blog d'en Pep

Quantes ciutats voldrien tenir entre els seus habitants una ferralla com aquesta, fruit de l’enginy d’un cervell artístic, on d’un capó surten unes galtofes. Del xassís; panxa i llom, potes i cul, i tot ordenat i mirat de lluny; un bitxarraco ben curiós i prou bonic i que ens dóna la benvinguda per la pota est, prop del cementiri on qui fa o no fa tots estirem la pota, tard o d’hora.

Bé, feta la introducció més o menys desafortunada o no, l’entrenament en la línia: converses a dojo, rialles en tot moment, amistat, solidaritat i esport. Què més es pot demanar un dissabte a les vuit? Doncs res, que ha estat un plaer estar al vostre costat i que si tot va bé, hi tornarem, si fa o no fa el dissabte vinent i, què?, encara no t’atreveixes a venir. Vinga t’esperem que t’enfortirem el caragols.

Quan arribes a aquest indret tan conegut per tots, per la banda de baix, et topes amb aquesta mena de gronxador que des de què entrenem des d’aquí hi és. No sé si és lleig i original: com a mínim és curiós i en una època l’envernissaven, ara es va envellint, com nosaltres i pocs hi juguen

Una mica més amunt l’avet i la masia irrompem a la nostra visió i al seu voltant tota una colla que espera

S’abraça i es saluda. Comença la trobada amb tothom amb ganes de gaudir plegats

gent nova apareix i hi fem amistat, com en Manolo, que per molts no el coneixíem i ara si ens trobem pel carrer, sabem l’un de l’altre i pel barri, de fet, fa temps que passàvem de costat sense saludar-nos, perquè no havíem coincidit com ara fem practicant esport

En Garreta ens visita; aviat farà 6 anys que va ésser MOSSENAIRE D’HONOR !!, Un luxe. Al seu costat la Gemma i en Cisco.

I un agraïment especial a en José Liñán “Mossenaire d’honor”, que fa poc
que ve i que se li nota que és una gran persona. Gràcies! Quedes nominat!

I la Cinta i la Carme, enceten la sortida al capdavant

L’Imma al costat d’una nova mossenaire que s’estrenava

Hassan i César

Juan Miguel, José i Antonio, en un dels moments en els quals ens reagrupem

Molt content de comp tar amb la vostra companyia i amistat. Gràcies

David i la Laura De Benito

Racons de la zona de Torrebonica que no ens cansem d’admirar, com aquests per on passem

La Mari puja en solitari i és retratada pel de l’ombre que es veu a terra

I com no podia ésser d’una altra manera, en Marc va amunt i avall, fent de “mossenaire”

I mentre esperem a ser-hi tots

Arriba en Marc, acompanyant la cua. Em Marc i en Javi són dels més antics i de fa moltíssims anys que enriqueixen aquest projecte.

Amb aquesta cara de ràbia, un home de molt bona fè: en Jordi Garreta: un mite i subcampió de Catalunya de curses de muntanya i guanyador arreu on va i per mèrits propis de títols i podis. No feu cas de la cara: és totalment inofensiu

Els capdavanters del progressiu els teniu al davant Cisco, Wester, Alberto, Jordi i Carmelo. Allà lluny veiem la Gemma, també, mig amagada darrere l’Alberto

De tant en tant veiem al nostre nominat mossenaire d’honor, en José, ara al costat de l’Edu, que també n’ha estat fa un parell d’anys <link&gt;

En Marc Armengol al costat de la Isabel Alcalde, que es posa les mans al cap. Em sembla que fa calor i la pujada era forta.

En Javier fent costat a la nostra cua d’avui: les mossenaires noves, que
esperem veure-us moltes vegades

En Ramon, Antonio i Josep, endinsant-se pels carrers de Torressana

I arribem al nostre punt important: el de la visita al Dinosaure Mossenaire; ai, no, perdó!!, El “Dinosaure” d’en Roca Alabern, que dóna la benvinguda a l’entrada de Terrassa

I l’Eva, hidrata convenientment a en Sherlock, al costat de tothom que avui ha vingut.

Aplaudim a les noves: gràcies per venir i benvingudes!!

I fem sortir al nostre nominat “Mossenaire d’honor”, en José Liñán. Moltes gràcies!!

Queda proclamat “MOSSENAIRE D’HONOR”: José Liñán

I com que en Jordi Garreta ve poc, avui li hem dedicat un aplaudiment, donat que és subcampió de Catalunya de curses de Muntanya. Gràcies Jordi i enhorabona!!

Doncs el Dinosaure ja forma part de la tradició: un parell de vegades l’any l’anem a veure. Està bé, gràcies a… bé, gràcies a la rentada de cara que li va fer el nostre Ajuntament fa poc.

I en Marc diu: “i l’acudit del Carmelo?”

Doncs diu: “hoy va a ser un poco malo”… i que va, que va: com sempre; boníssim. Gràcies Carmelo

Doncs Marc, ja tenim el nostre acudit, el de “les pestanyes”

Laura De Benito, fugint del Dinosaure

Cames ajudeu-me: si fos de veritat!!

Doncs, José Liñán i Jordi Garreta: dos grans campions.

Avui a l’Angel, el veiem patir.

I ens endissem al torrent de la Grípia

Qui fa llangotes, qui, qui, qui !! ahhhh !! en Jordi Torrente. Ai ! si t’atrapo!

L’Eva Cantero, com sempre maquíssima, lluint new look i amb el Sherlock.

Bebent de la font de la Grípia. Hores d’ara, si no teniu cap cuc a la panxa, és que l’aigua era potable.

Content d’ésser al teu costat. Avui ens ha faltat en Javi, que va ésser qui et va animar al projecte. Però el tenim al pensament.

I elles, les mossenaires noves i que s’estrenaven avui, al costat d’en José

Veritàblement el veiem cansat a l’Àngel, i en Juan Miguel al seu costat amb aquesta bona pinta

L’Imma, cuidadora de la meva motxilla, tantes i tantes setmanes. Gràcies!!!

El el 26 de Setembre es va estrenar de la mà d’en Javi en el projecte i ens adonem que li agrada. Avui li demanàvem si ens volia fer els honors i no ha dubtat ni un instant i li agraïm tots plegats que és doni a conèixer i estem contents de tenir-te al nostre costat. Gràcies i per molts anys!!

Hola a todos,

Soy José Liñán, tengo 48 años, soy de la LLagosta y estoy casado con Mari Carmen, tengo 2 hijos Iván y Alba.

Llevo corriendo hace muy poco tiempo tan solo 5 meses ya que mi obesidad no me lo permitía en septiembre de 2014 pesaba 130kg actualmente 70kg.

En esta fecha empecé a hacer dieta acompañado de grandes paseos y bicicleta elíptica, para la primavera de 2015 empecé a trotar y por fin este verano ya podía correr, he hecho algunas cursas de 10 km y mi mejor tiempo está en 00:49:34. Entrenando he hecho varias medias maratones la mejor en 01:50:24 y mi tirada más larga ha sido de 25:25km ahora me encuentro fuerte y estoy pensado en prepararme para la maratón de Barcelona (de momento solo pensando) ¡¡ si esto me lo dicen hace un año no me lo creó !!

Actualmente he empezado a entrenar con el C.E. Fondistes De La Llagosta.

Desde aquí quiero animar a cualquier persona que tenga sobrepeso o cualquier otro problema, decirles que con un poco de fuerza de voluntad y constancia se puede llegar a conseguir sus objetivos y llegar a ser un gran deportista.

Quiero dar mis agradecimientos a Javier Guerrero ( Pinelli 31 ) por los grandes consejos y motivaciones que me ha ido dando desde mis principios cuando solo caminaba y a mi mujer Mari Carmen por apoyarme y comprenderme a la hora de realizar entrenamientos y salidas.

Para mi es una experiencia muy bonita poder venir los sábados que mi trabajo me permite ha hacer los entrenamientos mossenaires en este entorno natural tan bonito con una gente fantástica, muchas gracias a todos por acogerme tan bien y como dijo Antonio Mayorgas en su crónica yo también vendría cada sábado con este grupo aunque tuviera que pagar.

Un saludo a todos,

José Liñán

Tags: Amistat, córrer, mossenaires, mossenhoms.be, Terrassa

Si no tenim res millor a fer un dissabte a les 08:00, què me’n dieu de no preocupar-se de res, i afegir-te on segur que trobem alguna amiga o amic al voltant de la masia més famosa que les corredores i corredors Egarencs que tenim: “Torre Mossèn Homs”

En canvi, hi ha qui té com a moment preferent atlètic, presentar-se imillorar esportivament, físicament i encetar el cap de setmana envoltat d’un núvol d’immillorables persones, que amb la senzilla excusa de córrer, fan cap aquí.

Aquesta setmana es nota que ens van canviar l’hora i la llum és més clara i s’hi veu millor i des d’aquí volem demanar que tots intenteu ser a la vida una mica feliços, com ho sou durant aquesta hora, on us despreocupeu dels altres problemes, ni que sigui una horeta. Doncs benvinguda sigui la trobada i amb un recorregut que hem fet un munt de vegades, però que avuí, si no millor: diferent

Veient a les noies que han fet companyia a la nostra “Mossenaire d’honor”, la Gemma Solsona de vermell, t’adones que val la pena la trobada, per veure aquestes cares rialleres. Ànims i endavant

I poca estona abans i davant l’atenta mirada de l’Eva, queda nominada la Gemma Solsona, com a “Mossenaire d’honor”. Tot un luxe

I el nostre gran mossenaire Sabadellenc, en Miquel, que ve amb en Juanjo. Ens agrada no perdre la pista.

En Robert, un altre il·lustre

I la família Expósito, amb la Carmen, José i Emilio, del California, que es disposaven a anar de caminada.

Als seus llocs, llestes!!, JA!! i la Mariona que s’acordona les sabatilles i és enxampada en aquesta posició

I si fa poc la Inma, en duia en Manolo, avui un nou amic s’estrenarà a la trobada

I espera abans no sortim en el moment en punt.

De nou una gran colla tant amb quantitat com en qualitat es disposa a recórrer…
Avuí en direcció a Can Mollor i torrent de la Grípia

I a l’altiplà i conegut reagrupament

En Jordi Renom, que ve des de Barcelona a córrer al nostre costat i de fa un munt d’anys. Gràcies Jordi.

En primer terme en Miguel, i prop d’ell la Gemma, Isa, Eli i Charo.

Contxita seguir per en Nacho, que passa pel famós aqüeducte de la Grípia amb el seu gran amic, en Runi. Em preguntava si hi hauria aigua al recorregut: doncs si, no?

Paco Utrera, al capdavant

Moment de qualitat, amunt i avall.

Balme i mossenaire nova.

Sandra, Isaac, Oscar i Pepe

Francisco Escudero, un fixe a la trobada d’ençà que va venir d’unes sis setmanes

Fernando Artesero

Gemma, Xavi i Javi

Reagrupem?

Re-engeguem, amb la Gemma

l’Edu

I estrenem nou reocrregut, pel costat de Torrebonica, del Consorci Sanitari. Un lloc prou bonic i gairebé en estat d’abandonament. Una llàstima

A en Totu, crec que sempre el traiem amb la llenga fora, al nostre mossenaire
del Maresme, i que d’allà ha vingut.

Miguel i Carmelo, seguit per en Jaci i la mossenaire nova

Magnífiques atletes les dues, la Gemma Solsona i Gemma Cadafalch

anant a tota marxa, cap a la cua

I tornant de nou, amunt i avall i ràpides, ràpides.

I arriba la nostra cua, i la solidaritat dels mossenaires

Silvia i Contxita.

Manolo, corre i alleugera roba.

La Sandra no recordo que explicava, però hi posava molt d’èmfasi

Balme i Pedro ens senyala el recorregut que compartim amb gent que va sobre rodes

I arriba la cua, amb en Juanjo, Miguel, Carmelo, Javi i la mossenaire nova

Les prèvies

coneixem a qui s’estrena de mossenaire

Benvingudes i, repetireu?

I ara volem conèixer la nostra mossenaire d’honor: La Gemma Solsona. Fantàstica!

La Gemma aplaudida per tothom

Un gran moment per molts de nosaltres. Gràcies

Mentres els ciclistes arreglen la punxada, mossenaires amb un bon progressiu

I els que l’han fet, Alberto, Marc, Marc, Roberto, Laura i darrera mig amagada la Gemma Solsona

I les nostres amazones: Eva, Sandra, Eli, Isa, Charo

I els que han fet el progressiu de baixada a les primeres posicions, Paco, nou, Charo, Miguel, Marc, Laura, Rafa, Hassan, Juan Miguel, Totu, Joan, Enrique-Nilo: gràcies per acceptar el joc.

jo també, jo també, jo també, deia l’Eva Gorina. I la Noèlia, pensativa

Sempre activa la Gemma, darrere l’Edu

Llocs prou coneguts per a tothom

I com a bona mossenaire, amunt i avall, la Gemma i en Pascu

l’Eli lluint samarreta del “1000 clandestino”, de les que n’hi ha poques i només per a guanyadors.

Com dues amigues i que van repetint. Gràcies per venir!!

Allà a l’infinit grans atletes s’endevinen a contrallum, qui seran?

Esteu emplaçats?

Una pujada que a més d’una i més d’un se’ns fa feixuga

Laura i Gemma

Totu, caracterísitca de totes les fotos: llenga fora i solidari, amunt i avall

Com en Miquel Moreno, està clar

És l’hora de l’adéu-siau, i fins a un altre i gràcies a tothom.

Com que hem sabut que el nostre gran amic Juan Manuel Muñoz aquesta setmana ha perdut al seu pare, donar-li el nostre condol i molts ànims.

També, voldria aprofitar per desitjar a una persona per la que sento un gran apreci i amistat, en Tomás Sanchiz i que avui sabia que l’operaven d’un trencament important de fèmur que tingui una ràpida recuperació i tornar-lo a tenir animant com sempre fa a tothom que l’envolta. Ànims Tomàs!

De casualitat va néixer entre nosaltres l’amistat. Un diumenge de bon matí i quan no trobava a algú, va venir amb un grup fantàstic de Terrassa, “Las Nenazas”, on vam anar entrenar plegats i fruit de la conversa, hem compartit entranyables moments i tinc la sort de seguir veient sovint i gaudir de la seva companyia. Apassionada, escriptora, grafòloga i no sé quantes coses més i… molt, molt competitiva i no para d’anar amunt i avall a esperar-nos. Una sort de tenir-te tant aprop i espero que per molts anys. Un fort petó.

TOT VA COMENÇAR UN MATÍ DE TARDOR, EN AQUESTA TARIMA, POCS MINUTS ABANS DE LES VUIT DEL MATÍ

Sempre m’ha apassionat l’esport, ja que, de petita, havia fet dansa clàssica amb la Marta Mos i també judo, al Carvi’s, i fins i tot vaig arribar a cinturó taronja-verd. Però fins fa pocs anys no havia corregut d’una manera constant, continuada.

Vaig anar vint-i-vuit anys al Tosca (ara ja en tinc 46! ¿eh que no ho sembla? Això ho fa l’exercici!), i també vaig fer pilates al Q-sport, tant d’alumna com de professora. Com a hobby, em vaig treure el títol, a Orthos, de monitora de pilates, tant de “matt” (terra), com de màquines (Reformer), i vaig estar fent classes de pilates al Q-Sport durant tres anys.

Potser us deveu preguntar: ¿i quan va ser que la Gemma va començar amb això del “running”? Alguna vegada anava a córrer, però de manera esporàdica. Recordo un dia, amb 18 anys, que em vaig presentar a la cursa de la festa Major de Sant Llorenç de Morunys, i, com que no hi havia gaires noies (en aquella època, no estava tant de moda córrer), jo vaig quedar tercera. Però no vaig ser constant.. Jo seguia amb el meu gimnàs i prou.

Per manca de temps (responsabilitats familiars i laborals), un dia vaig decidir deixar el gimnàs i sortir a córrer pel meu compte, ja que un bon amic, en Miquel Rovira, que abans regentava el Videomania del carrer Galileu, em va dir que hi havia un grup que sortia a córrer els diumenges, davant la tarima del Terrassa Sports. I jo em vaig dir: cap allà falta gent!

Tot va començar un matí de tardor, en aquesta tarima, pocs minuts abans de les 8 del matí.

Jo buscava el marit de la cosina d’en Miquel Rovira, un xicot que jo no coneixia de res, però que en Miquel m’havia dit que em podia afegir al seu grup. No vaig veure ningú conegut. I, mig desorientada —però, al mateix temps, decidida—, em vaig acostar a en Pep (a qui, evidentment, no coneixia) i li vaig dir:

“¿Que ets en Jaume?”. I en Pep em digué: “No, no ho sóc, en Jaume, jo…; però, si vols, pots venir a córrer amb nosaltres”. Em va deixar astorada. “¿De debò que puc venir?”, li vaig contestar, enfervorida. Sense saber que allà gairebé començava una nova etapa de la meva vida. O, si més no, que en aquell moment començava a acariciar aquest tresor del córrer, fet de sentiment de llibertat i de companyonia, a la vegada.

En Pep va estar al meu costat gairebé tota l’estona, animant-me i vigilant que no ensopegués amb cap pedra, i explicant-me totes les colles de “running” que hi havia (em va parlar també del grup de California Sports). També em va explicar què era el Projecte de Mossenaires, i que fa quasi 21 anys que el porta a terme. Tot això, jo ho desconeixia completament.

Però va quedar així, i va passar gairebé un any, i jo no sortia a córrer amb cap grup, sortia sola, de tant en tant, però m’avorria molt. Un dia, la Isabel Alcalde, companya del Tosca durant molts anys i amiga meva, em va engrescar per córrer la cursa de Sant Silvestre, el 31 de desembre de 2013. (Sempre acostumen a passar coses interessants, l’últim dia de l’any!) Jo que sí que me n’hi vaig anar, i llavors la Isabel em va explicar que anava a córrer amb el
California Sports. Tot d’una vaig lligar caps amb el que en Pep m’havia explicat feia un any i vaig decidir apuntar-m’hi. I aquí em teniu. Fa quasi dos anys que corro amb el California Sports, i per mi, ara, tota aquesta colla és com la meva segona família. Me’ls estimo molt a tots. Formen part de la meva vida, i aquestes dues horetes setmanals que surto a córrer amb ells us puc ben assegurar que m’omplen de vida. I… us diré un secret: cada quinze dies, vull venir amb els Mossenaires, perquè allà ens veiem tots, i m’omple de joia.

Agraeixo a en Pep i a la Isabel Alcalde l’entusiasme que m’han transmès per sortir a córrer amb el grup. Gràcies a tots dos per donar-me l’empenta!

Vull agrair a en Pep la seva dedicació i passió per l’esport i la manera com ens ho transmet cada dimarts i dijous, als entrenaments.A part de córrer, parlem, riem i ens ho passem d’allò més bé.

En aquests dos anys intensos de córrer, he fet la mitja de Terrassa, la de Montornès, la de Barcelona, la de Badalona, i la transèquia de Manresa, amb la Sílvia Vila.Aquest any, m’he apuntat a la mitja de Granollers.

Aquest any vaig fer pòdium, a la Cursa de la Infància, i em va fer molta il.lusió. I l’any passat, vaig córrer la mateixa cursa, i com que mai m’hagués pensat que podia tenir alguna classificació, vaig marxar i no vaig recollir el premi.. Aquest any, el Pep em va fer quedar, tot i que primer no sortia a la llista..Molts s’hi van trobar i les van tornar a imprimir.Ufff!

Gràcies a tots els companys del grup per ser i per seguir gaudint, junts, d’aquest esport, que tant ens apassiona: córrer! Estic enganxada al “running” perquè, a part que fem vida social i tertúlia, estic molt més de bon humor, amb més energia i amb moltes ganes de fer coses. Us estimooo!

Una abraçada a tots!
Gemma

Tags: Amistat, córrer, mossenaire, mossenhoms.be, Terrassa, xerrar