11 nov. 2009

Córrer per Córrer – Manlleu

Publicat en 23:47 sota Competicions

Ara quan la gent mira un calendari de curses i recomano un d’important, el que porta de manera altruista en Pep Lluis Molinet, que és el de ropits.com , veiem un munt d’oferta a racons propers on anar a córrer. Muntanya o asfalt, pla i pujada i de ben segur que prop pot haver-hi un lloc on practicar això que tan ens agrada: Córrer.

Ves per on, fa una bona colla d’anys i quan va sorgir la xarxa internàutica atlètica i gràcies a en Salva Pou, podíem llegir que hi havien persones com en Josep Costa, que lluitava per que la gent fes esport, que corrés i de de passada ensenyar-nos un poble: Manlleu. Quina millor manera, que fer-ho pels seus entorns i qui nom més curiós: córrer per córrer. De fet diria, que és de les curses més entranyables a les que participo sempre que puc. No hi ha trofeus, però si un abundós esmorzar fet amb una bondat immensa i amb ganes de fer content a tothom. Una família, els Costa, dignes de la millor menció que hom pot tenir.
Pot haver qui em digui que he exagerat. Doncs bé: aneu-hi i sortireu de dubtes. Crec i afirmo que quan molts no sabíem córrer, gent com en Costa ens mostraven el camí i ens animaven a estimar profundament aquesta afició. Repasso la meva història i porto tan sols vint anys de curses i continuo buscant al calendari sempre que puc on anar i Manlleu és un destí de fa anys. Si algú no ho sap, organitzen una de les Sant Silvestre més antigues de calendari, la cursa de festa major i el córrer per córrer.

Ara parlant una mica del que va estar la cursa; arribem dels primers, i aprofitem per donar un tomb pel poble, fem alguna fotografia, anem a la pastisseria d’una gran plaça a buscar galetes i croissants i anem a recollir el pitrall. Trobem a la Gemma i en Joan, en Txema Torres, un amic de fa anys i parlem una estona, abans no ens donen la sortida.
La meva intenció era provar de fer uns 43′ i finalment faig 42′; vol dir que objectiu cobert. Com que córrer per mi i contra mi, vaig a ritme sense fixar-me massa si em passen o passo i aquest diumenge al voltant del quilòmetre sis em vaig marcar com objectiu visual, passar unes vuit persones i, una , dues, tres, …. set, vuit i just aquest punt em passen: vaig per set, haurem d’apretar i finalment passo deu. És una manera de jugar, que em serveix per distreure’m.
Arribo a meta, busco amb la mirada en Txema per animar-lo que fa al voltant de 44′ i al cap d’una mica arriba en Joan, amb un 46′ i amb en Joan animem a la Gemma que fa una cursa amb 57′, millorant marques anteriors.
Bé. tot això abans d’un esmorzar boníssim que de la ma de la Rosa Maria i la seva família i amics, ens podem menjar aprofitant que el sol ens escalfava i que el dia ens va respectar en la seva vessant climatològica. Una jornada més: memorable.

Tota la plaça per nosaltres

Ja; encara no havia saltat l’automàtic







Pocs minuts abans de sortir
Oriol, Anna, Marisol, Gemma, Joan, Pep

Fotografia que m’ha regalat la Rosa Maria

En Joan, amb el que passem moments increïbles d’agradables i faig la primera fotografia amb la nova màquina

Jo i el meu careto, fet per en Joan

En Josep Costa i el seu fill, un treball en equip per fer una classificació acurada

El pare pren el temps i el fill apunta el nom: a casa endrecen les dades.

l’Anna en un aparell de gimnàstica

Esmorzar fantàstic !

La Rosa Maria, fill i net i amics cap al final de la festa

Ara els toca als treballadors de recuperar forces

Oriol i Marisol

Panoràmica

la meva família





el rei de la casa en Nuck




Lloc ampli i fantàstic per la cursa

Moments de passeig per Manlleu

No hi ha resposta