22 febr. 2012

Cap dissabte és igual, corrent !

Classificat com a General

El projecte d’entrenaments en grup val la pena per la quantitat d’amics que tenim l’oportunitat de conèixer, per la bona estona que passem, per l’oportunitat de oxigenar-nos pels voltants de les nostres grans ciutats i per que correm.
Avui el nostre protagonista ha estat una persona que a partir d’ara en sabem més coses i que de ja fa temps forma part del projecte: en Ferran Ventura


En Ferran, avui ens fa els honors

Com gairebé cada setmana que ve, en Rafael Atienza fa el seu propi reportatge que també ens regala i ara signarem, per què sapiguem qui fa què i que sempre agraïm tots plegats allargar la història compartint imatges que ens faran recordar la jornada altètico-festiva i tan ben acompanyats


Com puja en Carles


L’Oriol i jo arribant a la darrera rotonda





Abandonem el “camp base”, la Masia de Torre Mossèn Homs











Què seria un entrenament en grup, si no trobéssim el moment de reagrupar-nos, i aquest lloc és típic i a més ens permetrà preparar-nos per fer un primer canvi




Acabat el canvi, al capdavall de la recta, és moment d’anar endarrere, com bé fa en Joaquin Ortega


I si ho veieu l’Oriol Farré, que ha fet un munt de canvis al primer lloc, ha anat també a fer “colla”

Ara enfilarem en direcció a l’entrada del Golf del Prat i la hípica, amb algun canvi previ








Un nou reagrupament i aquest canvi li dediquem sempre que podem a en Casimir Martin, al que molts admirem- Sortirà com una bala i tots al darrera.


Em Kim, també exerceix d’autèntic “Mossenaire”: el que sempre espera Smile



Hem fet un nou canvi, de cara avall i ja en portem quatre

I ara ve el moment del record: “La Foto”













Hem fet un cinquè canvi, que de nou: Oriol Farré com a punta de llança seguit per en David Martin cada vegada, mentre esperem a tots els “Mossenaires”


I ara, després del sisè canvi, aquest ha estat en Carles López qui ha arribat al davant de l’Oriol, que al pobre el portem estressat


L’Eva arriba al punt de reagrupant-se, sempre riallera, on també l’esperem junt amb en Joan

Avui uns quants hem allargat l’entrenament una estona més. La primera part en Miquel i en Pedro que preparen, l’un la marató de Barcelona i l’altre la trailwalker i la segona part: la Teresa, l’Anna i jo hem carenejat i ens han vingut a sortir més de trenta quilòmetres, sumant la “Mossenejada” i uns segona part fantàstica.
Va ésser idea de totes dues, que volen agafar molt fons pel repte de fer cent quilòmetres


Farem un traguet davant l’Ajuntament de Matadepera


i a la Masia de Can Torrella, en Miquel i en Pedro tornaran endarrere. En Pedro, havia vingut des de Sant Quirze i en Miquel està agafant una forma fantàstica

Anar entrenar amb lo milloret de cada poble, tant de Sabadell com de Terrassa. Per una banda la Teresa i per l’altre l’Anna. No hi ha competició que no s’enfilin al podi.

L’Anna i jo, a la mateixa font del Janot


Què poc s’imaginava la Teresa que a Terrassa teníem indrets tan bonics com el pantà de Can Bogunyà, molt més conegut pel Llac Petit





Agreixo a aquest parell d’amigues que em deixessin compartir aquest entrenament, que em va anar de meravella, a més de que jo necessitava una mica de tralla, que fa dies que no feia entrenament llarg. Per cert, m’han quedat ganes de repetir-lo; t’hi apuntes ?




Bé, la part interessant, és conèixer amb les persones que anem anant plegades els dissabtes i on neixen amistats i coneixences d’allò més interessants. Avui li demanàvem a en Ferran, que ens fes els honors i li agraïm que ens regali aquest escrit que ens ajuda a creure que val molt la pena la trobada que cada dissabte tots protagonitzem. Gràcies Ferran.


Deia en Ferran;

Hola mossenaires,
El meu nom és Ferran Ventura i ja fa uns 6 anys que em vaig aficionar al món del running.
Inicialment vaig començar a correr coincidint amb el deixar de fumar. I la veritat és que em va anar molt bé!!!. Durant els principis només em vaig limitar a rodar i sense adonar-me’n ja estava preparant la meva primera cursa de 10 Km, la de la Mercè. Seguidament va venir la primera mitja marató i fa dos anys, com a fita màxima, vaig finalitzar la Marató de Barcelona, la meva primera i última.
Durant aquests anys he disfrutat molt corrent però he vist de la importància de plantejar-se nous reptes per a mantenir l’afició.
Ara ja fa un any que alguns dissabtes pel matí comparteixo el meu temps i hobby amb una colla de gent que es fan dir mossenaires i amb qui estic descobrint alguns valors que crec són molt importants: natura, companyerisme, felicitat, solidaritat, alegria, respecte, ……
Fins el proper dissabte.




SOC DISSENYADOR I TREBALLO COM AUTÒNOM, ESPERO LA TEVA COMANDA ;)
Vols que faci de dissenyador per tu ?
escriu-me sense compromís :)


Comentaris tancats a Cap dissabte és igual, corrent !

17 febr. 2012

Tornant a l’1h24 en mitja

Classificat com a General

La mitja de Gavà ha estat la segona de la temporada i no l’hagués fet si no fos per en Jordi Viñeta que m’hi ha convidat. Vam escalfar una mica, encara que les temperatures estaven fregant els zero graus. Les gàbies estaven situades per temps i tenia un amic que volia anar amb mi, en Josep Miquel,i no ens vam trobar a la sortida, i és per això que vaig anar encabint-me en grups on m’hi trobava millor. És al quilòmetre quinze que em sembla que estic patint un xic i m’acomodo a un ritme més assumible. Un conegut, en Pedroche, em fa costat i em fa anar a bon ritme, però aviat em despenjo.
La intenció, donat que vaig veure que tenia ritme, era rondar el ritme de 4′ el qm. , encara que al començament sempre m’agrada anar un xic pujant de revolucions. Feia molt de fred. Al darrer quilòmetre em passa en Paco, que em convida a seguir-lo. Ho faig de prop uns metres, però com que em sembla que puc fer-lo anar malament em distancio força. Al darrers metre premo l’accelerador i acabo amb molt bones sensacions.

Des d’aquí al meu agraïment a en Jordi Viñeta, que pocs instants després d’acabar rebrà la mala noticia de tenir el para a l’uci. Hores d’ara sembla que la situació està millor.

M’ho he passat bomba !!! i estic molt content que gairebé vaig anar a un ritme similar de fa vint anys i se, com sabeu, que és gràcies als entrenaments sobretot de dimarts i dijous amb els auto-anomenats EgaraMossenaires, que fem uns entrenaments molt divertits.

A la sortida, ajustant posicions, encara molt còmode i quan a més hi ha baixades.


Ara, ja si corrent sense cap fre, a gust. A pocs metres per davant i duia en Josep Boada, un atleta de renom

I seguint a en Paco Galera, al que recordo de tota la vida, d’ençà vaig començar a fer curses


En Paco és una persona d’allò més competitiva. La meva imatge és de persona molt concentrada i que dona tot de si. Recordo ja fa uns vint anys, que formava part d’un grup, també del C.N. Terrassa, com son Antoni Pedrero, l’Amancio, l’Aguirre, en Galan i on tot teníem un gran referent i entrenador en Vicente Muñoz. Anaven de color verd fosforescent i eren patrocinats per Tabisec. Doncs bé, sempre el veien als primers llocs a les mitges i a les classificacions locals Terrassenques, sempre era dels primers. Ha estat i segueix sent un referent per molts de nosaltres i tinc el plaer de compartir moments com el del diumenge.

http://connect.garmin.com/activity/149342126


http://www.xipgroc.cat/resultat/cursa/id/29

He penjat també a:
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2498534

SOC DISSENYADOR I TREBALLO COM AUTÒNOM, ESPERO LA TEVA COMANDA ;)

Vols que faci de dissenyador per tu ? escriu-me sense compromís 🙂

Comentaris tancats a Tornant a l’1h24 en mitja

« Següents - Anteriors »