01
maig
2011
Pep Moliner
Viure a Terrassa i tenir entorns on practicar el millor esport que existeix, i com veieu soc totalment subjectiu, espero que no em llegeixi cap futbolista, m’ha portat a anar-hi. en bona part gràcies a llegir a amics que tenen per costum enfilar-se a la Mola.
El dijous passat, festiu, vaig fer el recorregut que avui he tornat a repetir. Exactament el mateix. Quan llegeixo a l’Agustí durant anys i l’Àlex. El dia que em trobo a en Dani Mañosa, o hi vaig tot caminant amb la Marisol i l’Oriol, ja em ronda pel cap provar-ho de fer corrent i en deu dies he anat un parell de vegades.
El que m’ha sobtat, i donat i que jo no aturo el rellotge enlloc; m’aturo quan em ve degust, menjo l’esmorzar que duc, i feta tota la sortida d’un dia en un altre només difereixen cinc minuts.
Mentre pujada per la pista forestal de que surt de Can Robert i que ara és neta de la pols dels cotxes des de que no els permeten pujar, un grup de gent entre els que anava en Josep Serra, un mite vivent per mi. Recordava que es feia avui la marxa que surt de Sant Cugat i fins Montserrat anomenada “els tres monestirs”. No sabia d’on vindria aquesta coneguda marxa i vet a aquí que baixaven pel canal de l’abella, que m’encanta per pujar.
Dalt, arribat a la Mola, he fet la típica passejada que m’agrada fer, me cruspit un tomàquet i avall que fa baixada. Baixo de nou per pistes, camí dels monjos, canal de la bruixa i quan arribo a Matadepera, paral·lel a la riera fins la plaça de Sant Jordi, on faig un traguinyol i cau la tercera peça de fruita. Un plàtan, amb un trague’t d’aigua.
Un munt de bons dies als marxadors que m’he anat creuant i arribat a casa, amb la sensació de que no estava massa cansat. He aprofitat per anar a veure una estona la Milla de Terrassa, on he trobat força amics amb qui petar la xerrada i riure una bona estona. En definitiva: dia esportiu rodó i cara la preparació del proper repte: La Marxa Romànica de Navàs en companyia del bo d’en Casi.
Us penjo el track per si algun dia el voleu fer i si us ve degust de pujar algun dia amb mi: quedem. Pas de problem
29
abr.
2011
Pep Moliner
No tinc perdó; vaig endarrerint el bloc i això que em passen coses que: qui sap, igual a algú li pot interessar, coses esportives o de les altres que m’hagin pogut passar.
Per exemple; fer la cursa del Corte Inglés gaudint d’allò més, amb l’Oriol Farré. Un dia en el que no tens pensat anar a ritme, trobes una bona motivació anant amb una persona tan apassionada com l’Oriol i arribar enganxats de la ma; la millor recompensa.
Amb l’Oriol vam entrar en el lloc 120 de la general
També, presentar-me en el primer dia de la jubilació d’una atleta que ni tan sols havíem coincidit mai, però si havia llegit a la xarxa com la Laura Paradell que va arreplegar tota una colla d’amics per anar de Terrassa a Rubí tot corrent. Un dia en el que a més venen persones d’un reconegut prestigi atlètic com el mateix Bartolomé Serrano, Domingo Catalan, Andreu Ballbé. I que a més en un ambient lúdic festiu, envoltat inclús de gent que no és el córrer el seu esport principal.
Diapositives primers moments jubilació Laura Paradell
Anar un diumenge a trobar rutes noves per la Mola amb la meva muller, la Marisol, gaudint de llocs que semblen perillosos pels seus escarpats llocs increïbles, gaudint d’aquesta muntanya que sempre ens acompanya als Egarencs, trepitjant-la una vegada i un altre.
Diaposives de la pujada per la Cinglera dels Cavalls a la Mola
Anant de nou en companyia del bo d’en Casimir a fer una caminada per Aiguafreda, trobant racons que ens ensenyen aquests centres d’excursionisme que molts pobles tenen i que organitzen aquestes marxes per acollir quantitat de caminadors senderistes i algun que altre corredor.
Diapositives Marxa Aiguafreda
Tot això sense oblidar de mantenir el bon to muscular acompanyat dels nostres entrenaments intersetmanals entorn el centre d’Esports Egara, que ens porta sovint a la font de Can Roure, el llac petit i la Carena d’en Bogunyà.
He fet un resum ràpid per que no us vull avorrir, però cada dia d’aquest es viu de forma intensa i m’ajuda a viure una mica al marge dels problemes que tots tenim, almenys durant alguna estona.
Gràcies per haver arribat fins aquí i per haver tornat a treure el cap pel meu blog. De vegades penso, que hi ha tanta informació a la xarxa, que els que aportem quelcom no sabem si pot servir, però ho fem per ser útils.
