10 Oct 2011

Can Palet – Montcau

Publicat en 16:00 sota General

Darrer entrenament focalitzat a agafar confiança per sotmetre’m de nou als 100 quilòmetres en pista que aviat tindran lloc a la meva ciutat.

Si la setmana passada vaig anar molt ben acompanyat per en Paco tot fent 32 qm. pel camí que passa per la Pineda els Caus, l’Obac nou i el vell, la font de la Portella, etc., ahir tocava un entrament que en principi molta de la gent que conec segur que posarien seriorosos dubtes de la seva conveniència, pel fet de pujar per la carretera de Talamanca tot asfalt fins a Coll d’Estenalles.
Analitzant mentre corria; i anant en cura de no patir cap ensurt per algun vehicle pels pocs marges que te aquesta carretera, et permet no anar massa pendent del terreny i a més al ser tota pujada els impactes que rebs a les extremitats, els qualificaria de lleus.

A Coll d’Estenalles un nombrós grup d’avis em tapona el lloc per on anava i m’encanta aturar-me al seu ritme sense dir res; perquè quan se n’adonen sento “deixeu passar al jovent”; i  és ben bé que no em van mirar gaire.

Quan enfilo pel costat del centre d’informació, cau la primera peça de fruita: platan boníssim que quan vaig a córrer ve molt degust.

Aviat agafo el camí que ara està ple de recordatoris per què no et surtis del camí, i no degradar l’entorn i que volen que a la llarga la degradació del Montcau s’aturi.

Corono el Montcau tot caminant i superant a senderistes als que sempre saludo amb el típic “Bon dia” “Hola”! i el “Que vagi bé” . Ahir en vaig gastar molts.

Dalt al Montcau i com que no duia càmera, amb el meu senzill mòbil vaig fer una fotografia record. Feia força vent i la suor es refreda sota la samarreta. Quan marxo, un parell d’esportistes com jo amb la seva Blackberry es fan retratar per mi amb el magnífic fons ben net que oferia Monserrat al detall.

Baixo fins a Coll d’Eres i amb un trotet senzill, sense posar-me metes, vaig cap a la font Flàvia. Una parella que havia saludat abans del Montcau, la torno a saludar que saludaré dues vegades més, que donat que vaig fent “turisme muntanyenc”, ells van a línea recta i jo vaig fent visites.

M’encanta anar a la Font Flàvia, per què hi ha cobertura telefònica, aigua i lloc per asseure’s, que és el que faig per menjar-me dues prunes i una mandarina, veure’m aigua amb sals i omplir de nou la cantimplora.

Passo pel Òbits, i de lluny veig que està ple de juventut. Molts han passat la nit a les seves baumes.

Torno a saludar a la parella de sempre tot dient “soc el mateix” .

Ara vindrà una de les sorpreses, quan en un revols veig apareixer un atleta amb una planta impressionant; vestit impecable i que es veia que tenia que ser algú amb nom. “Bon dia” li dic i amb cap d’uns segons i quan havia desaparegut sento “Pep Moliner”; evidement sabia el meu nom i no l’havia vist mai.

Bé, segueixo i a la meva i ara ja vaig enfilant després de passar la Cova del Drac, les darreres rampes que a més faig caminant i bocabadat de la nitidesa dels paissatges. Foto de record i dalt m’assento a menjar-me mandarina i pruna i veure que hi havia una gentada, semblant a les Rambles.

Contemplo el paissatge una estona, i continuo la meva marxa cap a casa i vaig baixant saludant a un munt de gent que no s’acaba mai, entro pel camí dels monjos, baixo fins a Can Polbe, agafo la drecera fins a la pista i a CAn Robert ja em menjo la darrera mandarina i m’acabo l’aigua que em queda.

Aquí ara de manera inexplicable em perdo. Tenia al cap continuar recte el carrer asfaltat pensant que hi hauria possibilitat d’arribar a la riera: doncs no. Després de patir molts ensurts amb cans diferents, tinc que retornar fins arribar el lloc que havia pensant que seria una troballa, i ja per dins l’urbanització, vaig a buscar la riera i d’aquí i després de vuit quilòmetres més, arribaré a la benzinera Q8 i d’aquí per Sant Pere i el parc de Vallparadís fins el llac on aturaré el GPS amb només 37,5 quilòmetres i una satisfacció immensa. Si has llegit fins aquí: tu si que tens mèrit. Gràcies.

track : http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2109476

4 respostes

4 respostes a “Can Palet – Montcau”

  1. Ricarden 10 Oct 2011 en 17:52 1

    Bona sortida i bon entrenament físic i mental. Tot un luxe tenim aquestes muntanyes tan a prop de casa.

  2. eigeren 11 Oct 2011 en 6:26 2

    Magnifica sortida ! Si ho hagues sabut encara t’haguessim acompanyat. El que no entenc es que t’atrevissis a beure de la Flavia, amb la farum que fa en aquesta epoca ! Encantat de llegir-te

  3. Pep Molineren 11 Oct 2011 en 7:02 3

    i tant Ricard; hi ha moments que també penso amb tu, que se que t’agrada i segueixes les meves incursions d’un asfalter a la muntanya

  4. Pep Molineren 11 Oct 2011 en 7:04 4

    Gràcies David per llegir-t’ho.

    Sempre vaig a beure de la font Flàvia, i no tan sols això si no que re-omplo el bidó d’aigua.
    El tornaré a fer aviat, donat que em va agradar força de cara a agafar confiança, i omplir els pulmons de naturalesa

URI del Retroenllaç | Comentaris RSS

Deixi una contestació

*