27 nov. 2011

Volteta per la Mola

Classificat com a General

Costa d’explicar per què correm; segurament anar a la Mola te part de culpa. Fa dies que tenia al cap fer aquest recorregut per mesurar-lo i saber exactament en quin temps, distància, sensacions es podia fer. Amics comuns em fan adonar que segurament anar per la carretera no és una gran idea; però és per on més gaudeixo. Poder córrer anar pujant a ritme, tranquil: poder pensar i tan sols anar alerta quan el revolt va a l’esquerra o endevino que ve un vehicle. De fet, quan vas per la carretera Talamanca en direcció al Coll de les Estenalles, pocs cotxes baixen. Més aviat en pugen. Des de Coll d’Estenalles a Coll d’Eres, comences a patir un xic, però reduint el ritme i no la cadència,

i quan a partir de Coll d’Eres ja trepitges terra, anar vigilant de no fer-te mal. Escampant salutacions a tort i a dret, encara que per aquesta vessant i per l’hora, encara molt tranquil. El primer objectiu és aturar-se a Font Flàvia, on menjarem per recompondre força, menjar-me una fruita i re-omplir la cantimplora, assegut

i llavors seguir pel corriolet que ens portarà als imponents Òbits i d’aquí i ja desprenent-se de la capellina, per gaudir dels rajos solars i enfilant-se cap a la Mola, on un munt de gent esmorzant i gaudint de les vistes i la tranquil·litat des d’on els vehicles motoritzats no tenen accés fàcilment, i ho dic per que una avioneta m’ha donat un ensurt per la proximitat al cim.

Entrar al monestir de Sant Llorenç, i sense entretenir-se massa, començar el descens pel camí dels monjos i ara si saludant sense parar.


Un munt d’excursionistes d’edats diverses que aprofiten l’època tan bonica de l’any, on la frescor, verdors, l’olor a terra mullada i aprofitar el solet tan gratificant. Passo per Can Poble, concretament per sota, per anar sempre que puc per camins ben amples fins a Can Robert. Aquí observo la quantitat de cotxes que aproxima el vehicle al màxim per anar a passar un dia a la muntanya. Ja per la urbanització de Matadepera, i fins la riera, pel camí que tantes vegades faig amb els meus amics entrenem de fa un parell d’anys els dimarts i dijous. Em sorprèn, de nou, una persona damunt d’una bicicleta de muntanya que em saluda pel meu nom. Bé, segur que em coneix. També un home que em diu que ara vaig millor: segur que m’havia vist de cara amunt.

En conclusió val la pena córrer: només per poder gaudir d’una matinal com aquesta, on sense gastar-me ni mig cèntim he estat una persona feliç, feliç de debò i encara que pensava: “et fan un xic de mal els malucs, però que vols ia-iu si portes tot el dia corrent: em sembla que hi ha un muscle que xiscle, diria que l’isqui, que es foti. La planta dels peus no guixa bé; normal. L’esquena, fa mal, si i què ?. Cordons: i encara dius que t’ho estàs passant bé ? doncs si, au i qui no s’ho cregui que m’ho digui i intento explicar-me” si ?

Si voleu veure el track; aquí

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2249986

i els ritmes i tot plegat; si voleu baixar el track atlètic

http://connect.garmin.com/activity/131203802

Gràcies per llegir-me

Comentaris tancats a Volteta per la Mola

22 nov. 2011

Corrent cap a la Font de l’Argelaguet

Classificat com a General

La Font de l’Argelaguet està situada en un punt on arbres altíssims i entorn preciós la tenen protegida, a la part del damunt d’una bassa, que la seva funció era recollir aigua per donar de veure a bestiar i regar camps. Ara ens acull moltes setmanes en un punt on podem reposar un xic per anar acabant l’entrenament després d’unes pujades i canvis de ritme adients que ens cuidem de fer.

Aquí podeu veure la bona colla que ens vam tornar acollir en motiu del popular entrenament

Com gairebé cada setmana tenim la sort de tenir nous mossenaires, avui quatre que esperem anar coneixent, animats a la vegada per amics mossenaires.

Però abans uns quants venen corrent pels carrers apropant-nos a la Masia de Torre Mossèn Homs i en Rafael Atienza s’atura i els retrata, com és el cas de…


La Beatriz i en Paco quan passaven per la carretera de Castellar


Auto-foto d’en Rafa, quan despunta el dia a quarts de vuit

Mossenaire nou, i els germans Molina, fent estiraments o no


Aquí tots escalfant, o amb converses, que ve a ser el mateix



Arranquem

Al capdavant la Montserrat i la Beatriz, un xic borroses: però ben bé que són elles


Al capdavant l’Antonio seguit per tota la colla


l’Antonio Gallardo, eufòric !


Els tres mestres: l’Enric, Jordi i Montserrat. En Jordi avui ha fet l’entrenament més curt

Passant per l’àrea d’interpretació medi Ambiental, amb en Javi Colado al capdavant


Mossenaire Nou i en Xavi Miquel


L’Antoni, seguit per l’Emilio

En Primer terme en Toni seguit per un nou Mossenaire i l’Oriol

l’Andrés i la Montse

I darrera en Jose i l’Andreu

També ens creuem amb corredors




Primer repòs per un i reagrupament per altres


jo

En Miquel avui sense la Marga. Un grupet fent el reagrupament segon per la dreta, després de fer un canvi en baixada

l’Angel i la Beatriz

Els amics de Miguel: amb en Pasqual de blau


Joaquin i l’Ignacio

L’Angel


En Joan Molina i com veieu tots anem amunt i avall. De vermell en Martin Molina anant a buscar el darrer

En Kim i la Montse; que feia dies que no venia i avui a retornat i a més vestida de Mossenaire


l’Emilio


Avui ens feia els honors una nova Mossenaira, la Gemma. Com es veu anava riallera. Acostumada a entrenar sola, gràcies a en Joan Viñas que li va explicar l’existència del grup


En Casi, a una setmana d’anar a la disputar la marató cent que farà a Donostia


La Montse, l’Andrés i com podeu veure en Martin que ja torna tancant el grup


jo buscant un punt on surti tothom a la fotografia de record






Com sabeu gairebé sempre en Rafael fa un munt de fotografies que anem combinant i o misteri…
Si mireu la foto que encapçala el reportatge: hi som tots


http://connect.garmin.com/activity/129530803

Fa unes setmanes en Joan va presentar-se per entrenar el dia que ens feia els honors en Jaume Leiva i des d’aquella fita, no ha deixat de venir i a més, portava molts anys sortint a córrer tot sol. Si ens fixem, se’l veu content compartint aquesta estoneta plegats i nosaltres també estem contents de comptar de la seva nova amistat. Ara ens explica i tot i que ens diu que no és de moltes paraules, per que tinguem idea de qui és, atlèticament parlant.
Gràcies Joan

Hola a tots.
Sóc Joan nascut a Terrassa fa 50 anys.Fa un temps un veí meu que alguns de vosaltres coneixeu el Rafael Carrera
em va explicar el que feu els dissabtes al mati, dons bé al final em vaig decidir a participar en una trobada que per cert va coincidir
el dia que va venir el Jaume Leiva (FELICITATS !!! QUART A BEHOBIA 2011).
En poques paraules ENHORABONA!!!! a tots, us felicito a tots, per les moltes coses que comporten aquestes trobades, m’ho vaig
passar tan bé que no he faltat cap dissabte.
Fa aproximadament 37 anys que surto a córrer sempre sol, sé el que és competir per allà els 70 quan corria amb el CAT.
El meu primer objectiu des de fa molt temps és gaudir corrent cosa que aconsegueixo cada vegada que surto.
Les meves darreres participacions han estat La Mercè, Festa Major Terrassa, La Mitja Terrassa i 10Km Racc, a totes he
aconseguit el meu objectiu gaudir.
Per acabar, sobretot MOSSENAIRES no perdem aquesta trobada són d’ aquelles coses que entra moltes altres ens ajuden
ha ser una mica més feliços.

Salut per a tots.

Joan Forte

P.D.
Sigui quin sigui el vostre objectiu si us ho passeu bé tot serà més fàcil.

Comentaris tancats a Corrent cap a la Font de l’Argelaguet

« Següents - Anteriors »