03
maig
2017
Pep Moliner
Avall que fa baixada. I si, cap a Sabadell té aquesta tendència a baixar i tothom anem prou còmodes.
Ah ! i que passa, que tot el que baixa, puja, i les pujades enforteixen, però cansen. Més d’una i més d’un hem bufat de valent per tornar al camp base, però tothom ho ha aconseguit.
Quan hem arribat a Sabadell, en Manuel ens proposa ensenyar-nos una volteta prou xula, i és que ves per on, estàvem gairebé al costat de casa seva. Gràcies Manuel.
Ens trobem un globus groc pels carrers de Sabadell i notem que no és d’hidrogen, donat que la gravetat li pot.
Ens agrada gaudir de les vistes en guardar-les a i fer col·lecció de fotografies irrepetibles, i hem gaudit d’uns entorns magnífics per la pràctica del #correrxerrar que tant agrada a #mossenaires.
Si voleu venir amb nosaltres: dissabte al mateix lloc i a la mateixa hora. Fins dissabte.
Anna, la nostra Mossenaire major, ens ajuda a la
nominació de l’Oriol i qui es pot negar a l’Anna
I queda nominat l’Oriol Jover
Fa anys que ens fa costat
Val a dir que estem segurs que li ha fet il·lusió
Josep Garcia després d’un llarg període després d’un accident…
el tornem a tenir. Enhorabona i ens n’alegrem
Juan Carlos també feia dies què no el vèiem
En Josep porta la seva neta Clàudia Hernández ,
el dia que en David , el pare, no ha pogut venir
I en Jordi Pastor , que també ha vingut avui. Gran Mossenaire
La familia que no falla mai: Inma, Sebas, Miguel.
Un luxe el nostre bandera
En Sebastián Morales portarà la nostra bandera amb honor
Característica del grup: anar a la cua. Gràcies!!
El nostre nominat Oriol al costat de la Núria
Anna i Jordi
Si quan vas corrent crides: “Jordi”…. qui es girarà?
Sempre ens agrada destacar als que aneu amunt i avall. És un tret característic dels Mossenaires
Txell, Núria i Olga
La cua més fantàstica del nostre grup.
No podem passar sense ell. Gràcies!!!
Miguel Sampietro
El globus de la bona sort
Jo tinc un globus!!!
Ara el tinc jo, oi Eva
I com que passem a escassos metres de la casa d’en Manuel,
ell ens vol ensenyar un camí nou
Aquest cami és nou
En Josep el dia que retorna a córrer
Amb la Clàudia
Moment important: despleguem
La proclamació
a punt del títol honorífic
L’Oriol Jover acaba de ser proclamat
I estem molts contentes i contents de que l’Oriol ja sigui d’Honor
I el Mossenaire nou, que ens diu que fa quatre anys havia
vingut. Creiem ens va dir que es diu Xavi. Ho comprovarem si torna
I en un camí on Mossenaires encara no hi havíem passat,
amb un fons impressionant amb la nostra Mola i uns
camps magnífics. Gràcies a tothom per fer-ho possible
L’ Anna Cos pot tornar córrer prou bé. A Mossenaires tot es cura
En Jordi
En Víctor se’l veu content, i ens encanta
Toni
Manuel
L’Eva i en Fernando amb els seus gossos. En Fernando
porta el seu per primera vegada
L’Oriol fa anys què ve i ens fa molta il·lusió que avui ha estat el nostre Mossenaire d’Honor.
Dona tranquilitat al grup, amb el seu tarannà i aquest aspecte seriós i de vegades ha vingut amb la seva
muller, l’Ida. Moltes vegades puja des del centre de Terrassa. Estem molt contestes i contents de
poder entrenar amb tu i de poder-te anar coneixent i per molts anys puguem gaudir de
moments com aquests. Enhorabona i moltes gràcies
Hola a tots, sóc l’Oriol Jover, ara ja fa tres anys que vaig començar a venir
amb els mossenaires, va ser el Marc qui m’ho va proposar i encara continuem.
A mi això d’escriure no se’ m dona gens bé, però ja que el Pep ha insistit no li podia dir
que no.
El que de seguida hem va agradar dels mossenaires és la llibertat que tens, no et
sens pressionat pel grup si vols i vas i si no també, la gent és oberta i sempre trobes
algú amb qui parlar. Ja s’ha convertit en un costum aixecar-se d’hora el dissabte i venir
a córrer amb vosaltres.
Ara bé, s’ha de dir que tot això no seria possible sense el lideratge del Pep, és
bastant increïble el que fa, cada dissabte sense fallar mai o cua si mai, i és clar gràcies
a ell també hi ha aquest magnífic ambient.
Bé, doncs només voldria donar-vos les gràcies a tots i totes i especialment a tu Pep,
una abraçada i fins dissabte MOOOOSSENAIRES!!!!
Tags: Amistat, atletisme, córrer, córrerxerrar, Entrenament en Grup, Entrenaments Torre Mossèn Homs, mossenaires, mossenhoms.be, pep moliner, Terrassa
26
abr.
2017
Pep Moliner
Les motos es passegen pels camins i avui ens
hi hem creuat i aprofitem per dir que si: quan
per la vostra força de voluntat practiqueu i
entreneu esport, us poden dir que esteu com
“motos” i ho confirmem, donat que he assolit
els deu quilòmetres mossenaires amb una
facilitat inusitada. Vol dir que fruit del
vostre esforç podeu afrontar aquests i
d’altres reptes. Això si: el dissabte vinent
us esperem de nou. Fins dissabte.
Hem fet un recorregut prou bonic, que ens
deixa observar que bonic és el nostre entorn.
Enguany ha plogut força, i l’herba va alta i
les flors són ben lluminoses. Hem baixat pel
corriol que tant ens agrada i hem travessat la
carretera per anar al bosc de Can Deu on ens
fem l’habitual fotografia familiar i felicitem
als nous mossenaires, als que fa anys que ens
feu costat, despleguem la bandera i proclamen
al Mossenaire d’honor, que sempre ens
explicarà qui és al final d’aquestes línies
per saber la sort amb qui podem entrenar i
conèixer una mica més les heroïnes i herois
que esteu fets.
Enhorabona de la bona!!!
Com a motos es posen els mossenaires entrenant per aquests racons Vallesans
I Manolo Medina ens fa els honors i es deixa nominar com a Mossenaire d’Honor. Un luxe!!
I davant un amic seu de tota la vida, en Miguel.
I veiem Mossenaire Nova: directament de València la Lali
I amb en Josep Maria Antentas inicia l’entrenament al capdavant
I amb en Sergio Segundo que va ser Mossenaire d’Honor
la setmana passada i que el tenim en nosaltres cada dissabte
i en Marc Simó que fa justament avui un any que va
ser proclamat Mossenaire d’Honor
I en Manolo Medina al costat del Jose Segura
Mossenaire Nova, Mossenairer Nou
“Sóc la dona del Martí”, ens diu: l’Anna creiem que es diu. Gràcies per tornar
Feia dies que no esl veiem la Gemma i en David. Eiiii !!!!
I els que han quedat primers al progressiu: David, David, Gemma
Deplegament per part d’en Roberto
Bandera girada
Ara si i subjectada pels Mossenaires Nous que ara el coneixerem
La Lali que només ha vingut quinze dies des d’un poble de València i ens ha vingut a conèixer. T’esperem aviat!!
Crec que es diu David. EL dia vinent li preguntem. Benvingut, també!!!
un aniversari
Sempre és un moment irrepetible i en el qual veiem quina riquesa humana té el grup. Totes i tots vosaltres que feu possible aquest projecte, que tot i modest, ens reuneix una setmana i una altra i vingudes i vinguts de tot arreu. Gràcies per fer possible aquest projecte.
I molts dissabtes no pot venir, però des de fa
molt de temps és un gran mossenaire i avui ens
fa moltíssima il.lusió que sigui proclamat Mossenaire
d’Honor en Manolo Medina. Enhorabona!!!
És un moment bonic, quan aplaudim als nostres amics.
Tots sou uns herois i aviat llegireu el seu escrit que ho confirma
Enhorabona !!!! Manolo ja ho ets!!!!
Fixeu-vos: sempre s’us veu gaudir
Amics des de l’infantesa. Miguel, Sebas, Manolo, Inma
Sempre que pot vens i ens fa il.lusió que has
acceptat ser “Mossenaire d’Honor”. A més si no
vens és per causa justificada: ocupat amb la
família, que els acompanyes tots els
dissabtes. A més, sort que els del barri de
vegades et veiem portant-nos les cartes a
casa. Llegint el teu escrit: encara t’admirem
més. Enhorabona pels teus grans èxits i te’n
desitgem molts més. Gràcies i enhorabona!!!
Mi nombre es Manuel, aunque todos mis amigos
me llaman Manolo. Nací hace 55 años en un
pueblo de Sevilla que se llama El Saucejo y
con poco más de un año de vida me trajeron a
vivir a Sabadell donde estuve viviendo
veinticinco años hasta que me casé con una
terrasense con la cual estoy casado y somos
padres de una hija y de un hijo.
Pronto llevaré viviendo en Terrassa treinta
años con lo cual ya me siento mas terrasense o
egarense que otra cosa.
En primer lugar quiero agradecer el
nombramiento de mossenaire de honor, pues para
mí el mayor honor es poder compartir esta
afición y este tiempo con todos vosotros.
Mis inicios en este mundillo del running de
una forma continua empezó en el fatídico año
del atentado de la maratón de Boston, ósea en
el 2013. Fue al venir de las vacaciones con
bastantes kilos de más cuando mi hijo Sergi me
dijo que año tras año iba acumulando peso y
estaba llegando a unas proporciones un poco
preocupantes. Y efectivamente así era porque
ya me iba pareciendo a Homer Simpson. Así es
que me propuso en aquel mes de Septiembre
coger unos pantaloncetes y unas zapatillas y
salir a correr una vuelta por los alrededores.
Los escasos veinte minutos que duró aquel
tortuoso trote no los olvidaré jamás porque en
las subiditas que tiene nuestra querida ciudad
me quedé sin aliento. Pero me propuse que esto
lo tenía que mejorar e instaurar como un
habito saludable y salía dos veces en semana a
hacer esos veinte minutos que lógicamente se
iban alargando poco a poco a media hora,
cuarenta minutos etcl
Como resultado de estos tres años y pico que
llevo corriendo me fue muy grato en primer
lugar acabar mi primera cursa de 10
kilometros, a continuación mi primera mitja de
Terrassa y el ultimo reto conseguido ha sido
la maratón de Barcelona en Marzo de este año
2017. Estoy muy contento con la practica del
running por todo lo que aporta a mi salud y
por lo fácil que es su practica ya que
empiezas a realizarla nada mas salir de casa y
en el horario que mejor se adapte a nuestra
agenda. Pero que os voy a explicar yo a
vosotros que la mayoría soys veteranos del
running con muchísima más experiencia que yo
en este tema.
Espero seguir disfrutando con vuestra compañía
y vuestra amistad y que juntos podamos seguir
por estos magnificos parajes trotando ,
hablando, sudando y riendo por muchos años.
Salud y kilómetros!
Tags: Amistat, atletisme, córrer, córrerxerrar, Entrenaments en grup, Entrenaments Torre Mossèn Homs, mossenaires, mossenhoms.be, pep moliner, running, Sabadell, Terrassa, Torre Mossèn Homs
