28 març 2009

Fem el clàssic – 10 qms. tot xerrant

Classificat com a General

Hom pensa que vestir una mica les fotografies setmanals amb algun escrit, completa la trobada.
Com que sabia que venia la Mari Pau i la seva tendència és a fer aquest circuit, crec que era la manera d’anar-hi plegats i de fet és un circuït molt maco, equilibrat i sol agradar. Bé, segur que n’hi ha de millors i com no, de pitjors. Però, com que el que compte és desconnectar de les tensions setmanals i fer una trobada amistosa, res millor que baixar fins a Sant Vicenç de Verders, aquesta ermita bonica que està en un paratge bonic i ben envoltada d’arbrada i que ens diu que les pedres de vegades parlen, i si podessin fer-ho les d’aquesta ermita son ben curioses. Que hagin estat portades una i a una des de on ara és una gran embassament, el de Sau, i estigui muntada fidelment i tal com estava aquí ens fa que en tinguem més curiositat.
La baixada ha estat com sempre plena de conversa i el moment de relax que fem la fotografia, per preparar els canvis de ritme que es proposarien aviat i seguits per gran nombre de mossenaires.
Arribats a Sant Julià, ens hidratem a les fonts, unes quantes fotografies més i cap al camps base fins a completar el deu quilòmetres de que consta aquest circuit.

Després d’un any, la Mari Pau s’atreveix a fer tot el circuit i val a dir que molt rebé. En Javi, fent el que més li agrada. El circuit “clàssic”

Maribel i Jordi, en un moment previ al descans a la font


En David fa poc que fa curses i se li dona molt bé, aprop de l’Emilio

Joan, Emilio, Barto, Fernando, Casi, David, Maribel i Manel

L’Eugeni és un home polivalent. Tan el veus fent la marató, com corre un cros, com se’n va fer una cursa de muntanya i amb un esperit jovial encomanadís. El seu entrenador, el seu propi fill. I tant aquest com la seva jove, uns grandíssims atletes. L’Eugeni ven fruita i segur que aquest aliment tan saludable l’ajuda a practicar aquest esport que requereix tenir cura alimentària. Vol dir que ja ho sabeu.

Comentaris tancats a Fem el clàssic – 10 qms. tot xerrant

22 març 2009

Cursa Pic de l’Àliga – Canyelles

Classificat com a General

Hem gaudit un munt
d’aquesta cursa. Autèntica de muntanya, amb certa duresa i molt
contents d’haver-hi anat. Sorpresa agradable de saber que el
tiet Agustí ho faci tan bé, assolint el quart lloc de la classificació
màster i també de com es noten els entrenaments que feu per
la Mola, com em va explicar en Juan Carlos. També felicitar
en David per que hagi fet una gran resultat en la seva segona
cursa. Pujades fermes, corriols amb certa dificultat (per mi),
moments de caminar per les fortes pujades, vistes molt boniques,
tracte perfecte, poca gent, molts serveis. Cursa de muntanya

de bon recomanar.


Juan Carlos, Agustin
i DAvid. Abans de començar a escalfar


Tota la colla, Juan
Carlos, David, Agustin, Marisol i Pep


Moments abans de començar
Fotografies
de l’organització


http://www.canyelles.org/continguts/actualitat/2009/CursaPicAligaPremiats.pdf
http://www.canyelles.org/continguts/actualitat/2009/CursaPicAligaClassificacio.pdf

 

Comentaris tancats a Cursa Pic de l’Àliga – Canyelles

« Següents - Anteriors »