blog d'en Pep

Són les persones. No seria possible anar tanta gent plegada i fer un entrenament, si la colla que integreu no fóssiu persones amb ganes decompartir. De vegades us diem que feu l’exercici de mirar les fotografies, i d’una setmana a una altra canvien més de la meitat dels que anem a córrer plegades i plegats. Els que no poden venir, s’ho miren des de la distància però també hi són i si una setmana no poden assistir-hi, venen un altra setmana i sempre sabem que no hi ha compromisos i que totes les persones són benvingudes i que a més ens n’alegrem de no perdre contacte i molt menys l’amistat. Quedar tots els dissabtes és un nexe d’unió.

Conèixer als Mossenaires d’Honor, ens fa ser tots més propers. Sentir-nos molt més part del grup. Si us heu adonat, quan llegiu, les fotografies moltes vegades tenen el vostre nom assota i si cliqueu al damunt, acabeu de conèixer molt més a les persones i us la feu més amiga.

Quan decidim un circuit, és esperant que gaudiu de la natura, de la companyia i que us permeti no parar de parlar i d’escoltar i quan acabemuna característica general és la sensació d’haver passat una bona estona i que en vindran moltes més i amb això ens quedem.

Anar a Sabadell, és bastant habitual i el grup Mossenaire, i el nostre projecte, hi va molt degust i avui ens ensenyen que hi ha un lloc que algú no coneixia i amb una història molt dilatada i llarga i que gràcies a la wikipedia avui poden conèixer encara més detalls. Sempre és bo saber d’on venim per intentar saber cap a on anem, i la història d’un lloc i el perquè hi és, no deixa d’ésser interessant.

Avui coneixerem a una fantàstica Mossenaire d’honor, molt jove: la Clàudia Hernández i per totes i tots nosaltres és un luxe que gent jove s’interessi i formi part del projecte.

Sempre tenim alguna nova mossenaire nova, en aquest cas avui la Sole, a la qui donem la benvinguda.

I el bandera, serà l’Agustí, amb el que ens coneixem fa moltíssims anys, de clubs i grups on hem pogut compartir grans i bons moments.

Donarem a conèixer entre ells al Víctor i en Roberto. En Roberto ens explicava que ve per haver vist un reportatge del Víctor i que si voleu podeu tornar a veure.

En definitiva, una pàgina més de la nostra història que encara que sembla que es repeteixi, és ben nova i irrepetible. Gràcies a tothom per fer-ho possible i encantats!!!

La nostra jove nominada Clàudia, aquest simpàtic gest de sorpresa va posar quan li demanàvem si acceptava ésser La nostra Mossenaire d’Honor, al costat del seu pare, en David Hernández

I l’esclat d’alegria d’en David Hernández , el pare content

I aquí la Clàudia rep la seva nominació i a l’hora de la foto de família i si tot va bé; Mossenaire d’Honor

Davant els amics Andreu Suarez , Isaac Osuna , Carmelo Luque amb els Hernández

I per sorpresa passa en Jaume Alvarez, del Natació i ens promet un dia venir. Un referent atlètic Terrassenc

I anava ben acompanyat en Jaume, per Fernando Fuentes, Eva Cantero , Antonio Camara i Andrés Expósito (clicla) (fa cinc anys que va ésser Mossenaire d’Honor)

Jaume Alvarez, Fernando Fuentes, Eva Cantero , Antonio Camara i Andrés Expósito (clicla) (fa cinc anys que va ésser Mossenaire d’Honor)

Aquesta cara se li va posar un vell amic, l’Agustín Salvaldor jr. quan ens vèiem després de molt de temps. Gràcies

Qui millor que l’Agustín Salvaldor jr. per dur la nostra bandera. Com dèia en algun moment, amb ell hem fet moltes cosesentre elles Entrenaments per l’Ègara

Agustín Salvaldor jr. es disposa a posar-se a les seves esquenes la “Bandera Mossenaire”

Manolo i en Javier Colado

I engeguem amb Icos, Meritxell Castañé i Cinta Ferrer

Deixant enrera el camp base, ens disposem a començar l’entrenament Mossenaire

de blau els Martin, en Eduardo Martin i en Víctor Martín Gros

Crec que d’això se’n diu un pare feliç i una filla preocupada. I en Carmelo Luque i l’Ildefonso concentrats

Reagrupaments i detalls de què hi ha bon ambient

Xavi Miquel , amb gorra vermella. Ja fa tot l’entrenament fa setmanes. Pinta bé

Roberto, Miguel, Carlos, Marc, Antonio i Juan Miguel

Reagrupem

La Gemma Solsona , que surt de lesió i continua en bona forma, davant l’Isabel Alcalde

l’Antonio Aguilar i en Miquel Paradell , fidels a la cita i cosa que ens alegra d’allò més

de blau cel, la nostra Mossenaire Nova d’avui, la Soledad

Vells amics, Alberto Lao , Antonio Rubio , Toni Granados

Amb visera blava Victor E.Martinez , un mossenaire que combina l’esport de la bicicleta d’allò més bé.

Tota la colla continua corrent per camins amples i de tant en tant hi ha qui ens ve a buscar a la cua, com en Carmelo i en Fran

I molts més com en Fernando i el Toni

I van a la cua com en Tonio Rubio i Agustín jr.

La flamant Clàudia que aviat serà proclamada Mossenaire d’Honor per vosaltres. Ara estem en un bon reagrupament

i de tant en tant ve un progressiu, per provar si estem bé o no. Els Martin  també provant

Demostrant una vegada més el sempre bon estat de forma, és en Carlos Salmerón qui ha arribat primer a la proposta de progressiu. Enhorabona!!

I tots arribem al punt de tornar-nos a reagrupar i l’ Anna cap a la cua, com a bona mossenaire, que va a la cua.

I en Joan Forte , que no falla mai.

I arriba la cua i amb Mossenaires solidaris, que s’esperen i es van a buscar: ah!, i en Carlos que ha fet el progressiu, arriba amb la cua. Gràcies a tothom per fer-ho possible

davant en Jose Mª Muñoz i en Isaac Osuna i la llarga fila índia i que fa molt bonic de veure. Gent que sense esperar res a canvi, corre l’una al costat de l’altre tots els dissabtes. El projecte segueix viu.

I amb gent tan extraordinària com el mateix Xavi Pons i la mateixa Nuria Masegosa

I en David Hernández i l’Andreu Suarez treballen plegats, corren plegats i eixamplen amistat, al costat de la Clàudia, que aviat serà una gran
Mossenaire d’honor

Just en el moment de trepitjar carrers de Sabadell, la Meritxell Castañé i la Imma Morales

La Mossenaire Nova, entre estranyada i provant aquesta modalitat d’entrenaments. Tornarà?

Clàudia, David Hernández i l’Andreu Suarez pels carrers de Sabadell

I s’apropa el nostre destí d’avuí

Un bonic molí d’aigua ens dóna la benvinguda a la Masia de Can Deu

I la bandera està a punt de sortir del cau, de mans del nostre portador de la bandera d’avui l’Agustín Salvaldor jr.

Agustín Salvaldor jr. recolzat en tot moment per l’Antonio Rubio

Isabel Alcalde i Víctor Martín Gros ben asseguts i l’Eduardo Martin saludant-nos

i ara coneixem a la Mossenaire Nova: Sole Aguilar. Sigues benvinguda!!

I esteu a punt de proclamar oficialment a la Clàudia Hernàndez com a Mossenaire d’Honor

Té tretze anys i esprem tenir-la entre nosaltres molts dissabtes. Enhorabona!! Aplaudida i proclamada per tots; la Clàudia

I ara coneixereu el nostre bandera, en Agustín Salvaldor jr. , amb qui fa sis anys Sis Anys vam començar a entrenar per l’Ègara i ara forma part d’un fantàstic grup anomenat Egaramossenaires

No es veu bé a la foto, en Roberto Ferrero , que en el seu escrit de la setmana passada explicava que s’hi havia animat a conèixer-nos arran d’haver vist el reportatge que va fer en Víctor Martín Gros; Corredor Popular (1) i Corredor Popular (2)

I de nou el moment de la foto familiar, davant la Masia de Can Deu, on explicàvem breument que aquesta abans s’havia anomenat mas Sallent i ara per Masia de Can Deu i que és propietat de la Fundació d’Antiga Caixa Sabadell i que alberga una Museu d’Eines del
Camp. Podeu llegir una mica d’Història si cliqueu Masia de Can Deu

En Oriol i en Marc tenen oficis semblants ben lligats amb les imatges que tenen al darrere.

Gemma , Pep , la Vergara , Bet , Sole

Gemma , Pep , la Vergara , Bet , Sole

I els Egaramossenaires posant bé la bandera

Una mà que recull absolutament tota l’aigua només pot ser d’un mossenaire: en Quim Gaya

Els dos flamants mossenaires d’honor, el pare i la filla. Gràcies per fer el projecte d’entrenaments en grup, gran, gran, gran.

I l’ Eva Cantero no es descuida mai de cuidar al màxim en Sherlock: refrescant-lo i donant-li aigua.

I arriba el Senyor la Cua. La millor cua del planeta en Miguel Sampietro i molt ben acompanyat en Ildefonso Morenas

I a la Clàudia li van entrar pedres a les sabatilles i tocava la paradeta.

I reprendre la marxa

Noies i nois: aquest bon home, en Ildefonso Morenas , el dissabte vinent estarà a les pistes de Can Jofresa corrent dotze hores seguides i si tot va bé superant els 100 qm. i des d’aquí li volem desitjar sort. Recordeu: https://www.facebook.com/12hterrassa/?fref=ts . En algun moment et vindrem a animar.

I un final feliç: amb algunes persones protagonistes del dia inoblidable d’avui

l’Eva amb el seu inseparable amic, en Sherlock

Per recordar amb l’Andreu Suarez

Dues fantàstiques persones, que conformen i fan possible que el grup sigui extraordinari: la Clàudia i en David

Ens deia el seu avi, en Josep Vandellós què un dia que no podia venir i la seva estimada neta era proclamada Mossenaire d’Honor. De debò que ens sap greu que no hi era l’avi i no ens havíem adonat, però si que hi era amb ella, dins d’ella en el seu cap, en els seus gens. Com també el seu pare, en David Hernández i que ens ha ajudat una mica a demanar-li. Estem molt contents de tenir una mossenaire tan jove i amb tant de futur. De debò que no és fàcil córrer deu quilòmetres si no s’està preparada i ho fas com si res. T’agraïm molt que facis costat al nostre projecte: el teu projecte, i et desitgem el millor i per molts anys. Enhorabona!!

Hola a totes i a tots!

Sóc la Clàudia i em fa molta il·lusió ser la mossenaire d’honor aquesta setmana, tot i que, la veritat, no m’ho esperava.

Jo ja fa molts anys que faig esport i bàsicament el que faig és gimnàstica artística, ja que la meva passió sempre ha sigut el ball des de que era ben petita. Ara també em sento molt acollida amb vosaltres perquè estar en un grup com aquest ha fet que m’agradi córrer tant com per aixecar-me un dissabte a les 07:00 de matí per anar als mossenaires, tot i que també compta molt la motivació que em donen el meu pare i el meu avi, als que estimo molt i els dono les gràcies per haver-me fet conèixer aquest grup. Jo només porto tres dissabtes venint a córrer, per m’heu fet sentir molt a gust, és a dir, que em veureu més dissabtes corrent amb vosaltres.

Moltes gràcies per tot mossenaires!

Tags: Amistat, Clàudia Hernández, córrer, córrerxerrar, Masia Can Deu, mossenaires, mossenhoms.be, pep moliner, Sabadell, Terrassa

Els que estimem Terrassa, sabem que tenim una magnífica ciutat. Envoltada de muntanyes i camins. Racons que molta gent no arribarà a descobrir i que si: són a Terrassa. El Llac Petit és un d’ells i quan el veus per primera vegada ni t’ho imaginaves. A aquest racó el nostre radi d’acció, les i els mossenaires, els surt un circuit des de la masia de Torre Mossèn Homs de just deu quilòmetres i de passada gaudim de camins i llocs que ens agraden, com les pistes de l’Ègara.

Un recorregut, on mentre correm, a molta gent els hi fem descobrir, mentre correm, ens esperem i xerrem, aquest lloc.

L’entrenament en la línia de veure cares felices, i ens sorprèn la poca aigua del Llac, i nos sabem a què degut. Segurament a la manca de pluges.

Hem tingut de nou gent maca i nova, com les dues mossenaires i el
mossenaire nou.

Ens ha fet molta il·lusió que la Núria ens ha accepta a la primera la seva nominació i el bandera, en David, amb la seva olor a bona gent i que ens porta a l’Anna, com a nova mossenaire.

Molta colla, que a més no para de xerrar en tota l’estona, com a característica, una més, del nostre grup. Companyonia, amistat, solidaritat i us emplacem a la setmana vinent, a què ens vinguis a veure i de passada a córrer deu quilòmetres i si t’agrada repeteixes: i si no, també.

C’est moi?. I suposem què sempre la Mossenaire es sorpren. I estem molt contentes i contents de que la Núria ens ho accepti, serà aixi?

És clar que si: la Núria Mayoral accepta la seva nominació i recordem que el dia que va venir, amb el primer que va parlar va ser amb en Marc Armengol , que és un gran divulgador del projecte. Gràcies!!

La Núria ja ho té i li ho agraïm.

El manuscrit d’agraiment, ara llegit per la Núria. La seva nominació a Mossenaire d’honor és un fet

I que us sembla si a en David Llinares , què també és un gran divulgador i sempre ens porta a nova gent, li demanem que ens faci de bandera: vinga!! Al seu costat Icos i la nova mossenaire, l’Anna.

Josep Vandellós , Joan Forte , David Hernández i Carmelo Luque .

David Llinares : el nostre bandera

I just al moment de començar el dia especial per la Núria, la nostra nominada

Eva Cantero, no es vol deixar perdre la trobada i veure a les amistats, tot i que avui no ens acompanyat, donat que a l’endemà corria a Alzheimer Race, una carrera solidaria, i no volia fer massa estona corrent. Això si, manifestant la seva gran passió pels gossos, com en Watson.

I avui els dos cosins, i després de molt de temps, els hem vist fer tot l’entrenament. Quina il·lusió. En Jordi Renom i en Xavi Miquel

En Quim Gaya , amb samarreta mossenaire, al costat de l’ Isaac Osuna

Bonica sortida, amb en Roberto al davant i al fons la Residència d’Avis de Mossèn Homs.

Moments per recordar, amb l’ Eva Cantero i la Laura Fabra

Watson, Sherlock i Runi… i Eva i Laura

En Paco continua el seu entrenament, i veiem el “quality moment” dels mossenaires que ens venen a buscar a la cua, com ho fa el gran Fran Frutos

Reagrupem amb el Bandera, David Llinares , davant l’atenta mirada de la Mossenaire nova, l’Anna.

I un bonic reagrupament, amb la nostra nominada Núria

Antonio Aguilar , al capdavant. Amb samarreta mossenaire, en José Francisco López Padillo
i al seu costat en Javier Colado i la Sandra. No ho sembla, però a una bona pujada per laurbanització del Massot

Sabadell, Castellar, Matadepera: són llocs molt presents. A Castellar no hi anem, però tenim Mossenaires que vénen d’allà.

Arriba la cua: característica del grup.

La nominada a Mossenaire d’honor, la Núria, segueix cap a la seva proclamació

Fotografia digne de ser analitzada: casdascú baixa com pot o com vol. Diferents estils.Genial!

L’Enric Mateu ens deia que avui era un dia especial. Es casava la seva neboda, filla d’en Xavier. Enhorabona, i a veure si un dia ve el seu germà, en Xavier, amb el qual vam compartir moments entranyables al club escacs Terrassa

La Conxita no treu els ulls de terra i la Mossenaire Nova, i germana de la Sandra tampoc.

Quina gent més ben vestida, en Quim Gaya i l’Antonio Corredera

Està clar que fem aturar el trànsit al nostre pas

En Quim Gaya i la Laura Fabra amb en Runi

La Meritxell Castañé ens marca un m’agrada, o un genial

El mestre Josep Mirabet , es coneix tant aquests camins, que els fa amb els ulls tancats. Al seu costat la germana de la Sandra.

Reagrupem?. Va sí!

Carlos Rodríguez , Joan Forte i Joan Suárez : reagrupant

Diego García Pérez , David Hernández i Marc Miquel

i veiem pasturar uns cavalls blancs i que no havíem vist mai

“Quality Moment”, quan es va la cua a ser solidaris, com en Pepe

I en Carmelo Luque , com sol fer també, cap a la cua. Aparteu les criatures !!

I en Miguel Alonso Giralde , també va molt a la cua. Gràcies!!

Algú sap on va la colla Mossenaire?

Encara no ho sabeu

Ep!, que ve la Núria

I estem arribant i no havíem vist mai el llac amb tan poca aigua

La Núria senyala avall i la Meritxell mira endavant, no sigui es distregui

D’esquena en José Salas

I en David Llinares , s’espavila sol, i desplega la bandera. Davant en Jose Mª Muñoz

Pesquem o no pesquem: aquesta és la qüestió.

La Núria, que gaudia d’aquest moment i que no havia vingut mai amb tota la colla.

Tot d’una, ens adonem que hi ha dues persones que ens estan mirant: sabeu qui són? Els germans Rodríguez i amb ell, en Pepe el coneixem molt, donat que durant vint anys va estar treballant a les pistes municipals d’atletisme de Can Jofresa. Es diu en Pepe Rodríguez i és molt bona persona, ens consta.

I un gran aplaudiment a Mossenaires Nous. Benvingudes i benvingut. I esperem compartir molts moments com el d’avui

Gràcies i el nostre aplaudiment.

I tornem a fer sortir, a qui? a Josep Maria Antentas
Després de llegir any per any, els que heu estat proclamats mossenaires d’honor, al 2013 en va ser el nostre amic.

Un fort aplaudiment i en tres anys, quasi no ha faltat cap setmana. Gràcies Josep Maria Antentas

En Josep Maria Antentas també us està agraït. Un Honor!!

Esteu a punt de proclamar-la a….

Núria Mayoral, ja és “Mossenaire d’Honor”. Enhorabona!!

I agraïm en David Llinares , que a més sempre que pot ens porta a
noves amistats, que alhora seran vostres.

diu: “recorda’t de dir que ha vingut l’Alba”

I recordeu la parella d’abans?, doncs ens fa molta il·lusió que en Pepe Rodríguez accedeixi a engrandir la nostra família mossenaire.

Ep ! i la germana d’en Pepe, també!!, entre tots l’hem animada a posar-s’hi

I en un dia irrepetible, en un lloc molt bonic i pictòric, com és el Llac Petit (de Can Bogunyà). Gràcies a tothom per haver-ho fet possible

… i marxem

I en Marc Armengol , passant entre les dues barres de ferro

I ara hi passarà l’Oriol. S’ha d’estar atlètic per passar-hi.

i si fas una mica de panxa, es passa de costat, encara que no és el cas amb en Javier Colado

I en Manolo, que pren mides

Ara, no hem digueu que passar-ho amb un bon badall és molt original

I el mossenaire nou, aixecant braç i cama.

De moment no ha caigut ningú. Menys mal!!

Davant en Joan va fent, mentre en Josep li va enraonant a cau d’orella

Aquest bon home de la bicicleta, és un atleta conegut de l’Antentas. Doncs bé: s’acabava de trencar el dit.

Reagrupem a l’Audiovisual de Terrassa.

I ara que hi som totes i tots, reprenem la marxa

I la nostra flamant “Mossenaire d’honor”, la Núria, al costat del Marc i darrere la Conxita Rusines i en Josep Vandellós

Davant, la nostra cua favorita: en Miguel Sampietro , i l’Anna, Núria i David. Gran Cua!!

No el coneixem de res i li hem demanat si el podíem retratar,
donat que porta un cadellet. Algú el coneix?

Com s’arriben a estimar a aquests animalons i que maco i jove és aquest. Ara: no són cap joguina.

Totes i tots aquests mossenaires viuen a 7 quilòmetres d’aquí. Sabeu d’on son.

Icos, Anna, David
Xavi i Marc

Com podeu veure hi ha un camí asfaltat, i hi manquen molts arbres
per la ventada de ja fa temps. Aquí també és Terrassa, eh!!!

Amb aquest senyor ens hi topàvem moltes vegades, fa vint-anys.
Era corredor. Ara ja no, però es veu en forma. Algú el coneix?.

En Marc, va ser amb la primera persona que va parlar el primer dia que va provar d’entrenar amb totes i tots vosaltres la Núria.

En el dia de la seva proclamació, aquest també serà un bon record. Gràcies Núria. Gràcies Marc.

En Fran Frutos , fent fotografies.

I la fotogarfia amb Mossenaire d’Honor, Mossenaires Nous, Bandera, Font i… amb molta olor a amistat.

I avui, al mig, la nostra nova amiga l’Alba, que és la germana de la Sandra i al costat de la Laura i el Runi. Gràcies noies per fer el projecte tan viu.

La Núria no la coneixíem i un dia es va presentar. En Marc diu: “mira aquesta noia és una nova mossenaire”, i des de l’aleshores, pràcticament cada setmana has anat venint. Et vam destacar quan portaves tres vegades seguides, i ara a més ens agrada que has acceptat la teva proclamació com a Mossenaire d’Honor i les teves boniques paraules per a nosaltres. Per molts anys i fas el projecte d’Entrenaments en grup”, ara encara és més important gràcies a tu. Enhorabona !!!

“La filosofia dels mossenaires és el que més em va agradar quan unes amigues me’n van parlar un dia tot sopant. Un grup obert a tothom, sense cap compromís i sense cap altre objectiu més que passar una bona estona “correrxerrant”, com molt bé diu el Pep 😉

Però el que em vaig trobar va ser molt més. Jo sempre he sigut una noia esportista, però més aviat de gimnàs, de classes dirigides i poc més. Amb vosaltres he descobert un altra manera de fer esport. Li he trobat el gust a córrer, a caminar per la muntanya i a la natura en general.

Per la festa major de Terrassa vaig córrer la meva primera cursa, va ser tota una experiència i ho vaig disfrutar molt. Ara tinc en ment alguna altra cursa més i qui sap si més endavant em puc plantejar una mitja marató o inclús una marató.

Els mossenaires també m’han donat l’oportunitat de conèixer molt bona gent amb qui compartir aquesta estona tan agradable i de qui n’aprenc moltes coses.

Només espero poder-ho fer molt temps més!!

Gracies!!!! 😊”

Tags: Amistat, anar a la cua, córrer, córrerxerrar, mossehoms.be, mossenhoms.be, Núria Mayoral, pep moliner, solidaritat, Terrassa