08
febr.
2017
Pep Moliner
Quan #Mossenaires tots els dissabtes a #Terrassa s’ajunten de nou i una vegada més, fins que no arribem al final de l’entrenament no sabem si haurem encertat en el circuit, les aturades, els progressius, les anades a la cua i tan sols ens queda la satisfacció d’adonar-nos que quan arriba un nou dissabte tornem a estar plegats. La tria del racó d’avui, la font del’Argelaguet, ens desperta molts records, encara que no hi ha tants arbres com abans, segueix sent un entorn prou bonic per merèixer aquesta aturada.
Hem baixat pel camí ample, que ens duu fins un caminet que ens farà tornar al camí del golf, i avui ens hem permès de fer diferents progressius per donar joc a tothom i poder-vos provar. Val a dir que esteu molt fortes i forts.
Agrair una vegada més que el projecte sembla que no tingui fi, donat que sempre tenim gent maca i nova, com en Marc.
La Núria ha estat una nova Mossenaire d’honor i que ens fa moltíssima il·lusió, i a més li agrada anar amb la samarreta queens uneix encara una mica més.
Gràcies a tothom pel seguiment i recordeu que totes i tots sou molt importants per aquest projecte que segueix sent gran perquè hi sou i hi voleu ser.
Moment emocionant quan tenim la nominació a “Mossenaire d’Honor”. La Núria Fité ens fa els honors
Núria Fité, nominada
I avui tenim la sort de tenir una visita d’un il.lustre amic: en Pau Sust
Trinidad Luque serà la portadora de la bandera Mossenaire
I eufòrica la Juani Trujillo , que feia temps no vèiem. Contents de no perdre contacte
La colla que havia passat de llarg l’encreuament. 😉
Juani i Trini
La Núria, en Quim
La Núria gaudint d’un bon entrenament, seguit per en Víctor Escalante
Arriba la cua; molt important en els entrenaments Mossenaires
Isabel i Gemma
Eva Cantero al el seu inseparable Watson
Núria Fité, gaudint
Orgull de frontera, entre Sabadell i Terrassa i ens ho recorda en Paco Barcia
Joan Forte , a la recta de l’hípica i ens ha sorprès el corredor que es veu a venir,
i segurament seguit amb el cotxe per la seva dona.
I es proposa un progressiu i surten els capdavanters
S’ha d’anar a la cua!!!, i els que la van a buscar. Moltíssimes gràcies!!!
Olga, Núria, Josep, Toni
Ja ve, ja ve, ja ve. La cua és aquí
I ara ve el moment familiar dels Mossenaires, la fotografia a la font de
l’Argelaguet. I arriba en Quim, Núria i Bet
Juani, Isabel i la Trini amb la bandera
Fet el desplegament i estem gairebé a punt
La bandera es manifesta!!! i es belluga !!!
I ara volem conèixer al “Mossenaire Nou”. En Marc. Benvingut i t’esperem moltes vegades més, Gràcies !!
I estem a punt de proclamar a la Núria “Mossenaire d’Honor”
Gràcies Núria per acceptar-ho i quedes proclamada per tothom la nostra
flamant “Mossenaire d’HoNor”
Ben aplaudida per tothom: Núria Fité Mossenaire d’honor
La fotografia amb totes les amigues i amics que avui ens hem aplegat al costat de la font de l’Argelaguet i que anem fent història i de la bona. Enhorabona !!! i gràcies a tothom pel seguiment
El gos d’en Quim, en Flynn, amb ganes de jugar i esperant la branca
Mossenaire d’honor: la Núria Fité
La Núria encarant les darreres pujades, esperada pel Flynn i amb la Mola al fons
Les Núries!!!, Núria Fité i Núria Mayoral
Tothom tenim sed i la font Mossenaire ens apaga aquesta sed
i en Flynn no ha parat en cap moment i segur que ha arribat amb molta.
La Núria amb la nostra Mossenaire Major, l’ Anna Cos
I aquí tamquem un nou capítol d'”Entrenaments en Grup”, que dona la sensació que ha anat bé. Gràcies a tothom
La Núria ens dedica moltes paraules molt boniques i que ens toquen el cor. Sabem que tenim en el grup una qualitat humana impressionant i setmana a setmana ens n’adonem i avui també. Estem contentíssims de tenir-te entre nosaltres i esperem que per molts anys puguem a aquesta excusa dels dissabtes compartir moments d’alegria. Moltíssimes gràcies i et desitgem el millor i que tot et vagi molts bé.
Hola Mossenaires,
Primer de tot, agrair al Pep l’honor de formar part del panell de Mossenaires d’Honor. Aquest dissabte em va donar el paperet amb el logo aquest tan divertit del monjo amb sotana arromangada i, per curiositat, el vaig obrir. La veritat és que les vegades que havia vist que el donava a altres pensava que només era com una targeta que sempre era la mateixa per tothom, que s’havia de tornar; però la sorpresa és que a dins hi havia una carta manuscrita, talment com una dedicatòria sencera per a mi. Pep: no només t’agraeixo l’honor de triar-me sinó les paraules d’aquesta carta que conservaré sempre.
No sóc cap esportista nata i, de fet, vaig començar a córrer fa tres anys i poc, com un d’aquells bon propòsits que es fan després de l’estiu. La sort és que no ho vaig fer sola sinó amb el grup de l’Anna Cos del dimarts “Et Seguim”. Així que, a diferència dels bons propòsit que t’has d’esforçar i al final acabes incomplint, sortir a córrer s’ha convertit en una rutina setmanal esperada, necessària, gairebé terapèutica.
Vaig sentir a parlar dels Mossenaires a l’Anna i de seguida vaig venir a veure què era. Segur que el Pep no ho recorda, però un dia, molt al principi de començar a córrer, em vaig presentar aquí i em vaig posar a córrer i, clar, no vaig aguantar. Però el millor va ser que uns quants Mossenaires voluntaris em van acompanyar per una drecera i vaig poder tornar al punt
de sortida amb certa dignitat. Després d’aquesta experiència em vaig dir que m’hi posaria en serio i hi tornaria. I això és el que he fet. Val a dir que amb l’ajuda del Quim i el Flin, que no es perden un dissabte. Ara, tot i que vaig a la cua, almenys puc acabar el recorregut jejeje!
El que mola d’aquests dos grups amb qui troto és que comparteixen un mateix esperit: la bonhomia, el concepte d’esport amb mesura, les ganes de conèixer el lloc on vius i la natura que t’envolta, passar una bona estona, conèixer gent, riure i xerrar (això en el meu cas només quan fa baixada) i aquest no sé què que et connecta amb tu mateix i amb la gent. També mola que un esport que és tan competitiu com córrer, aquí es faci accessible i t’enganxi. Fins i tot les curses populars són un festival i no un neguit.
Com diuen alguns: no m’agrada córrer, però no me’n perdo ni una!
Crec que sóc molt afortunada d’haver conegut gent com en Pep Moliner i l’Anna Cos, que porten aquesta alegria contagiosa a dins, que són generosos i fan el que fan setmana rere setmana, perquè si, perquè són bona gent.
Fins sempre!
Tags: Amistat, atletisme, Can Bon Vilar, córrer, córrerxerrar, Entrenament en Grup, mossenaires, mossenhoms.be, pep moliner, terra, Terrassa
10
des.
2015
Pep Moliner
Així titulava el mail de la Sílvia. Enviava el seu escrit fa tres setmanes i des de llavors que no havia pogut venir i el guardàvem. Rebre l’escrit de la “Mossenaire d’honor” per endavant és una bona sorpresa. La Sílvia no es considerava amb tants mèrits com moltes i molts de vosaltres i, veritablement tots teniu una vida i moltes coses boniques per què us coneguem una mica i sentir-vos més propers: més família. Saber que al costat portes una persona de la qual ens saps coses, te la fa més propera i te la fas més teva. Tens una mica d’ella. Ara tindrem una mica de la Sílvia,
Si el projecte te repercussió, és pel bon tarannà de moltes i molts de vosaltres, que aprofiteu aquests petits moments per despreocupar-vos de maldecaps i teniu ganes de fer salut, gaudir i riure. Donar un respir a la vida quotidiana i del dia a dia, que tot i ser repetitiu, l’hem de nodrir d’aquests moments que només són vostres.
Avui el temps era ennuvolat i per l’època de l’any, els sol surt més tard, tot i que no fa fred. Hem get una volta agradable amb uns quants progressius i al nostre racó preferit de fa molts anys, la font de l’Argelaguet, ens hem fet la fotografia de família. Gràcies a tothom per fer-ho possible i un dia més i un dia menys.
Diu la Silvia “Et vaig prometre que després de la behovia tindries mossenaire d’honor. Doncs lo prometido es deuda, i aquí tens el meu text abans fins i tot de què m’ho demanis”
La nominació: Sílvia Moya la nostra flamant “Mossenaire d’honor” . Gràcies!
I quan encara és fosc, en Toni acaba de lligar la moto i, després de no haver pogut venir el dissabte passat pel “gran recapte” d’aliments, avui torna a estar al vostre costat
I bons amics que sovint entrenen junts, es retroben, com el Víctor, amb el Buff i per segona vegada després de la lesió i amb ulleres, en Javier, al costat de la Gemma i d’esquena en Carlos
I en Wester. Que faríem sense ell!, el mestre de moltes coses i també del “foto i track al meu facebook”. Gràcies!!
En Marc amb en Josep
Xavi, Eli, Pepe, Nacho
Oriol, David, Josep Maria
Carmelo, Maria i David. Tornem a tenir la Maria!!!
Inma, José,Javi
Moment de qualitat: amunt i avall la Gemma i en Javier
I al costat de la “Mossenaire d’honor”, Sílvia Moya. Al mig, la Cinta i a la dreta la Mariona
Mariona, en tot moment la veiem gaudir
Silvia Vila i Elisenda
Evans i Pepe
Silvia, la nostra protagonista
I tota la colla passant pel mig d’un bosc, que abans era frondós i una riera de la Betzuca, que ara està degradada. Just fa un any una ventada de vents de cent cinquanta quilòmetres per hora, va bufar i trinxar aquests indrets tan bonics abans.
En Marc Armengol, que no falla mai a la trobada
En Javier ha estat el primer a fer el progressiu. Deia que ha anat a 3’12 de mitjana el quilòmetre i l’Evans que té a la seva dreta li ha aguantat força el ritme.
Gilberto, Andreu, Enrique, Karen, Maria, David, Javier, David, Evans, Miguel
La Sílvia la veiem sempre rient i més avui, que tenim la sort de tenir-la ja com a “Mossenaire d’honor”
Moments de relax
I per homologar el progressiu i el podi virtual, els primers tornen a la cua. Gràcies per la solidaritat
La nostra cua, amb la Maria al capdavant
José, que ve expressament des de la Llagosta
Guille, prop de la mossenaire: Sílvia i l’Imma
Gemma, posant-se bé les sabatilles, mentre ve la cua
Anar amunt i avall, a banda de què no et refredis, serveix perquè el projecte funcioni i tots ens sentim més units. Gràcies de nou.
Eva i Enrique
Evans, també aprofita els moments de reagrupament i amb el fons de Sabadell, s’ajusta les adidas
Maria, que ens fa molta il·lusió veura-la de nou entre vosaltres
Capdavanters al proper progressiu fins a la torre
David i Pepe, també en ple progressiu
I els guanyadors virtuals: Miquel, Juan, Mariona, Wester i Anna. Enhorabona!!
En Hassan ens pregunta, cap aquí?
La Silvia en ple entrenament
I un progressiu força pujador, amb els que l’han fet davant: Evans, David, Maria, Gemma i Xavi. Enhorabona!!
Anem a posar a punt la foto?
I com a un dels fundadors de Minyons i dels mossenaires més antics tenim a Marc Roura, i hem volgut a través d’ell felicitar a “Minyons de Terrassa”
Personalment i com a Egarencs, que la nostra ciutat tingui la millor colla de la història per haver fet moltes coses i una més.
A en Marc li hem demanat que ens ho expliqui una mica; quanta gent es necessita i de fet darrere hi ha una feina immensa i molt d’estudi
El 4 de 10 amb folre i manilles és un castell de gamma extra de 10 pisos d’alçada i 4 persones per pis, reforçat amb dues estructures suplementàries al pis de segons (folre) i de terços (manilles). És considerat el castell de més dificultat descarregat segons la taula de puntuacions del concurs de castells de Tarragona. El primer de la història, i únic fins a l’actualitat, el van carregar i descarregar els Minyons de Terrassa el 22 de novembre de 2015.
I queda proclamada per tots vosaltres, la nostra “Mossenaire d’honor”, la Silvia Moya.
El racó preferit per la colla, és la font de l’Argelaguet i avui triat per reposar una mica i fer-nos la fotografia tots plegats. Per molts anys!
En aquesta darrera veieu, al costat vostre, com raja la font enguany
I pel camí ens trobem a la Julia i l’Emilio, que han anat a collir uns rams per aquestes festes nadalenques
Joan, Assumpta, Nicolau
Sílvia, Mari, Sílvia, Inma, Cinta, Mariona, Karen, Anna
Eva, Charo, Eli, Assumpta, Sandra
Al costat de la nostra Mossenaire d’honor. Un gran record
I la Charo, que ha arribat tard i no ha pogut entrenar amb nosaltres. Quin greu
I ens hem trobat a en Javier López, que sempre se’l veu tan unit al Sherlock
Tothom és important per nosaltres i Sílvia Moya és molt important. Un dia, mentre corríem em va explicar la història que ara coneixereu i que per diferents motius va gosar en anar a fer un training, sense gairebé saber on es posava i de fet crec recordar, que després d’allò, d’anar amb atletes d’èlit, va investigar si hi havia colles on anar a entrenar i ens va trobar gairebé per casualitat i com veieu, és una habitual a la trobada i si; va prometre’m que un dia seria mossenaire i avui ha complert la seva promesa i per nosaltres és un gran honor.
Moltes gràcies Sílvia i per molts anys i que tot et vagi bé.
Lo prometido es deuda!
Ja fa un temps que en Pep intentava convencem per ser mossenaire d’honor. I jo sempre li donava llargues perquè anava llegint les vostres històries i veia que el meu “currículum” era molt breu per no dir inexistent .
Jo no he fet mai esport, ni extraescolars al cole, fa un parell d’anys per circumstàncies personals vaig començar a sortir a caminar, si, si, caminar, no podia córrer ni dos minuts seguits, després em vaig anar animant i vaig començar a córrer molt a poc a poc, dos minuts, cinc minuts… quan feia tres mesos que corria em vaig apuntar a un training camp a los Picos de Europa. Per fer-vos una idea jo no sabia ni lo que era un training camp..però en el moment que van sortir tots amb les malles de córrer i vaig veure les cames que tenien ja em vaig fer una idea de que potser no era el lloc més indicat per mi. Però alla vaig conèixer a Jose Manuel Abascal, Fabian Roncero i la seva dona Merche Palacios, medallistes olímpics i a tota la resta del grup , grans atletes i MILLORS PERSONES que em van demostrar que la qualitat humana de les persones va més enllà dels èxits aconseguits.
Després de sobreviure a aquell cap de setmana vaig tornar encara amb més forca i ganes de córrer. Al poc vaig descobrir el Facebook dels mossenaires i veia les fotos que anàveu posant aturant-vos per no perdre ningú i recollint a la gent de la cua. I vaig pensar: Prova-ho! com a mínim estan aquí al costat! i des de llavors aquí em teniu, algunes setmanes fallo, però si puc no m’ho penso ni un moment i el dissabte a les 8.00 ja hi sóc per compartir una horeta amb aquesta colla de gent amb ganes de córrer tots plegats entre Terrassa i Sabadell, convidant a tothom que s’afegeixi. I he tornat a trobar aquests tipus de vincle, companyerisme que tenim tots els que ens agrada córrer. Perquè com diu el Pep, si vens tres vegades seguides ja et pots considerar mossenaire. I com he començat al principi, em vaig comprometre amb el Pep que després de la Behovia ( si acabava dignament) seria mossenaire d’honor, perquè només havia fet la cursa de la dona , de la Mercè i la festa major de Sabadell . Ara ja puc dir que he fet la Behovia, orgullosa de mi mateixa i de la meva marca 1.57. que per mi és la millor ☺
Gràcies Pep per la dedicació que li poses. Salut i Kms!
Tags: Amistat, atletisme, Can Bon Vilar, córrer, Entrenaments Grup, mossenaires, mossenhoms.be, pep moliner, Terrassa, xerrar
