tomba d’alegria per veure néixer un nou dia.


Quan et vas apropant a la Masia: no saps qui trobaràs


I què millor que trobar-se amb qui t’accepta enriquir el nostre projecte, donant-se a conèixer i tenir el luxe de ser nominat com a “Mossenaire d’honor”. Gràcies Isaac Osuna


I al final se’ns donarà a conèixer. Tot un honor


I comencem per ho més important. Petar la xerrada i retrobar-se un dissabte més


I amb més tècnica, amb un bon estirament, com fa en Toni Peñalver <link&gt;


Prement les mans, com en Marc i la Laura


I, pim, pam… sortim amb la Isa Font i l’Eva Gorina


Antonio i Jordi amb abraçada, que fa poc que també entrenen altres dies per la zona de l’Ègara i l’Imma concentrada i seguida per la Sandra

En Marc treu la llengua


Miquel’s i Javier


Enrique, que siempre que por ve


l’esport amb les seves vessants


Angel, vestit de mossenaire i molt feliç d’haver-vos conegut a tots.


Tots seguint al mossenaire d’honor, en Isaac Osuna, mentre baixem pel camí del golf


I avui tenim a la Mon


Típic imatge de les anades i tornades de la gent


Primer rajos de sol, mentre ens reagrupem. Avui hem començat prou foscos i
ens anem il·luminant. Som il.luminats


Isaac molt ben envoltat, amb el Miquel i en Xesco


Cisco, Juan Manuel i Juan


Han sortit fotent-li canya i han encapçalat aquest llarg progressiu en baixada:
la Gemma, Marc, Enrique-Nilo i en Juan.


Amunt i avall


I el moment que arriba la cua, amb els que l’han anat a buscar. Gràcies!!


Xesco, nou mossenaire i avui, després de molts i molts mesos, torna a córrer l’Emilio Expósito. Sembla que recuperat, encara que dilluns ens confessava que tenia moltes “agulletes”, millor dit tiretes.


I arribem a la urbanització de Castellarnau, i els que hem arribat abans, fem de mossenaire.


La Contxita aprofita per fer un bon estirament.


I la Gemma, segur que al “culumpio”, rememorant un temps d’infantesa.


La nostra Mossenaire Major, l’Anna Cos, al costat del Mossenaire d’honor

I ens preparem pel moment culminant: la foto de família


Persones que fins fa poc no es coneixien, aquí acaben fent una bonica amistat.


El marit de l’Eva Gorina, vestit de California four factors, avui ha patit un xic.
Abraçat amb en Xesco, que també ha patit també. No sé si s’encomana.


I s’ens presenta el nou mossenaire


I aplaudim al Mossenaire d’honor: Isaac Osuna.


Moment irrepetible. No estareu mai més els mateixos iguals plegats i aquest lloc i amb aquesta postura i… ves quina bona pinta que feu. Gràcies!!


Sempre què passem per aquest lloc i aviat, al costat de les oliveres, sabem ho afortunats que ens sentim de formar part d’aquest col·lectiu que els agrada tot això i ho valora.


L’Ana fa uns mesos anava queixosa per què ho trobava llarg, ens sembla o dur, o tot plegat. Ara tenim la gran sort de què fa dies que no falla i… ha millorat, segur. Al seu costat la Sandra


En Salvador Reig és un vell amic amb qui hem fet força coses plegats. És un dels més grans ultrafondistes que he conegut a la vida i podria escriure un llibre i una enclicopèdia dels reptes que ha aconseguit esportivament. Una gran sort comptar amb la seva amistat. Avui estava realitzant una marxa excursionista orgranitzada.


No exagero quan dic que al seu costat un es sent petit. Tinc molts records i tots bons de les vegades que he pogut estar al teu costat Salvador. Et desitjo ara sempre el millor i que continuïs amb segur que molts plans i molt esport. Estem en contacte!!

Molt temps que és una constant en el projecte d’entrenaments que fem. Ja feia  dies que et perseguíem per què ens expliquis una mica coses teves i t’ho volem agrair de tot cor. Saber que estem envoltats de bona gent com tu, ens ajuda a mantenir aquest esperit d’amistat volem. Per molts anys i que tot et vaig molt i molt bé. Ens diu l’Isaac:

Primer de tot volia agrair al Pep la seva dedicació a aquest projecte que porta tants anys i que enganxa a molta gent, i també gràcies per fer-me Mossenaire d’Honor, ja no m’he pogut escapar.

El meu nom és Isaac Osuna i tinc 32 anys, sempre m’ha agradat molt l’esport tot i que crec que m’ha faltat més dedicació i constància. De nen vaig estar jugant a futbol fins als 17 anys per motius d’estudis. Després vaig tenir una etapa de gimnàs i amb 23 anys vaig començar a exercir d’arbitre de futbol federat.

Des d’aquest moment vaig començar a interessar-me més pel running, donat que havia de passar proves físiques que exigien un cert nivell de resistencia.
Feia sortides en solitari un o dos cops per setmana i alguns entrenaments específics a les pistes de Can Jofresa.

Després d’uns anys va néixer la meva filla i vaig deixar l’arbitratge, i només sortia a córrer en solitari i em costava trobar motivació. Vaig estar fent els entrenaments del California Sports amb el Jim a les pistes uns mesos però els meus problemes al genoll no en vam permetre seguir.

Després un bon dia un Mossenaire amic meu, l’Oscar Ortiz em va suggerir d’anar-hi , que m’ho passaria bé i no era tan avorrit com anar sol. I des d’aleshores que intento venir tots els dissabtes donat que és l’únic dia que puc per temes de treball.

No he fet gaires curses, una cursa de Bombers, una Santi Centelles i una de la Festa Major, però tinc la idea d’augmentar d’aquí al gener les sortides i preparar-me la Mitja de Terrassa, a veure si puc!

Gràcies a tots els Mossenaires!

California Sports

http://josepmoliner.com/fupar_garden2015.gif

vols el teu banner?   <———-

Comentaris tancats a Puc o no puc

15 oct. 2015


Una Gentada a Can Mossenaire

Classificat com a General

Tant podem ser set, com setanta-set: però els que hi som, sempre ens queda un bon regust i un gran record. Una cosa tan senzilla com fer esport acompanyat i gairebé sempre no parar de tenir bones converses i aprofundir amb velles i noves amistats, per camins, de vegades trinxats per la voluntat del vent i la natura, i que ja no són els mateixos, però que nosaltres els enriquim
buscant en el nostre interior aquell somrís de qui ens acompanya i que només apartem ho dolent i donem pas a lo bo i per això val la pena i avui, amb una colla tan i tan gran i amb un munt d’anècdotes. Gràcies amigues i amics i un aplaudiment, com el que us heu dedicat a vosaltres. Ben merescut.

El recorregut ha tingut un moment de dubte, i l’hem hagut de variar per la presència de maquinaria pesant i bellugadissa de troncs, que podien malmetre la integritat física d’algú. Finalment, hem anat fins a Sabadell i hem pujat per un nou tram que no havíem fet per anar a trobar Sant Vicenç de Verders.

Gràcies per la paciència i per tot plegat i ens veiem, quan? ah!!??


Agafat “in fraganti”. El primer dia que ve i el nostre flamant “Mossenaire d’honor”. Gràcies Toni Vela


Aplaudit per l’amic Adrià, que de fet en porta dos de dies venint i esperem tenir-vos molts anys prop nostre


La nominació en marxa i en Toni Vela ho té ben assumit


I qui fa poc que ve, i repeteix en Francisco Escudero. Un amic de tota la vida i d’antigues èpoques per la Uat.


En Carlos ens presenta el seu nou amic i nou mossenaire, en Quim, que s’estrenava avui


Eva retrobant-se amb en Xavi, bons mossenaires.


“Lo saben aquel…” en Carmelo Luque, grandíssim mossenaire


Marc Miquel arrenca al capdavant


Alberto i Manolo seguits per la Cinta, Carme i Inma


nou mossenaire, Miquel, José, David


Josep Maria, Oriol, Toni i Adria, seguits per en Toni


Josep i Xavi


Nova mossenaire, Eli i Charo, seguits pel matrimoni Isa i Xesco


Matrimoni, Miguel Angel i Rosa


Núria, Maria José, Isa, Sandra, seguits per Francisco


els muntanyers, Jose i Nacho


Els primers rajos de sol, amb les nostres fantàstiques, Cinta, Carme i Imma


Quim, amb en Carlos, seguits per en Marc


Miguel i David, i l’Isaac de blau


Passant per l’àrea de pícnic i mediambiental, amb l’esquena de l’Oriol,


Sandra, Miguel, Adrià, Mon, Toni i Silvia


Montse i Miguel Angel


Rosa i Isa


Reagrupament estàtic


I arriba la “Cua”, amb en Marc, Marc, Jose, Charo, nova i la mossenaire major, l’Anna


La Trini


Charo i nova


Josep Maria, nou i Joan


Miguel, David, Cinta


Avui, tot i tenir el camí preparat, una màquina de tallar arbres, ens ha semblat perillosa i hem fet més volta per no posar-no en risc, Aquí amb cares de circumstància


Un trist bassal, i tots mirant de no embrutar-nos, tot i que l’endemà molts dels que surten a la foto, a la Four Factors d’Ullastrell van quedar enfangats fins a les celles.


Ens tornem a reagrupar, amb en Juan Miguel i en Miquel.


Sandra, Montse i Maria José. Avuí han fet entrenament llarg i han sortit abans i han allargat després.


Juan José, amb la seva música, i tot el grup en una bella estampa


I moment “mossenaire”: anar a la cua. És la característica especial del bon mossenaire, Anar amunt i avall. Gràcies!!


Una gentada de bones persones, que sembla ben bé que venen d’assota del Macís de Sant Llorenç de grog, una gran persona: Paco Utrera: al capdavant de la cursainfancia.wordpress.com <— encara us podeu apuntar avui.


La nostra Anna encantada de veure tants amics d’entrenar en grup


Homenatge especial, als nostres mossenaires Sabadallencs, que fan gran el projecte i que el fan millor. Gràcies

Juan José, Juan Manuel, Miquel, David, Josep Maria, Isabel, Xesco, Charo


Un camí què fa un any era ombrívol pels grans arbres i que ens duu a Sant Vicenç de Verders, i ara té aquest aspecte


En un dels dies més multitudinaris en els nostres entrenaments, els vostres, us aplaudiu a vosaltres mateixos per haver-ho aconseguit i és que passàvem de la setantena d’amics. Gràcies!!


I ara, aplaudim als i a les mossenaires que s’estrenen. Benvingudes i benvinguts.


I demanem a Toni que baixi per què el coneixeu. Una amistat que sorgeix de la xarxa i què el primer dia ens enorgulleix que sigui el nostre mossenaire d’honor. Gràcies Toni Vela


Un aplaudiment per a ell i aprofitem per explicar l’anècdota que ens va portar a conèixer-nos personalment. Una gran persona.


I ara cridem continuem coneixent nous mossenaires


Ens aixequen la mà i esperem poguer compartir moltes estones


Per què fem baixar a en Manel?


Per què tots li volem cantar i desitjar un bon aniversari i que en faci molts més.
Felicitats Manel Expósito


I el moment familiar: foto de familiar i un luxe aquest moment.


Adéu Sant Vicenç de Verders, on són els arbres que et feien ombre?


I en Toni actiu, amunt i avall, com a bon mossenaire


Eiiii !!! Charo, amb l’Eli


Mon i Maria José; hem notat que respiraven fort. L’endemà la Four Factors


Amunt i avall, am l’Adrià i l’Isaac


I; és clar: en Toni ens ve a buscar


I anem amb la Núria


Sense saber-ho, passem per un dels fundadors de la trobada, però que no ve gaire, en Jordi M.Abad, autor del logo de la vostra samarreta. Segur que tornarà a venir aviat. Anava acompanyat d’en José Segura


“Celebro que llevo 7 meses” diu, i un recordatori per en Juan José què és un habitual de la trobada.


Gran Moment: Anna Cos i Toni Vela. Un luxe


I la casualitat em va portar a conèixer aquests dos grans atletes i l’amistat segueix el seu procés.

Ell no ho sap, en Toni Vela; però aquell dia m’ho vaig passar com mai, amb gent que gairebé no coneixia de res i que vam fer un equip i m’ha quedat un record per a tota la vida i un agraïment. Córrer amb persones que et posen en un equip, sabent que un no els podré ajudar gaire, però en canvi amb les que m’hi vaig trobar tan i tan bé i vam quedar quarts amb una gran marca, i amb
un nom tan estrany i divertit com “Equip I Run With Pequeño Nicolás”

http://resultats.championchip.cat/resultats/marato-de-relleus-per-equips-de-sant-joan-despi

Toni, ens coneixem poc, però ja sembla que siguem amics de tota la vida. Estic segur que ets una gran persona i aprofito aquest raconet per dir que agraeixo haver-me topat amb una persona com tu. T’agraeixo que el primer dia que vens, acceptis ser el nostre “Mossenaire d’honor”, una abraçada!!

Us agraeixo família aquesta menció a mossenaire d’honor que m’heu fet, tot i que no la mereixi per ser el primer cop que vinc… Pep, va per tu:

Em dic Toni Vela, 33 anys i de Terrassa.

Jo sempre he fet esport, primer futbol a la EGB, després tennis, que ha estat i és la meva passió, i ara farà uns 7-8 anys que corro, els últims tres ja amb una mica més de dedicació i entrenament.

Buscava motivació, esperit de millora i coneixer-me una mica més, i el running (ciment, trail, ultratrail que és el que he tocat) m’ho ha donat… I a més a més m’ha fet trobar amics que mai hagués fet sense córrer… Per tant, afortunats qui correm!

M’agrada córrer acompanyat, tot i que de vegades fer-ho sol també omple.
Però fer-ho com vosaltres ho feu, no té preu.

Tenim un grupillo, els Hidden Team (“córrer d’amagat”, sabem que tothom diu “avui no surto, no entreno gaire…”, però realment tots ho fem i sortim a fer hiddens jejeje) amb els quals gaudeixo i desconecto del dia a dia, fent esport i millorant tots…

Ara també em sumo amb un grupet de la UAT, i d’això és tracta, de passar-s’ho bé i buscar allò que t’agrada.

Oi Pep? Qui t’anava a dir que coincidint sempre de vista a curses, que et buscaria pel Facebook per quedar i gaudir d’una marató per relleus? Això és lo que té ser bona gent, que se’n recorden de tu per plans impensables però gratificants.

Molta sort amb el teu projecte, em trec el barret davant la tasca que fas i pels qui t’acompanyen.

Per molts anys més família mossenaire!

http://josepmoliner.com/fupar_garden2015.gif

vols el teu banner?

Comentaris tancats a Una Gentada a Can Mossenaire

« Següents - Anteriors »