11
febr.
2016
Pep Moliner
Un dissabte més i ja en van uns quants, la cita tothom rla té clara. Segurament el recorregut, no tant i la garantia d’anar amb gent agradable i amb ganes de fer-se costat: garantit.
El recorregut i durant uns cinc quilòmetres, gairebé de fina baixada. Camins prou amples i veiem com de mica en mica, les restes dels arbres caiguts, ara esmicolats i escampats pel torrent de la Betzuca i les replantades d’arbres que d’aquí a uns anys ens tornaran a donar ombre i protecció i que ara estan plantant.
Un primer progressiu poc participat, un segon una mica més i la seguretat que mentre correm, no pararem de xerrar i escoltar a les amistats, allò que durant la setmana ha passat i que ara toca compartir, i sempre amb cares de rialles.
No sabem quan pot durar això, si molt o poc. El que vingui es veurà: de moment vivim i gaudim el present amb goig i joia i el resum ha estat: ha valgut la pena i ens veurem la setmana que ve, a quina hora?, dissabte a les 08:00: està clar.
Desplegada la bandera per Toni Peñalver i amb el nominat Mossenaire d’honor, en Rafael Robles
Espectadors braços plegats i d’esquerra dreta: Jose, David, Andreu, Pepe
Bandera esquerra, Isa, Toni i Miguel.
Bandera detra, Rafael, Rafael, Carmelo
Miguel, amb les claus a la mà, disposant a guardar els estris de mia persona
Per segona vegada la Sonia Orriols i avui en David Llinares ens duu una nova mossenaire: la Silvia Banzo
I el nominat és: en Rafael Robles
Fa poc que corre: però té projectes esportius a curt i a llarg termini i se’l veu molt animat. Gràcies Rafael!!!
I la nostra bandera, avui portada pel “Mossenaire” Toni Peñalver Gràcies!!!
Amb la Masia que ens dona nom de fons, i la bandera: ens disposem a començar l’entrenament, ara sí
I amb una imatge que ens omple: passant pel costat de la “Font Mossenaire”, em deixeu dir-li així. Per cert, d’aigua ben i ben bona.
Rafa, Jose, Isa, Migeul, Sonia, Silvia, David
Rafael al costat de la Isa, que engega el GPS.
Txell, Inma, Anna, Carme, seguides pel Carlos, Miquel, Marc i Toni
I en Quim ens duu a una nova mossenaire: la Montse. Gràcies per venir!!
Montilla, José Miguel, Joan i Òscar
i l’ Eva Cantero , al costat d’en Pep i perseguint a en Sherlock
I al costat del Carlos, la bandera, portada per en Toni Peñalver
“Quality Time” d’anades i tornades d’en Carmelo luque
I els reagrupaments amb la Montse, Quim, Enrique-Nilo, Carlos, Rafael (“Mossenaire d’honor”
I un moment estrany: ara trepitgem un terreny ple de fusta esmicolada i que feia de difícil caminar, i que donava una textura al paisatge mai vista. Mossenaires corrent amb dificultat
José Luis i Montilla
Silvia, Sonia, Inma, Txell
I al segon progressiu, els capdavanters han estat els nostres Mossenaires:
Rafael, Rafael i José. Bon progressiu!!
I els capdavanters, han fet possible l’invent: Sadanalacua Quda homologat el podi.
I el parc agrari de Sabadell ens dóna la benvinguda amb un bon mapa
“Siga la Flecha”
comencem a muntar la foto de família
Ja surt la bandera
S’il·luminen els rostres
Ben tensada i a punt, amb en el seu portador, en Toni Peñalver
Coneixem a les noves mossenaires, que avui eren tres
La Silvia, dins la caseta, amb en David, l’Anna i la Sonia. S’han construït el seu propi piset a la primera planta amb vistes al camp
I tots proclamem al nostre “Mossenaire d’honor” en Rafael Robles
I parlem una mica d’en Toni Peñalver , que durant un temps que havia de sortir més d’hora, anava amb la samarreta mossenaire, corrent i ens venia a saludar a les 08:00 a la sortida.
I de nou, a la zona de lleure de Castellarnau, queda fixada la familia mossenaire amb una foto recordatori de l’únic 6 de febrer de 2016, que existirà mai. Gràcies a tothom per fer-ho possible
Retornem per camins fantàstics cap a la Masia de Torre Mossèn Homs, encara a uns tres quilòmetres d’aquí i al costat d’un arbre sense cap fulla.
Lourdes i la nova mossenaire, l’Esther.
I ens trobem els amics de Can Llong, fent una bona passejada i ja van una bona colla d’anys que ens creuem. Gràcies i per molts anys, El de la gorra es diu Pascual i és mossenaire també.
I mira amb què ens trobem!!, amb l’ Antonio Pulido amb les seves nebodes: la Nerea i l’Anna
Nerea, Antonio i Anna
I la sort de tenir ja un lloc on refrescar-nos a la nostra arribada, amb l’Anna Cos, Marc Armengol i Inma Morales.
En Marc, ens dona detalls de la “Font Mossenaire” i: que fresca i bona està!!
Txell
I en Sherlock també esperant torn per fer el traguet
Ho té un xic complicat. Portarem un gotet, que em sembla que ha vist l’aigua a passar de llarg
I el nostre protagonista, i Mossenaire d’honor”, també a fer un bon traguet
Rafel Robles
I Chiqui,la Loli, que tot i córrer l’endemà la mitja de Granollers, avui estava també entrenant amb tots vosaltres.
Joan Forte, Elisabet i Isaac, bons amics i companys d’entrenaments.
Fa poc que personalment el conec. El veig i m’adono que està il·lusionat. Mentre corríem avuí m’ha explicat un munt de projectes atlètics, i a havent descobert fa poc les virtuts del córrer, el companyerisme i els grups. Molt content i agraït i per molts anys i que tot et vagi molt i molt bé.
Podríem dir que sempre m’ha agradat l’esport i que des de ben jove n’he practicat de diferents: Basquet, Futbol. Però amb el temps la natació i córrer van agafar més força. Això va durar fins als 29 anys més o menys.
Des de llavores, reconec que l’esport havia deixat d’ésser important a la meva vida. La feina i els estudis i la convivència en parella eren prioritaris i miraven de sortir a córrer o agafar alguna vegada la bici.
Tot això va comportar una pèrdua de qualitat de vida i agafar aquell sobrepès que després costa tant de treure’s de sobre.
Ara tinc 43 anys i la vida no s’atura. Els canvis personals obren noves portes que s’han d’explorar.
Des de fa poc més d’un mes, he représ córrer com activitat prioritària per retrobar un entorn
social i millorar la salut en tots els aspectes, ho combino amb una mica de natació i de ball i
crec que és el millor que he fet mai. És terapèutic i molt recomanable.
Espero continuar molt de temps amb aquest bon rotllo que donen el Mossenaires i poder conèixer un
munt de gent interessant els propers mesos i anys.
La vida s’ha de viure i l’esport és una magnífica mostra d’això.
Salutacions,
Rafael Robles
Tags: Amistat, córrer, córrexerrar, mossenaires, mossenhoms.be, pep moliner, Rafael Robles, Terrassa
21
gen.
2016
Pep Moliner
Quina sort de tenir força “Mossenaires d’honor”, i la d’avui és espectacular. La Mariona Linares ens ha tocat el cor. Quina il·lusió ha tingut, com l’hem vist a gaudir i quina felicitat més impressionant. Encomana força i se li nota ser una gran lluitadora i tenim la sort de formar part del nostre col·lectiu.
La nostra bandera ha estat portada per l’ Antonio Pulido , recentment pare d’una nena preciosa, la Carla, i mossenaire pels quatre costats.
I de nou una quantitat de persones de qualitat disposades a oblidar per una estona tots els problemes i festejar amb l’esport, la natura i amb companyia de magnífiques persones.
El recorregut amb algun progressiu i sempre dibuixant rialles a les cares plenes de salut que feu tothom. Esperem retrobar-nos aquest dissabte vinent per fer el que sabem fer; gaudir i fer gaudir als que ens envolten. Gràcies!
Què us sembla quina Mossenaire d’Honor més fantàstica!!
La Mariona Linares, al final d’aquesta crònica es dóna a conèixer i quedarà proclamada flamant “Mossenaire d’honor”
Poc s’ho esperava la Mariona, però s’ho mereix de totes totes
No imaginàvem que li fes tanta il·lusió. Moltes gràcies!!
I qui durà la bandera, avui?? Doncs qui ha estat recent pare: Antonio Pulido . També cara de sorpresa
I abans de la sortida el desplegament de l’ Antonio Pulido i de’n Juanjo
En Pau, ha vingut a caminar avui. Ha sortit un grupet en paral·lel, molt xulo
Quina Colla de cracks!!
Txell, Inma, Mariona, Carme, Cinta, Lourdes, Anna, Eva
I avui s’estrenava la Felisa, que no coneixia a ningú i… ja sí. Una Mossenaire més. Benvinguda!!
La Bandera, prop de la cua
I compartim sovint camí amb els nostres amics ciclistes
La Mariona, al costat de mossenaires noves, en Yuma i en Juanjo
l’Assumpta
En Juanjo , dona gran qualitat al projecte. Un puntal!!!
La veritat és que feu molt goig i dona gust d’entrenar al vostre costat, “Mossenaires”
Tancant el grup l’Enrique-Nilo, superats per una bicicleta i veient com van retirant les restes d’arbres caiguts fa ja més d’un any
Joan Forte, ben abrigadet, donat que rondàvem els zero graus
“Quality Moment”… amunt i avall d’en Carmelo
I en Toni, un mossenaire antic, que fa setmanes que ve seguit. Gràcies Toni!!! i per cert: “sadanalacua”
La Mariona parlant amb un mossenaire nou, que ha portat pinelli32 de correcats
Miquel i Antonio, passant prop de la font de l’Argelaguet
Jordi i Joan Carles, seguit per l’Anna i en José Carlos
pinelli31, Mossenaire nou i Mariona
Enrique-Nilo, Joan i Òscar, que sabem que el que dèiem la setmana passada de possible lesió, va ésser falsa alarma. Ens n’alegrem molt!!
La bandera va fent quilòmetres a les esquenes d’A Antonio Pulido
Marc i Oriol, seguits pels germans Osuna. Avui s’estrenava de la mà de l’Isaac la Mercè
Doncs els primers, després d’haver fet el corriol tan xulo, Cisco i Sandra, retornen cap a la cua. “sadanalacua”
Joan Carles, que portava unes setmanes sense poder venir.
Per poc ens deixem la cua, però ja la tenim aquí. La veieu allà dalt?
Jordi, José Carlos (mossenaire d’honor d’aquesta setmana passada i que podeu mirar a la portada de http://forum.mossenhoms.be ) i Antonio, conduint la bandera
Antonio (bandera) José Carlos (Mossenaire d’honor setmana passada) Eva, Lourdes, Jordi i Mariona (candidata a Mossenaire d’honor a punt d’ésser proclamada)
Muntem la foto?, la Mariona s’hi posa bé, i ens mira en Nery
Toni, Gemma, Raül, que entrenen sovint per la zona de l’Ègara
I mentre muntem la foto, veiem que s’apropa la cua.
Quina gent més maca!!
Aplaudida i proclamada per tothom la “Mossenaire d’honor” la Mariona Linares, al moment que senyalem una de les Mossenaires noves, la Felisa
Tres mossenaires nous !!!!
Ahh!!, què són quatre!!! Benvinguts!!!
Proclamada per tothom i declarada “Mossenaire D’Honor” Felicitats, Mariona Linares!!!
Despleguem, Antonio?
l’Anna Cos i Antonio Pulido, fan la desplegada
I de nou la família “Mossenaire”, en un moment irrepetible. Gràcies de nou!
Surt, que espatlles el paisatge!!
(la Mariona ha retratat aquest paio, amb no sé què de què quedava bé. Si em veu el pagès!!)
Avall que fa baixada!!
Joan Carles i en Quim
I de tornada, la “Mossenaire Major” Anna Cos, i la “Mossenaire d’honor” la Mariona Linares
I ja som al camp base
Jordi Renom , un mossenaire que ve de Barcelona i dels antics. Ara a veure quan ens fa un escrit perquè dóna qualitat a la trobada.
Fent companyia a la Mossenaire d’honor
Assumpta, Felisa, Anna, Mariona, Carme, Eva, Txell, Eva, Núria, Isabel, Imma, Sandra
Quin gran record!!
Recordo especialment un dia un 7 de setembre de 2013 per què si ho llegiu era el seu aniversari i no la coneixíem gaire. Hem compartit molts moments i no perdem la pista gràcies a aquests invents. Llegirem amb quina il·lusió prepara la marató i quina vida més intensa porta i ha portat. El nostre més gran agraïment i sobretot per donar-te a conèixer i formar part de les nostres vides i et desitgem tot el millor. Gràcies Mariona!!, ahh i per molts anys!!
Dissabte. Les 7:10h del matí. Quina son. Quina mandra. Va! Em llevo. Malles i samarretes. Dues capes. Fotrà fred. Cafè amb llet de civada. Una magdalena. Motxilla petita. Roba i algun caler per després. Surto al carrer. Collons quina rasca. Pàrquing i cotxe. 7:45h recullo l’Anna. On va amb ulleres de sol si està núvol? Carretera de Castellar. El Pep ja arriba corrent. Aparquem. Ja hi ha genteta. Som-hi. Hola, hola, hola… Xerrem amb les noies. De sobte, el Pep em dóna un paper: “Té, Mariona, ets la Mossenaire d’honor”. Què???!!!!! Ualaaaaaaaaaa!!! Salto d’emoció!! Quina alegria!!!
Perdoneu que hagi fet aquesta breu crònica d’aquest moment, però és que sé que mai no l’oblidaré i la volia compartir amb vosaltres.
Vaig néixer a Figueres l’any 1976. Al cap de dos anys, ja vivia a Berga, on vaig créixer i on tinc les meves arrels. Com la majoria de joves de poble d’interior que volen estudiar als 18 anys vaig anar a viure a Barcelona. Vaig estudiar Filologia catalana i ara sóc profe de l’IOC (Institut Obert de Catalunya). Durant la carrera i després ja treballant, vaig estar 10 anys vivint a Barcelona en pisos d’estudiants. Van ser uns bons anys plens d’aventures, amistats, amors i aprenentatges. Els caps de setmana, però , sempre tornava a Berga, la gran ciutat pot arribar a ofegar… Als 28 anys vaig voler anar viure sola i, com que la meva germana vivia a Terrassa, em va dir que havia trobat un pis al centre molt bonic per mi. I tenia raó, el vaig anar a veure i m’hi vaig quedar a viure. D’això ja en fa 11 anys i n’estic molt contenta.
Terrassa m’ha fet molts regals i el regal més gran de tots ha estat la seva gent. He fet grans amistats, al principi vaig conèixer persones del món del teatre, una altra de les meves passions i, més endavant, les amistats de córrer.
Sempre m’ha agradat practicar esports: gimnàstica esportiva, esquí, rem, voleibol, patinatge… També m’ha agradat sempre la muntanya, perquè he estat monitora de colònies i esplai durant molts anys a Berga (al Grup Colònies a Borredà).
L’afició de córrer ha estat més tardana. L’any 2009 vaig començar a córrer a estonetes, amb alguna amiga, per estar en forma. També hi va influir un noviet que vaig tenir que feia ironmans i bestieses d’aquestes… Al 2010, el noviet va fer un altre camí i jo vaig començar a fer curses amb una amiga de Lleida, bàsicament, curses de 10km. Després, amb dos amics, la Cristina i el Miquel, sortíem a córrer per Can Candi, Mossèn Homs, Matadepera… i allà em va començar a atraure molt córrer per la muntanya. Vaig començar a venir amb els mossenaires, però no era gens constant. Això sí, recordo molt bé com el Pep sempre em deia coses i es recordava sempre del meu nom.
Sense saber ni com el 2013 vaig fer la meva primera mitja marató a Terrassa i, poc després, em vaig afegir al grup de dones del dimarts Et seguim, que porta l’Anna Cos. Allà el cercle d’amistats es va ampliar moltíssim i, mica en mica, vaig anar seguint a l’Anna a les curses. Ella m’ha motivat per superar-me cada dia: hem compartit molts entrenaments, hem fet mitges, curses de muntanya i si ara he decidit fer la meva primera marató a Barcelona és, sens dubte, gràcies a ella. Ah, i fins i tot m’he fet de Corredors.cat, un altre grup de bona gent.
Per mi, el més important de córrer és compatir experiències amb les persones. Córrer m’allibera dels problemes, em fa sentir lliure, puc gaudir del paisatge, fondre’m amb la natura i puc treure aquesta part tan vital i animal que tots tenim.
A més a més, un dels meus grans plaers és un bon esmorzar amb una colla d’amics després de córrer una bona estona, dutxar-se i jaure al sofà… Córrer, entrenar, fer curses… per mi és riure, és parlar, és emocionar-se, és patir, és respirar… és viure!
Gràcies a tots els mossenaires que m’heu acollit i que hem compartit tan bones estones. Que sigui per molts anys!. Gràcies, Pep, per tota la teva generositat i per fer feliços a tants mossenaires d’honor com a mi!
Mariona
Tags: Amistat, Berga, córrer, Mariona Linares, mossenaires, pep moliner, Terrassa
