16 nov. 2009

Vacarisses hi és representada

Classificat com a Entrenaments,General

Els dels circuits més pintorescs que fem, tot i que el fem sovint en sentit nord, aquest dissabte era cap el sud que anàvem. A la font de la Moreria no ens aturem, en altres motius per què ningú te sed. Venim beguts de casa, i el rierol ens acompanya en tot el descens fins al punt on el grup es torna a fer compacte. Fem una mica de pujada i continuem baixant, que ens fa preveure que com més es baixa, més pujada ens esperarà.Ara si, encarem la pujada i es comencen a veure com l’entrenament s’endureix i algun mossenaire posa el peu a terra i camina, per garantir arribar dalt. Si, ara ja som a l’ària de lleure de Sant Julià, lloc on arribem aquest cop en poc menys de quatre quilòmetres a les cames. Fem la fotografia de record i ens dirigim a la font de l’Argelaguet i oblidem que el pas per l’Olivera ara no es pot passar i fem un quants metres endavant i altres tants enrera. A partir d’aquí ens anem ara si fins la font per llocs bonics i d’aquí.Bé, dir que prèviament i com que m’agrada pujar des de casa a l’alçada de la plaça Catalunya hi havia en Rafel i passat el Monument de la Dona Treballadora venia en Carles López, que ves per on venia des de el barri del segle XX: quins estats de forma més fenomenals !!Em sembla que ets dius David, tot i que ara no ho recordo. Ve sovint i li agrada l’invent mossenairedescens pel torrent de GotellesCasimir i AntonioFent pinyaTornem a engegari les pujades, què ?i en Cayetano ens va dur a la seva filla i vol dir que tenim nova mossenaire

Estic content per que molts amics ens venen a visitar i aquest dissabte des de Vacarisses va venir l’Eduard. Els que el coneixeu sabeu que el seu tarannà, amb tot el que fa, se’l fa una persona interessant, amoïnada i amb ganes de servir a la gent amb tot el que pot, sense esperar res a canvi. És participatiu i amb molts col·lectius el seu ajut és molt important.Aquestes darreres setmanes als mossenaires els demano si poden fer-me el seu currículum atlètic i tinc la sort de que el tinc i ara us l’adjunto per que el conegueu una mica més.Em comenta l’anècdota de “El Corte Inglés”Bé, aquesta cursa que abans no aconsellava, pel munt de gent i les irregularitats a l’hora de córrer i un llarg etcètera, ara si, que trobo que anar-hi, com feia jo, amb els meus fills els donava la possibilitat de no sentir-se en cap moment sols i fer una llarga distància.Què passava ? que el primer any veig que em ve una persona a la que no coneixia de res, vestit amb l’equipament del meu estimat antic club, la Unió Atlètica i com que veia que jo anava vestit com ell, es va apropar a saludar-me. El seu pel llarg i la barba forma part d’una imatge molt agradable. Doncs bé, cada any i en van ser tres, quan arribava a la recta d’escalfament esperava trobar-me l’Eduard i com per art de màgia, sempre apareixia i vam arribar a córrer plegats, això si: a tope.Que ens deia l’Edu i al qui li agraïm:”Hola Pep,T’envío 4 dades bioatlètiques, posa-les com et sembli…-Vaig començar a córrer, com molta gent, participant a les curses de Festa Major de Terrassa i del Corte Inglés, cap als anys 89-90.-Des del 2001 estic corrent de forma més continuada, des de llavors, no he parat.-M’agrada participar a curses populars, darrerament m’he proposat descobrir curses que no he fet mai.-Fins ara, he participat en curses curtes (milles, 5Km…), 10.000 i mitges maratons…i curses infantils acompanyant les meves filles. 10.000 és la distància que més m’agrada i en la que em trobo més bé.-M’agrada córrer per sentir-me viu.-Col·laboro en la organització de la cursa de la campana de Vacarisses.-Encara que sóc car de veure (pel fet de viure a Vacarisses vinc poc), fa uns quants anys que vaig anar per primera vegada a córrer a Mossèn Homs, per això em considero un Mossenaire més.Pep, no t’oblidis de comentar que ens vam conèixer a la gran cursa del Corte Inglés…No sé si a l’explicar-t’ho així et dono massa feina, pots posar-o com vulguis, retallar el que et sembli…tu mateix.Per cert, avui a Sant Vicenç dels Horts he fet 39’35, això va millorant. Encara que, de moment, no surto a les llistes de classificació.Salut,Edu

Comentaris tancats a Vacarisses hi és representada

11 nov. 2009

Córrer per Córrer – Manlleu

Classificat com a Competicions

Ara quan la gent mira un calendari de curses i recomano un d’important, el que porta de manera altruista en Pep Lluis Molinet, que és el de ropits.com , veiem un munt d’oferta a racons propers on anar a córrer. Muntanya o asfalt, pla i pujada i de ben segur que prop pot haver-hi un lloc on practicar això que tan ens agrada: Córrer.

Ves per on, fa una bona colla d’anys i quan va sorgir la xarxa internàutica atlètica i gràcies a en Salva Pou, podíem llegir que hi havien persones com en Josep Costa, que lluitava per que la gent fes esport, que corrés i de de passada ensenyar-nos un poble: Manlleu. Quina millor manera, que fer-ho pels seus entorns i qui nom més curiós: córrer per córrer. De fet diria, que és de les curses més entranyables a les que participo sempre que puc. No hi ha trofeus, però si un abundós esmorzar fet amb una bondat immensa i amb ganes de fer content a tothom. Una família, els Costa, dignes de la millor menció que hom pot tenir.
Pot haver qui em digui que he exagerat. Doncs bé: aneu-hi i sortireu de dubtes. Crec i afirmo que quan molts no sabíem córrer, gent com en Costa ens mostraven el camí i ens animaven a estimar profundament aquesta afició. Repasso la meva història i porto tan sols vint anys de curses i continuo buscant al calendari sempre que puc on anar i Manlleu és un destí de fa anys. Si algú no ho sap, organitzen una de les Sant Silvestre més antigues de calendari, la cursa de festa major i el córrer per córrer.

Ara parlant una mica del que va estar la cursa; arribem dels primers, i aprofitem per donar un tomb pel poble, fem alguna fotografia, anem a la pastisseria d’una gran plaça a buscar galetes i croissants i anem a recollir el pitrall. Trobem a la Gemma i en Joan, en Txema Torres, un amic de fa anys i parlem una estona, abans no ens donen la sortida.
La meva intenció era provar de fer uns 43′ i finalment faig 42′; vol dir que objectiu cobert. Com que córrer per mi i contra mi, vaig a ritme sense fixar-me massa si em passen o passo i aquest diumenge al voltant del quilòmetre sis em vaig marcar com objectiu visual, passar unes vuit persones i, una , dues, tres, …. set, vuit i just aquest punt em passen: vaig per set, haurem d’apretar i finalment passo deu. És una manera de jugar, que em serveix per distreure’m.
Arribo a meta, busco amb la mirada en Txema per animar-lo que fa al voltant de 44′ i al cap d’una mica arriba en Joan, amb un 46′ i amb en Joan animem a la Gemma que fa una cursa amb 57′, millorant marques anteriors.
Bé. tot això abans d’un esmorzar boníssim que de la ma de la Rosa Maria i la seva família i amics, ens podem menjar aprofitant que el sol ens escalfava i que el dia ens va respectar en la seva vessant climatològica. Una jornada més: memorable.

Tota la plaça per nosaltres

Ja; encara no havia saltat l’automàtic







Pocs minuts abans de sortir
Oriol, Anna, Marisol, Gemma, Joan, Pep

Fotografia que m’ha regalat la Rosa Maria

En Joan, amb el que passem moments increïbles d’agradables i faig la primera fotografia amb la nova màquina

Jo i el meu careto, fet per en Joan

En Josep Costa i el seu fill, un treball en equip per fer una classificació acurada

El pare pren el temps i el fill apunta el nom: a casa endrecen les dades.

l’Anna en un aparell de gimnàstica

Esmorzar fantàstic !

La Rosa Maria, fill i net i amics cap al final de la festa

Ara els toca als treballadors de recuperar forces

Oriol i Marisol

Panoràmica

la meva família





el rei de la casa en Nuck




Lloc ampli i fantàstic per la cursa

Moments de passeig per Manlleu

Comentaris tancats a Córrer per Córrer – Manlleu

« Següents - Anteriors »