blog d'en Pep

La gent surt a entrenar habitualment; amb el seu amic, amb la seva parella, amb el seu fill/pare, amb el seu germà, amb els seus veïns, amb gent desconeguda o poc coneguda, amb gent del seu club: en definitiva una relació àmplia de tipus de persones que conflueixen els dissabtes a una hora concreta i lloc determinat: a la Masia de Torre Mossèn Homs.

Crec que aquest dissabte hi havien totes aquestes circumstàncies i per això s’arriben a aplegar entorn la Masia de Torre Mossèn Homs fins a 54 persones amb ganes d’entrenar ben acompanyades.

Ja no diem, que tothom te ritmes diferents: però la generositat dels mossenaires en anar a esperar i estar els uns al costat dels altres, amunt i avall: no te preu. Gràcies a tots per fer-no possible.

No és un récord d’assistència, però s’hi ha apropat. Una bona colla de persones que una vegada han vingut una cop seran anomenats “Mossenaires”
Al mig i de blau cel la Carina, que va ser la primera Mossenaire de la setmana: avui acompanyada i per primera vegada per la Sònia, la seva filla, i en Paco, el seu marit. La Sònia és una atleta que durant molts anys ha estat encapçalant podis en jocs escolars, i competicions infantils i juvenils per allà on ha anat, a més de fer molts anys que fa atletisme a la UAT. Estem encantats de tenir-vos.
La Carina i en Paco son els encarregats del Centre d’Esplai Guadalhorce i es fan un fart de treballar pel barri. Tenen més de quaranta nens.

Avui passarem per l’hotel la Mola de Can Bon Vilar,

A la rotonda de la hípica ens reagrupem, i els “mossenaires” van a la cerca del que ve un xic més a poc a poc

En Joaquim i en Toni, seguit per en Miquel han fet la tasca d’agrupar.

el tiet Agustí, ha fet ho propi d’anar amunt i avall

Josep, després de la recta de la hípica
A la recta en Víctor, L’Alex i l’Adrià ha posat l’accelerador al màxim i forces han fet la progressió

tiet Agustí, al costat del “noidelabarba” en Jose Gutiérrez, que tot i estar força lesionat, es moria de ganes de tornar-nos a veure, i ha vingut a entrenar. N’estem molt contents. Al costat, les nostres noies i amigues de l’ànima, la Roser, Marga i Gemma. Entrenen plegades als migdies

Al capdavant la Núria, de vermell al costat de la seva germana Montse, seguides pel Casi i en Ramon

l’Àngel, el marit de la Núria. i la colla que van tancant el grup, després del canvi que hem fet a la recta.

Després del segon canvi, fem un nou reagrupament. Aquí l’Àlex Castells ha anat al màxim, junt en Víctor. Un canvi que aixecava una bona polsaguera.

Ara farem un canvi en pujada i anem agafant posicions i llavors farem la foto expres

Tenim el fill d’en Martin Molina: avui els Molina eren; Pedro, Joan, Martin, i el fill
Totes aquestes fotografies son gentilesa d’en Rafael Atienza

Els “Sabadellencs” en Miguel i en Xavi seguint a l ‘Antonio.

En Victor s’ha apuntat a tots els canvis i en aquest moment acabava el més llarg, en primera posició

Ens hem trobar a la Dolors Vilá, que s’havia adormit i ha sortit a entrenar sola i em queda el record d’aquesta bonica fotografia, que ens va fer el “Genial Mossenaire de la setmana: Alex”

Per acabar amb la jornada històrica l’Antonio Gallardo ens aporta també el vídeo que ha fet

L’Alex és per mi una persona especial; un atleta 2.0 . Fa de tot i tot ho fa bé.
A més li tinc que agrair públicament, que al nostre racó a la xarxa, http://forum.mossenhoms.be (aprofito per dir que us registreu tots) , i des de que el vaig conèixer, igual que molts de vosaltres, doncs això, el manté viu i interessant. Ens fa cròniques, ens posa fotografies, rutes i tracks, ens posa entrenaments, dona un munt d’informació i em dona molts ànims tenir prop persones com ell que ens ajuden a portar molts projectes esportius ben vius. I és que sense vosaltres, l’invent es desmunta.
L’apartat de les curses es nota la seva acció i al racó que te i en fi. A més li encanta enfilar-se a la Mola tot sovint. Si hi doneu una ullada veureu que no exagero. A més ens posa les rutes.
És una persona de la que s’en pot aprendre molt i us recomano que ho tingueu present, i enguany a les caminades d’ultraresistència que organitza la FEEC va dels primers.
És metòdic i incansable. Tinc el luxe d’haver entrenat un parell d’anys amb ell i junt amb tota la colla d’Egaramossenaires, m’ha proporcionat una companyia que mai agrairé prou: gràcies amics.

Bé, ara, i com sabeu, m’envieu un escrit i com veureu és molt modest: però és diamant pur i si, escolteu-lo, que val molt la pena.

Hola Pep,

Soc l’Alex nascut el 16 de juny de 1977 a Terrassa.
Sempre m’ha agradat l’esport. De petit feia basquet,futbol,natació, taekwondo,esqui,etc….
Desprès de sotmetrem a una operació de l’espatlla esquerra, vaig notar-me que em feia falta practicar un esport, llavors vaig decidir fer atletisme popular.
Tot va començar a final del mes d’agost del 2008. Vaig comprar-me unes bambes de corre i vaig fer 20 minuts corrents per MH on vaig finalitzar fet una ” merda”( normal, mai havia corregut). A meitat de setembre vaig fer la meva primera cursa de 10km. Al desembre la meva primera mitja i al març la meva primera marató. En aquest temps vaig coneixen a l’Agustinjr i en Pep i varem fer un grupet d’entrenaments dimarts i dijous a l’Egara, anomenats Egara-mossenaires.
En el seu dia vaig fer una promesa interna, intentar fer la Matagalls-Montserrat que vaig complir l’any 2009.Després de fer curses de tot tipus, aquest any estic fent la lliga d’Ultres que finalitzarà aquest cap de setmana a les terres de Tarragona( Ultra Montsant 100 km 4000+)
Les meves marques son discretes, tot i que m’agrada competir no faig una temporada dedicada a una distancia concreta, sinó que les faig totes.
Espero que el projecte mossenaire perduri per molt temps.

Salutacions a tots.

P.D Donar gracies en Pep per ensenyar-me la filosofia d’aquest gran esport.

Darrer entrenament focalitzat a agafar confiança per sotmetre’m de nou als 100 quilòmetres en pista que aviat tindran lloc a la meva ciutat.

Si la setmana passada vaig anar molt ben acompanyat per en Paco tot fent 32 qm. pel camí que passa per la Pineda els Caus, l’Obac nou i el vell, la font de la Portella, etc., ahir tocava un entrament que en principi molta de la gent que conec segur que posarien seriorosos dubtes de la seva conveniència, pel fet de pujar per la carretera de Talamanca tot asfalt fins a Coll d’Estenalles.
Analitzant mentre corria; i anant en cura de no patir cap ensurt per algun vehicle pels pocs marges que te aquesta carretera, et permet no anar massa pendent del terreny i a més al ser tota pujada els impactes que rebs a les extremitats, els qualificaria de lleus.

A Coll d’Estenalles un nombrós grup d’avis em tapona el lloc per on anava i m’encanta aturar-me al seu ritme sense dir res; perquè quan se n’adonen sento “deixeu passar al jovent”; i  és ben bé que no em van mirar gaire.

Quan enfilo pel costat del centre d’informació, cau la primera peça de fruita: platan boníssim que quan vaig a córrer ve molt degust.

Aviat agafo el camí que ara està ple de recordatoris per què no et surtis del camí, i no degradar l’entorn i que volen que a la llarga la degradació del Montcau s’aturi.

Corono el Montcau tot caminant i superant a senderistes als que sempre saludo amb el típic “Bon dia” “Hola”! i el “Que vagi bé” . Ahir en vaig gastar molts.

Dalt al Montcau i com que no duia càmera, amb el meu senzill mòbil vaig fer una fotografia record. Feia força vent i la suor es refreda sota la samarreta. Quan marxo, un parell d’esportistes com jo amb la seva Blackberry es fan retratar per mi amb el magnífic fons ben net que oferia Monserrat al detall.

Baixo fins a Coll d’Eres i amb un trotet senzill, sense posar-me metes, vaig cap a la font Flàvia. Una parella que havia saludat abans del Montcau, la torno a saludar que saludaré dues vegades més, que donat que vaig fent “turisme muntanyenc”, ells van a línea recta i jo vaig fent visites.

M’encanta anar a la Font Flàvia, per què hi ha cobertura telefònica, aigua i lloc per asseure’s, que és el que faig per menjar-me dues prunes i una mandarina, veure’m aigua amb sals i omplir de nou la cantimplora.

Passo pel Òbits, i de lluny veig que està ple de juventut. Molts han passat la nit a les seves baumes.

Torno a saludar a la parella de sempre tot dient “soc el mateix” .

Ara vindrà una de les sorpreses, quan en un revols veig apareixer un atleta amb una planta impressionant; vestit impecable i que es veia que tenia que ser algú amb nom. “Bon dia” li dic i amb cap d’uns segons i quan havia desaparegut sento “Pep Moliner”; evidement sabia el meu nom i no l’havia vist mai.

Bé, segueixo i a la meva i ara ja vaig enfilant després de passar la Cova del Drac, les darreres rampes que a més faig caminant i bocabadat de la nitidesa dels paissatges. Foto de record i dalt m’assento a menjar-me mandarina i pruna i veure que hi havia una gentada, semblant a les Rambles.

Contemplo el paissatge una estona, i continuo la meva marxa cap a casa i vaig baixant saludant a un munt de gent que no s’acaba mai, entro pel camí dels monjos, baixo fins a Can Polbe, agafo la drecera fins a la pista i a CAn Robert ja em menjo la darrera mandarina i m’acabo l’aigua que em queda.

Aquí ara de manera inexplicable em perdo. Tenia al cap continuar recte el carrer asfaltat pensant que hi hauria possibilitat d’arribar a la riera: doncs no. Després de patir molts ensurts amb cans diferents, tinc que retornar fins arribar el lloc que havia pensant que seria una troballa, i ja per dins l’urbanització, vaig a buscar la riera i d’aquí i després de vuit quilòmetres més, arribaré a la benzinera Q8 i d’aquí per Sant Pere i el parc de Vallparadís fins el llac on aturaré el GPS amb només 37,5 quilòmetres i una satisfacció immensa. Si has llegit fins aquí: tu si que tens mèrit. Gràcies.

track : http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2109476