blog d'en Pep

Festa Major de Terrassa, és sinònim de què moltes i molts “Mossenaires” reserven tota la força per fer una bona cursa per la ciutat o pedalada, i ens agrada que l’atletisme popular a Terrassa tingui una cursa amb trenta-set anys de solera, a una ciutat on té tants practicants i esperem que us hagi anat fantàsticament bé i l’hàgeu gaudit, un dia que podem córrer pels
principals carrers de la ciutat. Us felicitem als què l’heu gaudit i heu fet Esport a Terrassa

Si voleu veure un resum de la cursa i la pedalada clica aquí http://www.terrassadigital.cat/detall_arxiu/31046/la/cursa/la/pedalada/popular/nou/actes/esportius/mes/multitudinaris.html

I a “Can Mossenaire”, no hem perdonat i també hem fet un entrenamentcaracterístic i solidari, on ens esperem i gaudim de conversa i paisatge. Alhora la colla que ha vingut, han fet les dues coses: entrenar plegats i la cursa de Festa Major de Terrassa a la tarda. Quina força!!

Hem anat a Can Deu, a veure l’Ermita de Sant Vicenç de Verders, on s’ha fet la foto de família i de tornada pel torrent, per notar la fresca què dóna la zona ombrívola i l’aigua que brolla i es mou pel torrent.

Bona festa major i avui dimecres a quarts d’onze s’acaba amb el castell de focs i un rom cremat. Nosaltres dissabte vinent, t’esperem per fer tot allò que ja saps.

L’Àsia li ha fet molta il·lusió la seva nominació a Mossenaire d’honor i al final podrem llegir que us vol explicar. Gràcies de part de totes i tots nosaltres: “Mossenaires”

Ens il·lusiona veure com en Xavi Miquel torna venir

Amb cara de sorpresa, avui, un día especial de Festa Major a Terrassa, labandera viatjarà a l’esquena d’en Marc Armengol

Al costat de la Ida, agafarà aquest emblema: “La bandera Mossenaire”

Jordi , Oriol Ida, i Marc

La filla d’en David, alhora neta d’en Josep , la Claudia Hernandez Vandellos, s’estrenava com a “Nova Mossenaire”

L’Àsia, que d’aquí 5 qms. ja serà “Mossenaire d’Honor”

Mentre esperem l’hora en punt en què aviat sortirem a entrenar tothom.

Avuí en Sebas ha vingut sense l’Imma i Miguel . Els hem trobat a faltar.

I un gran referent i gran atleta, que a més tot i que correrà a la tarda la
cursa de Festa Major de Terrassa: aquí la tenim: la Isabel Vergara

I ens disposem a deixar el camp base Mossenaire, amb l’Àsia, Mari i Emilio .

I deixem el camp base, fins d’aquí 10qms, on hi tornarem

I els dos cosins, es disposen a fer un entrenament, tot caminant: Jordi Renom i Xavi Miquel

Sens posen els “pels de punta” veient aquesta foto, oi?.

David, seguit de la Sandra, Oriol i Joan

I una vegada reagrupats a la cruïlla de camins, tornem a engegar la marxa.

Davant en Juan Miguel seguit per tota una institució, a qui li demanem que ens torni a escriure i reanomenar-lo “Mossenaire d’Honor” en Mirabet

La tieta Mari super-orgullosa de la seva neboda, que en aquests moments va pel camí de ser “Mossenaire d’Honor”: l’Àsia

Moment de travessar la carretera de Matadepera-Sabadell, amb en Marc, Oriol, Ida, Fernando

“Quality Moment Mossenaire”, “Sadanalacua “

Rafael Camargo , que no falla mai

Quina “Mossenaire Jove” tindrem avui. Ens fa molta il·lusió que hagi acceptat, l’Àsia

La “Bandera Mossenaire”, ben portada pel Marc . Els Mossenaires tenim el 4r Tinent d’alcalde. Territori i Sostenibilitat. Un luxe!!

“Vostè no està aquí”; els que hi érem només “Mossenaires”, un dissabte a aquesta hora

Ens endinsem al que havia estat un bosc, ara semidesèrtic.

I a la dreta un “nou mossenaire” que ja duia força quilòmetres i a qui hem explicat en què consisteix el projecte. En Jordi Navarro.
I d’esquerra a dreta, Clàudia, Àsia, David, Emilo, Mari, Jordi

I dos cracks que venen a buscar-nos a la cua: La Mariona i en Josep

I el Paco Barcia , també amunt i avall, com a “Bon Mossenaire”

I en Joan Forte també va ser solidari amb la cua, com no podia ser d’una altra manera. A més a la tarda tindria la cursa de Festa Major de Terrassa. Vol dir que doblant entrenament.

Moment del desplegament per part d’en Marc Armengol

I: sí; la foto de família cap allà Esther

Se us veu seriosos.

Ja tenim l’escenari a punt

i ara què?

Una mossenaire que s’estrena per primera vetada: la Clàudia Hernández Vandellòs. Esperem que hagis gaudit i veure’t moltes vegades amb nosaltres

I en Carmelo Luque plora de l’emoció

Avui, justament avui: fa just dos anys, l’any 2014, va ser proclamat “Mossenaire d’Honor” en Carmelo Luque “El Mossenaire de los Chistes” per cert, avui ens hagués pogut fer un. Encara que se’l vagi pensant.

I avui, fa justament un any, l’any 2015, va ésser en Marc Armengol , i a més ha conduït la nostra bandera. Enhorabona i per molts anys.

Àsia
Quin gran moment i quina “Mossenaire més maca” la nostra “Mossenaire d’Honor”.
Àsia; enhorabona i totes i tots els Mossenaires et proclamen ara mateix. Enhorabona!!!!

Gràcies Àsia i l’aplaudiment per a tu. Enhorabona!!

A Sant Vicents de Verders, avui “Mossenaires” es fan la foto de família. Gràcies a tothom per a fer possible aquest projecte: d'”Entrenaments den grup”.

I Jordi Torrente re-empren córrer.

Tota la colla ha donat la volta a l’Ermita, que abans estava envoltada de molts arbres, i des de la ventada, ara ha quedat sense gairebé arbres que la protegeixin del sol, com ens passa també a nosaltres.

I sorpresa, en el camí de retorn ens trobem a un gran pare i una gran filla,que també s’estrenava: els Paradell.
Miquel i Sònia

Els Marcs . Marc Roura i Marc Armengol

Quants anys fa que veig en Josep Mirabet fent aquest gest i és que si voleu algú que us ensenyi camins: quedeu amb ell.

I nosaltres pugem pel Torrent de Gotelles i Ribatallada , frescos i regats.

Tot i que la Mariona no ha pogut veure massa, donat que el raig de la font la Moreria era escàs, com també està comprovant en Marc

Una part d’amigues i amics, davant la masia, amb la bandera i la Mossenaire d’honor

Moltes gràcies i ens veiem, qualsevol dissabte d’aquests a les 08:00 en punt per fer 10 quilòmetres corrent.

Només té dotze anys i ja és una bona atleta capaç d’aguantar 10 quilòmetres perfectament i avui veiem molt futur a l’Àsia. Quan li van insinuar d’ésser Mossenaire d’honor fa unes setmanes, sabem que li va fer molta il·lusió i a nosaltres encara més. Gràcies a la seva tieta Mari i a l’ Emilio , la tenim i tindrem moltes vegades al nostre costat i gaudint de l’esport amb ella. Gràcies Àsia i per molts anys

Hola Mossenaires!!

Sóc l’Àsia, la neboda de la Mari, i tinc dotze anys, m’agradaria explicar-vos com vaig arribar aquí,
però abans, vull donar-li les gràcies al Pep per acollir-me tan bé!

Bé… normalment, no he fet molt esport, només fa 3 anys vaig fer tennis, però en aquests moments faig dansa en una escola de ball a Matadepera, que és on visc.

Doncs, un dia, la Mari, em va dir si m’agradaria anar córrer amb ella, i vaig decidir provar! El Pol, el meu cosí, també si va apuntar, i així doncs, vam anar!

Quan vaig acabar, tothom em va felicitar (vaig passar molta vergonya, jeje), i li vaig dir a la meva tieta i l’Emilio, que m’encantaria seguir!!

I des d’aquell moment he Intentat anar-hi cada dia (he faltat 2… Jeje)

Bé… Doncs moltes gràcies a tots, espero seguir gaudint, com ho he fet fins ara!!

Fins aviat!!
“

I fins aquí tot plegat.

Tags: Amistat, Àsia Baena Firat, atletisme, córrer, córrerxerrar, Entrenament en Grup, mossenaires, pep moliner

Donat que l’estiu comença a ser calorós, i l’aigua es fa gairebé imprescindible

Moltes ganes de compartir per part de tothom. Sempre nous i noves mossenaires i entorns coneguts i que sempre ens agrada repetir una vegada i una altra. El lloc triat per la fotografia no és a l’atzar: fa pocs dies que  aquests camps teníem l’ordi d’un metre d’alt i una vegada ja ha estat embalat i recollit, nosaltres volem immortalitzar aquest moment, amb el nostre fons preferit: una masia, uns camps i allà al fons la Mola.

El “Bon Mossenaire”, el que ve i va i sempre espera, el que va la cua. Tots en sou testimonis que el projecte té bona acceptació i sentir agraïment per tot plegat, per ho solidaris que sou.

A Castellarnau, hem vist amb sorpresa que enguany les dues fonts estan habilitades i funcionen, i us heu pogut repartir. És que el circuit és “un cinc estrelles”.

Tenim aquella teoria que s’arriba a ser Mossenaire, a la tercera vegada i, per què?

La primera vens sense saber massa que trobaràs i igual sens un regust ni  massa bo, ni massa dolent
La segona vols confirmar que si no et va agradar, va ser circumstancial i si et va agradar, comprovar-ho
La tercera; ja crees que has trobat un lloc on t’ho passes bé i te l’estàs fent teu:
ja ets “Mossenaire de debò”. Ara només et queda que quan estiguis en forma: “amunt i avall”.

Amb en Pau i la Rosa, notem que ara tenim una magnífica secció de caminadors i en Paco Bàrcia encara no sabia la que li venia

Feia dies que li anàvem al darrere, i ens fa molta il·lusió que ha acceptat estar el nostre flamant “Mossenaire d’honor” Gràcies

Al final tindrem el seu escrit i el coneixereu una mica més a en Paco

Paco , Assumpta i Teresa

En Paco es llegeix el manuscrit d’agraïment

I la nostra bandera, la que no falla mai: moltes vegades al darrere de tot,  amb el seu Sherlock i avui l’ Eva Cantero ens conduirà durant tot l’entrenament la nostra bandera amb aquesta cara d’estranyesa. Una de les mossenaires que no falla mai.

no encara, Eva !

Al moment just arriben la Montse i en Quim

Sense pressa arrenca l’entrenament en grup, projecte de totes i tots.

I al costat del David , en Paco Barcia nominat a “Mossenaire d’Honor”

Laura i Sara

La Núria al costat de l’Olga, mossenaires que es van consolidant.

Els nostres caminadors

Reagrupament punt bé!!

El nostre gran protagonista, en Paco Barcia.

Assumpta i Tere

Diego García i Eva Cantero

Antonio i Josep

Reagrupaments i moments per parlar tranquil·lament

I així es veu des de la cua

I el gos ens ve a veure

I aquest bon home ens pregunta: “¿Donde está el fuego?” . Es va deixar retratar

I el “quality moment” i els que vénen a buscar-nos a la cua. Isaac i Evans

L’home amb btt i casc vermell, anava tocant “el pito”

De fet, és que els mossenaires atapeeixen els camins.

“Quality moment”

en Francisco també a buscar la cua.

Amunt i avall, que caracteritza el grup amb en Fran

Tere i Asia. Sembla que fa calor

Isabel , seguit pel Paco, que notem que està millorant molt la forma des de el primer dia.

Toni Gañet i la nova mossenaire

Francisco

David i Carmelo

Diego i Eva

Mossenaire de verd, Laura i Sara

Emilio Sánchez i Àsia

Manolo, Pepe, , Joan , Toni

Mossenaires que han tornat a la cua. Gràcies!!! “Quality moment”

Sabem que l’Àsia ja té l’escrit a punt per ser nominada i proclamada aviat com una de les mossenaires més joves que passen els dissabtes per can Mossenaire

Les noies mossenaires, Silvia , Núries i Laura

I en Paco no ha parat d’anar amunt i avall, a tota hora i en tot moment. S’està guanyant el títol a pols.

La bandera ben conduïda i fent 10 qms, més a l’esquena d’il·lustres mossenaires com l’ Eva Cantero

Toni del Moral , feia molts dies que no podia venir i no s’oblida de vosaltres.

I ara toca recuperar força amb un bon traguet. L’ Emilio ajudant, com sempre fa.

Fent cua per hidratar-nos

Una bona àrea de lleure, per venir-hi a berenar qualsevol tarda.

Enreixats

Avui anaven les dues fonts i la Tere i l’Assumpta bevent

Aprofitant per reposar i fer-la petar, amb l’ Antonio i en Juan Miguel

“Krusse de kamins”, i el nostre nominat amb pas ferm

Passant per davant l’Institut de Castellarnau

Veient en Miquel , fa realment calor

Andreu al capdavant

Camins ben xulos

Mossenaires ben xulos

Tot molt xulo, i en Paco cap a la cua. No ha parat!!

Desplegament de bandera de mans de l’ Eva Cantero i en Diego García Pérez

Anem a contruir la foto de família

I la vèiem fa tres setmanes com s’estrenava i des de llavors no ha fallat la  Núria i avui ja és una “Mossenaire de debò” i l’aplaudiu.

I ara als “Mossenaires Nous”, ben aplaudits i benvinguda i benvingut. Esperem veure-us sovint.

I ara proclamem en aquest moment al “Mossenaire d’Honor”, en Paco Barcia.
Enhorabona i gràcies per acceptar-ho

No fa ni dues setmanes que ja han segat el camp, i ens encanta la vista que es veu des d’aquí, amb la masia de Can Canya i totes i tots el Mossenaires fent-se la fotografia de família. Moltes gràcies a tothom

I tornem cap al camp base, passant per aquest paisatge tan bonic amb la Mola sempre present

Xavi Pons , gran mossenaire.

I dos fantàstics Mossenaires que ja son d’honor, com la Silvia i en Paco

I l’Isaac no ha parat en tot l’entrenament, d’anar amunt i avall. Gràcies!!
Això és ser un “Mossenaire Solidari”

Flynn i Quim

Francisco López ” MosquiI ” Francisco López ” Mosqui ” ,  també ha estat d’honor, tot i avui diu què ha arribat tard.

I el desplegament final, per part de l’ Eva Cantero

Eva , ajudada pel Paco i en Antonio que porta la motxilla

Nuria fent estiraments

Bonica foto per dir que ha tornat a ser una jornada històrica

La relació i coneixença del Paco Barcia ens ve de fa molts anys. Com ell  recordarà, ens veiem córrer pels mateixos llocs, quan encara no ens coneixíem, fins que un dia ja vam iniciar amistat quan vam aturar-nos al bosc de Can Deu, quan anava amb una amistat comú, en Miguel Moreno. Fa unes setmanes que va decidir retornar a córrer, quan ho havia deixat, i va fer-ho al vostre costat i ens satisfà d’allò més. Ens encanta amb l’excusa dels entrenaments en grup, poder no perdre’t mai la pista. Gràcies Paco, i per molts anys!!

Hola,

Me llamo Paco Barcia, tengo 58 años y nací en Fuentes de Andalucía un pueblo de la provincia de Sevilla, ósea que como buen sevillano que no SEVILLISTA, zoy del mejo equipo der mundo, “er Beti, güeno manque pierda”

Llegue a Sabadell a finales del año 1973 el 28 de diciembre para ser exactos, la fecha también tiene tela 28 de diciembre y en Sabadell vivo desde entonces aquí conocí a la que fue mi mujer y aquí nacieron mis hijos.

Fumador empedernido, casi dos cajetillas diarias y un par de puros cada día.

Sentado en las terrazas del bar solía reírme de los que corren, (vaya ganas de hacer el gili.. con lo buenas que están las cervezas.)

En el año 2002 nació mi nieta y a mí se cruzan los cables y sin saber ni cómo ni porque de la noche a la mañana dejo de fumar y de beber alcohol.

Para combatir el mono del tabaco salgo a andar por el bosque de Can Deu que todos conocemos y está muy cerca de casa, (lastima de la ventada de diciembre del 2014), poco a poco paso de andar a trotar y después a correr y cosa curiosa los que corren ya no me parecen gili… ahora más bien locos, sensatos.

Dos años después de correr solo por el bosque corrí mi primera cursa, una de 10 Km en la festa major de Sabadell, tanto me gusto que después vinieron mas de 10km, no sé cuántas medias maratones, cinco maratones y un parón por circunstancias de casi cinco años sin correr y hace casi dos meses volví a entrenar otra vez y aquí vuelvo a Mossen Mons, los sábados como solía hacer antes.

Durante esos dos años que corría solo por Can Deu veía pasar cada sábado a un grupo de corredores a los que miraba con curiosidad porque ya entonces solían ser bastantes, un día cuando entrenaba con el amigo Miguel, mosenaire también por cierto, nos cruzamos con ellos a la altura de donde están los caballos, en la entrada del campo de golf y Miguel que conoce a todo el que corre de seguida se para y los saluda, el sábado siguiente me lleva a Mossen Homs de eso hace entre ocho y diez año más o menos.

Recuerdo el día que vino María José Pueyo, atleta olímpica en Pequín 2008 y se extrañó de esta manera de entrenar que teníamos, nunca lo había visto hacer sobre todo lo de ir a buscar a la cua y pararse en los cruces de  caminos para volver a ir todo juntos y es que como dice Pep estos entrenos son únicos.

Y como no acordarme de la amiga Teresa gran mosenaira que parece que todavía la ve uno correr por estos caminos.

Bueno pues ya está un honor ser mosenaire de honor, “que bien queda verdad”, gracias a ti Pep, tu sí que eres el alma de todo esto y por supuesto gracias a todos por dejarme compartir un buen rato cada Sábado a las 8:00 en Mossen Homs.

Paco.

Tags: Amistat, atletisme, córrer, córrerxerrar, córrexerrar, Entrenaments en grup, Paco Barcia, Terrassa, Torre Mossèn Homs