Etiqueta arxiu 'córrer'

01 nov. 2017


A les tres seran les dues

Classificat com a córrer,Entrenaments,mossenaires

Hora de canvis o millor dit avui, canvi d’hora a les tres seran les dues 


Com diem a la nostra convocatòria, a aquest projecte tothom és benvinguda i benvingut. Es sigui d’on es sigui, qualsevol ideologia, religió, pais, edat, sexe i el que es busca és el que trobem cada setmana: un racó on compartir l’amor a la natura, la companyonia, la solidaritat i aprofundir en les amistats. Des d’aquí animem a tothom a què aprofitem aquesta estoneta per trobar moments de felicitat i poder afrontar molts temes amb una bona aptitud i gràcies a l’esport i al córrer. Aquest és el nostre projecte i el volem fer gran amb grans persones com vosaltres. 

Hem fet un circuit en la línia, i mentre corríem no parem de tenir bones converses i anem coneixent a persones, que sense aquesta excusa, no tindrem aquesta oportunitat. Avui de nou, dos Mossenaires Nous, en Ricard i en Miguel. Hem conegut els aniversaris a Mossenaires d’Honor d’anys anteriors com són: Francisco, Gemma, Nicolàs, Nerea, Toni, Pau i Lluis 

El bandera ha estat en Manuel i en Miguel ha estat nominat i proclamat Mossenaire d’honor. 

Al final podeu mirar el circuit, que ens ha fet donar una volta d’aproximadament deu quilòmetres i ens agradaria poder compartir en persona amb totes i tots vosaltres: vol dir que aviat t’esperem un dissabte qualsevol per passar una bona estona. Moltes gràcies!!! 


En Miguel avui ha estat el nostre flamant nominat a Mossenaire d’Honor. Enhorabona!! i gràcies!


…i la bandera?

Manuel Ales el nostre bandera




I tancant el grup l’ Antonio Mayorgas





I feia dies que no vèiem en David González Resbier

Fa, des dels començaments, que em creuem amb en Salmeron, que va sermpre amb bicicleta. Crec que és el primer dia que queda retratat. Era una gran corredor a “Fondistes de Terrassa”

Joan Carles Padró , feia dies que no venia

Silvia Moya , feia dies que no venia

I el nostre nominat, Miguel Rubio, tancant el grup, a la cua amb l’Eva i en Javi

Passant per la font de l’Argelaguet




David i Jose Manuel

Miguel

Eva i Miguel


I en Francisco Escudero va sempre amunt i avall



Quim Gaya

Marti, Inma, Icos, Gemma

Miguel, Eva i Joan Carles

Santi, Olga, Víctor


V I D E O ·.

Miguel i Núria


Es saluden com cal els dos cans

I el desplegament de la bandera

José Manuel Portero el fem sortir a…

desitjar-li un bon aniversari en els seus primers cinquanta-cinc anys. Felicitats

I coneixem als Mossenaires Nous: en Miguel Aguilera. Benvingut i t’esperem molts dies

Mossenaires Nous: Ricard i Miguel

Miguel Aguilera és un gran corredo
….i anem pels aniversaris

I recordem els aniversaris de Francisco, Gemma, Nicolàs, Nerea, Toni, Pau i Lluis

Francisco Escudero acoompleix un any com a Mossenaire d’Honor i avui amb totes i tots nosaltres

Francisco Escudero

I la seva muller, la Carme, li diu: “avui pots anar a córrer amb Mossenaires”: doncs tot un honor i un luxe per nosaltres, Miguel

I ara és proclamat per totes i tots com a “Mossenaire d’honor”

Miguel Rubio, Mossenaire d’Honor


I de nou la família Mossenaire amb tots els ingredients per gaudir de moltes coses i una vegada més la sensació de ser una jornada única. Gràcies i enhorabona!!









Sandra i Miguel

Eva i Miguel

I si recordeu, tot i que ara no el veiem córrer, avui un dels aniversaris era el ara barbut Pau Sust al costat d’en David

En Marc avui ja ha fet 10 quilòmetres, amb l’Olga

Silvia i Núria

https://www.strava.com/activities/1250098195
Miguel fa molts anys que ens coneixem i ja havia vingut amb la seva muller altres vegades, amb la Carme, que a hores d’ara s’està recuperant per tornar a córrer i va ser qui precisament li va recordar de venir i per això tindrem la sort de conèixer una mica millor a en Miguel, a qui desitgem tota mena de sort en tot i el felicitem. Per molts anys i enhorabona

Hola,
El meu nom és Miquel Rubio i escric aquestes línies gràcies al nomenament de mossenaire d’honor que vaig rebre dissabte passat i la veritat és que segurament no sóc el més indicat per rebre’l. 
 
Fa 25 anys era difícil veure pel carrer a gent fent running i encara més difícil veure dones, ara la cosa ha canviat estem acostumats a gent de tota mena, de totes les edats corrent pels parcs, pels boscos amb sabates de marca i roba superchula. Jo vull donar un petit homenatge a les persones com Pep, ja que gràcies a ells nosaltres estem en aquest món, jo concretament estic agraït en Juan La Torre, Chicho, Santander, tots del CNT. Sobretot Juan va ser el que em va acompanyar en els meus inicis, el que s’esperava quan em quedava enredera i em donava ànims per continuar i no deixar aquest esport, més tard em va acompanyar a les meves primeres curses i mitges maratons. Després van venir els grans reptes de les maratons, experiències inexplicables per les emocions i sentiments a l’hora de creuar la meta. No parlo de marques perquè no tenen importància el que és realment important és gent com Pep, Juan, Chicho que van fer gran aquest esport en èpoques que ni hi havien sabatilles de marca ni roba superchula, gràcies Pep.

 vols el teu banner?

Comentaris tancats a A les tres seran les dues

25 oct. 2017


Fins a Ca n’Oriac amb Mossenaires

Classificat com a córrer,Entrenaments,mossenaires

No és el circuit que fa bo l’entrenament. No és el de la gorra vermella, tampoc. La trobada menys.
Sou vosaltres els que feu que valgui la pena, amb la vostra predisposició a passar-ho bé, i fer que tot xerrant, corrent i rient, acabem fent deu quilòmetres que sempre ens dóna la sensació que han estat diferents, donat que segur que heu torbat coses noves i segur que anar al costat els uns dels altres, farà que entrenar en grup forma part de les vostres vides, i sí que s’agraeix que tenim, Sabadell i Terrassa, uns entorns fantàstics per fer el que sabem fer tots els dissabtes a les 08:00 i des de fa vint-i-quatre anys seguits.

Avui hem anat fins a Sabadell, i ens hi hem retratat a la fotografia familiar, i hem proclamat “Mossenaire d’honor” al nominat Xavi Martin. Hem recordat qui, tal dia com avui i fa uns quants anys, també ho va ser com són: Isaac, Xavi, Mireia, Isaac i Pascual. Aquest darrer sí que avui hem tingut la sort de tenir-lo, i tenint en compte que fa ja nou anys que ens fa costat.

El bandera, el JuanMa, que com sabeu té totes les muntanyes de tres mil metres dels Pirineus assolides, excepte una. Un luxe

I les noves: la Maria Teresa i la Sílvia. Sempre ens fa il·lusió que vingueu a provar i esperem que repetiu.

Hem unit, Terrassa i Sabadell amb el nostre recorregut i això sempre és especial. Estem preparats per donar-vos les gràcies: moltes gràcies i a l’espera de veure-us de nou el dissabte vinent ens quedem i recordeu: sempre sense cap compromís.


I avui tenim nominat al fill del Casi: en Xavi Martín. Enhorabona!!


Xavi Martín nominat a Mossenaire d’Honor


Víctor amb la Mossenaire Nova, la Maria Teresa


I el nostre bandera, en JuanMa Martin

JuanMa Martin


JuanMa Martin


Xavi i Jordi


Eiiii !! la Sandra !!!

Francisco


Joan Forte


Antonio Mayorgas


Eiiii !!!! el nostre Mossenaire d’honor de la Setmana passadaRamon Cruz , l’heu llegit? — aquí


I la Mossenaire Nova, la Silvia, ja acompanyada amb un dels “Mossenaires Antics”, en Javier Colado


Un Mossenaire molt especial i que estimo amb tota l’ànima: el meu fill Oriol


Quina sort tenim de gaudir de les amistats d’en Carlos, Joan i Miquel


Quina il·lu tornar a veure al recuperat Marc Armengol


Reagrupament amb els nostres grans cracks


Primers rajos de sol


I veiem molt bé a en Marc Armengol i al costat de la Núria


Uns amics atletes, que van amb btt, Xavi i Josep


I se’ns uneix en Hugo, un gran persona (com tots vosaltres, és clar)


V I D E O · V I D E O · V I D E O · V I D E O · V I D E O ·


Sandra i José


Quim i Jordi


Silvia i Anna


Isabel i José Maniel, seguits per l’Anna i en Carmelo


Ramon Cruz

José Salas


Oriol i Sebas


Guille i Paco


Manolo

[img] https://2.bp.blogspot.com/-7BO6WpKTjfg/WfC2ZMBm69I/AAAAAAAAJvY/Wn8SyMCQizkqIpCGUktYskmfAx6uBBFkACLcBGAs/s800/Mossenaires_21Octubre2017-046.jpg[/img]
Joan i Oriol


La gossa Noa, s’ho mira


En Victor supera l’obstacle

El nostre bandera, en JuanMa, seguit per en Jordi
[img][/img]


Anem a conèixer i aplaudir a Mossenaires Noves


Maria Teresa i la Silvia: sigueu benvingudes i us esperem molts dissabtes més


Maria Teresa i Silvia són aplaudides


.. i dels aniversaris, avui tenim en Pascual Vicente


Ben aplaudit en Pascual Vicente


I avuí tenim el luxe de tenir el fill del Casi


I en aquests moments queda proclamat per tots vosaltres, en Xavi Martín.


Ehorabona Xavi!!!


I des de Ca n’Oriac de Sabadell, la fotografia de família d’un dia únic i intransferible: el d’avui. Gràcies per fer-ho possible


I aplaudim al nostra bandera d’avui: en JuanMA


L’ Oriol Moliner


Manuel


Maria Teresa i José Manuel


Silvia


Hugo


Victor


Antonio


Toni


Sadra i José


Santi


Joam i Oscar


Anna


Miguel i Inma


Ramon


Albert, Pascual, Antonio


Javi


Isabel, JuanMa Bety


Isabel i Bet


Quim, Paco, Francisco


Olga, Núria


Oscar i Jose


Anna


SEbas


Carme


Chary


Joan


JuanMa i Nicolau


No volieu una micarrona de fang, jejeje


Aquest bon home, no sabem qui és ben bé, però fa una bona colla d’anys qye està just per aquí fent gimnàstica i se li nota que segur que sap el que es fa.


Inma i Oriol


El compte enrera


Mmmm!, algú ha quedat fora la foto.


https://www.strava.com/activities/1239998926

Es nota que és fill del Casi, tant per la seva fisonomia com per seu caràcter lluitador, i ha vingut més d’una vegada. Avui el coneixerem totes i tots una mica més, i quan hem preguntat si ens recordàvem del Casi a l’hora de la foto familiar, hi ha un Sí rotund. Estem encantats de que facis gran el projecte fent que sigui també teu, i avui encara formes més part d’aquesta gran família amb el fet de que a més ja ets “Mossenaire d’Honor”. Enhorabona i per molts anys i

Un desig etern… 


Escric ple de sentiments… Sentiments positius i contradictoris…. He assolit el repte! Miro al mirall i veig  un Xavi diferent: enèrgic, fort, saludable i ple d’il·lusions.
De petit, ja volia córrer. Vaig tenir experiències negatives donant voltes al camp d’atletisme de la meva escola. No ho entenia… Sempre era dels últims. Això no importa, l’important és arribar i participar. No sé  si creuava la “Meta”. Aquells records no importen. La tenacitat hi era. Avorrit!, era l’esport que no
entenia, ni volia entendre.
Veig la meva Mare, plena d’il·lusió. Em dóna empentes i m’anima des de tot arreu. Ella és qui em marca  l’objectiu. Pensava que em quedaria en el camp de les il·lusions, però necessito un pas més.
Segueixo al meu Pare (Mossenaire), ple de vitalitat i energia. Ell és el camí. Ha arribat i superat les  100!!!, …però penso que això no és per mi. No ho entenc. El meu Germà el segueix. S’ho passen bé.
Escolto!
Sento la meva família: la Eva, la Carla i la Berta. Elles són el meu dia a dia. M’empenyen a ser un Pare
millor. Segueixo…Comença el ritme… i vaig poc a poc, primer fent exercicis fàcils, després poc a poc…
Comencen els petits reptes. Els vaig aconseguint. Recordo els sentiments de pujar a Sant Antoni cada
dia… Sento el cos i experimento coses que mai havia gaudit: converteixo el cos en un motor.
Aconsegueixo arribar a la sisena marxa, …i trobo el tiet Santi. Gràcies Santi!!
És època de retrobaments!! Segueixo a qui mai havia pensat; i aconsegueixo que em segueixin d’altres  que encara menys. La llista és llarga i molt important: Ricky, Santi, Òscar, Martí, Ramon, Javier, Adrián,
Jordi, …
Em paro, i torno a mirar-me al mirall. Donc gràcies a Déu, per mirar-me com sóc ara i abans perquè  l’essència està dins igual; …i també per arribar a ser el Mossenaire d’HONOR. L’Honor és qui i que  t’envolta. Gràcies Pep, i gràcies nous companys…

 vols el teu banner?

Comentaris tancats a Fins a Ca n’Oriac amb Mossenaires

« Següents - Anteriors »