28
març
2018
Pep Moliner
Per molts de nosaltres ajuntar-nos els dissabtes a les 08:00 del matí i durant tants i tants anys, és com una vàlvula d’escap i que a banda de servir-nos per enriquir la nostra vida amb esport, natura, solidaritat, amistat i una barreja de factors que segur que fa que moltes i molts de nosaltres estem esperant aquests moments per ser més feliços. Anar a córrer sense cap mena de compromís, és el que sempre divulguem però avui voldria dedicar unes ratlles a persones que estim:
El que escriu té el cor encongit de fa molt i molt de temps, per tenir a amics i coneguts i a bones persones tancades a la presó i ahir a més en Rull, una persona que m’estimo i conec, a banda de ser antic Mossenaire, i en Turull, que vaig conèixer personalment ahir van ser privats de llibertat de nou. Per tots ells i les seves famílies, tinc el cor encongit i voldria que tornessin a casa seva i per continuar defensant les idees de forma pacífica, com sempre han fet. Va per ells!
I, com ha estat a tall personal, ara sí que semblava que el dissabte era un clar reflex d’un “Dia gris i plujós” i vam tenir la sort de ser suficients, per passar una horeta, gaudint de bona companyia.
“De ploure prou que plou, però pel que plou, plou poc”, i de fet una vegada t’hi poses, córrer al vostre costat és un luxe i de nou hem tornat a gaudir. Un seguit de fotos amb certa gràcia, per fer la trobada per recordar: com així serà. Gràcies per llegir al que modestament cada setmana dedica una estona a conrear l’amistat amb molta gent i que obté la satisfacció de tenir-vos ben a prop a moltes i molts de vosaltres. Us espero dissabte vinent i que tot us vagi molt bé a tothom. Molta felicitat i ànims.
Ahir vint-i-tres de març, amics i persones molt estimades, han tornat a presó, al mateix temps dels que ja hi eren i, personalment i com moltes altres persones, ho estem passant molt malament. Desitjo la seva llibertat, com abans millor. El meu petit gra de sorra.
He arribat el primer, i es veia a venir que moltes amigues i amics la pluja els espanta
Dia gris i plujós
Espero que més aviat que tard, les persones que estan empresonades per idees tornin amb les seves famílies.
Plou, o no plou? Vindrà algú?
Veig moviments: seran Mossenaires?
La Masia de Torre Mossèn Homs: a plena pluja
Eeeeep !!, sento passes
Ideal per córrer!!!
Valenta i valents, arriben!!!
Ja quasi hi som tot!!!
Toni, Antonio, Manuel, Pep, Carlos, Oriol, Jordi
Joan, Javi, Anna
Valenta i valents!!!! i està plovent!!!
Cap problema. Camins asfaltats!!
La pluja no ens espanta!!!
No s’aparecia, però en Joan anava a buscar la cua!!!
Aquesta serà la foto de família.
Fent una mica d’empentes i rodolons i em disculpo, per aquestes empentes
No es veu!!, però plou prou
Sou autèntics!!
Joan vestit per l’ocasió
Oriol s’atura a saludar
Que ens diu l’Anna i l’Oriol?
Que com tenen la cursa del Musol al vespre: giren i escurcen
Ara successió de fotos fetes a la font de la Tartana
I a la plaça de Sant Jordi: continuem ben remullats i per fer passar el fred…
Tags: Amistat, atletisme, córrer, córrerxerrar, Entrenament en Grup, Matadepera, mossenaires, mossenhoms.be, pep moliner, running, Terrassa
21
març
2018
Pep Moliner
Des de fora pot semblar que cada dissabte passa el mateix i no. Tots són diferents i en funció de qui tinguem aquest o aquell dissabte al costat, la conversa, la lluminositat, la temperatura, les olors, els riures i somriures, i en definitiva, que no trobarem un dia igual a l’altre i per això ens enriqueix fer uns entrenaments en grup, que és un projecte viu i que es desenvolupa gràcies a moltes i molts de vosaltres, que l’enriquiu tant i tant. Gràcies de nou!!
Aquest dissabte es tria un circuït d’aquells que hi ha de tot. Pista, corriol, humor, canvis, pujades i baixades. Asfalt i fang. I, quan acabem sembla que sens ha fet curt: però no: té poc més de 10 quilòmetres que és el que ens prometem una vegada i una altre.
Veiem, com tenim noves mossenaires, a les que donem la nostre més calurosa i cordial benvinguda: la Vero i l’Anna.
Aplaudim i recordem a Aniversaries Mosseanires:
Guillem, Rafael, Jose Mª, Quima
Rosa, José, José Manuel, Martin
Per molts anys!!
Ens encanta veure com la Conxita, després d’un any, avui ha pogut tornar a venir i a més ens ha dut perfectament la nostra bandera.
I si fa poques setmanes en Toni era Mossenaire Nou, avui ha assolit una nova categoria: “Mossenaire d’Honor”: Felicitats i enhorabona. Per molts anys!!
Estem esperant nerviosament que torni a ser dissabte, ves perquè, ho vols endevinar?
Qui tenim l’honor de nominar?
Toni Rodríguez ens fara`els honor de ser nominat
Davant de qui l’ha animat a formar part del nostre projecte
en Josep Marcual
i qui en durà la bandera?
José Luis i Víctor
Cinta i Carme
JuanMa, Jordi i Anna (Mossenaire Nova)
Mossenaire d’honor, Toni, Carlos, Josep
Silvia i Conxita
Anna, Jordi, JuanMa
Btt’s, Runners, Cans
Amb la Mossenaire Nova!!!, l’Anna Viñeta
La Silvia al costat de la bandera: la Conxita
Joan, Isa i també Mossenaire Nova: la Vero
En Toni darrera la Cinta i davant l’Albert
Josep i Jordi
Manolo i Santi
Javi i Eva, amb el Watson i en Sherlock
No importa la quantita, i si la qualitat. Quina colla!!
I com no pot ser d’una altre manera: “moment Mossenaire”, anant a la cua en David i en Pepe
Josep i Toni
Ja ve la cua
Reagrupem
L’Antonio va cap a la cua, com fa moltíssimes vegades
Ja tenim aqui la cua
Despleguem la bandera?
Davant la masia de Can Canya, i amb la Sílvia i la Conxita
i veig un mòbil que retrata
No tinc el nom
I anem a conèixer la “Mossenaire Nova” : la Vero, que ens diuen que és una crack!
I també és una cracl l’Anna, la Nova Mossenaire
Vero i Anna, “Mossenaires Noves”: benvingudes!!!
Aplaudides per tothom!!
Aplaudim als Mossenaires d’Honor, d’altres anys!!
Guillem, Rafael, Jose Mª, Quima
Rosa, José, José Manuel, Martin
Per molts anys!!
I la proclamació de…
Toni Rodríguez, queda proclamat “Mossenaire d’honor”. Enhorabona!!!!
Gràcies Toni!!
Toni Rodríguez ja és “Mossenaire d’honor”. Enhorabona!!!!
I la Conxita feia un any que no venia, i res millor que…
Donar-li una bona rebuda i gran retorn, i ens ha dut la bandera.
Aquests entorns ens inspiren i res millor que endur-nos un record inesborrable d’un entrenament pel plans de Can Canya amb Mossenaires. Gràcies per fer gran el projecte
Albert Perpinyà , que sempre ens ajuda a tallar el trànsit i avui ha fotografiat al de la gorra vermella
Francisco, Albert, Josep, Toni: amunt i avall típic Mossenaire
Josep i Toni, amunt i avall
El Mossenaire d’Honor va també a la cua.
Isabel i Cinta
Carlos, Jordi, Anna, Txell
Manolo, JuanMa, Joan, Vero, Jordi
Carme i Isabel
Conxita, Silvia, Pepe, Toni, Josep, La Mola
Silvia, Pepe, Toni, Josep
Davant la Cinta, i seguida per la Carme
Txell, Toni, Olga, Santi, Pepe, Josep, Francisco
Un “Mossenaire Antic”, en Javi. Sol tancar el grup i cuida de qui ningú es perdi
Dues bones amigues, la Silvia i la Conxita
Víctor amb un impressionant salt i anant a la cua
Pepe i David, sempre amunt i avall
i com veieu, arriba la cua i els que la van a buscar. Gràcies!!!!
Continuem amb el Mossenaire d’honor, després d’un bon reagrupament
Sempre passant per bonics llocs
I veiem a florir els arbres
La Silvia esperant-nos a plena pujada
La Silvia ens diu de retratar les ombres: els reconeixeu? s’admeten apostes: vinga
Molta il·lusió de tenir una Mossenaire Jove, com l’Anna Viñeta
I ja som al camp base
En Jordi super content d’haver pogut anar amb la seva filla a córrer a Can Mossenaire, i nosaltres encara més
12, 11, 10….
I ja al camp base, només agrair que ens feu vivir aquests moments tan agradables. Gràcies
Sempre tenim la sort de que gràcies a amics Mosseanires, ens venen i tenim l’oportunitat de conèixer nous Mossenaires, i a més quan ens regales una mica de la teva història, encara fa que ens puguem conèixer un xic més i t’estem agraides i agraits, sens dubte. Com vas començar, el que fas i ara a més estiguis prop d’aquest projecte que ara també és una mica teu. Gràcies a en Josep per haver-te fet venir i per molts anys i et desitgem molts d’èxits i poder-los compartir.
Hola Pep!
Et passo l’escrit, gràcies per deixar-me participar en el teu/vostre projecte!
Hola a tots,
La meva història amb el còrrer va començar de de molt jove, tenia 19 anys i fins llavors sempre feia sortides amb bici. La veritat que no solia còrrer, només ho feia si perdia el bus…A la universitat vaig trobar gent que sortia a còrrer i m’hi vaig aficionar. Encara recordo alguna cursa de la UPC, ni molt menys les multitudinàries curses d’avui en dia. Des de llavors han passat un grapat d’anys i sempre m’ha agradat fer esport, ja sigui damunt la bici o caminant pels camins de Sant Llorenç. Quants records! Els arbres cargolats, el “cuarto de reixa”, el turó roig, la font de la Pola, l’alzina del sal-lari, coll d’Eres, l’Obac vell… Tants i tants indrets i tants i tants records no només de llocs, també de persones i moments entranyables, de xerrades i de llargues caminades plegats, de compartir bones estones, perquè caminar o còrrer en companyia et fa viure la història de l’altre i et dóna la oportunitat de compartir la teva. Moltes gràcies per deixar-me escriure unes línies i compartir amb vosaltres aquests bons moments.
Una abraçada a tots!
Toni
Tags: Amistat, atletisme, córrer, córrerxerrar, Entrenament en Grup, Entrenaments Torre Mossèn Homs, mossenaires, mossenhoms.be, pep moliner, running, Terrassa