06
oct.
2010
Pep Moliner
Una setmana molt interessant;
L’eufòria que em va proporcionar veure que a la “Cronomilla” no tenia molèsties després de la Matagalls i realitzar un temps inimaginable per mi, el dimarts com sempre, vaig amb moltes ganes a entrenar amb els amics que sortim des de l’Ègara des de fa més d’un any i mig.
Dimecres, com entrenament que jo tenia com “estrella” vaig voler fer la “VOLTETA A LA MOLA” que tantes vegades he fet des de que vaig descobrir un recorregut que segueix agradant-me.
Aquest surt de la Torre de l’Àngel, passant per Can Robert, fins la cadena de Can Poble i sempre per pista, fent volta per tornar a veure la grandiositat de Terrassa i ara si enfilant en direcció al cim de la Mola, allà, ves per on a la cara sud em trobo amb un amic, l’Antonio Díaz, amb el què parlem un mica. Dalt força gent, i tot baixant se’m acut fer unes fotografies amb el mòbil, i per aquelles casualitats, un vell amic, en Xavi Curull, al que fa molts anys vaig portar per primera vegada a la Mola, ara se la coneix molt millor que jo. Ara, a la cara Nord, fem una bona xerrada, principalment de plans pel futur i li explico que la intenció seria tornar aviat, qui sap si divendres. Ara dirigeixo les meves passes a la Cova del Drac, Obits, i parada a la Font Flàvia. Aquí em menjo una barreta de fruits secs, bec aigua isototònica i torno a omplir d’aigua la cantimplora. Faig una telefonada a la Marisol per informar que tot va molt bé, i direcció al Montcau, on faig alguna fotografia. Baixaré a Coll d’Estenalles on torno a fer un mos.
Ara bé la part que a molts no agrada: baixar per la carretera fins el punt de partida. A mi m’encanta la combinació de natura, verd, oxígen i asfalt per completar la volta de vint-i-un quilòmetres en aproximadament dues hores i mitja, descomptant les parades.
Unes bones peces de fruita tot estirant, i la sensació de que ha estat una sortida que valia molt la pena
Auto-retrat amb el mòbil
No em canso de veure aquestes vistes
Un dels objectius el Montcau
A en Xavi, va anar fa molts anys per primera vegada a la Mola i vam inventar trobades internàutes fent aquesta “Volteta a la Mola”. La trobada va ser casual, tot i que el següent divendres vam quedar per fer, ara si, la Mola plegats.
Un moment únic
Font Flàvia, després d’haver passat pels Òbits
Vols que la fem una latre dia ?
03
oct.
2010
Pep Moliner
Els entrenaments en Grup a Torre Mossèn Homs, no para de créixer amb simpatitzants que venen a provar d’entrenar plegats, i avui un nou amic des de Viladecavalls, que ens explicava com havien malmès les obres del quart cinturó al poble, en camins bonics, ara tallats
.
També ve el germà de Carlos Salmerón i sap greu que sempre ens deixem algú, però que tenim confiança de que amb el temps siguin habituals al grup
El circuit de 10,2 qm., baixant primer pel clàssic però sense arribar a l’ermita. Just abans d’entrar fem la fotografia de recordatori al qm. 4,8.
Com a nota negativa, la Dolors ha ensopegat i ha aterrat i ha quedat masegada, tornant abans d’hora amb la Rosa.
També, ens hem topat amb un fura que semblava malalta i molt domesticada, donat que no li fèiem gens de por.
Aturada per veure a la font de la Moreria i el darrer exigent tram que s’ha fet molt agradable. Un entorn que recorda el Montseny.
Es veiem el proper dissabte. Recorda marcar al calendari:
dissabte a les 08:00 a Torre Mossèn Homs
al capdavant un mossenaire nou i en Joan, que fa dies que és habitual tenir la seva companyia
De fa una bona colla d’anys, un pare i un fill entrenen plegats i s’avenen un munt. Son en José Manuel i en Jordi Portero. És una imatge que agrada, veure aquesta compenetració.
En Jordi no parla gaire, però penso que de vegades és per què tots quan hem estat joves ens ha costat obrir-nos a parlar. Tinc molt bons records, i un especialment: quan vaig poder acompanyar a la seva primera mitja marató, com en Jordi explicarà.
Estem molt contents de que gràcies al córrer podem compartir aquestes estones amb en Jordi. Et desitgem tota la sort possible.
En Jordi ens ha regalat el seu currículum atlètic, tot i que per la seva modèstia no explica que moltes vegades ha obtingut reconeixements a les competicions, com bastant podis i més d’un trufeig. Enhorabona !!
Deia en Jordi;
Hola, sóc el Jordi Portero i corro més o menys des del’s 11 anys. Al principi vaig començar a córrer a les pistes de Can Jofresa, a l’escola d’atletisme, i al cap d’uns anys vaig preferir deixar-ho i córrer pel meu compte. Ara, normalment corro un parell de dies a la setmana amb el meu pare per Vallparadís i també anem de tant en tant “a fer una mica de gespa’’ a Can Jofresa.
Algun dissabte al matí també ens escapem a Mossèn Homs, on ens trobem molt a gust amb tota la bona colla mossenaire i correm una estona per la muntanya, que ens agrada molt.
I ara, alguna de les curses que he fet:
• La meva primera Mitja Marató la vaig córrer amb 16 anys a Gavà, al 2008. La vaig córrer de la mà d’en Pep Moliner, que va tenir el gran detall d’acompanyar-me durant tot el recorregut, en vaig aprendre molt i li estic molt agraït.
• Mitja de Terrassa 2009 en 1:33h.
• Cursa de Poble Nou 2010 de 5000m en 19’14’’.
•Cursa Bonaire 2010 de 6500m en 26’54’’.
• Poble Nou 2010, 5000m en 19’14’’.
• Cursa de la Campana de Vacarisses 2010 en 01:14:28h.
Fins aviat!!
